Entradas

El “grover To” Dels Estudiants De L’eseiaat De La Upc és L’únic Ròver Espacial Espanyol Que Participa A L’european Rover Challenge 2023

El GRover-To dels estudiants de l’ESEIAAT participa a l’European Rover Challenge 2023

/0 Comentarios/en , /por

Un equip multidisciplinari d’estudiants de l’ESEIAAT, viatgen el proper 14 de setembre a la localitat polonesa de Kielce per participar al concurs internacional European Rover Challenge (ERC). I ho fan amb el seu prototip espacial batejat com GRover-To. Aquests alumnes formen part de l’associació UPC Space Program.

El jurat del concurs només ha admès 25 d’aquests equips per participar a la gran final. El vehicle espacial GRover-To, de la UPC a Terrassa, serà l’únic representant espanyol.

 

Aquest vehicle autònom, construït pels mateixos estudiants, ha de completar diferents proves científiques com si treballés a la superfície de Mart.

Com és el GRover-To?

GRover-To té una mida d’un per un metre, pesa 65kg i  està construït amb perfils d’alumini sobre una estructura anomenada rocker bogie que permet l’estabilització i l’amortiment del vehicle en terrenys irregulars com el de la superfície marciana. Disposa de sis rodes amb tracció total. Les dues rodes del davant i les dues del darrere són rotatòries i impulsen el ròver. Les altres dues serveixen per estabilitzar-lo.

Una de les parts més importants del vehicle és el seu braç robòtic d’un metro de llarg que disposa d’una pinça amb sis graus de llibertat, és a dir, que es pot moure en un espai tridimensional al davant, al darrere, amunt i avall, esquerra i dreta i, alhora, pot combinar aquests moviments amb els de rotació gràcies a algoritmes de cinemàtica inversa.

Aquest any els estudiants de la UPC a Terrassa han incorporat també un perforador amb el que han d’extreure mostres a 30 cm de profunditat.També incorpor’un dron que fa servir la plataforma del mateix GRover-To per enlairar-se i explorar el terreny. A més, el vehicle espacial també integra cinc càmeres de navegació que habiliten la seva autonomia de moviments.

Durant el concurs el ròver català ha d’obtenir mostres del sol, tan superficials com en profunditat; ha de navegar autònomament per un terreny semblant al de Mart; ha de realitzar tasques de manteniment  i ha de manipular panells de comandament.

El cost total del ròver espacial dels politècnics de l’ESEIAAT ha estat de 5.000 euros, molt per sota dels 40.000 o 50.000 euros amb què han construït el seu ròver alguns dels equips que participen al concurs.

El GRover-To s’ha construït en el marc del programa INSPIRE de l’Eseiaat i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa, la Generalitat de Catalunya i de les empreses Senscoar, Aexspace i Ferromecanica.

Formen l’equip del GRover-To els estudiants Xavi Casajoana, Gonzalo Campos, Javi Sánchez, Jan Vernet, Pau Serrat, Aiyanna Anguera, Sara Fernández, Arnau Reyes, Arnau Arasanz, Adrià Barja, Joan Puig, Jan Bonet, Oscar Roure, Manel Mauriz, Joel Garcia, Marçal Garreta, Marc Bracons, Margalida Ciucio, Ricard Mata, Eva Levshakova, Kensaku Moriya, Mirko Costanzi, Jorge Luis Ruiz.

[Fotos: ESEIAAT]

Pista Per On Han De Treballar Els Rovers Que Participen Al Concurs Erc

Un ròver espacial de l’ESEIAAT de la UPC competeix a l’European Rover Challenge 2022

/0 Comentarios/en , /por

Un equip multidisciplinari de 19 estudiants de l’ESEIAAT, que formen part de l’associació UPCSpaceProgram, construeixen un ròver espacial amb el qual competiran a l’European Rover Challlenge. Els alumnes, viatgen el 8 de setembre a la localitat polonesa de Kielce per participar a aquest concurs internacional. I ho fan amb el seu prototip espacial batejat com GRover. Aquest vehicle autònom, construït pels mateixos estudiants, ha de completar diferents proves com si treballés a la superfície de Mart.

Dissenyar i construir un rover espacial autònom per circular per Mart. Aquest és el repte que planteja el certamen que es durà a terme entre els dies 9 i 11 de setembre a Kielce (Polònia).L’equip va presentar el seu projecte el curs passat per participar al concurs, juntament amb altres 64 universitats de tot el món. El jurat del concurs només ha admès 19 d’aquests equips per participar a la gran final. El vehicle espacial GRover, de la UPC a Terrassa, serà l’únic representant espanyol.

 

Pista per on han de treballar els rovers que participen al concurs ERC

 

Com és el GRover?

El cost total del ròver espacial dels politècnics de l’ESEIAAT ha estat de 4.000 euros, molt per sota, doncs,  dels 40.000 o 50.000 euros amb què han construït el seu ròver alguns dels equips.

A més, GRover està construït amb perfils d’alumini sobre una estructura anomenada rocker boogie que permet l’estabilització i l’amortiment del vehicle en terrenys irregulars com el de la superfície marciana. És fruit del Treball de Fi de Grau d’un dels integrants de l’equip. Disposa de sis rodes: les dues rodes del davant i les dues del darrere són rotatòries i impulsen el ròver. Les altres dues serveixen per estabilitzar-lo.

Així na de les parts més importants del vehicle és el seu braç robòtic. Aquest braç presenta sis graus de llibertat. És a dir, que es pot moure en un espai tridimensional al davant, al darrere, amunt i avall, esquerra i dreta. Alhora, pot combinar aquests moviments amb els de rotació gràcies a algoritmes de cinemàtica inversa.

 

[Fotos: ESEIAAT-UPC]

Recreacio Molecula Excitada Per Raigx Carles Serrat Jurado Eseiaat

L’ESEIAAT crea un mètode per fragmentar selectivament molècules amb raigs X làser

/0 Comentarios/en /por

Carles Serrat Jurado,  investigador del Departament de Física i professor de  l’ESEIAAT, ha desenvolupat un estudi molt prometedor, amb el qual ha demostrat que es pot excitar una molècula de manera selectiva si es bombardeja amb polsos de raig X durs làser, és a dir, sense tocar les molècules que l’envolten. La recerca, publicada per la revista científica The Journal of Physical Chemistry, ha generat expectació entre la comunitat científica. I és que la manipulació selectiva de molècules és un dels grans reptes de la ciència.

Les noves tecnologies que utilitzen làser per enviar polsos de raigs X durs fan possible l’eliminació selectiva dels centres actius de molècules en organismes vius. Aquest camí que obre la porta a futurs tractaments de malalties infeccioses o del càncer. Aquestes tecnologies s’experimenten en els Làser d’Electrons Lliure, grans infraestructures científiques que permeten emetre polsos de raigs X en mol·lècules. Actualment, hi ha més d’una vintena de FEL en funcionament al món i altres 20 més en fase de construcció o planificació.

Recreació gràfica realitzada per Carles Serrat que il·lustra una molècula excitada per polsos de raigs X. [Font: ETSEIAAT]

Ara, Carles Serrat  comprovarà si la seva proposta, factible teòricament, també funciona a la pràctica utilitzant el FEL de raigs X durs.  Con el que va funcionar per primera vegada al món, ara fa 12 anys, a la Universitat d’Standford (Califòrnia, Estats Units).

La UPC s’incorpora a la xarxa WavemiX

Gràcies a aquesta investigació, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, Carles Serrat ha entrat a formar part de l’exclusiva xarxa WavemiX. Esta integrada per les universitats i centres d’investigació en làsers de raigs X més reconeguts de tot el món, com  el Massachusetts Institute of Technology (MIT), les universitats de Harward, Cambridge, Oxford, Berkeley o La Sorbone. Wavemix és un projecte internacional que, actualment, acull una desena de projectes que volen aconseguir canvis disruptius en la ciència a través de la utilització dels FEL.

La proposta de Carles Serrat és un d’aquests projectes seleccionats, de manera que ara la UPC està per primer cop representada a WavemiX.

Coet Cosmic Research

Estudiants de l’ESEIAAT llancen amb èxit el coet supersònic suborbital més potent de Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

L’associació d’estudiants Cosmic Research de l’l’ESEIAAT, ha fet història. Els alumnes de la UPC han construït i llançat amb èxit el coet supersònic suborbital més potent construït fins ara a Catalunya. A més, és el més potent d’Espanya construït per universitaris. El llançament s’ha fet el 30 de novembre, des de les instal·lacions del Centro de Experimentación del Arenosillo (CDEA), a l’Arenosillo, Huelva. El coet, batejat amb el nom de ‘Bondar’ en homenatge a la primera astronauta canadenca, ha arribat a uns 8 km d’altitud, a una velocitat de 1.700 km/h.

Crònica d’una fita històrica

Després d’anys de treball, el 23 de novembre, els 16 estudiants sortien de Terrassa, amb el coet Bondar i la plataforma de llançament, en direcció a l’Arenosillo, a Huelva, fins arribar al camp de llançament de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA). Els estudiants  disposaven de finestres de llançament autoritzades pel Ministeri de Defensa. En arribar a l’Arenosillo només quedava acoblar el coet, introduir el motor i ancorar a terra la plataforma de llançament, construïda pels mateixos estudiants.

L’INTA havia atorgat als estudiants de Cosmic Research un dels cinc dies d’aquesta setmana per al llançament. Els alumnes de l’ESEIAAT havien triat com a dia del llançament el 30 de novembre, tenint en compte les condicions atmosfèriques,. El compte enrere va començar a les 13 h. Cinc hores més tard, el coet Bondar va arribar a la seva altitud màxima, a uns 7.800 metres, a una velocitat de 1.700 km/h. És com si un vehicle completés la distància que hi ha entre Terrassa i Sabadell en 30 segons. En arribar a la seva alçada màxima, l’ogiva del coet es va separar i va caure al mar sustentada amb un paracaigudes. Completant així la missió.

El més potent de Catalunya

Bondar és un coet d’alumini, amb una longitud de 2,61 metres, un diàmetre de 131 mm i un pes de 33 kg. Es va enlairar a una velocitat màxima de 1.500 km/h. El coet, doncs, és modular i està format pel mòdul motor, el mòdul  recuperació i el mòdul aviònica. Així, es tracta d’una fórmula similar a la dels coets secundaris de la NASA. El motor crema només durant sis segons, suficient  per  impulsar el coet fins a 2,4 km d’altitud. Després segueix ascendint per  la pròpia inèrcia fins a uns 7.800 m.

Bondar és un coet d’alumini, té una longitud de 2,61 metres i un diàmetre de 131 mm, i pesa 33 kg

El segon mòdul és el que s’ha ubicat al centre del coet, anomenat de recuperació. Per a la seva caiguda al mar, conté un paracaigudes  principal, un paracaigudes pilot i un lum d’albirament. El tercer mòdul és el més complex, anomenat d’aviònica, format per l’ogiva i un espai on  viatja tota l’electrònica, com ara amplificadors de senyals, dues  antenes, bateries i detonadors de separació. La seva funció és doble:  enviar dades GPS al centre de control i activar els detonadors. La zona  de l’ogiva s’ha deixat lliure per instal·lar en futurs llançament  experiments de pagament.

Bondar, una missió amb accent femení

Cosmic Research ha batejat tots els seus projectes que han precedit al Bondar amb noms de dones astronautes, com ara el projecte Mukai, en honor a l’astronauta japonesa Chiaki Mukai (Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional). També Resnik, en homenatge a Judith Resnik, la segona astronauta de la història als Estats Units, que va morir en l’accident del transbordador espacial Challenger l’any 1986.

A més, qui coordina i lidera aquest equip d’estudiants és una dona. Es tracta d’Alba Badia, estudiant de quart curs del grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials. Alba Badia ha agafat les regnes del projecte aquest curs, prenent el relleu de l’anterior coordinador, Víctor Ubieto, graduat el curs passat.

Un investigador de l’ESEIAAT participa en la introducció d’un xip dins de l’òvul d’un ratolí

/0 Comentarios/en , /por

El professor de l’ESEIAAT i investigador al Laboratori de Sistemes Olehidràulics i Pneumàtics (LABSON) de la UPC, Robert Castilla ha col·laborat en un experiment gràcies al qual un equip,  liderat per científics del CSIC a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona IMB-CNM, ha fabricat i introduït un xip a l’interior de cèl·lules vives de ratolí per detectar canvis mecànics que es produeixen en etapes primerenques de desenvolupament. El resultat de l’experiment s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista Nature Materials.

L’experiment ha consistit en la fabricació i la introducció d’un xip de gruix tres vegades menor que el d’un virus com el SARS-CoV2. dins de l’òvul d’un ratolí,  que ha funcionat com un sensor mecànic. El treball mesura les forces que reorganitzen l’interior de l’òvul des de que s’introdueix l’espermatozoide fins que l’embrió es divideix en dues cèl·lules. 

Amb el xip a l’interior de la cèl·lula, els científics poden detectar els canvis mecànics que es produeixen en etapes primerenques de la fertilització i  han pogut mesurar les forces que reorganitzen a l’interior de l’òvul, és a dir, el seu citoplasma. 

El xip a l’interior de l’òvul

Aquesta investigació és important perquè la detecció d’aquestes forces s’han realitzat per primer cop de manera directa, des de l’interior de l’embrió durant tot el procés de fertilització. Aquest treball serà molt útil en un futur per a la medicina de la fertilització i també per a l’estudi de malalties relacionades amb problemes de malformació als processos inicials de formació de l’embrió.

Dos investigadors de la UPC-ESEIAAT reprodueixen la formació de les tempestes polars a Saturn

/0 Comentarios/en , /por

Els investigadors Enrique García i Manel Soria, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, han desenvolupat un model numèric que permet reproduir l’evolució de les tempestes polars a Saturn i identificar les condicions que les han propiciat, mitjançant superordinadors.

Aquest treball, que s’ha publicat a la revista “Nature Astronomy”, forma part d’una col·laboració científica internacional que ha descobert tempestes múltiples a diferents latituds del segon planeta més gran del sistema solar, liderat per l’investigador Agustín Sánchez Lavega, de la Universitat del País Basc. En aquest projecte hi han col·laborat altres investigadors de la mateixa universitat, així com la missió espacial Cassini, el telescopi Hubble i una àmplia xarxa d’observadors científics.

Saturn, igual que altres planetes amb atmosfera, ens permet investigar i estudiar els fenòmens meteorològics de la Terra i posar a prova, sota condicions extremes, els models que s’emprenen per explicar-los i predir-los.

Amb el model numèric d’Enrique García i Manel Soria es pot reproduir l’energia involucrada en el desenvolupament de les tempestes polars i comparar-les amb altres tipus de tempestes observades anteriorment. Així és com s’han pogut identificar per primer cop tempestes a diferents latituds d’aquest planeta, que es desencadenen per convecció en els núvols profunds d’aigua a uns 200 km per sota dels núvols visibles. Segons afirma Agustín  Sánchez Vega, “és el primer cop que veiem tempestes múltiples en diferents latituds simultàniament. Fins ara havíem vist petites tempestes aïllades que eren o bé petites o bé gegants.”

L’ESEIAAT lidera un projecte europeu per crear 4 centres d’investigació tèxtil al Marroc i Jordània

/0 Comentarios/en /por

Mònica Ardanuy, professora d’enginyeria tèxtil a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) i investigadora del grup de recerca TECTEX de la UPC, lidera el projecte europeu FOSTEX (Fostering innovation in the Jordan and Moroccan textile industry).

L’objectiu és crear quatre centres de suport avançats per a la industria tèxtil a universitats de Marroc i Jordània, dos a cadascún d’aquests països. Està finançat per la Comissió Europea amb un milió d’euros i aquests centres han d’estar operatius el 2022. Es tracta de repetir el model que es va fer als anys ’60 amb l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) per crear un triangle de coneixement entre universitat, empresa i recerca.

Des de fa uns mesos, un consorci internacional format per 12 organitzacions -universitats i institucions catalanes, gregues, italianes, romaneses, marroquines i jordanes- ja treballen en l’anàlisi de la indústria tèxtil d’aquells dos països per determinar quina formació i quins serveis necessiten. Més de 225.000 persones treballen al Marroc i a Jordània en petites i mitjanes empreses del sector que no tenen accés a la investigació ni a la innovació.

El projecte també vol establir una xarxa de cooperació per millorar la indústria tèxtil a tots els països representants de manera que tothom hi surti beneficiat.