Entradas

El preu de l’habitatge usat s’estabilitza en els 2.018,90 euros el metre quadrat

/0 Comentarios/en , /por

A finals d’any el preu de venda de l’habitatge usat se situa a Terrassa en poc més dels 2.000 euros el metre quadrat (2.018,90). Una mica per sota de la mitjana de preus del trimestre anterior i pràcticament el mateix que a finals del 2022. Amb aquesta evolució queden absorbits els increments experimentats durant tot el 2023, en els primers trimestres del qual es troben els tres màxims històrics d’una sèrie de dades que arranquen el 2016.

En l’àmbit central de la ciutat, la diferència de preu entre barris se situa per damunt del 20 per cent que té el Segle XX, i arriba al 25 per cent a Ca n’Aurell i el Centre. A mesura que ens distanciem del centre això comporta un descens gradual del preu que arriba a una baixada negativa del 26 per cent a Ca n’Anglada i fins al 22,3 per cent negatiu en el conglomerat de Can Jofresa, Guadalhorce, Can Palet II, Xúquer i el Polígon Industrial de Santa Eulàlia, al sud de la ciutat.

Pisos Preu Habitatge 2023 Pisos Preu Habitatge 2023 2

Pel que fa al lloguer, el preu mitjà de l’oferta d’habitatge se situa en els 12,68 euros el metre quadrat, un creixement trimestral del 9 per cent que dona continuïtat al creixement vertiginós de l’índex del tercer trimestre de l’any que va ser de l’11,4 per cent. Per tant, l’increment acumulat en aquests darrers 6 mesos és del 21,4%.

En l’habitatge de lloguer, i a causa de la poca oferta, és difícil trobar un clar patró de la variació del preu a causa de la distribució territorial, la centralitat i l’accessibilitat. En aquest darrer trimestre de l’any les diferències de preus més elevats són als barris a tocar del Parc de Vallparadís amb un 17,9 per cent en el conjunt de barris de l’Antic Poble de Sant Pere, Vallparadís, Cementiri Vell i Plaça Catalunya-Escola Industrial, fins a un 22,7 per cent al barri de Can Palet.

D’aquesta manera l’any es tanca establint un nou màxim en una sèrie de dades que reflexa l’evolució del preu en el mercat de l’habitatge en lloguer a la ciutat dels darrers 8 anys.

Els llogaters dels habitatges socials del Roc Blanc ja en tenen les claus

/0 Comentarios/en , , /por

Trenta-dues famílies egarenques estrenen pis. Aquest dimarts a la tarda, el Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany ha acollit l’acte d’entrega de claus dels nous habitatges de lloguer social al Roc Blanc. Es tracta d’un edifici nou a estrenar amb accés des de la carretera d’Olesa número 5 i des de la carretera de Montcada 238. Dijous passat la Consellera de Territori Ester Capella va visitar els pisos amb la regidora de Polítiques d’Habitatge Lluïsa Melgares. Ara, totes dues han sigut les responsables de lliurar-ne les claus.

Entre els nous inquilins hi havia joves que amb aquest lloguer accedeixen al seu primer habitatge. 10 dels 32 pisos estaven reservats per a tal efecte.

Les dimensions d’aquests habitatges de lloguer social són d’entre 40m2 i 60m2. D’aquesta superfície en depèn el preu mensual: 222€ els més econòmics i 448€ els més cars.

230725 Lliurament Habitatges Lloguer Social 2

Foto: Ajuntament de Terrassa

230725 Lliurament Habitatges Lloguer Social 1

Terrassa guanya 32 pisos de lloguer social al Roc Blanc

/0 Comentarios/en , , /por

La setmana que ve es començaran a entregar les claus d’aquests 32 habitatges de la carretera d’Olesa, al barri del Roc Blanc, acabats de rehabilitar per la Generalitat. Els pisos són de lloguer destinats a famílies, 10 dels quals són per a joves. El preu oscil·la entre 222 i 448 euros al mes i fan entre 40 i 60 metres quadrats. Aquesta promoció que aquest dijous ha visitat la Consellera forma part d’una política d’habitatge que comparteixen Generalitat i Ajuntament i que busca tot tipus de modalitats per augmentar el parc públic d’habitatge social.

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya va comprar aquest edifici mitjançant tanteig i retracte a una societat que el va deixar per acabar. L’Ajuntament ha portat tot el procés d’adjudicació amb la publicació de les llistes definitives el passat mes de novembre. D’altra banda a principis de març l’Ajuntament va signar un conveni per el qual l’Incasol construirà dues promocions d’habitatges de lloguer social a Torre-sana, amb 206 pisos nous.

El preu dels pisos experimenta variacions de fins al 18 per cent segons la zona de la ciutat

/0 Comentarios/en , , /por

El preu dels pisos usats de venda a Terrassa se situa en aquest tercer trimestre de l’any en 1978 euros de mitjana el metre quadrat. Una valoració lleugerament per sota que l’Observatori de la ciutat va experimentar en el segon trimestre de l’any i que va ser de 1.995 euros. Un descens de -0,85%, el segon i més important dels darrers dos anys. Anualment el preu continua pujant, un 1,24% en relació al setembre del 2021 malgrat la pèrdua de vigor del mercat actual.

El més destacat de l’informe municipal és la variació de preu que experimenten els habitatges en la seva prolongació cap al Nord de la ciutat, amb diferencials de preu que poden arribar fins al 18 per cent més cars, en el cas dels barris de Sant Pere i del Torrent d’En Pere Pares. En canvi si la distància d’aquest àmbit és en direcció est, cap a l’eix de la riera de les Arenes, el descens en el preu arriba fins als 1.500 euros per metre quadrat, un 23 per cent menys que en l’àmbit central.

Pel què fa al preu de l’habitatge usat de lloguer, en acabar aquest setembre el preu mitjà se situa en poc més dels 10 euros (10,68) el metre quadrat, gairebé igual (10,58) que en el trimestre anterior. De mitjana a Terrassa es paguen uns 921 euros al mes per un pis de lloguer, amb oscil·lacions que van des dels 867 euros al Nord-Est de la ciutat, als 1049 euros al mes que es demanen en el Centre. Una tendència alcista del mercat que es recuperava el trimestre anterior. Amb una alça interanual que se situa en gairebé l’1 per cent (0,9).

Al revés de com passa amb l’habitatge de compra, en el de lloguer resulta difícil trobar un patró en la distribució de preus damunt la trama urbana. Amb tot, els preus més elevats se situarien en la perifèria de la ciutat on podria existir una major pressió de la demanda lligada a l’escassetat de l’oferta. Així els preus a l’Est de Terrassa se situen en més dels 12 euros el metre quadrat, 2 euros més que la mitjana, passant per poc més dels 11 euros a l’Oest i al Sud de la ciutat. Uns preus similars que també es poden trobar a la Zona Esportiva, Can Roca o al Pla de Bonaire, al Nord de Terrassa.

El Pla de Millora de l’AEG incorpora algunes esmenes de l’exposició pública

/0 Comentarios/en , , /por

L’Ajuntament negocia amb ACCIONA, propietària del solar de l’AEG, les al·legacions i esmenes presentades durant el període d’exposició pública del Pla de Millora que es va tancar el passat 20 de setembre. Rebaixar les alçades dels edificis per garantir la il·luminació solar a l’escola Nova Electra, la conservació d’un eucaliptus monumental a la cantonada del carrer Cosidores o augmentar la superfície verda, són alguns dels canvis plantejats per la Plataforma de l’AEG i l’AMPA del Centre d’Ensenyament.

Qüestions que s’esperen resoldre abans de l’aprovació provisional del projecte. D’aquesta manera no es rebaixarà el nombre d’alçades de pisos però sí que es podrien modificar els volums. D’aquesta manera no es perd cap metre quadrat d’aprofitament urbanístic la qual cosa podria comportar fortes indemnitzacions pel Consistori. A l’antic solar de l’AEG entre l’Avinguda Jaume Primer, la Carretera de Castellar, i els carrers Periodista Grané i Cosidores, hi ha previst fer-hi 785 habitatges, 157 dels quals de protecció oficial.

El 25 per cent del sostre total edificat es dedicarà a l’activitat econòmica i es conservaran alguns dels edificis existents d’interès patrimonial. El projecte que podria començar a finals del 2022, està pendent de diversos informes de la Generalitat com els de les agències de l’Aigua i de Residus, o el mateix permís de la Comissió d’Urbanisme que pot tardar entre 8 i 10 mesos.

El projecte de l’AEG redactat abans del 2008 i ara revisat en un Pla de Millora, és junt amb els projectes del Vapor Cortès i el Sala i Badrinas, una de les darreres transformacions urbanístiques més importants dels últims anys a la ciutat.

El preu del lloguer ha baixat un 5 per cent en un any de regulació del mercat segons el Sindicat de Llogateres

/0 Comentarios/en , , /por

A un any de la regulació dels preus del lloguer baixen els preus fins a un 5 per cent i augmenta l’oferta d’habitatge. Així ho anuncia el Sindicat de Llogateres en el moment d’incorporar-se 24 nous municpis a la regulació de preus. El pròxim dia 22 farà un any que la Llei de Contenció i Moderació del Preu del Lloguer (11/2020) està vigent a 61 municipis de Catalunya entre els quals Terrassa. A hores d’ara la llei està funcionant i ha aconseguit abaixar el lloguer fins a un 5% en alguns dels municipis sense reduir l’oferta.

Però la millor evidència és que 24 nous municipis catalans han demanat ja que s’implementi la regulació a través de la declaració d’àrea tensa. I que 57 dels 61 municipis on inicialment es va implementar la llei, ja l’han refrendat i han demanat que continuï durant 5 anys més. La regulació de preus es fa gran, però cal seguir lluitant i ampliant els nostres drets per garantir el dret a l’habitatge i a una vida digna. Aquesta llei és el resultat d’un gran pacte de país. A més d’un una majoria parlamentària (Esquerra Republicana, Junts Per Catalunya, Catalunya En Comú i la CUP), té el suport de la societat civil: més de 4.000 entitats socials de Catalunya van firmar un manifest de suport al text legislatiu.

Aquest ampli suport que gaudeix la Llei prové de la feina que porta fent el Sindicat de Llogateres en els darrers anys. És una Llei literalment redactada i debatuda durant mesos pel Sindicat de Llogateres, producte del treball d’analitzar altres lleis de regulacions de preus de lloguer, d’entendre molt bé el que requereix la situació social i econòmica d’emergència, i amb la participació de moltes veus expertes. Això es reflecteix en que és una norma moderada i equilibrada. Moderada perquè després de 5 anys de pujades permet limitar més pujades abusives no només a curt termini sinó durant els 5 anys que vindran (després d’un augment del 40% durant 4 anys). Equilibrada perquè no desincentiva l’oferta: permet apujar els preus de forma moderada si es fan reformes, i no s’aplica a les noves construccions.

Les últimes dades oficials mostren que la Llei està complint els objectius pels quals es va implementar: contenir i disminuir el preu dels lloguers dels habitatges a les 61 ciutats amb més problemes d’accés a l’habitatge de Catalunya. A més, la formalització de nous contractes no ha deixat d’augmentar. Recordem que en els darrers 5 anys, els preus dels lloguers han augmentat 30 vegades més que els salaris, obligant a milers de famílies catalanes a destinar més del 50% dels seus ingressos a pagar el lloguer. La pandèmia del Covid-19 només ha fet que agreujar aquesta situació.

Pràcticament els 61 municipis inicials ja han demanat prorrogar la regulació 5 anys, i 24 nous municipis que no estaven inclosos han demanat començar a regular. Amb la regulació de preus, els llogaters i llogateres estan protegits davant l’especulació immobiliària i poden negociar les condicions amb una mica més de garanties. La regulació de preus és una política necessària per defensar el dret a l’habitatge digne, però cal anar més enllà. Ara cal seguir ampliant els nostres drets.

Els lloguers continuen a la baixa: 575,69 euros al mes de mitjana, segons la Cambra de la Propietat Urbana

/0 Comentarios/en , , , /por

La pandèmia i la llei de contenció de preus arrosseguen els lloguers a la baixa. Segons l’últim informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca del 31 de març, els lloguers d’habitatges s’han rebaixat en un any un 7,81% (dada interanual, respecte el mateix trimestre de 2020). Així, a finals del primer trimestre de 2021, se situen en 575, 69 euros al mes de mitjana. Per sota de Barcelona (905,39 euros/mes); Rubí (643,29), Sant Cugat (1.150,50) i Sabadell (669,27) i de la mitjana de totes les ciutats catalanes de més de 70.000 habitants (que és de 713,29 euros mensuals).

La tendència a la baixa  va començar fa uns mesos i es mantindrà, diuen els experts. De fet, entre el darrer trimestre del 2020 i el primer del 2021, els preus han caigut un 4,69%. A més, el mercat no s’atura. Terrassa torna a ser la segona ciutat, només per darrera de Barcelona, on es formalitzen més contractes de lloguer (en aquest primer trimestre, 1.185, un 21,17% més que durant el mateix període de l’exercici passat). En el darrer trimestre de 2020, la ciutat tambe va ocupar la segona posició d’aquest rànquing.

La llei de contenció de preus del lloguer declara Terrassa  àrea de mercat d’habitatge tens. Aquí i en una 60a de poblacions que també ho són, el preu del lloguer no pot augmentar respecte el contracte anterior ni pot superar l’índex de referència de preus de la Generalitat als contractes nous dels habitatges destinats a residències permanents. La norma té com a finalitat contenir i moderar el preu del lloguer de determinades zones que, per les seves característiques, no garanteixen tenir habitatges a un preu accessible. La Cambra creu que Terrassa no necessita aquestes restriccions perquè els preus estan per sota dels de ciutats veïnes i de la mitjana catalana.

La Cambra de la Propietat Urbana és molt crítica amb aquesta llei  que va entrar en vigor el 22 de setembre. Diu que el Parlament català no té competències sobre aquesta matèria i assegura que és inconstitucional. Diuen també que són les administracions públiques les que han de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania però sense comptar amb el patrimoni dels particulars.

La Generalitat té previst destinar 600.000 euros a Terrassa per posar pisos privats al lloguer social

/0 Comentarios/en , /por

L’últim ple de l’any votarà l’adhesió de Terrassa, el 2021, al projecte ‘Reallotgem.cat’, de l’Agència Catalana de l’Habitatge. En aquest projecte l’agència llogarà pisos privats buits per poder-hi allotjar les famílies en situació d’emergència econòmica i social que tenen informe favorable de la Mesa d’emergències però que encara estan pendents de reallotjament. A Terrassa en són 62.

S’hi destinaran 21 milions d’euros que serviran per llogar entre 1.300 i 1.500 habitatges a tot Catalunya. 604.000 euros es destinarien a Terrassa.

En aquest programa els ajuntaments hi tindran un pes molt important, perquè seran els encarregats de trobar pisos desocupats i de gestionar amb els propietaris la seva posada a disposició del programa. Per compensar aquesta feina, la Generalitat aportarà als governs locals 450 euros per habitatge captat.

Per a poder-se incorporar al programa, els pisos han de disposar de cèdula d’habitabilitat, estar en condicions que permetin ser ocupats de manera imminent i tenir una superfície màxima útil de 90 m2. Un cop es trobi l’habitatge, l’Agència abonarà al propietari l’import dels primers 18 mesos de lloguer, que tindrà una durada mínima de cinc anys. La persona o família reallotjada hi podrà viure en règim de lloguer social.

Reallotgem.cat vol respondre a la necessitat urgent de disposar d’habitatges per a les meses d’emergències, en previsió que aquesta demanda augmenti considerablement els propers mesos com a conseqüència de la crisi provocada per la COVID-19.

El «càrtel» Ègara organitzava exclusius àpats al Celler de Can Roca

/0 Comentarios/en /por

Uns narcotraficants de la comarca vivien a cos de rei amb cotxes de luxe i exclusius dinars al Celler de Can Roca. Es tracta d’un grup d’empresaris que s’havien fet forts en el conreu i venda internacional de marihuana. De moment encara hi ha quatre detinguts, considerats els responsables de la xarxa, d’una trentena de persones retingudes en l’operació policial del passat mes de juny.

En la macro operació es van escorcollar 12 pisos a Terrassa, i fins a una trentena més de cases i locals a Rubí, Manresa, Berga i El Vendrell. Els quatre empresaris, en veure que les seves empreses no acabaven d’arrancar, van decidir obrir d’altres vies de negoci com el cultiu de marihuana. Els Mossos els han batejat com el càrtel Ègara.

Segons el diari El País, eren quatre famílies d’empresaris sense cap antecedent ni vincle amb el narcotràfic que poc a poc van construir un imperi, cada cop més rendible, basat en el cultiu de la droga. Segons la policia movien uns 6 milions d’euros l’any. Segons les investigacions el grup criminal que amb anterioritat havien compartit d’altres negocis, actuaven en forma de càrtel i van veure que junts podien aconseguir millors preus pels productes de preparació dels conreus.

Sempre segons la investigació, el negoci anava tant bé que feien servir les seves empreses per blanquejar els diners. Part d’aquests diners també se’ls gastaven en cotxes d’alta gamma o en àpats exclusius al Celler de Can Roca. En l’operació del mes de juny, fruit d’una investigació des d’un any enrere pel blanqueig de capitals, es van intervenir 15 plantacions de marihuana amb material per valor d’1,5 milions d’euros i es van confiscar més de 500.000 euros en efectiu.

El Vapor Cortès, el gran objectiu de Prodis de cara al 2020

/0 Comentarios/en , /por

La Fundació Pro Disminuïts, Prodis, afronta amb la imminent reforma del Vapor Cortès, el seu principal repte dels darrers anys. La Fundació impulsa diferents campanyes per recaptar fons i encarar la reforma dels més de 4.000 metres quadrats que podria costar uns 3 milions d’euros.

L’entitat ha fet balanç aquest dimecres als locals de Torresana, coincidint també amb un canvi de forma de tractar la diversitat, més inclusiva i oberta a la societat. Amb un pressupost d’uns 7 milions d’euros, en l’actualitat Prodis té un centenar de persones en residències i pisos tutelats, una de les darreres fórmules d’èxit per tractar la discapacitat de forma transversal i des de les diferents etapes vitals de l’usuari.