Un informe del Consell Comarcal alerta que un mínim de 14,55% dels infants del Vallès Occidental entre 3 i 11 anys es troben en risc de pobresa. Molts d’ells han de recórrer a les beques menjador per tenir garantit el principal àpat del dia. Les beques de la Generalitat, però, són sovint insuficients o parcials i aquí és quan entren en joc els ajuntaments i el propi Consell Comarcal, que compta amb un programa d’ajuts a les beques menjador. Un dels principals problemes que ha destacat el president comarcal, Ignasi Giménez, és el buit de beques que es produeix quan els nens i nenes fan el salt de primària a la ESO.
Així, de cada 66 beques que es donen a primària, quan passen a secundària es transformen en quatre. Per mirar de pal•liar aquest dèficit el Consell ha impulsat un programa pilot aquest darrer trimestre de curs anomenat “Dinem junts” a tres instituts del Vallès, un d’ells el Nicolau Copèrnic de Terrassa. Amb la col•laboració de la Fundació ProVitas es dóna servei de menjador i activitats extraescolars a aquests tres instituts, que en seran deu a l’inici del curs que ve.
D’altra banda Giménez ha insistit en la necessitat que els requisits per aconseguir el 100% de la beca no siguin tan extrems. En aquest sentit ha anunciat que demanarà una reunió amb el nou govern de la Generalitat.
L’informe del Consell Comarcal diu que aquest curs les administracions públiques s’han gastat 10,6 milions d’euros en beques menjador a la comarca. Els ajuntaments 2,6. El que més ha gastat en aquesta matèria ha estat el de Terrassa, amb més de 500.000 euros. L’informe destaca que, amb la crisi, s’han incrementat el nombre de beques concedides i que, en set anys s’han doblat fins arribar a les 14.736 d’aquest curs.
Ponència de Pau Marí-Klose
En la presentació d’aquest informe sobre les beques menjador a la comarca també hi ha hagut una ponència sobre la pobresa a la infància a càrrec del sociòleg Pau Marí-Klose. Marí-Klose ha alertat de les cicatrius que deixa la pobresa infantil a la societat a llarg termini i ha dit que, en aquest aspecte, la situació a Catalunya i a Espanya és força pitjor que a la majoria de països europeus. Per al sociòleg i professor de la Universitat de Saragossa la causa principal l’hem de trobar en el model d’estat del benestar. Mentre que a Europa les ajudes socials arriben a les capes més joves, aquesta franja aquí ha quedat molt oblidada, i les ajudes estatals estan enfocades a les persones a l’atur i a les jubilacions per a la gent gran.