Entradas

La Generalitat podrà limitar el preu del lloguer a Terrassa a partir del febrer

El Govern català podrà limitar el preu del lloguer a les zones de mercat residencial tensionat.  Terrassa forma part del total de 140 municipis que la Generalitat ha declarat com a zones tenses, per tant, podrà acollir-se a la mesura.

La nova llei suposarà que el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent als municipis on s’apliqui. En el cas de grans tenidors, a més, el cost de l’arrendament no podrà ser superior a l’índex de referència del preu del lloguer.

La consellera de territori, Ester Capella, ha expressat que “L’accés a un habitatge digne és la porta d’entrada de tots els altres drets, perquè difícilment pots avançar si no tens un sostre que t’aixoplugui. Per tant, és una prioritat i hem de treballar perquè sigui un dret fonamental”.

La Cambra de la Propietat Urbana apunta que el 2023 serà un any de lloguers

Al nou any que acabem d’encetar els contractes de lloguer d’habitatges prendran tot el protagonisme als de compravenda. Aquesta és, si més no, la previsió que en fa la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca.

El motiu és doble. Per una banda, l’augment generalitzat de preus, tant de materials de construcció com de subministraments, fa que moltes constructores esperin una millora del context abans d’executar noves obres. Així, encara que es continuïn demanant i obtenint llicències d’obres, baixarà l’entrada d’habitatges nous al mercat. A més, tot apunta que els tipus d’interès continuaran enfilant-se, del 2’5% actual fins a percentatges d’entre el 4% i el 5% a finals d’any. Amb el diner més car i les hipoteques més difícils d’aconseguir, tampoc serà un mercat propici per a la compravenda d’habitatges.

Tot plegat, en una dinàmica on la previsió també és que el preu de l’habitatge continuï pujant. En el darrer any, a Terrassa els lloguers han pujat fins a una mitjana de 664€ mensuals, un increment del 8’2%. Tot i això, Terrassa continua sent l’única ciutat de més de setanta mil habitants on els preus dels lloguers se situen per sota de la mitjana catalana.

El preu del lloguer ha baixat un 5 per cent en un any de regulació del mercat segons el Sindicat de Llogateres

A un any de la regulació dels preus del lloguer baixen els preus fins a un 5 per cent i augmenta l’oferta d’habitatge. Així ho anuncia el Sindicat de Llogateres en el moment d’incorporar-se 24 nous municpis a la regulació de preus. El pròxim dia 22 farà un any que la Llei de Contenció i Moderació del Preu del Lloguer (11/2020) està vigent a 61 municipis de Catalunya entre els quals Terrassa. A hores d’ara la llei està funcionant i ha aconseguit abaixar el lloguer fins a un 5% en alguns dels municipis sense reduir l’oferta.

Però la millor evidència és que 24 nous municipis catalans han demanat ja que s’implementi la regulació a través de la declaració d’àrea tensa. I que 57 dels 61 municipis on inicialment es va implementar la llei, ja l’han refrendat i han demanat que continuï durant 5 anys més. La regulació de preus es fa gran, però cal seguir lluitant i ampliant els nostres drets per garantir el dret a l’habitatge i a una vida digna. Aquesta llei és el resultat d’un gran pacte de país. A més d’un una majoria parlamentària (Esquerra Republicana, Junts Per Catalunya, Catalunya En Comú i la CUP), té el suport de la societat civil: més de 4.000 entitats socials de Catalunya van firmar un manifest de suport al text legislatiu.

Aquest ampli suport que gaudeix la Llei prové de la feina que porta fent el Sindicat de Llogateres en els darrers anys. És una Llei literalment redactada i debatuda durant mesos pel Sindicat de Llogateres, producte del treball d’analitzar altres lleis de regulacions de preus de lloguer, d’entendre molt bé el que requereix la situació social i econòmica d’emergència, i amb la participació de moltes veus expertes. Això es reflecteix en que és una norma moderada i equilibrada. Moderada perquè després de 5 anys de pujades permet limitar més pujades abusives no només a curt termini sinó durant els 5 anys que vindran (després d’un augment del 40% durant 4 anys). Equilibrada perquè no desincentiva l’oferta: permet apujar els preus de forma moderada si es fan reformes, i no s’aplica a les noves construccions.

Les últimes dades oficials mostren que la Llei està complint els objectius pels quals es va implementar: contenir i disminuir el preu dels lloguers dels habitatges a les 61 ciutats amb més problemes d’accés a l’habitatge de Catalunya. A més, la formalització de nous contractes no ha deixat d’augmentar. Recordem que en els darrers 5 anys, els preus dels lloguers han augmentat 30 vegades més que els salaris, obligant a milers de famílies catalanes a destinar més del 50% dels seus ingressos a pagar el lloguer. La pandèmia del Covid-19 només ha fet que agreujar aquesta situació.

Pràcticament els 61 municipis inicials ja han demanat prorrogar la regulació 5 anys, i 24 nous municipis que no estaven inclosos han demanat començar a regular. Amb la regulació de preus, els llogaters i llogateres estan protegits davant l’especulació immobiliària i poden negociar les condicions amb una mica més de garanties. La regulació de preus és una política necessària per defensar el dret a l’habitatge digne, però cal anar més enllà. Ara cal seguir ampliant els nostres drets.

Els lloguers continuen a la baixa: 575,69 euros al mes de mitjana, segons la Cambra de la Propietat Urbana

La pandèmia i la llei de contenció de preus arrosseguen els lloguers a la baixa. Segons l’últim informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca del 31 de març, els lloguers d’habitatges s’han rebaixat en un any un 7,81% (dada interanual, respecte el mateix trimestre de 2020). Així, a finals del primer trimestre de 2021, se situen en 575, 69 euros al mes de mitjana. Per sota de Barcelona (905,39 euros/mes); Rubí (643,29), Sant Cugat (1.150,50) i Sabadell (669,27) i de la mitjana de totes les ciutats catalanes de més de 70.000 habitants (que és de 713,29 euros mensuals).

La tendència a la baixa  va començar fa uns mesos i es mantindrà, diuen els experts. De fet, entre el darrer trimestre del 2020 i el primer del 2021, els preus han caigut un 4,69%. A més, el mercat no s’atura. Terrassa torna a ser la segona ciutat, només per darrera de Barcelona, on es formalitzen més contractes de lloguer (en aquest primer trimestre, 1.185, un 21,17% més que durant el mateix període de l’exercici passat). En el darrer trimestre de 2020, la ciutat tambe va ocupar la segona posició d’aquest rànquing.

La llei de contenció de preus del lloguer declara Terrassa  àrea de mercat d’habitatge tens. Aquí i en una 60a de poblacions que també ho són, el preu del lloguer no pot augmentar respecte el contracte anterior ni pot superar l’índex de referència de preus de la Generalitat als contractes nous dels habitatges destinats a residències permanents. La norma té com a finalitat contenir i moderar el preu del lloguer de determinades zones que, per les seves característiques, no garanteixen tenir habitatges a un preu accessible. La Cambra creu que Terrassa no necessita aquestes restriccions perquè els preus estan per sota dels de ciutats veïnes i de la mitjana catalana.

La Cambra de la Propietat Urbana és molt crítica amb aquesta llei  que va entrar en vigor el 22 de setembre. Diu que el Parlament català no té competències sobre aquesta matèria i assegura que és inconstitucional. Diuen també que són les administracions públiques les que han de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania però sense comptar amb el patrimoni dels particulars.

Ciutadans vol que la Generalitat deixi de cobrar els lloguers que administra

El Grup Municipal de Ciutadans a Terrassa demana a l’Ajuntament que insti el Govern de la Generalitat a suspendre la facturació del lloguer dels habitatges administrats per l’Agència d’Habitatge de Catalunya. En concret, la formació carbassa es refereix a les quotes des del mes d’abril fins a les de 3 mesos posteriors a la finalització de l’estat d’alarma. La Generalitat ja va anunciar una moratòria en el cobrament d’aquests lloguers des del mes d’abril, però, segons la portaveu de Ciutadans al Ple Municipal, Isabel Martínez, «tenint en compte que la situació d’alarma s’està allargant més enllà del manifestat inicialment i que la situació sanitària està provocant també una crisi econòmica, cal prendre noves mesures que facilitin la recuperació i protecció de les persones més vulnerables». En concret, la proposta de Ciutadans és limitar les quantitats a percebre per la Generalitat per part dels seus arrendataris segons el càlcul de la renda mensual lloguer social obligatori, aplicant els coeficients de ponderació sobre els ingressos de les persones sol·licitants que estableix l’article 4 del Decret 75/2014, de 27 de maig, de el Pla per al dret a l’habitatge, «per a tots aquells ciutadans que hagin vist reduïts els seus ingressos per sota de 2,5 vegades l’IRSC, sempre que no es disposin de patrimoni que permeti respondre a aquestes obligacions «.

Segons l’actual Pla Local d’Habitatge 2019-2025, actualment l’Agència d’Habitatge de Catalunya gestiona un total de 717 habitatges a Terrassa. El 98% són en règim de lloguer, 559 dels quals procedeixen del parc d’habitatge públic. Els 158 restant pertanyien a entitats financeres.

L’estat d’alarma genera més d’un miler de consultes sobre lloguers i hipoteques

L’Oficina d’Intermediació en Hipoteca i Endeutament del Lloguer de l’Ajuntament de Terrassa ha atès un total de 1.158 consultes relacionades amb lloguers i hipoteques des del 16 de març. És una de les noves dades que ha comunicat avui el consistori egarenc en l’actualització setmanal dels diversos indicadors facilitats pels serveis municipals essencials. D’aquestes 1.158, més de la meitat, 631, eren per temes relacionats amb les moratòries previstes al Reial Decret Llei 11/2020. La majoria, 580, eren per lloguers, mentre que les 51 restants eren per hipoteques. A més, s’està fent el seguiment d’expedients per realitzar intermediació en 149 casos i s’han fet 26 requeriments de lloguer social. Per la seva banda, l’Oficina d’Intermediació en Ocupacions ha rebut, també des del 16 de març, un total de 180 trucades per resoldre dubtes i gestions sobre desnonaments programats i l’obligació dels grans tenidors a oferir un lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, s’han obert 66 expedients per incompliment d’aquest darrer deure. Ja s’estan gestionant 37 propostes de lloguer social, 29 de les quals ja tenen el vist-i-plau del propietari. A les vuit restants encara s’espera resposta per part del tenidor. Encara amb relació a l’habitatge, el Servei de Suport a Comunitats Veïnals ha treballat amb un total de 83 casos i l’Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció de l’Eficiència Energètica ha obert un total de 23 nous expedients.

Pel que fa al transport públic i la mobilitat a la ciutat, continua creixent paulatinament. Així, si la setmana passada els usuaris diaris dels autobusos urbans eren 8.000 passatgers, a 20 de maig ja han pujat a 9.400. Tot i l’augment, continua sent un percentatge baix respecte l’habitual en aquestes dates: el 18%. De la mateixa manera, els desplaçaments en vehicle privat mostren un increment del 3’5% respecte la setmana passada, la qual cosa significa una reducció del 48’5% del trànsit mitjà. Aquest major moviment de vehicles ha frenat la gran davallada de contaminació atmosfèrica i acústica que s’havia registrat durant la Setmana Santa, quan només podien treballar els serveis considerats essencials.

Des de l’Ajuntament, continuen en marxa les campanyes d’inspeccions de residus i d’obres. La primera, iniciada el 13 d’abril, ha realitzat ja 217 inspeccions, 56 de les quals aquesta última setmana. Les sancions imposades per aquest equip d’inspeccions de residus ascendeix ja a 27.419€. El 80% dels infractors continuen sent particulars. Les campanya d’inspeccions d’obres privades i de companyies de serveis es van iniciar el 6 de maig, des de llavors, s’han realitzat 267 inspeccions que han servit per detectar 19 obres sense llicència.

En l’àmbit dels serveis socials, aquesta setmana s’han sumat 209 noves atencions presencials a persones en situació de vulnerabilitat, arribant a un total de 2.805. Les xifres són encara majors si ens fixem en l’atenció telefònica: 2.154 consultes aquesta última setmana per a un total de 15.321 des que va començar l’estat d’alarma. Les persones sense sostre que rebien atenció al Centre d’Acollida Frederic Soler, ara mateix amb 29 homes i 11 dones, han estat traslladades a l’Alberg de Joventut, on fins ara hi havia l’espai per a famílies. Aquest servei, actualment acollint 9 infants i 5 adults, s’ha reubicat a l’Església Unida. El Centre de Distribució Social d’Aliments de Terrassa ja ha distribuït 5.424 lots d’aliments, mentre que el Servei d’Àpats a domicili acumula un total de 14.399 menús per a 318 persones.

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) ha realitzat 1.153 actuacions de seguiment i 62 d’urgència, mentre que el Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Genère ha facilitat 248 atencions a un total de 57 persones.

Si ens fixem en els indicadors laborals, la bona notícia és que 119 persones han trobat feina gràcies al Servei d’Ocupació – Foment de Terrassa SA. A més, s’han atès un total de 3.652 persones de la ciutat, mentre que els assessoraments i comunicacions per correu electrònic a empreses egarenques arriben als 4.483. També s’han atès empreses des de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, on, de les 651 atencions telemàtiques, 178 han estat sobre les ajudes per superar l’actual crisi sanitària i econòmica. Malgrat aquesta situació, el Servei d’Emprenedoria i Economia Social ha rebut 18 consultes sobre la creació de noves empreses. Són, però, el percentatge més petit del total de 163 atencions individuals d’aquest servei: el més majoritari el suposen les consultes sobre la reactivació de l’activitat econòmica, un total de 55.

Finalment, les anul·lacions de vacances, quotes de gimnàs i escoles i moratòries de lloguers han estat els temes principals de les consultes fetes al Servei de Consum. Des del 13 de març, aquesta oficina ha realitzat 508 gestions. Una mica més de la meitat, 266, estaven directament lligades a la Covid-19.