Entradas

Crida per cobrir 65 ofertes de treball de caràcter urgent al sector sanitari i residències

El sector sanitari i les residències del Vallès Occidental tenen actives 65 ofertes de treball de caràcter urgent. Algunes ofereixen diferents llocs de treball, per la qual cosa es podria arribar a ocupar a unes 150 persones de manera immediata.

El Consell Comarcal ha recollit, junt amb els ajuntaments i les residències, les demandes de personal i es poden trobar agrupades en el recull publicat al directori de recursos de la Covid-19 al web del Consell. A més, es posa a disposició de la ciutadania la línia 900 29 35 34 per poder atendre les persones interessades.

De moment s’han recollit ofertes a 12 municipis de la comarca: Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Ullastrell i Vacarisses.

Es sol·licita sobretot personal d’àmbit sanitari, com professionals d’infermeria i auxiliars, però també personal de neteja i zeladors/es. En l’àmbit de residències de gent gran els perfils més demandats són els d’auxiliar de gerontologia, infermeria i personal de neteja. També calen: metge/essa, psicòlog/a, fisioterapeuta, expert/a en monitoratge per persones amb discapacitat, integrador/a social, educador/a social, mediador/a per a diferents cultures.

Vallès Circular proposa canvis d’hàbits durant el confinament per un consum sostenible i responsable

El Vallès Circular proposa aprofitar aquests dies de confinament per observar i reflexionar sobre els hàbits de vida i de consum i sobre l’efecte que l’estil de vida comporta en el medi ambient. És una oportunitat per fer-ho amb la família, per valorar i provar petits canvis que contribueixin a un món més sostenible.

Reflexionar sobre què es consumeix i com es consumeix, sobre la relació d’aquest consum amb la salut, la qualitat de vida o l’impacte en el medi ambient; o pensar en l’estil de vida que condiciona un o altre tipus de consum, és un primer pas per avançar cap a un consum conscient i responsable, per assumir un paper actiu i contribuir a la implementació d’un model econòmic més sostenible a nivell social, ambiental i econòmic.

Des de Vallès Circular recorden que aquests dies de confinament són una oportunitat per fer les coses d’una altra manera. En aquest sentit destaquen, per exemple, la importància de reaprofitar al màxim tot el que tenim per evitar el malbaratament alimentari, no comprar tants productes precuinats, ordenar l’armari de la roba o de la cuina i descobrir tot allò que no s’utilitza i que pot ser de valor per altres persones o revisar la roba de la llar per trobar altres usos a llençols o estovalles, com fer mascaretes o bosses reutilitzables.

Amb canvis en aquesta línia, es pot contribuir, segons Vallès Circular, al desenvolupament de l’economia circular, orientada a aprofitar i allargar al màxim el temps de vida de materials i productes, posant en valor conceptes com la reutilització, la reparació, la remanufactura… Un model contrari a l’actual economia lineal (basada en produir, consumir i llençar).

A l’apartat #pensacircular del web Vallès Circular es poden trobar orientacions i propostes.

El Consell Comarcal crea un espai web amb informació i recursos sobre la Covid-19

El Consell Comarcal del Vallès Occidental ha creat un directori de recursos al web de la institució que centralitza tota la informació relacionada amb la crisi sanitària. S’hi pot accedir des de la portada i ofereix informació específica per a diferents temàtiques com ocupació i empresa, ofertes de feina, comerç, drets socials, atenció a les dones, gestió emocional i processos de dol, voluntariat, turisme i fabricació de material sanitari, entre d’altres.

Aquest espai web sobre la Covid-19 va dirigit a la ciutadania en general, als mitjans de comunicació i també és de gran suport per les persones que atenen a la ciutadania des dels diferents àmbits del Servei d’informació i suport emocional del Consell Comarcal.

Es tracta d’un directori de recursos dividit en diferents apartats i temàtiques, amb informació que pot ser útil per a tothom. Cada apartat conté informació proporcionada pels diferents serveis del Consell Comarcal i que s’ha cregut d’interès per a la població, una informació que ha de poder respondre les diferents preguntes que es puguin formular des de la ciutadania. Els apartats es van actualitzant permanentment.

 

Terrassa, per sota de la mitjana comarcal en positius per la Covid-19

Terrassa és la segona ciutat del Vallès Occidental en casos positius de la Covid-19: a les dades del Departament de Salut compartides pel Consell Comarcal, hi consta que un total de 941 terrassencs s’han infectat del nou coronavirus, una xifra només superada pels 1.181 de Sabadell. Entre les dues ciutats sumen més de la meitat del 4.112 casos confirmats a la comarca, un fet lògic si tenim en compte la diferència de població entre els diferents municipis. Però si ens fixem en el percentatge de positius per cada 10.000 habitants, Terrassa presenta uns números lleugerament inferiors a la mitjana comarcal: així com al conjunt del Vallès Occidental s’han detectat 44 positius per cada 10.000 habitants, a Terrassa en són 42’7. El mateix paràmetre es dispara a 151’7 a Sant Llorenç Savall i 116’3 a Gallifa, mentre que a Sabadell és de 55’3. En canvi, la població amb menor proporció de positius és Rellinars, amb el 12’8 que suposa l’únic positiu del municipi. Per fer aquests càlculs és important també tenir en compte quantes proves es fan: a Terrassa, el total de 941 positius surt dels 2.052 testos realitzats, el que significa que s’han realitzat 93 proves per cada 10.000 terrassencs. En aquesta comparativa, la població amb més proporció de proves és precisament la que ha registrat una major proporció de positius, Sant Llorenç Savall, amb 349’9 proves per cada 10.000 habitants. A l’altra banda de la taula, hi tornem a trobar Rellinars, amb un únic positiu de les 4 proves realitzades.

Una altra dada interessant que es desprèn d’aquestes dades és la incidència de la malaltia per Àrees Bàsiques de Salut (ABS). De les set en les quals es divideix Terrassa, la major proporció de positius per cada 10.000 habitants, i per sobre de la mitjana comarcal de 44, és la de Sant Llàtzer, amb 51’5, seguida de l’ABS Nord amb 50’7. La resta ja són totes per sota la mitjana comarcal, on destaca l’ABS Antoni Creus amb la proporció més baixa: 28’6 positius per cada 10.000 habitants. Tot i això, pel fet que comprèn un major nombre de persones, el màxim de positius absoluts a la nostra ciutat, 253, el trobem a l’ABS Rambla. Al conjunt del Vallès Occidental, l’ABS amb la proporció més gran de positius és la de Sant Quirze del Vallès: amb 96’7 és la segona més alta de tot Catalunya, nou dècimes per darrera de La Pobla de Segur (Pallars Jussà) i just per davant de Ca n’Oriac de Sabadell, tercera de Catalunya amb 85’8.

Pel que fa a l’evolució dels nous casos detectats a la comarca, els gràfics ens situen en un moment de baixada després de dos pics. El primer, el més alt, es va produir el 26 de març, amb 412 nous positius en només un dia. Tot i que la xifra va baixar els següents tres dies, el 31 de març es va assolir el segon repunt, amb 375 nous casos. En canvi, ahir només se’n van registrar 22, la xifra més baixa des de l’11 de març. En percentatge, aquests 22 positius de Dijous Sant signifiquen la xifra més baixa de tota la crisi, un increment de només el 0’5%. El percentatge d’augment més alt va ser el 127%, el 14 de març. En aquell moment, a Catalunya era tres vegades inferior, el 40%. En canvi, a dia d’avui, és vuit vegades superior, el 4%.

 

 

La recollida especial de residus ja arriba a 77 residències de gent gran de 16 municipis del Vallès Occidental

El nou servei de recollida específica de residus a les residències de gent gran de la comarca ja arriba a 77 residències de 16 municipis del Vallès Occidental. Els residus d’aquests equipaments es recullen i tracten de forma separada a la resta de residus municipals gràcies a l’establiment de tres noves rutes de recollida que s’han organitzat per tota la comarca des de Residus Vallès i en col·laboració amb els ajuntaments.

La recollida es realitza als municipis de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Matadepera, Montcada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.

El president de Residus Vallès, Nil López, ha assegurat que “des del dia 27 de març el servei funciona i s’hi han anat incorporant progressivament més municipis i més residències. Ara també estem treballant per incorporar altres centres socials i assistencials, a petició d’alguns ajuntaments. Amb aquest servei es dona compliment a l’ordre del Ministeri de Sanitat i les directrius de l’Agència de Residus i alhora estem fent una tasca de suport als ajuntaments en espais tan vulnerables com són les residències de gent gran”.

Com es recullen i tracten els residus?

La recollida s’efectua de 7h a 14h, de dilluns a dissabte i sempre s’efectua una trucada prèvia a la residència per tal de fer el més àgil possible la recollida. El personal d’aquesta treu el residu al carrer en bosses ben lligades i les aporta al contenidor que porten els operaris de recollida, sense que aquests hagin de manipular les bosses. Si tenen un contenidor propi, l’han de treure en el punt acordat.

Es recull separadament únicament la fracció rebuig de les residències, que conté entre d’altres bolquers, rebuig, i qualsevol residu  amb possibilitat d’haver estat en contacte amb persona amb COVID19 o amb símptomes. Des de Residus Vallès s’han aportat contenidors a totes les residències que ho han sol·licitat.  La recollida selectiva (orgànica, paper, envasos, etc.) només es pot mantenir si existeix un circuit totalment separat dels residus amb possible contaminació per COVID19, com per exemple es podria donar amb el residu de cuina. En cas que es faci recollida selectiva, aquesta s’ha de fer tal i com es feia habitualment abans del COVID19.

Aquests residus que es recullen a les residències de la comarca, que es qualifiquen com a Resta, no es tractaran al Centre de Tractament de Residus (CTR-Vallès) sinó que aniran directament a abocador per tal que tampoc s’hagin de manipular en aquesta instal·lació.

Tasques de desinfecció a Mercavallès per garantir l’abastiment de producte fresc a la comarca

El mercat comarcal Mercavallès segueix en plena activitat per poder seguir garantint l’abastiment alimentari de producte fresc als comerços de la comarca. Per tal de garantir les mesures de seguretat i protecció, periòdicament es realitzen tasques de desinfecció a tot l’equipament. També s’han extremat les mesures de seguretat per les persones que treballen al mercat.

Aquest dimarts s’han repartit mascaretes a totes les persones que treballen a les diferents empreses del mercat que encara no en tinguessin. També es recomana mantenir la distància interpersonal entre la clientela i les persones treballadores.

Aquesta setmana, tal com estava previst en el calendari del mercat, els dies d’obertura varien pels dies festius de Setmana Santa. Així, el divendres 10 i el dilluns 13 d’abril el mercat estarà tancat. La resta de dies el mercat opera en el seu horari habitual, atenent als comerciants des de les 13 a les 19 hores.

Des de l’inici de l’Estat d’Alarma el mercat comarcal ha treballat amb normalitat servint als comerciants de la comarca i d’altres punts de comarques veïnes. Mercavallès, gestionat pel Consell Comarcal, és un dels serveis essencials que aquest ens supramunicipal està prioritzant aquests dies per tal que es pugui garantir l’arribada dels productes d’alimentació.

S’intensifiquen les tasques de neteja i desinfecció

Pel que fa la neteja de Mercavallès, a diari, es fa com sempre la recollida de residus diürna i nocturna, i la neteja de terres interiors i exteriors. També es fa setmanalment la rentada dels contenidors i s’ha reforçat  la neteja d’aixetes, manetes, portes i altres espais que són susceptibles de ser tocats manualment.

Dos cops per setmana, tret que plogui, es fa la neteja desinfectant amb solució antivírica per polvorització general de terres, interiors i exteriors, tant de l’edifici, com dels aparcaments i vials. Fins i tot es fa la neteja polvoritzada de l’exterior dels vehicles que hi ha als pàrquings, amb un termini de seguretat de 3 hores.

També es realitzen tasques de desinfecció del clavegueram un cop per setmana i es posa un especial  èmfasi també al seguiment de plagues, rates i insectes, sense que s’hagi detectat cap situació anòmala en aquest sentit.

El servei d’informació i acompanyament emocional del Consell Comarcal atén unes 80 trucades al dia

El Consell Comarcal del Vallès Occidental ha posat en marxa un servei d’informació i acompanyament emocional per aquelles persones que més estan patint les conseqüències de la crisi del coronavirus.

Està format per un equip de 16 persones, majoritàriament psicòlogues però també personal d’atenció al públic i suport en la gestió del dol.

El servei té dues vessants. La primera, una línia oberta d’atenció directa a la ciutadania. Mitjançant el telèfon gratuït 900 29 35 34 es fa acompanyament emocional i es resolen dubtes de persones especialment angoixades. S’atenen les trucades els 7 dies a la setmana de 9 del matí a 9 del vespre.

La segona, un servei de suport als ajuntaments de la comarca amb trucades de seguiment i acompanyament a persones vulnerables.

En la seva primera setmana de servei, la línia està rebent unes 80 trucades diàries. Un 40% busquen una informació concreta, però el 60% restant volen un acompanyament emocional. Cal destacar, que d’aquestes, aproximadament un 20% són per a acompanyament en processos de dol.

Les persones que hi truquen expressen estats físics, anímics, situacions d’angoixa, tristesa o fins i tot incapacitat de la gestió emocional a casa amb insomni o ansietat. També es posa de manifest la preocupació de moltes persones pels seus familiars que viuen en residències i així mateix es fa acompanyament en processos de dol.

Pel que fa a les demanes d’informació, es concentren en dubtes sobre el confinament, temes legals en relació a la custòdia dels infants, suport a la gent gran o qüestions relacionades amb la pèrdua del lloc de treball o de situació d’ERO a l’empresa on treballa, així com preguntes relacionades amb l’habitatge i els ajuts disponibles. També hi ha persones que truquen preocupades per familiars o amistats i volen suport per poder-los acompanyar en la seva angoixa.

CCOO informa que ja hi ha més de 30.000 treballadors de la comarca afectats per un ERTO

La xifra d’afectats per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació al Vallès Occidental supera ja els 30.000. Concretament són 30.355 els treballadors i treballadores de la comarca que durant aquests dies d’estat d’alarma han estat suspesos total o parcialment del seu sou, amb el compromís per part de les empreses de tornar-los a contractar en les mateixes condicions un cop es pugui restablir l’activitat habitual.

Segons dades facilitades aquest divendres pel sindicat Comissions Obreres, un total de 258 empreses del Vallès Occidental han aplicat un ERTO després de la irrupció del coronavirus. L’obligació d’aturar el funcionament productiu a conseqüència del confinament és el motiu de força major que les empreses atribueixen per poder adoptar aquestes mesures.

En només una setmana, el nombre d’empleats de la nostra comarca afectats per un ERTO s’ha incrementat gairebé en un 50%, passant dels 21.390 treballadors de 193 companyies vallesanes, als 30.355 corresponents a 258 empreses. Un increment que s’ha produït coincidint amb la primera setmana de confinament total, després que el Govern espanyol decretés dilluns passat la suspensió de totes les activitats laborals no-essencials.

L’informe de CCOO també indica que, en l’àmbit català, l’àrea geogràfica que s’ha vist més alterada ha estat el Barcelonès, amb prop de mig miler empreses que ja han estat paralitzades, afectant l’activitat de més de 40.000 persones temporalment aturades. Les últimes dades indiquen que a tot Catalunya ja s’han presentat més de 80.000 ERTOs amb una afectació de prop de 600.000 empleats. Amb tota probabilitat, un cop s’apliquin aquests casos, la xifra d’afectats al Vallès Occidental es veurà incrementada de forma considerable durant els propers dies.

UGT demana a l’administració assegurar els llocs de treball si suspèn contractes de serveis

La UGT del Vallès Occidental exigeix als ajuntaments i a la resta d’administracions públiques que, en cas de suspendre els contractes de serveis, assegurin el manteniment dels llocs de treball i el 100% del salari.

El sindicat defensa que ha demanat a l’administració pública, des dels primers dies de la crisi generada pel Covid-19, que contribueixi a salvaguardar tots els llocs de feina i les condicions laborals.

Segons UGT, el Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, recull les condicions de suspensió dels contractes públics de serveis i subministraments, contractes d’obra i contractes de concessió de servei, garantint la compensació per danys i perjudicis de salaris efectivament abonats per les empreses durant la suspensió.

Davant d’això, insisteix que la suspensió de l’execució dels contractes per aplicació d’aquest Reial Decret Llei en cap cas no es podrà considerar un motiu per a l’aplicació d’un Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació.

La UGT adverteix que totes aquelles decisions que puguin anar en una direcció contrària, seran denunciades i posades en coneixement de l’autoritat laboral i de l’opinió pública.

El sindicat al·lega que, avui més que mai, les administracions han de ser garants dels drets de totes les persones, també d’aquelles que donen servei a la ciutadania.

Les terrassenques cobren 7.500 euros anuals menys que els terrassencs de mitjana

Que les dones i els homes cobrin el mateix per la mateixa feina. La UGT del Vallès Occidental ha presentat la campanya «Amb el 70% no en tenim prou» que demana l’equiparació salarial com a una de les reivindicacions i activitats del sindicat al voltant del 8 de març.

Així, segons les dades del sindicat referides al 2017, la bretxa salarial a Terrassa se situa en el 21% (les dones de la ciutat cobren uns 7.500 euros anuals menys que els terrassencs). Aquesta xifra està per sota de la mitjana de la comarca (24,8%). Això vol dir que el salari mitjà dels homes a la comarca és de 31.816 euros l’any i el de les dones de 23.934 euros. A Sant Cugat, la població amb més diferència de sous entre homes i dones de la comarca, és del 32,1%.

Fa uns dies el sindicat va presentar un informe que analitza la situació de Catalunya i d’Espanya. La diferencia salarial catalana és del 23,03%, més d’un punt per sobre de la mitjana estatal. Les dades diuen també que la bretxa salarial creix a mesura que es fan anys i també es dispara entre els sous més alts. Les dones també són les més afectades per la contracció temporal i parcial i les que més es dediquen a les cures (dels fills quan són joves i dels pares, després).

Per tot plegat, les dones acaben cobrant una pensió més baixa que els homes (un 37,4% menys). Per corregir aquestes desigualtats, la UGT demana que la llei obligui a les empreses de menys de 250 treballadors a elaborar plans d’igualtat i una major control sobre les grans, on ja són necessaris aquests plans.