Entradas

El preu de l’habitatge usat s’estabilitza en els 2.018,90 euros el metre quadrat

/0 Comentarios/en , /por

A finals d’any el preu de venda de l’habitatge usat se situa a Terrassa en poc més dels 2.000 euros el metre quadrat (2.018,90). Una mica per sota de la mitjana de preus del trimestre anterior i pràcticament el mateix que a finals del 2022. Amb aquesta evolució queden absorbits els increments experimentats durant tot el 2023, en els primers trimestres del qual es troben els tres màxims històrics d’una sèrie de dades que arranquen el 2016.

En l’àmbit central de la ciutat, la diferència de preu entre barris se situa per damunt del 20 per cent que té el Segle XX, i arriba al 25 per cent a Ca n’Aurell i el Centre. A mesura que ens distanciem del centre això comporta un descens gradual del preu que arriba a una baixada negativa del 26 per cent a Ca n’Anglada i fins al 22,3 per cent negatiu en el conglomerat de Can Jofresa, Guadalhorce, Can Palet II, Xúquer i el Polígon Industrial de Santa Eulàlia, al sud de la ciutat.

Pisos Preu Habitatge 2023 Pisos Preu Habitatge 2023 2

Pel que fa al lloguer, el preu mitjà de l’oferta d’habitatge se situa en els 12,68 euros el metre quadrat, un creixement trimestral del 9 per cent que dona continuïtat al creixement vertiginós de l’índex del tercer trimestre de l’any que va ser de l’11,4 per cent. Per tant, l’increment acumulat en aquests darrers 6 mesos és del 21,4%.

En l’habitatge de lloguer, i a causa de la poca oferta, és difícil trobar un clar patró de la variació del preu a causa de la distribució territorial, la centralitat i l’accessibilitat. En aquest darrer trimestre de l’any les diferències de preus més elevats són als barris a tocar del Parc de Vallparadís amb un 17,9 per cent en el conjunt de barris de l’Antic Poble de Sant Pere, Vallparadís, Cementiri Vell i Plaça Catalunya-Escola Industrial, fins a un 22,7 per cent al barri de Can Palet.

D’aquesta manera l’any es tanca establint un nou màxim en una sèrie de dades que reflexa l’evolució del preu en el mercat de l’habitatge en lloguer a la ciutat dels darrers 8 anys.

La Generalitat podrà limitar el preu del lloguer a Terrassa a partir del febrer

/0 Comentarios/en , , /por

El Govern català podrà limitar el preu del lloguer a les zones de mercat residencial tensionat.  Terrassa forma part del total de 140 municipis que la Generalitat ha declarat com a zones tenses, per tant, podrà acollir-se a la mesura.

La nova llei suposarà que el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent als municipis on s’apliqui. En el cas de grans tenidors, a més, el cost de l’arrendament no podrà ser superior a l’índex de referència del preu del lloguer.

La consellera de territori, Ester Capella, ha expressat que “L’accés a un habitatge digne és la porta d’entrada de tots els altres drets, perquè difícilment pots avançar si no tens un sostre que t’aixoplugui. Per tant, és una prioritat i hem de treballar perquè sigui un dret fonamental”.

La Sareb ha destinat a lloguer social 200 pisos en el darrer any

/0 Comentarios/en , /por

L’habitatge ha centrat bona part de reunió ordinària de la comissió informativa d’Acció Social i Cicles de la Vida. El regidor de Vox, Daniel Pinto ha preguntat sobre els pisos que la Sareb, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària ha destinat a lloguer social en els darrers mesos.

El tinent d’alcalde, Noel Duque, ha dit que 200 en el darrer any i que han notat un canvi en la dinàmica d’aquesta entitat.

Pinto també ha preguntat sobre les okupacions delictives. Segons Duque, han baixant en els darrers dotze mesos un 60%. Ha afirmat que els ajuntaments tenen ara més eines per lluitar contra els ocupants d’un pis quan causen problemes als veïns i veïnes.

En aquest sentit, s’ha acordat fer una reunió amb alguns veïns de La Cogullada afectats per una d’aquestes ocupacions conflictives. Concretament són uns habitatges situats al carrer Pintor Torras amb l’avinguda Joaquim de Sagrera. El tinent d’alcalde ha proposat aquesta trobada amb el veïnatge per explicar-los que el procés és llarg si no hi ha una denúncia del propietari dels habitatges.

La implantació de les targetes moneder als bancs d’aliments també ha estat una de les inquietuds del regidor de Vox. El tinent d’alcalde ha explicat que la Unió Europea deixarà de proporcionar productes al 2024 per canviar a aquest altre sistema. Els dos sistemes hauran de conviure i també s’haurà d’assegurar la cobertura de totes les famílies necessitades.

Finalment, la regidora del PP, Mari Carmen Vaya, ha exposat les dificultats per aparcar a l’Hospital de Terrassa. Ha proposat arribar a acords amb Rubí i Sabadell perquè els pacients d’aquells municipis també vinguin en transport públic gratuït i reduir així el nombre de vehicles privats que arriben al centre sanitari. Duque s’ha compromès a tractar el tema amb els consistoris veïns.

El jutge evita el desallotjament d’una parella d’uns baixos que l’Ajuntament no considera habitatge

/0 Comentarios/en , /por

El Manuel viu amb la seva parella en una casa comprada l’any passat al barri de Ca n’Anglada. La sorpresa els va arribar al cap de pocs mesos, quan una notificació de l’Ajuntament els instava a marxar perquè considera que l’immoble és un local, i no pas un habitatge.

Aleshores es van posar en contacte amb la recentment creada Plataforma 2015 Projectes i Gestió Canvi d’Ús de Local a Habitatge, experts en canvis d’ús de local a habitatge, que va portar el cas al contenciós administratiu. La Plataforma sosté que la casa està inscrita com a habitatge des del 1960, amb cèdula d’habitabilitat i que així consta també al registre de la propietat.

El matrimoni és considerat vulnerable, amb pocs recursos econòmics i de fet Serveis Socials de l’Ajuntament els ha ajudat a fraccionar el pagament de la llum i l’aigua. Ingressen 1.500 euros al mes i la quota de la hipoteca és de 800 euros.

El jutjat del contenciós 14 de Barcelona va dictaminar el mes de juliol una suspensió cautelar que impedeix l’expulsió del matrimoni.

L’Ajuntament ha explicat a Canal Terrassa que va requerir a la propietat enderrocar unes obres que es van fer sense llicència per destinar a habitatge un local que d’acord amb la normativa urbanística, ha dit, no es pot destinar a aquest ús. El plet segueix en curs.

El 57 per cent d’operacions immobiliàries que es fan a Terrassa són de lloguer

/0 Comentarios/en , , /por

El 57 per cent de operacions immobiliàries tancades l’any passat a Terrassa eren de lloguer. De les 7.816 transaccions signades al 2022, 4.452 van ser de lloguer i 3.364 de compravenda, un 82 per cent d’elles de segona mà. És el segon municipi de la comarca amb més transaccions per habitant només per darrere de Sant Cugat en el cas de lloguer, i de Viladecavalls en compravenda. Les dades s’extreuen de l’Informe Anual de l’Habitatge al Vallès Occidental que publica l’Observatori del Consell Comarcal. Als extrems el pes del lloguer frega el 70 per cent a Sentmenat i Sant Cugat però queda per sota del 30 a Viladecavalls i Vacarisses.

Operacions Immobiliaries 2

 

La compra es paga a 2.084 euros per metre quadrat

Terrassa és el sisè municipi de la comarca amb el preu mitjà de compravenda més baix, 2.084 euros per metre quadrat, per sota de mitjana comarcal, que és és de 2.375. Sant Cugat és on l’habitatge de compra és més car, 4.433 euros per metre quadrat, i més que triplica el de Badia, 1.335.

Preu Compra
Comprar un habitatge l’any passat a Terrassa era un 8,4 per cent més car que al 2021, un increment només superat per Sant Cugat i Matadepera. En els darrers cinc anys l’habitatge de compra s’ha encarit un 33,5 per cent a Terrassa i un 20 a la comarca de mitjana. Només a baixat el preu a Badia, un 15,7 per cent, i Vacarisses, un 2,1.

El lloguer mitjà a Terrassa és de 650 euros

Un habitatge de lloguer costa de mitjana 650 euros al mes a Terrassa. Els municipis més cars, que superen els 1.000 euros, són Sant Cugat i Matadepera. A Badia costa només 283 euros, la meitat que el penúltim de la llista, Rellinars, amb 500. La mitjana comarcal és de 763 euros.

A Matadepera i Vacarisses el lloguer ha augmentat un 24 per cent des de 2018. En canvi ha baixat un 10,4 a Badia i un 2,1 a Rellinars. En aquests cinc anys el lloguer s’ha encarit un 16 per cent a Terrassa i en un any un 8,9 per cent.

Preu Lloguer

Segons l’informe del Consell Comarcal els vallesans dediquen el 28,8 per cent dels seus ingressos a l’habitatge, ja sigui pagant la hipoteca o el lloguer.

Terrassa, quarta a la comarca en nova construcció

Barberà i Palau-Solità lideren el ritme constructiu superant, l’any passat, els 7 habitatges iniciats per cada 1.000 habitants. L’índex de nova construcció està en 2,2 de mitjana comarcal i Terrassa està una mica per sobre, en 2,7, per darrere només de Matadepera, Viladecavalls i Rellinars.

A Terrassa es va iniciar l’any passat la construcció de 600 habitatges, un 33 per cent més que a Sabadell, mentre que se’n van acabar 455. En tota la comarca es van començar 3.087 habitatges i se’n van acabar 1.714

La meitat dels immobles d’ús residencial de Terrassa té més de quaranta anys

/0 Comentarios/en , /por

Un 48 per cent dels immobles d’ús residencial que hi ha a Terrassa té més de quaranta anys segons l’Informe Anual de l’Habitatge al Vallès Occidental que publica l’Observatori del Consell Comarcal. La mitjana comarcal és molt similar, del 47 per cent. Badia és un cas anòmal amb un 99 per cent dels habitatges construïts abans de 1981 i, per tant, amb molta necessitat de rehabilitació.

A distància Sabadell té un 59 per cent d’habitatge envellit, força més que a Terrassa. A l’altre extrem hi ha Sant Quirze, on menys d’un 20 per cent dels habitatges té més de quaranta anys, i Barberà. Vuit municipis tenen menys d’un 30 per cent d’habitatge vell.

Antiguitat Edificis Per Municipi

Un de cada deu habitatges de la comarca es va construir després de la crisi del 2008 i té menys de 15 anys. També un de cada deu és anterior a 1960 i un 1,4 per cent és del segle XIX.

Antiguitat Edificis

L’antiguitat dels habitatges té relació amb el nivell de renda. Les persones de renda més baixa viuen en habitatges més antics que no pas nous. La proporció es va invertint a mesura que augmenta el nivell de renda.

Un terç dels habitatges tenen l’etiqueta energètica

Tots els edificis construïts a partir del 2007 i, des del 2013, els habitatges que es comprin o lloguin han de tenir un certificat d’eficiència energètica, una etiqueta que els classifica amb una lletra, de la A pels més eficients, a la F pels menys.

A final de 2022 només comptaven amb el certificat energètic un 35,5 per cent dels habitatges de Terrassa, una proporció lleugerament superior a la mitjana comarcal, del 33,8 per cent. A Sant Cugat i Matadepera quatre de cada deu habitatges tenen l’etiqueta mentre que a Gallifa només el 13 per cent.

Certificats Energetics Per Municipis

De mitjana sis de cada deu certificats tenen la lletra E, la qualificació mitjana i una quarta part estan per sota d’aquest estàndard. Un quinze per cent la tenen alta, lletres C i D i només una mica més del 3 per cent molta alta, lletres A i B.

Certificats Energetics Per Lletres
A Rellinars i Vacarisses més de la meitat dels habitatges són de certificació baixa. En canvi a Polinyà, Sant Quirze i Sant Cugat aquest percentatge no arriba al 20 per cent. Terrassa i Sabadell estan al 25 per cent, com la mitjana comarcal.

Municipis Amb Certificat Energetic Baix

L’Ajuntament treballa per garantir la continuïtat dels lloguers de més d’un centenar de famílies de Poble Nou

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa treballa per trobar la millor solució que garanteixi la continuïtat dels lloguers de més d’un centenar d’immobles a sis blocs de pisos del barri de Poble Nou.

La regidora de Polítiques d’Habitatge, Lluïsa Melgares, es va reunir aquest dilluns al centre cívic Avel·lí Estrenjer amb representants de les famílies que viuen als carrers Monistrol 45, Albacete 1, 3 i 5 i Ronda de Ponent 232-234, d’aquest barri.

Aquestes persones es van posar en contacte aquest estiu amb l’Ajuntament per a manifestar la preocupació per la seva situació habitacional. Els pisos en què viuen eren propietat de Sol Edificat Ponent, S.L.

L’empresa va entrar en fallida i es van haver de subhastar. Una part important dels immobles (aproximadament la meitat) van ser adquirits per la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb).

L’Ajuntament s’ha compromès a mediar per a buscar la millor manera de garantir la continuïtat en els pisos de totes les persones afectades.

En aquest sentit, Melgares ha manifestat que “l’Ajuntament, que defensa sempre el dret a l’habitatge, està sensibilitzat amb la problemàtica d’aquestes famílies. Estem treballant amb la Sareb per a buscar solucions que puguin garantir els drets d’aquestes persones. Hem de procurar una resposta òptima al problema i plantejar les bases per a una gestió del futur d’aquests pisos que pugui garantir el benestar de les famílies que els habiten”.

Melgares es va trobar el 14 de setembre amb representants de la Sareb, per a demanar que es posin a disposició de les famílies i de l’Ajuntament per a treballar de manera conjunta i buscar una solució viable per a totes les parts.

Segons la regidora, “el nostre objectiu és que ningú perdi l’habitatge i, amb aquestes reunions, hem aconseguit un compromís per part de la Sareb: que tothom pugui continuar amb el seu lloguer”.

Durant la reunió d’ahir, Melgares va traslladar a les persones assistents les conclusions de la trobada del dia 14. La regidora va estar acompanyada de personal tècnic municipal i d’un representant de la Sareb, que va refermar la seva voluntat de trobar una solució consensuada amb l’Administració i el veïnat de les promocions afectades.

Terrassa podrà limitar el preu del lloguer d’habitatge com a zona de mercat tensionada

/0 Comentarios/en , /por

Territori finalment manté la llista dels 140 municipis, declarats com a zones de mercat residencial tensionat. En aquestes poblacions, entre les quals hi figura Terrassa, es podrà regular el topall del preu del lloguer d’habitatges. El departament, a més, ha canviat la consideració de grans tenidors, que passen a ser els propietaris de 5 habitatges.

Territori ha resolt així les al·legacions del procés de declaració de determinats municipis de Catalunya com a zona de mercat residencial tensionat. En aquests es podrà limitar el preu de lloguer. La principal novetat fa referència als grans tenidors, que finalment seran considerats les persones físiques o jurídiques propietàries de més de cinc immobles d’ús residencial. Fins ara ho eren els propietaris de 10 habitatges.

A més de Terrassa, entre aquests 140 municipis considerats com a zones tensionades hi trobem també altres del Vallès Occidental com Castellar del Vallès, Cerdanyola, Matadepera, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze o Rubí. En aquestes poblacions, per tant, quan el pis sigui propietat d’un gran tenidor el preu no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu de lloguer. A més, els nous contractes no podran superar el preu del darrercontracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicat l’IPC.

Ara, la resolució final es notificarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), que serà finalment l’ha d’aprovar, previsiblement aquest agost.

Nou edifici d’habitatges a l’avinguda de Jacquard

/0 Comentarios/en , /por

L’avinguda de Jacquard canviarà la seva cara. Un nou edifici d’habitatges mirant a aquesta via i al carrer Prat de la Riba que representarà un fort contrast amb els locals d’una planta que ara hi ha.

L’Edifici Jacquard consisteix en dos blocs. El que donarà a l’avinguda tindrà 4 plantes, mentre que el del carrer adjacent en tindrà 3. La construcció no implicarà enderrocar l’edifici de la cantonada.

Els 44 pisos seran d’entre 1 i 4 habitacions, tots amb balcó o terrassa. La superfície dels habitatges anirà dels 58 als 156 metres quadrats.

L’equipament comptarà amb un àrea comuna amb jardí i piscina. L’obra disposarà, segons informa la immobiliària, de mesures per l’eficiència energètica. Els propietaris tindran la possibilitat de personalitzar els acabats i d’adquirir pàrquings i trasters.

Level, la promotora del projecte, espera lliurar els pisos a finals de 2025. Els preus van dels 188 mil euros i els 540 mil per les opcions més grans.

La Cambra de la Propietat presenta al·legacions al procediment de declaració de zones de mercat residencial tensionat

/0 Comentarios/en , , , /por

Espanya han donat llum verda a la Llei de l’Habitatge (Llei 12/2023), que té com a principal mesura la reintroducció de la limitació de lloguers en poblacions declarades com a Zones de Mercat Residencial Tensionat (ZMRT). La Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria d’Habitatge, ha posat en marxa un procés d’informació pública sobre el procediment per a la declaració de la ZMRT que afecta 140 municipis.

La Cambra de la propietat urbana de Terrassa i Comarca, ha presentat al·legacions al procediment de la Generalitat perquè considera que limita els drets del propietaris.

Segons la Cambra de la Propietat, el procediment desplaça la responsabilitat de garantir el dret a l’habitatge als particulars. Afegeix que la Generalitat no ha realitzat un estudi específic per a cada municipi, tal com estableix la llei, ni ha elaborat un pla específic per corregir les desigualtats en aquests àmbits.

L’entitat també denuncia que no s’inclou cap memòria que calculi els requisits necessaris per a declarar cada Zona de Mercat Residencial Tensionat i s’utilitzen dades desactualitzades, que tenen fins a 3 anys de retard. La Cambra de la Propietat afegeix que hi ha casos de poblacions que han estat incorporades com a ZMRT sense haver estat estudiades adequadament o amb estudis incorrectes, com ara Terrassa, que, diuen, està per sota de la mitjana en termes de lloguer respecte a altres ciutats de més de 70.000 habitants de Catalunya, o Matadepera, on el mercat de lloguer és residual i no s’han realitzat estudis adients.

D’altra banda, l’entitat critica la intenció de l’aplicació dels Índex de Referència de Lloguer, aprovats el 2017, que anteriorment no es van aplicar a causa d’una sentència del Tribunal Constitucional i que requeririen una resolució del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, no corresponent a la Generalitat.

Finalment, la Cambra de la Propietat assenyala que s’han produït errors en la inclusió o exclusió de conceptes per al càlcul de despeses i subministraments, en contradicció amb el que preveu la llei de l’habitatge.