Entradas

Les aigües residuals de Terrassa continuen mostrant una circulació alta del SARS-CoV-2

L’Institut Català de la Recerca de l’Aigua, l’ICRA, ha actualitzat aquest divendres les dades sobre la presència i les oscil·lacions de rastres genètics del virus SARS-CoV-2 a les aigües residuals d’entrada de diverses depuradores catalanes, entre elles les de la depuradora de Les Fonts.

En aquest sentit, les aigües de la EDAR de Terrassa mostren una circulació del virus alta. D’un màxim de 5, se sitúa en la franja compresa entre el 4 i el 5, de color taronja amb una tendència a l’alça respecte la mostra anterior. L’anàlisi també inclouen la urbanització Les Pedritxes de Matadepera i Sant Quirze del Vallès. I respecte la mostra anterior s’observa una tendència a l’alça.

Una EDAR es una Estació Depuradora d’Aigües Residuals, on es poden recollir  y tractar aigües residuals i industrials.

L’evolució  mostra un augment del número d’EDARs en què els gens virals no només són detectables, sinó que incrementen fins a concentracions elevades.

Amb els controls analítics que es duen a terme en un total de 56 depuradores catalanes que sanegen el 80% de les aigües residuals generades a Catalunya, el Departament de Salut i el Procicat disposen d’una variable més a l’hora d’adoptar decisions per reduir la propagació del coronavirus.

L’anàlisi de les aigües residuals dels darrers quatre mesos ajuda a preveure l’evolució de la pandèmia

L’Institut Català de la Recerca de l’Aigua, l’ICRA, va començar al juliol a recollir setmanalment mostres de les aigües residuals de la depuradora de Les Fonts per detectar-hi rastres genètics de la Covid-19. Forma part d’un projecte impulsat per l’Agència Catalana de l’Aigua que es fa també en 55 altres depuradores del país. Hi participen el laboratori Eurecat i la Universitat de Barcelona. Ara, quatre mesos després, el Departament de Territori fa públics els primers resultats de restes genètiques del virus, consultables al portal sarsaigua.icra.cat.

Les dades a Terrassa indiquen que la circulació del virus a la ciutat és alta i que va a l’alça. De les divuit setmanes analitzades, dues superen el valor de 100.000 còpies genòmiques o gens virals per litre d’aigua residual, una xifra considerada ja altíssima. Són la primera d’agost i la primera de novembre. La resta de setmanes han tingut valors d’entre 10.000 i 100.000 còpies menys dues, a un nivell per sota. Són la primera de juliol i la darrera de setembre.

A Rubí es passa de les 100.000 copies genòmiques per litre des de la darrera setmana d’agost i, a Sabadell, des d’una setmana abans. Les dues van començar l’estiu amb unes dades més positives que a Terrassa, fins i tot per sota del límit de detecció.

Tota aquesta informació la fan servir el Departament de Salut i el Procicat per activar, anticipadament, mecanismes i accions que per frenar els contagis.

També han començat a monitoritzar la concentració de les traces genètiques de la Covid-19 Espanya, el Regne Unit, Holanda, Suïssa, Hongria i Itàlia.

L’ACA analitza les aigües de la depuradora de Les Fonts per detectar rastres genètics de la Covid-19

La depuradora de Terrassa a Les Fonts és una de les 56 de tot Catalunya que formen part del projecte impulsat per l’Agència Catalana de l’Aigua per detectar rastres genètics de la Covid-19 en les aigües residuals. Cada dilluns des de principis de juliol l’Institut Català de la Recerca de l’Aigua, l’ICRA, hi recull mostres i les envien a un laboratori per a ser tractades. Les dades i conclusions obtingudes no es fan públiques sinó que les traslladen a finals de setmana al Departament de Salut, que els serveix con a informació complementària, a banda dels PCR, per fer seguiment de la circulació del virus.

Segons els investigadors de l’ICRA, les conclusions setmanals de la Xarxa de Vigilància de la Covid-19 en les estacions depuradores serveixen ara només per confirmar el que ja es detecta en les diagnosis clíniques. I és que la xarxa es va posar en marxa fa poc més d’un mes amb la idea d’anar recollint dades i poder-se anticipar a l’evolució de la pandèmia amb els rebrots, que s’esperaven per més endavant. Per aconseguir-ho caldrà esperar.

En principi la recollida de dades es farà fins al desembre. Tot i així, l’evolució de la pandèmia i els bons resultats obtinguts fins ara fan preveure que tindrà continuïtat.

A banda de Terrassa, també formen part del projecte de seguiment de les aigües residuals les estacions depuradores de Sabadell i de Rubí.

Salut analitzarà les aigües residuals per fer un seguiment del virus de la Covid-19

Les Conselleries de Territori i Sosteniblitat i de Salut ultimen un projecte per fer un seguiment del virus de la Covid-19 a través de les aigües residuals. El projecte preveu fer diferents controls i anàlisis a les depuradores del territori tal i com ja es va fer en el clavegueram de Barcelona i també a Sant Cugat. A Terrassa periòdicament s’envien al laboratori municipal mostres extretes de petites depuradores del municipi.

Aquí però es miren els nivells de clor, la toxicitat del PH o les matèries en suspensió però en cap cas es busquen restes del virus, tal i com va fer l’estudi de la Univesitat de Barcelona en les aigües residuals de la capital. El gruix de les aigües residuals de Terrassa les gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua des de la depuradora de les Fonts.

L’estudi universitari s’emmarcava en la vigilància del SARS-CoV-2 en les aigües residuals. Les anàlisis, a partir d’unes mostres congelades, van detectar, tot i que en nivells molt baixos, la presència del virus entre principis de gener i principis de març d’aquest any, 41 dies abans de la declaració del primer cas de finals de febrer. Els epidemiòlegs consideren que l’anàlisi de les aigües residuals d’una ciutat pot ser una potencial eina precoç per detectar la malaltia entre la població, encara més si es té en compte el nombre de persones asimptomàtiques o presimptomàtiques.

Leitat estudia la sostenibilitat dels sistemes bioelectroquímics en el tractament d’aigües

El laboratori Leitat participa en diversos projectes d‘investigació europeus per millorar la sostenibilitat en els processos de tractament d’aigües. Els sistemes bioelectroquímics (BES) pretenen aconseguir disminuir l’energia consumida en processos de depuració i tractament d’aigües residuals. Tot i que de moment encara no s’ha aconseguit demostrar la seva viabilitat, sí que s’intenta augmentar la sostenibilitat en el consum d’energia.

Tot i això les tecnologies BES tenen d’altres usos potencials, els quals s’estan desenvolupant en els projectes d’investigació que finança la Comissió Europea amb programes com ara MIDES, Run4Life o Greener. El projecte MIDES està desenvolupant un sistema més sostenible de desalinització de l’aigua marina per obtenir aigua potable a un cost més baix que l’actual. El Run4Life vol canviar el paradigma de la gestió d’aigües residuals domèstiques.

S’hi investiguen nous processos per obtenir fertilitzants per a l’agricultura a través de la recuperació de nutrients de les aigües residuals. En aquest sentit el Leitat ha desenvolupat un sistema BES per a l’obtenció de fertilitzants recuperant el nitrogen de les aigües negres. Aquesta tecnologia permet eliminar el 82 per cent de nitrogen d’aigües brutes i recuperar-ne el 61 per cent en forma de fertilitzants. El programa Greener desenvolupa tècniques de baix cost per eliminar els contaminants del medi ambient.

Es tracta de l’aplicació en terres i aigües contaminades, d’un sistema per diluir metalls, hidrocarburs, pesticides i antibiòtics. Leitat conclou que els sistemes bioelectroquímics són més eficients i sostenibles que les tecnologies actuals en el tractament d’aigües residuals, amb l’eliminació de contaminants i recuperació d’energia i nutrients. El principal repte: la implantació de les tecnologies BES al mercat com una alternativa més per fomentar la sostenibilitat.

La UPC lidera un projecte per millorar el tractament de les aigües residuals industrials

La UPC està treballant per millorar el tractament i la reutilització de les aigües residuals industrials, concretament dels sectors paperer, químic i adober. Ho fa amb la col•laboració de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació, l’INTEXTER i un centre de recerca de la pròpia Politècnica (Motion Control and Insdustrial Aplicactions). El sistema que es vol aplicar és el de l’electro-depuració, perquè els efluents de la indústria paperera, química i adobera són difícils de tractar amb els sistemes convencionals: tenen una alta càrrega orgànica, alta salinitat i la presència de compostos orgànics no biodegradables.

El projecte ELDE, que és com s’anomena, se centrarà en crear dues plantes pilot basades en aquestes tecnologies que aconsegueixin una reducció significativa de la contaminació de les aigües. Ho farà, a més, utilitzant energies renovables. Per últim, ELDE avaluarà la reutilització dels efluents tractats i estudiarà els impactes d’aquests processos de depuració, per al final determinar la viabilitat mediambiental, tècnica i econòmica.

D’altra banda l’INTEXTER també participa en el projecte REGIREU, que pretén millorar la regeneració d’aigües residuals per a la seva reutilització. De fet, aquest projecte ja ha dissenyat i constituït una planta pilot que, amb la combinació de dues tecnologies, ha aconseguit obtenir un efluent d’alta qualitat i poc contaminat, i que es pot reutilitzar en la tintura tèxtil. Tots dos projectes compten amb un pressupost de més de quatre milions d’euros.