Els lloguers continuen a la baixa: 575,69 euros al mes de mitjana, segons la Cambra de la Propietat Urbana

La pandèmia i la llei de contenció de preus arrosseguen els lloguers a la baixa. Segons l’últim informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca del 31 de març, els lloguers d’habitatges s’han rebaixat en un any un 7,81% (dada interanual, respecte el mateix trimestre de 2020). Així, a finals del primer trimestre de 2021, se situen en 575, 69 euros al mes de mitjana. Per sota de Barcelona (905,39 euros/mes); Rubí (643,29), Sant Cugat (1.150,50) i Sabadell (669,27) i de la mitjana de totes les ciutats catalanes de més de 70.000 habitants (que és de 713,29 euros mensuals).

La tendència a la baixa  va començar fa uns mesos i es mantindrà, diuen els experts. De fet, entre el darrer trimestre del 2020 i el primer del 2021, els preus han caigut un 4,69%. A més, el mercat no s’atura. Terrassa torna a ser la segona ciutat, només per darrera de Barcelona, on es formalitzen més contractes de lloguer (en aquest primer trimestre, 1.185, un 21,17% més que durant el mateix període de l’exercici passat). En el darrer trimestre de 2020, la ciutat tambe va ocupar la segona posició d’aquest rànquing.

La llei de contenció de preus del lloguer declara Terrassa  àrea de mercat d’habitatge tens. Aquí i en una 60a de poblacions que també ho són, el preu del lloguer no pot augmentar respecte el contracte anterior ni pot superar l’índex de referència de preus de la Generalitat als contractes nous dels habitatges destinats a residències permanents. La norma té com a finalitat contenir i moderar el preu del lloguer de determinades zones que, per les seves característiques, no garanteixen tenir habitatges a un preu accessible. La Cambra creu que Terrassa no necessita aquestes restriccions perquè els preus estan per sota dels de ciutats veïnes i de la mitjana catalana.

La Cambra de la Propietat Urbana és molt crítica amb aquesta llei  que va entrar en vigor el 22 de setembre. Diu que el Parlament català no té competències sobre aquesta matèria i assegura que és inconstitucional. Diuen també que són les administracions públiques les que han de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania però sense comptar amb el patrimoni dels particulars.