Un 82% de les empreses, satisfet o molt satisfet amb les eines online per a teletreballar

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa tanca la seva participació al projecte CVETNET, que ha tingut una durada de 2 anys i mitjançant el qual ha fomentat la millora de les competències digitals de les empreses i dels seus treballadors i treballadores en matèria de transformació digital. En aquest projecte europeu, finançat per Erasmus +, hi ha participat també com a socis la Cámara de España i les cambres de la República Txeca, Àustria, Bulgària, AHK-Bulgaria i Dobrich.

Així, la Cambra de Terrassa ha acompanyat les empreses per ajudar-les en aquesta transformació i que puguin aprofitar les noves competències assolides en favor de la digitalització del negoci. Per fer-ho, s’han utilitzat tècniques i metodologies innovadores: dinàmiques formatives amb escape room, peer learning (aprenentatge entre iguals), mentoring invers (professionals joves mostren a sèniors l’ús d’eines digitals) i metodologies d’e-learning (formació amb eines electròniques). A més, la Cambra de Terrassa va participar activament en l’elaboració dels continguts d’una formació per a formadors, validada per Cámara de España. Aquetes metodologies es publiquen a la web del projecte (www.cvetnet.com) perquè les puguin utilitzar d’altres companyies.

Itineraris formatius individuals per adaptar-se a la transformació digital
En una tercera fase, s’estan analitzant les competències en matèria digital interpersonal, d’empreses i dels seus equips professionals. Els socis europeus de CVETNET han fet una prova pilot amb 100 itineraris, dels quals la Cambra de Terrassa n’ha fet pràcticament una quarta part (24%).

Així, es facilitarà un itinerari de formació individual per a cada treballador/a, que tindran en compte les competències personals i les de la resta de l’equip professional.

Estudi sobre la reacció de les empreses en matèria de digitalització davant la crisi generada per la COVID-19
En el marc del projecte CVETNET, la Cambra de Terrassa va fer, el passat any 2020, un estudi sobre la reacció de les empreses en matèria de digitalització per fer front a la crisi generada per la COVID-19.

El 82% de les empreses enquestades estava satisfeta o molt satisfeta amb l’accés online permanent a la informació per poder optar al mode de teletreball i continuar amb la seva activitat laboral. Així mateix, 3 de cada 4 empreses estava satisfeta o molt satisfeta amb les eines TIC que els han ajudat a fer front a la situació generada per la COVID-19.

En matèria de ciberseguretat, tot i que el 60% de les empreses enquestades es va mostrar molt satisfeta o satisfeta, hi ha un 20% d’enquestats que va manifestar que poc satisfetes o molt insatisfetes en temes de seguretat digital.

L’obra sostenible de Marta Garcia Cardellach arriba a 15 parades d’autobús

A partir del dia 11 de gener, 15 expositors de les parades d’autobusos acolliran l’obra de l’artista Marta Garcia Cardellach. Unes fotografies de creació participativa, fetes amb antotipia, una tècnica ancestral i alhora innovadora, a partir de pigments fotosensibles de plantes i vegetals.

«Ritus de pas» planteja una travessa per cartografiar la ciutat a partir de la mirada de la vellesa. Un projecte sorgit del «Terrassa Crea», un programa dotat amb 200.000 euros que en un any ha impulsat 27 projectes de diferents disciplines artístiques de creadors la ciutat.

Actuació per foc en un habitatge amb veïnat afectat per inhalació de fum

El 112 va informar ahir dijous, a les 11.30 h, d’un avís d’incendi en un habitatge de la quarta planta d’un immoble del carrer de Girona, amb la rambla de Francesc Macià.

Dues patrulles de la Policia Municipal van tallar el trànsit a la zona per facilitar l’actuació de tres dotacions de Bombers. Es van desallotjar dos pisos a causa del fum, ubicats a la cinquena planta i a l’àtic. La parella de propietaris de l’habitatge es van presentar al lloc i la dona va haver de ser atesa pel SEM.

Els veïns afectats per inhalació de fum també van ser atesos pels sanitaris de l’ambulància, que no va haver de traslladar ningú a un centre sanitari.

Segons va informar Bombers, sembla que el foc es podia haver iniciat a la cuina, única estança que va quedar afectada per les flames de l’habitatge. Els pisos de les plantes tercera, cinquena i l’àtic van presentar una afectació lleu a causa del fum.

Balls i cercavila als carrers per trobar l’Home dels Nassos

El protagonista del darrer dia de l’any ha estat l’Home dels Nassos. Aquest personatge de la mitologia catalana viu als boscos de Sant Llorenç del Munt i resulta que només baixa a Terrassa el 31 de desembre.

Fot Home Dels Nassos1

La juguesca està en trobar-lo perquè aquest ésser fabulós té tants nassos com dies té l’any. I és clar, veure’l, ha de ser tot un espectacle i segur que porta bona sort.

Fot Home Dels Nassos2

Per això, les nenes i nens de la ciutat s’han posat ben d’hora a buscar aquest home tan especial. Ho han fet, com mana la tradició local, amb l’ajuda de quatre experts en la recerca: en Nassut de Nasrogent (guardià dels boscos), els seus ajudants en Janús i en Fumera i també la seva companya, la Margarida Tafanera, coneixedora de totes les herbes silvestres.

Fot Home Dels Nassos3

Avui la colla s’ha fet esperar una mica i eren molts els infants il·lusionats pendents de l’arribada al Mercat de Sant Pere. Tant bon punt s’hi han presentat, tothom ha posat fil a l’agulla. També els pastorets que, com que ara a l’hivern no tenen feina, han baixat de la muntanya per celebrar-ho.

Fot Home Dels Nassos4

Amb els seus balls, han engrescat un públic ben entregat. I entre uns i altres, han fet mans i mànigues per trobar l’Home dels Nassos, fins i tot, enlairant-se amb l’ajut dels bastons per poder mirar per tots els racons. També han entrat dins del Mercat del Triomf, per comprovar que estigués voltant per les parades. Però no hi ha hagut manera.

Fot Home Dels Nassos5

Així que, la comitiva no s’ha donat per vençuda i ha seguit amb la seva tasca amb una cercavila pels carrers. Una festa a la que s’hi han anat afegint cada vegada més famílies amb la il·lusió de trobar l’Home dels Nassos i comprovar que, com que avui és el darrer dia de l’any, aquest senyor només en té un de nas.

Inversió d’1 milió i mig d’euros per a la modernització dels polígons industrials del Sud

Durant el 2022, l’Ajuntament redactarà un Pla Director per als polígons industrials de la ciutat amb totes les estratègies per millorar aquests espais i fer-los atractius a la instal·lació de noves empreses. I ho farà amb la col·laboració de l’Associació de Polígons i de la Junta de Els Bellots que aportaran la seva proximitat i experiència al Pla.

Mentrestant la Diputació i l’Ajuntament acaben d’invertir més d’1 milió i mig d’euros en la senyalització vertical, unificar la retolació i millorar la seguretat amb una vintena de càmeres en els polígons de sud de la ciutat. D’aquest diners la Diputació n’aporta el 77 per cent mentre que a l’Ajuntament li ha costat uns 350.000 euros.

A Santa Margarida 1 i 2, Can Parellada, Colom 2 i Els Bellots també s’hi han instal·lat 4 recàrregues per a vehicles elèctrics amb un panell solar incorporat. També s’ha actuat a la Masia d’Els Bellots com a centre de serveis de proximitat. Amb una inversió que encara es considera del tot insuficient, l’Ajuntament espera noves edicions del programa d’ajuts de la Diputació.

Es calcula que aquesta inversió tindrà un impacte directe en 541 empreses d’aquests polígons que donen feina a més de 10.000 treballadors. Aquesta és la segona edició del Pla de Modernització de Polígons de la Diputació amb una inversió global d’uns 30 milions d’euros. L’objectiu és millorar els serveis a les empreses i modernitzar les instal·lacions industrials en infraestructures, promoció i actuacions innovadores.

Ballabriga: «Jugar el 2 de gener és una bogeria»

El CP San Cristóbal començarà l’any acabant la primera volta de la lliga rebent el cuer, l’Escola Esportiva Guineueta. El partit es jugarà aquest diumenge, dos de gener, encara amb la ressaca de cap d’any. El tècnic parroquial, Oliver Ballabriga, s’ha mostrat molt crític amb el calendari fixat per la federació. El Sancris havia proposat disputar aquesta jornada just abans de Nadal però la Guineueta no va acceptar-ho.

Arribats a l’equador de la temporada, el San Cristóbal viu còmodament instal·lat en la setena posició, a cinc punts del líder i molt lluny del descens. Tot i així, Ballabriga té molt clar quin és l’objectiu primordial de l’equip.

El San Cristóbal ha esquivat l’onada de covid i cap jugador ha donat positiu en els testos realitzats aquest dijous. Només tindrà la baixa d’Aaron per lesió. La Guineueta, en canvi, sí que ha detectat tres positius a la plantilla. El partit començarà a les 17:00h al Municipal de Ca n’Anglada i el podreu seguir per la Ràdio Municipal.

Cap d’any sense discoteques i amb toc de queda

Avui se celebra el segon Cap d’Any en pandèmia i hi haurà l‘oci nocturn tancat i toc de queda. Els Mossos d’Esquadra han preparat un dispositiu que se centrarà a prevenir les festes no autoritzades amb aglomeracions i botellons.

La vigília de la revetlla, la justícia ha acordat mantenir el toc de queda i les discoteques tancades, amb l’argument que preval «l’interès general» de «protecció de la salut pública» en aquesta sisena onada i que no és urgent aixecar les restriccions.

D’altra banda, els locals del sector de la restauració tenen mitja hora més de marge per desallotjar els clients, de manera que, si l’hora de tancament és a dos quarts d’una de la matinada podran estar oberts per buidar els locals fins a la una.

Fins ara, aquests 30 minuts addicionals per al desallotjament estaven previstos només per als locals establiments on es fan activitats recreatives musicals i activitats culturals.

Robatori Pistola Comerços 2

A presó un home per robar amb una pistola en cinc comerços

Els Mossos d’Esquadra van detenir, el 27 de desembre, un home de 48 anys com a presumpte autor de cinc delictes de robatori amb violència i intimidació. En tots els casos, l’home, que anava tapat amb mascareta i una gorra esportiva, amenaçava les víctimes amb una arma de foc i en una ocasió amb un ganivet de grans dimensions.

El primer fet va succeir el 24 de juliol pels volts de les 21.00 h en una benzinera de Terrassa. Un home es va aproximar a la caixa registradora i va mostrar un ganivet de grans dimensions a la treballadora exigint-li els diners. El lladre es va endur 233 euros.

Uns mesos després, el 14 de desembre prop de les 20.55 h, un home va accedir a la mateixa benzinera de l’avinguda Vallès i va amenaçar amb una arma de foc la treballadora per tal que li entregués els diners de la caixa. El lladre, que es va endur 289 euros.

Al cap de quatre dies, el 18 de desembre, en una altra benzinera del carrer Colom, va cometre un robatori amb les mateixes característiques, en aquest cas es va endur 350 euros.

Finalment, el 21 i 23 de desembre entre les 16.00 i les 16.30 h, va robar en dos establiments de menjar, un al carrer Historiador Cardús i l’altre del carrer Salmerón. En els dos casos quan es va apropar a la caixa va amenaçar els treballadors amb una arma de foc en el moment de pagar. Es va endur els diners de la caixa registradora, un botí aproximat de 2.000 euros. Entre tots els robatoris es va endur més de 2.800 euros.

Els agents de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Terrassa van poder identificar a l’home gràcies a les imatges de les càmeres de seguretat dels diferents establiments i en tots els casos tant la descripció de l’autor com el modus operandi coincidien.

L’home va ser detingut pels cinc robatoris violents el dia 27 de desembre.  L’endemà es va fer una entrada i escorcoll del domicili que va permetre localitzar l’arma de foc i les peces de roba que va utilitzar en tots els fets.

L’arrestat va passar dimecres a disposició del jutjat de guàrdia de Terrassa que va decretar el seu ingrés a presó.

Robatori Pistola Comerços 3

La percepció popular és que l’euro ha encarit els preus

Tot i els avantatges que se li reconeixen per a l’economia col·lectiva a la moneda única europea, la percepció popular és molt crítica amb l’augment de preus generalitzats que diuen pateix l’euro.

En el seu vintè aniversari l’euro s’enfronta a un augment de la inflació mai vista fins ara en la nova moneda europea. Un encariment dels preus que en els darrers vint anys semblava que la moneda havia sabut contenir.

L’Euro compleix 20 anys

El primer de gener del 2019 es van complir els 20 anys del naixement de l’euro. Aquest 2022 se celebren dues dècades de l’entrada en circulació de la moneda europea. De fet, ja fa 3 anys que es van complir els 25 de funcionament d’un incipient mercat interior únic, de la llavors Comunitat Europea. Segons l’últim baròmetre, un 70 per cent dels europeus creuen que l’euro és un fet positiu tot i que un petit percentatge NO considera que sigui bo per al seu país.

En principi a l’euro s’hi van sumar 12 estats membres de la Comunitat Europea. Ara, utilitzen la moneda comuna 19 estats adherits, amb 341 milions d’habitants i una renda global que representa el 19% del PIB mundial. Sigui com sigui l’adaptació d’una moneda única per al continent europeu, volia fer front a la resta de monedes potents com el dòlar, adaptant polítiques econòmiques comunes i acabant amb les famoses devaluacions de cada país. Un costum força arrelat a Espanya amb la seva històrica pesseta.

Les economies de cada país han anat avançant amb una certa tutela dels bancs centrals i a costa de cedir una part de la sobirania econòmica de cada país. L’adaptació a l’euro va significar un canvi important per a les economies industrials de la comarca que ampliava així les garanties per ser més competitius de cara al mercat europeu. Ara, dues dècades després, gairebé ningú recorda la situació econòmica el 1999 quan l’atur era quatre punts més alt que ara, que un salari mitg ratllava els 1.300 euros o que un habitatge a la capital costava uns 100.000 euros. El sentiment popular dels primers temps de la moneda única és el d’un augment de preus fora de control.

En aquests 20 anys d’existència, l’euro ha passat per moments difícils com per la crisi mundial de Lehman Brothers, i s’han fet canvis importants per corregir les mancances inicials de disseny del sistema euro. Amb l’experiència dels rescats de Grècia, Portugal i Xipre i del rescat bancari espanyol i l’activisme del Banc Central Europeu, molts economistes asseguren que l’euro és avui més fort del que era quan es va crear fa 20 anys. Llàstima que les polítiques d’austeritat per evitar els dèficits excessius d’alguns membres de la zona euro, hagin donat lloc a un creixement més lent que el de l’economia mundial.