Entradas

Les famílies terrassenques destinen gairebé una quarta part dels seus ingressos a pagar la hipoteca

L’esforç econòmic per accedir a un habitatge és cada vegada més gran per a les famílies, ja sigui de lloguer o de compra.

Durant el primer semestre de 2023, a Terrassa s’havia de destinar gairebé una quarta part dels ingressos familiars per fer front a la hipoteca. Concretament, el 23,9%. Més de 9 punts més que el 2015 (14,6%).

Al conjunt del Vallès Occidental, ara es destina el 26,1% del pressupost.

A la ciutat de Barcelona, se supera ja el 39% de la renda familiar. Una situació similar es troben a Sant Cugat, l’Hospitalet, Sant Boi, Cornellà i Mataró.

Si el pis és de lloguer, a Terrassa s’ha de destinar un 20% del pressupost familiar (19,7%), 5 punts més que el 2015 (14,8%). A la comarca, el 21,5% dels ingressos familiars.

Parlant en termes globals, fa 20 anys, una família catalana destinava de mitjana el 14,6% dels ingressos a llogar un pis; durant el primer semestre del 2023, aquest percentatge ha arribat fins al 22,5% de la renda. Una xifra que no parat de pujar en els últims anys.

Són les dades que recull el darrer informe de la Cambra de Comerç de Barcelona.

L’estudi alerta de les conseqüències que aquests preus tenen per al conjunt de la població i de l’economia i dibuixa un panorama negre per als col·lectius més vulnerables: les rendes més baixes, joves i persones estrangeres.

Proposen augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer, però no son partidaris de limitar-ne el preu per llei. Reclamen un augment de la despesa pública i incentivar la inversió privada, entre altres mesures.

Els Terrassencs Dediquen Una Quarta Part 3 Els Terrassencs Dediquen Una Quarta Part 2 Els Terrassencs Dediquen Una Quarta Part 1

El 2024 ens porta preus més cars en la mobilitat, llum, gas i aigua

Any nou. Vida nova i nous preus, més cars en la mobilitat, la llum, el gas i l’aigua.

Començant per la mobilitat i pel que fa als peatges, els quatre de la Generalitat s’encareixen al voltant del 3%. L’augment més important és el de la C-16, al tram entre Sant Cugat, Terrassa i Manresa, que augmenta un 3,5%. Tot i així, s’avança l’hora punta del matí a dos quarts de set en els descomptes de dies no festius, que s’apliquen a les barreres de Sant Vicenç de Castellet en tots dos sentits.

El transport públic mantindrà els descomptes dels abonaments amb la mateixa reducció del 50% iniciada al setembre de 2022, després que l’Estat hagi confirmat la seva aportació del 30%.

Els nous preus entraran en vigor el 15 de gener, fet que comportarà un allargament de la caducitat dels títols comprats abans del 14 de gener fins al 30 d’abril per tal de garantir un ús complet d’aquests per part de les persones usuàries.

Pel que fa al bus municipal, les targetes T-25 de l’any 2022 i 2023 bonificades seran vàlides fins al 30 d’abril de 2024.

També s’apugen les tarifes del taxi i les dels aparcaments de gestió pública o de concessió. El taxi, el 2,6% i  l’increment de preus per l’estacionament en una desena de pàrquings soterrats se situa en el 3,5%.

També des d’aquest gener l’aigua es paga més cara als municipis i ciutats que s’abasteixen de l’ens Ter-Llobregat, com és el cas de Terrassa. Puja un 33,7% la tarifa mitjana, que passa de 0,74 a 0,99 euros per metre cúbic. Es calcula que el cost de l’aigua podria pujar prop d’un euro per persona i mes.

Les factures de la llum i del gas també s’encareixen després que desapareguin les reduccions de l’IVA.

El 57 per cent d’operacions immobiliàries que es fan a Terrassa són de lloguer

El 57 per cent de operacions immobiliàries tancades l’any passat a Terrassa eren de lloguer. De les 7.816 transaccions signades al 2022, 4.452 van ser de lloguer i 3.364 de compravenda, un 82 per cent d’elles de segona mà. És el segon municipi de la comarca amb més transaccions per habitant només per darrere de Sant Cugat en el cas de lloguer, i de Viladecavalls en compravenda. Les dades s’extreuen de l’Informe Anual de l’Habitatge al Vallès Occidental que publica l’Observatori del Consell Comarcal. Als extrems el pes del lloguer frega el 70 per cent a Sentmenat i Sant Cugat però queda per sota del 30 a Viladecavalls i Vacarisses.

Operacions Immobiliaries 2

 

La compra es paga a 2.084 euros per metre quadrat

Terrassa és el sisè municipi de la comarca amb el preu mitjà de compravenda més baix, 2.084 euros per metre quadrat, per sota de mitjana comarcal, que és és de 2.375. Sant Cugat és on l’habitatge de compra és més car, 4.433 euros per metre quadrat, i més que triplica el de Badia, 1.335.

Preu Compra
Comprar un habitatge l’any passat a Terrassa era un 8,4 per cent més car que al 2021, un increment només superat per Sant Cugat i Matadepera. En els darrers cinc anys l’habitatge de compra s’ha encarit un 33,5 per cent a Terrassa i un 20 a la comarca de mitjana. Només a baixat el preu a Badia, un 15,7 per cent, i Vacarisses, un 2,1.

El lloguer mitjà a Terrassa és de 650 euros

Un habitatge de lloguer costa de mitjana 650 euros al mes a Terrassa. Els municipis més cars, que superen els 1.000 euros, són Sant Cugat i Matadepera. A Badia costa només 283 euros, la meitat que el penúltim de la llista, Rellinars, amb 500. La mitjana comarcal és de 763 euros.

A Matadepera i Vacarisses el lloguer ha augmentat un 24 per cent des de 2018. En canvi ha baixat un 10,4 a Badia i un 2,1 a Rellinars. En aquests cinc anys el lloguer s’ha encarit un 16 per cent a Terrassa i en un any un 8,9 per cent.

Preu Lloguer

Segons l’informe del Consell Comarcal els vallesans dediquen el 28,8 per cent dels seus ingressos a l’habitatge, ja sigui pagant la hipoteca o el lloguer.

Terrassa, quarta a la comarca en nova construcció

Barberà i Palau-Solità lideren el ritme constructiu superant, l’any passat, els 7 habitatges iniciats per cada 1.000 habitants. L’índex de nova construcció està en 2,2 de mitjana comarcal i Terrassa està una mica per sobre, en 2,7, per darrere només de Matadepera, Viladecavalls i Rellinars.

A Terrassa es va iniciar l’any passat la construcció de 600 habitatges, un 33 per cent més que a Sabadell, mentre que se’n van acabar 455. En tota la comarca es van començar 3.087 habitatges i se’n van acabar 1.714

Preocupació entre els consumidors per la pujada de preu dels aliments

Els preus dels productes més bàsics s’han disparat de manera notable durant els últims mesos. L’alt cost de l’electricitat, els carburants i, també, dels aliments, han causat que moltes llars tinguin problemes per poder fer front a les factures.

En el cistell de la compra de moltes famílies només hi caben els aliments de primera necessitat. La farina, l’oli, la pasta o les llegums han vist duplicar els seus preus des de principis d’any. Una tendència general que s’ha vist reflectida també en la secció de fruita i verdura. Productes tan bàsics com les pomes o les taronges s’han encarit més d’un 20% durant els últims mesos. Sens dubte, però, un dels aliments que més ha patit la pujada de preus és el tomàquet de sucar, que en poques setmanes ha passat a valdre el doble.

I és que l’Índex de Preus de Consum s’ha inflat a nivells desorbitats i això ha repercutit directament en el poder adquisitiu de la ciutadania. En la majoria dels casos la solució ha estat reduir despeses. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris, els preus s’han encarit prop d’un 15% durant el 2022, l’increment més alt dels últims 34 anys. Malgrat que alguns economistes apunten que la pujada no ha arribat encara al seu topall, sempre hi ha qui intenta veure el futur amb optimisme.

Total normalitat al Mercat de la Independència malgrat la vaga del transport

Normalitat absoluta en les vendes d’aquest divendres al Mercat de la Independència. Ni la vaga del transport, ni la guerra d’Ucraïna, ni l’augment de l’energia i els carburants, han afectat el principal centre de distribució de productes frescos a la ciutat. Com durant tota la setmana, els paradistes no han patit cap anomalia en la distribució per la proximitat dels seus proveïdors. Ni desabastiment ni acaparar productes per part dels clients.

Una normalitat extensiva a tota mena de productes frescos del Mercat del Raval, que només han experimentat un lleuger augment de preus. En la majoria dels casos no arriba al 10 per cent. En alguns supermercats han establert una limitació en la venda d’alguns productes, com l’oli de girasol. Un problema que per a molts paradistes del mercat ve donat per l’especulació de les grans distribuïdores.

La percepció popular és que l’euro ha encarit els preus

Tot i els avantatges que se li reconeixen per a l’economia col·lectiva a la moneda única europea, la percepció popular és molt crítica amb l’augment de preus generalitzats que diuen pateix l’euro.

En el seu vintè aniversari l’euro s’enfronta a un augment de la inflació mai vista fins ara en la nova moneda europea. Un encariment dels preus que en els darrers vint anys semblava que la moneda havia sabut contenir.

L’hostaleria haurà d’apujar preus per l’encariment de l’energia i de les matèries primeres

De cara al Nadal, bars i restaurants hauran d’apujar els preus finals al client per fer front a l’augment de les despeses que repercuteixen directament en el seu marge de negoci. Els menús dels àpats de Nadal es podrien encarir entre els 10 i 15 euros, mentre que els menús diaris podrien apujar-se un parell d’euros. Tot per fer front a l’encariment sobretot de l’energia però també de matèries primeres com la xocolata, la mantega o la farina que s’han encarit entre un 7 i un 13 per cent.

D’altra banda i a excepció d’alguns restauradors, el Gremi del sector veu amb bons ulls l’exigència del certificat Covid per accedir als locals. D’aquesta manera el sector espera que abans de Nadal no s’hagin d’aplicar noves restriccions, com l’aforament limitat o el tancament definitiu, davant la nova variant òmicron de la Covid-19.

Terrassa sol·licita declarar-se Àrea de Mercat d’Habitatge Tens

A Terrassa el preu mitjà de l’habitatge de lloguer és de 623 euros, una mica per sota de la mitjana catalana que arriba als 750 euros. D’altra banda el poder adquisitiu familiar ha pujat a les llars de la ciutat entre un 10 i un 15 per cent. D’aquesta manera, en els darrers cinc anys, Terrassa ha experimentat un creixement sostingut dels preus del lloguer de l’habitatge del 6 per cent, més gran que el creixement mitjà a tot Catalunya.

En l’actualitat el lloguer de l’habitatge representa una càrrega superior del 30 per cent als ingressos familiars, una xifra que es considera al límit del què seria recomanable. Totes aquestes xifres justifiquen que l’Ajuntament, junt amb 60 municipis més, sol·liciti a la Generalitat la declaració d’Àrea amb Mercat d’Habitatge Tens, una figura administrativa que permet la contenció en els contractes d’arrendament, tal i com preveuen les llei relatives a la protecció urgent del Dret a l’Habitatge. La declaració de ciutat amb Mercat d’Habitatge Tens podria arribar a finals d’any.

D’altra banda la Comissió de Territori i Sostenibilitat reunida aquest dilluns, també ha aprovat participar en la Constitució de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona, una entitat que donarà eines legals als municipis de l’entorn de la capital per representar-se amb veu pròpia davant d’altres organismes de l’Estat.

L’associació amb estatuts aprovats des del mes de maig, es constituirà al mes de setembre amb representació i per tant amb dret a vot proporcional al nombre d’habitants de cada municipi, sent Sabadell i Terrassa les dues cocapitals del Vallès les que lideren el projecte.

Per la seva banda Ciutadans s’ha queixat pel retard de la implantació d’un programa informàtic a la Policia Municipal que ha de permetre fer un seguiment exhaustiu del recorregut de qualsevol expedient. Un requeriment aprovat pel ple i que mig any després ja s’hauria d’haver implantat segons la formació.

Finalment l’Ajuntament contractarà una consultoria externa per buscar solucions als problemes de Can Boada amb la nova distribució dels contenidors de la recollida selectiva i dels canvis de sentit d’alguns carrers. Un estudi que es podria fer extensiu a d’altres barris de la ciutat.

Els lloguers continuen a la baixa: 575,69 euros al mes de mitjana, segons la Cambra de la Propietat Urbana

La pandèmia i la llei de contenció de preus arrosseguen els lloguers a la baixa. Segons l’últim informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca del 31 de març, els lloguers d’habitatges s’han rebaixat en un any un 7,81% (dada interanual, respecte el mateix trimestre de 2020). Així, a finals del primer trimestre de 2021, se situen en 575, 69 euros al mes de mitjana. Per sota de Barcelona (905,39 euros/mes); Rubí (643,29), Sant Cugat (1.150,50) i Sabadell (669,27) i de la mitjana de totes les ciutats catalanes de més de 70.000 habitants (que és de 713,29 euros mensuals).

La tendència a la baixa  va començar fa uns mesos i es mantindrà, diuen els experts. De fet, entre el darrer trimestre del 2020 i el primer del 2021, els preus han caigut un 4,69%. A més, el mercat no s’atura. Terrassa torna a ser la segona ciutat, només per darrera de Barcelona, on es formalitzen més contractes de lloguer (en aquest primer trimestre, 1.185, un 21,17% més que durant el mateix període de l’exercici passat). En el darrer trimestre de 2020, la ciutat tambe va ocupar la segona posició d’aquest rànquing.

La llei de contenció de preus del lloguer declara Terrassa  àrea de mercat d’habitatge tens. Aquí i en una 60a de poblacions que també ho són, el preu del lloguer no pot augmentar respecte el contracte anterior ni pot superar l’índex de referència de preus de la Generalitat als contractes nous dels habitatges destinats a residències permanents. La norma té com a finalitat contenir i moderar el preu del lloguer de determinades zones que, per les seves característiques, no garanteixen tenir habitatges a un preu accessible. La Cambra creu que Terrassa no necessita aquestes restriccions perquè els preus estan per sota dels de ciutats veïnes i de la mitjana catalana.

La Cambra de la Propietat Urbana és molt crítica amb aquesta llei  que va entrar en vigor el 22 de setembre. Diu que el Parlament català no té competències sobre aquesta matèria i assegura que és inconstitucional. Diuen també que són les administracions públiques les que han de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania però sense comptar amb el patrimoni dels particulars.

La piscina de Vallparadís obrirà el 17 de juliol amb torns de matí i tarda

L’Ajuntament tramita una disposició transitòria per modificar la taxa que regula els preus de les piscines municipals. A causa de l’excepcionalitat d’aquest any, una de les piscines més populars com la de Vallparadís, NO tindrà ni abonaments familiars ni per temporada. Només hi haurà dos tipus de tiquets, el senzill i la tarja multipersonal per a 10 usos. Així s’ha donat a conèixer en la Comissió de Serveis Generals i Goven Obert d’aquest dijous. L’Ajuntament treballa amb aquesta proposta i amb la previsió d’obrir la piscina el pròxim 17 de juliol.

Com que al migdia l’equipament de Vallparadís tancarà per a la desinfecció i neteja de les instal•lacions, es faran dos torns de matí i tarda, la millor fórmula per poder controlar l’aforament. Els preus s’han fixat en 2 euros pel bitllet senzill d’entrada. També hi haurà la tarja multipersonal per a 10 entrades que costarà 15 euros. El preu d’entrada per a esplais o entitats serà d’1,50 euros.

Amb l’establiment d’aquests preus també s’ha tingut en compte que no suposin una gran càrrega econòmica per a les famílies amb menys recursos. Amb aquestes tarifes l’Ajuntament espera reduir els seus ingressos però no per l’ajustament de preus sinó per la baixada d’usuaris prevista a causa de la limitació de l’aforament. A Vallparadís només podran accedir-hi 600 persones per torn, en un espai parcel•lat i adequat per mantenir la distància de seguretat. Les dutxes, els vestidors i guardarrobes estaran tancats.