Entradas

L’habitatge de segona mà s’enfila un 3,8% en un any i ja costa 2.071 €/m2 a Terrassa

El preu de venda de l’habitatge usat a la ciutat s’ha situat en els 2.071 €/m2 en el segon semestre d’aquest any, un 3,8% més car respecte el mateix període de l’any passat. Aquesta dada implica que el preu mitjà d’un pis de segona mà és d’uns 219.000 euros. Ho diu el darrer Índex de preus de l’habitatge a Terrassa.

Pel que fa a les zones, en l’àmbit central de la ciutat i en la seva extensió cap al nord i el sud, el diferencial de preu se situa entre el 10% i el 20%. Així, on més alt està el metre quadrat és al Centre, seguit de Ca n’Aurell, Segle XX, Torrent d’en Pere Parres i Sant Pere.

Per contra, el cost de l’habitatge usat va disminuint gradualment a mida que ens allunyem d’aquesta zona més tensionada. La diferència més important es dona a Ca n’Anglada, on els preus són un 31% més baixos.

Mapa Preus Venda Habitatge Usat 2n Sem 23

Pel que fa al lloguer, el preu ofertat ha arribat als 10,44 €/m2 al segon semestre de 2023, un 1,3% per sota que fa un any. Així, el cost mitjà del lloguer a Terrassa és de 936 euros mensuals.

A diferència del mercat de venda de segona mà, no hi ha un patró evident en la distribució de preus damunt la trama urbana. D’aquesta manera, el preu és un 57% més car a Can Parellada i les Fonts, gairebé un 13% a Can Boada i prop d’un 7% per sobre de la mitjana a Segle XX.

En canvi, el lloguer arriba a ser un 11% més econòmic a Ca n’Anglada, el Pla del Bonaire, Can Tusell i Sant Llorenç.

Mapa Preus Lloguer 2n Sem 23

El preu mitjà del lloguer a Terrassa s’acosta als 1.000 euros

El preu mitjà del lloguer a Terrassa és de gairebé 1.000 euros, segons dades del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Concretament, és de 925 euros i de 10,86 euros el metre quadrat. Això suposa un increment del 3% respecte fa un any. En el cas del lloguer, a diferència de la compra-venda, resulta difícil trobar un patró evident en la distribució de preus damunt la trama urbana. El Centre i l’Oest de la ciutat és on el lloguer és més car i on els preus superen els 11 i 12 euros el metre quadrat. El nord-est i el sud-est de Terrassa hi trobem els preus més baixos.

Lloguer.jpg

Aquestes dades contrasten amb les facilitades fa uns dies per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Cambra de la Propietat, que indicaven un preu mitjà del lloguer notablement més baix a Terrassa, d’uns 660 euros.

Segons el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat el preu de venda de l’habitatge usat a Terrassa es situa, en acabar 2022, en els 2.022,8 €/m². Suposa un augment anual del 4%. Ca n’Aurell i Sant Pere són els barris més cars, i on els preus han arribat a augmentar un 15% i un 13% el 2002, seguit del Centre, Segle XX i Sant Pere Nord.

Venda.jpg

[Gràfics: Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat]

L’ONCE celebra que ja ha passat un any de l’única aturada de vendes de la seva història

Els punts de venda de l’ONCE celebren aquest dimarts el primer any de la seva reobertura. Durant l’inici de la pandèmia, entre el 15 de març i el 15 de juny del 2020, van haver d’estar tres mesos tancats, veient del tot aturada la seva activitat als carrers. Ara, els venedors de loteria commemoren el primer aniversari d’una data que -asseguren- va servir per fer recuperar la il·lusió de molta gent.

Al llarg dels seus 82 anys d’història, l’ONCE mai havia deixat de vendre cupons. Aquella reducció sobtada dels ingressos fins i tot va obligar a l’organització a presentar un ERTO per poder seguir pagant als seus treballadors. Actualment, tot i que les vendes de loteria segueixen per sota dels nivells prepandèmia, sembla que de mica en mica tot va tornant a la normalitat.

L’ONCE compta amb uns 50 punts de venda repartits per Terrassa, dels quals la meitat són quioscos instal·lats als carrers de la ciutat. En aquests punts hi treballen una setantena de persones amb discapacitat, totes elles disposades a repartir milions i il·lusions.

Els venedors de paneres de Nadal confien en mantenir els nivells de demanda d’altres anys

Són moltes les empreses que durant aquestes Festes entregaran als seus empleats el tradicional lot de Nadal. Les circumstàncies de la pandèmia han obligat en molts casos a anul·lar els dinars i els sopars d’empresa, però el costum de rebre una panera per Nadal, ja sigui de la feina o de part d’algun ésser estimat, segueix vigent en moltes llars.

A Casa Gispert es dediquen a vendre fruita seca i productes gastronòmics de qualitat des del 1851. Ara fa 5 anys que disposen d’un establiment al centre de Terrassa i, en comparació amb l’experiència dels Nadals anteriors, asseguren que, de moment, el nivell de venda de les paneres és molt similar al d’altres ocasions.

Les dificultats econòmiques per les que travessen moltes empreses, podrien fer caure la venda de les cistelles de Nadal, tot i que des del sector confien en que aquests lots acabin esdevenint una alternativa als sopars d’empresa. Malgrat que les previsions són optimistes, el balanç comercial d’aquestes Festes es manté en incògnita en funció també de com avanci la situació sanitària.

Preocupació entre els petits comerços de mobles, malgrat l’increment de vendes post-confinament

Segons dades de l’Institut d’Estadística, la venda de mobles es va disparar després del confinament. Passar més temps a casa, ja sigui en quarantena o teletreballant, va fer canviar els hàbits de molts consumidors. D’això se n’han beneficiat algunes botigues de mobles, principalment les grans superfícies, com IKEA. No obstant, també el petit comerç va aconseguir treure rendiment d’aquell nou context, tot i que a una escala molt menor i durant un temps definit.

Entre els productes amb més sortida, aquests dies s’han venut sobretot sofàs i butaques articulades. També ha augmentat la demanda per canviar espais destinats al teletreball, menjadors o habitacions juvenils. Tot i així, molts venedors, com el Josep Maria Gràcia, d’Aktuals Mobles i Descans, reconeixen que estan fent equilibris per no haver d’abaixar la persiana. En aquest sentit, des del petit comerç fan una crida a la desesperada perquè els consumidors del sector comprin a les botigues del barri. Els garanteixen així un producte de primera qualitat i un tracte personal molt més atent i proper.

Optimisme en la venda de coques de Sant Joan per part d’un sector molt afectat per la pandèmia

Arriba la nit de Sant Joan amb una revetlla, aquest any, encara més especial que de costum. I és que, per primer cop en molt de temps, moltes famílies o colles d’amics es podran retrobar en grup per celebrar un sopar carregat de simbolisme i tradicions. Una d’elles és la coca de Sant Joan, unes postres típiques que les pastisseries de Terrassa ja fa dies que preparen amb molt bon gust.

Després del daltabaix sofert aquest any en la campanya de les mones de Pasqua, el sector dels pastissers espera poder-se recuperar una mica en un Sant Joan que –preveuen- serà bo per donar un impuls al petit comerç en general. Els pastissers reivindiquen la coca de forn, molt més artesanal que la que es pot trobar en grans superfícies. D’aquesta manera, a més, els consumidors poden ajudar a un sector que necessita refer-se dels efectes de la pandèmia.

El metre quadrat de venda al Centre és un 75 per cent més car que a ca n’Anglada

En el primer trimestre de l’any el preu mitjà del metre quadrat a Terrassa ha pujat un 1,5 per cent en venda i ha baixat en el mateix percentatge en lloguer. Les dades són del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat a partir de la informació publicada en diversos portals immobiliaris.

El metre quadrat de venda es paga de mitjana a 1,910 euros. És un 1,48 per cent més alt que en el darrer trimestre de 2019 i un 1,81 per cent més alt que si ho comparem amb la situació de l’any passat. Els preus, però, oscil•len dels poc més de 1.300 euros a Ca n’Anglada als mes de 2.200 del Districte 1.

Al Centre el preu està un 19 per cent per sobre de la mitjana i a la zona de l’Antic Poble de Sant Pere, Vallparadís, Escoles i Cementiri Vell, un 16 per cent. També estan per sobre al Segle XX, Poble Nou-Zona Esportiva, Ca n’Aurell i els barris disseminats. El preu de la resta de zones està per sota dels 19.10 euros especialment Ca n’Anglada, un 30 per cent menys, i Sant Llorenç, un 22 per cent.

El preu mitjà d’un habitatge de compra a Terrassa és de 203.000 euros però hi ha moltes diferències entre zones. Els més barats són a Sant Llorenç amb 120.000 i Ca n’Anglada amb 133.000 euros mentre que a Can Palet de Vista Alegre és més del doble, 313.000 euros. Al Centre supera els 280.000 euros.

Si el preu mitjà de compra ha pujat el darrer trimestre, el de lloguer ha baixat i ho ha fet en un 1,44 per cent. Ara està en els 9,78 euros per metre quadrat. En els darrers dotze mesos, en canvi, ha augmentat un 3,31 per cent.

Superen els 10 euros set zones, entre elles ca n’Anglada, la més cara, que, paradoxalment té el preu mitja de venda més baix. En aquest barri el preu de lloguer s’ha incrementat un 62 per cent el darrer any.

Les zones més econòmiques per llogar són Can Parellada/Les Fonts amb 7,7 euros per metre quadrat, i La Maurina/Roc Blanc/La Cogullada i Xúquer amb poc més de 8. Tampoc arriba al 9 per cent el preu del lloguer al Centre, que fins i tot està per sota del preu mitjà a tota la ciutat.

La renda mitjana d’un pis és de 852,4 euros al mes. La superen amb escreix Can Palet de Vista Alegre, amb xalets, 1.550 euros al metre quadrat, el Centre amb 1.144 i Can Parellada/Les Fonts amb 995. Els lloguers més baixos es paguen a Sant Llorenç, 691 euros al mes, Torre-sana 718, i Ca n’Anglada 727.

Hi ha nou zones, de les disset en que es divideix la ciutat, on actualment hi ha menys de tretze habitatges de lloguer.

Retailcat vol que la Llei de Comerç aposti clarament pels BIDs

RETAILcat, l’organització empresarial que representa el sector del comerç i del retail a Catalunya ha presentat al Parlament les seves esmenes a la nova llei del Comerç, Serveis i Fires de Catalunya.

Volen que hi quedi clar el model BID per a la gestió dels eixos urbans compactes i que es reguli específicament el comerç en línia. En aquest sentit, reclamen que s’equipari la fiscalitat en la venda per internet a la venda física o que els 8 festius que fixa la Generalitat siguin els mateixos per a tothom, excepte dos que cada municipi escolliria.

Retailcat també vol introduir dues temporades més de rebaixes a més de les d’estiu i les d’hivern, serien les de primavera i de tardor. Asseguren que al comerç li anirien bé per a liquidar estocs de temporada. Segons aquesta patronal del comerç, tots els grups politics parlamentaris han estat d’acord amb les seves peticions i per tant, confien, que es traduiran en esmenes a la llei.