Entradas

En tres mesos Terrassa registra 218 denúncies per violència de gènere

El tercer trimestre del 2023 tanca amb 692 denúncies per violència de gènere, la xifra més alta des del 2013 i per sisè trimestre consecutiu les xifres més altes respecte dels anys anteriors. A Terrassa s’han comptabilitzat 218 denúncies per aquest motiu. Així ho reflecteix l’informe trimestral de l’Observatori del Vallès Occidental a partir de les dades de violència contra les dones dels partits judicials de la comarca.

El nombre de denúncies per aquests fets ha augmentat en un 6,5 per cent respecte al trimestre anterior. Una xifra que s’enfila fins gairebé el 17 per cent interanual. Durant aquest trimestre s’han iniciat 115 ordres de protecció als partits judicials de la comarca, de les quals més de la meitat, un 54,8 per cent, van ser denegades. Amb tot es van adoptar un 45,2 per cent de les ordres de protecció sol·licitades.

Una proporció que situa el Vallès per sota de les comarques de Barcelona, el 58,4 per cent, però per damunt en el conjunt de Catalunya, el 53 per cent. La denegació de les ordres de protecció a Catalunya continua sent superior a la de la resta de l’estat, que és del 30,1 per cent.

Es calcula que de cada 100 denuncies s’inicien 16,6 ordres de protecció, un augment del 8,5 per cent respecte el trimestre anterior. Al Vallès, el 42,7 per cent de les resolucions dels procediments judicials acaben en un sobreseïment provisional. Els procediments que acaben en sentència condemnatòria representen el 15,5 per cent, mantenint unes proporcions similars a la dels darrers trimestres.

Aquest valor és superior al de la província de Barcelona (7,1%), i al del conjunt de Catalunya (10,3%), però inferior a la mitjana espanyola (17%).

El preu dels pisos experimenta variacions de fins al 18 per cent segons la zona de la ciutat

El preu dels pisos usats de venda a Terrassa se situa en aquest tercer trimestre de l’any en 1978 euros de mitjana el metre quadrat. Una valoració lleugerament per sota que l’Observatori de la ciutat va experimentar en el segon trimestre de l’any i que va ser de 1.995 euros. Un descens de -0,85%, el segon i més important dels darrers dos anys. Anualment el preu continua pujant, un 1,24% en relació al setembre del 2021 malgrat la pèrdua de vigor del mercat actual.

El més destacat de l’informe municipal és la variació de preu que experimenten els habitatges en la seva prolongació cap al Nord de la ciutat, amb diferencials de preu que poden arribar fins al 18 per cent més cars, en el cas dels barris de Sant Pere i del Torrent d’En Pere Pares. En canvi si la distància d’aquest àmbit és en direcció est, cap a l’eix de la riera de les Arenes, el descens en el preu arriba fins als 1.500 euros per metre quadrat, un 23 per cent menys que en l’àmbit central.

Pel què fa al preu de l’habitatge usat de lloguer, en acabar aquest setembre el preu mitjà se situa en poc més dels 10 euros (10,68) el metre quadrat, gairebé igual (10,58) que en el trimestre anterior. De mitjana a Terrassa es paguen uns 921 euros al mes per un pis de lloguer, amb oscil·lacions que van des dels 867 euros al Nord-Est de la ciutat, als 1049 euros al mes que es demanen en el Centre. Una tendència alcista del mercat que es recuperava el trimestre anterior. Amb una alça interanual que se situa en gairebé l’1 per cent (0,9).

Al revés de com passa amb l’habitatge de compra, en el de lloguer resulta difícil trobar un patró en la distribució de preus damunt la trama urbana. Amb tot, els preus més elevats se situarien en la perifèria de la ciutat on podria existir una major pressió de la demanda lligada a l’escassetat de l’oferta. Així els preus a l’Est de Terrassa se situen en més dels 12 euros el metre quadrat, 2 euros més que la mitjana, passant per poc més dels 11 euros a l’Oest i al Sud de la ciutat. Uns preus similars que també es poden trobar a la Zona Esportiva, Can Roca o al Pla de Bonaire, al Nord de Terrassa.

La pandèmia va provocar el tancament de 17 locals del centre durant els primers sis mesos

Un informe recent sobre l’impacte de la covid en l’activitat comercial revela l’afectació real que ha tingut la pandèmia pels establiments del centre de la ciutat. L’estudi demostra que, entre l’octubre del 2019 i el del 2020, el centre urbà va passar de tenir 93 locals tancats a 110, fet que es tradueix en un 3% menys d’oferta comercial. Una tendència, aquesta, que podria ser fins i tot major a dia d’avui, tenint en compte que l’estudi es va realitzar just abans de la segona onada. En aquest sentit, des de l’Observatori de la Fundació Comerç Ciutadà, preocupa especialment la situació que travessa el sector de l’hostaleria.

D’altra banda, una enquesta realitzada per l’associació comercial Terrassa Centre ha servit per ponderar quina era la valoració dels comerciants de la zona a finals de setembre. En aquest aspecte, dos de cada tres empresaris admetien sentir-se poc o gens satisfets per la marxa dels seus negocis. Un estat d’ànim, però, que resisteix malgrat les dificultats del moment, tal com demostra el fet que cap dels enquestats pensava en la possibilitat d’abaixar la persiana. Des de Terrassa Centre assenyalen la importància que té per al petit comerç el fet de poder vendre també per internet i així adaptar-se als nous hàbits de compra que han adquirit els consumidors.

Durant els primers dos mesos de la pandèmia, la intensitat mitjana pels carrers del centre urbà va caure un 82%. Una activitat que es va anar recuperant progressivament amb les diferents fases de desescalada. Tot i així, mai va acabar de refer-se del tot, ja que l’estudi conclou que es va produir una caiguda del 30% del flux de vianants passejant pels carrers del centre.

L’Observatori contra l’Homofòbia denuncia un 20 per cent més d’agressions

L’Observatori contra l’Homofòbia denuncia que durant aquest 2020 ja s’han donat 134 casos d’agressions per orientació sexual, una mitjana d’un 20 per cent més que l’any anterior. A Terrassa s’ha donat el cas d’una noia que va demanar ajut per por a l’assetjament que patia per part de la seva família.

Durant el 2019 es van detectar 163 agressions d’homofòbia, quatre de les quals a Terrassa. Des de l’Observatori s’alerta de l’educació que reben els més joves, principals agressors en molts dels casos. L’Observatori que afirma que aquesta violència és estructural, demana un reglament clar d’atenció jurídica i psicosocial a la víctima, a banda de la reeducació dels agressors.

E-mail d’atenció: coordinació@OCH.cat

Terrassa augmenta la població gràcies a la constant entrada d’immigració

Terrassa manté la tendència a l’alça en el creixement de la població per l’entrada constant d’immigració, sobretot procedent de l’estranger, però també de la resta de l’Estat i de l’àrea metropolitana. Així ho constata l’informe d’Indicadors de Sostenibilitat Ambiental a Terrassa que elabora el Serveis d’Estudis i Observatori de la ciutat i que analitza diferents barems relacionats amb la població, l’economia, el transport o el medi ambient, entre molts d’altres. La ciutat va tancar l’any 2018 amb una densitat de població de 3.149 habitants per metre quadrat, tercer any consecutiu que puja després de l’estancament i descens de la passada recessió econòmica.

La tendència, a falta de veure l’impacte de la Covid-19, va en augment, però caldrà confirmar-ho amb les dades del pròxim balanç. Pel que fa a l’activitat econòmica, la ciutat experimenta una millora continuada en els darrers quatre anys que trenca amb la dinàmica de crisi anterior. Respecte al 2017 hi ha un augment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social i la despesa municipal reflectida en el pressupost ha pujat. Per contra, baixa el nombre d’empreses i el Producte Interior Brut per càpita se situa en els 13.655 euros per habitant. La dada positiva pel que fa al transport és que el 2018 el nombre de passatgers va augmentar en els autobusos urbans, els interurbans i en les estacions de FGC i Renfe.

La negativa és que el parc de vehicles ha augmentat respecte al 2017 i actualment hi ha 611 vehicles per cada 1.000 habitants. A més, els vehicles presenten una mitjana d’antiguitat d’11 anys, amb tot el que això comporta en la generació d’emissions contaminants. L’informe recomana incidir en l’estalvi energètic en el transport privat i la substitució dels desplaçaments en favor del transport públic per millorar la qualitat de l’aire.

El Consell Comarcal ha atorgat 16.549 beques menjador per aquest curs

El curs passat al Vallès Occidental es van sol•licitar 20.955 ajuts de menjador, un 12,3 per cent més que el curs anterior. Les concessions també s’han incrementat en un 7,7 per cent (1.507) i arriben a les 16.549 beques. Per contra les denegacions d’ajuts al menjador han disminuït en els darrers quatre cursos. Són dades de l’Observatori del Vallès Occidental en un dens informe anual sobre els ajuts individuals de menjador. Un estudi que mostra una radiografia de les característiques dels infants i de les seves famílies, a partir de la informació dels Serveis Socials del Consell Comarcal.

Gairebé el 66 per cent de les beques (65,8 %) es van atorgar a alumnes de Primària, mentre que un 28,3 per cent van ser per al tram d’Infantil. Els ajuts pels alumnes de Secundària només representen un 5,9 per cent del total, tenint en compte que la majoria de centres de Secundària de la comarca no disposen de menjador i per tant molts alumnes d’aquest cicle no poden accedir als ajuts. Les concessions a les famílies nombroses han augmentat tot i que la principal receptora de les beques menjador són el d’una família estàndard formada per quatre membres.

La renda mitjana d’aquestes famílies està per sota del llindar de la pobresa que marca l’IDESCAT, a partir d’una renda d’uns 12.500 euros l’any segons diversos barems. Es dóna la circumstància que a algunes famílies se’ls hi denega l’ajut perquè superen per poc la renda mínima. En resum només un municipi de la comarca supera el 25 per cent la taxa d’incidència a Infantil i Primària conjuntament, tres municipis superen el 20 per cent i dues poblacions estan per damunt del 15 per cent d’incidència, unes taxes similars al curs anterior.

Segons els informes dels Serveis Socials més d’un 25 per cent dels alumnes receptors de beques menjador tenen hàbits d’alimentació irregulars o inadequats. Un dels objectius del programa d’ajuts del Consell Comarcal és el de millorar aquesta regularitat i els hàbits alimentaris de l’alumnat.

Més del 40 per cent d’aturats de la comarca no reben cap prestació

El 41,1 per cent de les 19.549 persones aturades al Vallès Occidental no reben cap tipus de prestació, és a dir, unes 47.588 persones que no cobren res. Amb tot, el nivell de cobertura augmenta en gairebé 5 punts respecte el desembre del 2018, i se situa en el 58,9 per cent, una cobertura que per primer cop des del 2014, sobrepassa el 55 per cent. Així es desprèn de l’informe de prestacions per desocupació del primer semestre del 2019 que publica l’Observatori del Vallès Occidental.

També s’ha fet públic el Flaix Socioeconòmic del segon trimestre d’aquest any que analitza la situació i tendències recents de l’estructura econòmica i dels principals indicadors del mercat de treball. En aquest informe s’obre un parèntesi en la dinàmica de recuperació dels principals indicadors iniciada ara fa 5 anys, tot i la recuperació del 94 per cent dels llocs de treball perduts entre el 2008 i el 2013. En els llocs de treball, el segon trimestre tanca amb un balanç desfavorable respecte al primer trimestre de l’any, amb 721 treballadors i 26 empreses menys. És a dir que s’han destruït 392 llocs de treball. Tot i això els autònoms registren un augment de 329 persones.

Tot i que el segon trimestre va tancar amb una reducció de l’atur, la incidència continua sent superior en la població activa major de 45 anys on predomina l’atur de llarga durada. Interanualment s’han formalitzat uns 7.000 contractes menys, una reducció de més de l’11 per cent. Aquesta reducció afecta més als contractes indefinits que fa augmentar en un punt la temporalitat dels contractes signats, i arriben al 85,8 per cent contractes temporals, durant el segon trimestre del 2019.

25 anys del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat de l’Ajuntament

El Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat, creat per l’Ajuntament de Terrassa l’any 1994 com a òrgan de gestió del coneixement encarregat d’elaborar i tractar la informació sobre l’evolució de la ciutat i el seu context, arriba enguany al seu 25è
aniversari donant suport a la presa de decisió en la definició de polítiques públiques per mitjà de l’aportació de coneixement sobre l’evolució de Terrassa i el seu entorn territorial i les activitats humanes que s’hi produeixen.

En aquests 25 anys, el Servei ha integrat un sistema d’elaboració i tractament de tota la informació estadística existent sobre Terrassa i el seu sistema urbà. En el seu catàleg, hi consta l’elaboració de més de 500 publicacions: a banda dels 22 Anuaris Estadístics de Terrassa publicats i dels 20 Informes de Conjuntura i dels 11 sobre Indicadors de Sostenibilitat, ha arribat a elaborar 240 informes sobre l’estructura econòmica i el mercat de treball local, així com altres 136 estudis de fons (sobre sectors econòmics, aspectes socials o recursos a la producció, polígons industrials, vigilància tecnològica, avaluacions, estudis d’impacte d’accions públiques, etc), una vintena de documents sobre l’evolució i projecció demogràfica, 45 articles d’anàlisi socioeconòmica i ponències metodològiques, així com 6 enquestes específiques i baròmetres d’opinió. Tot aquest coneixement s’ha anat plasmant en un portal específic de xifres en el web corporatiu de l’Ajuntament.

El Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat també ha participat activament al llarg d’aquests anys en diverses xarxes tècniques, fins i tot fundant algunes d’elles, com la Xarxa dels Observatoris per al Desenvolupament Econòmic Local XODEL, la xarxa El Perfil de la Ciutat, LifeProfiles, o l’Observatorio de la Sostenibilidad, entre d’altres.

El Servei també ha rebut diversos reconeixements a la seva tasca, d’una banda, la inclusió a partir de 1997 de l’Anuari Estadístic de Terrassa en el Pla Estadístic de Catalunya, que suposa la consideració del seu contingut com a catàleg de l’estadística oficial per al municipi; d’una altra, el reconeixement del Banc de Bones Pàctiques (Diputació de Barcelona, Federació de Municipis de Catalunya i Fundació Carles Pi Sunyer) per la constitució de la Xarxa El Perfil de la Ciutat (2010), pel funcionament del propi l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (2011) i també per la participació activa en el procés estratègic Àgora Terrassa (2017). Finalment, cal destacar la concessió d’un UE-URBACT Award compartit pel projecte The Profile of the City. Measuring quality of life & sustainability of medium sized cities (2017).

A banda d’administrar, desenvolupar, interpretar i difondre informació diversa sobre la ciutat i el seu sistema urbà, el Servei contribueix a la definició d’estratègies de desenvolupament coherents, factibles i sustentables, amb les quals fomenta accions de suport a les estructures locals. Afavoreix, per tant, la reflexió i l’acció de les col·lectivitats locals i dels agents econòmics i socials a fi d’obtenir el màxim concert possible en la definició de les polítiques locals. També avalua l’impacte d’aquelles polítiques i proposa mesures alternatives per a la millora de l’acció pública en matèria de qualitat de vida, i genera dades primàries via l’endegament d’enquestes d’opinió sobre l’evolució de la ciutat i, molt especialment, dels serveis públics en el municipi.

En l’actualitat i des de l’any 2016, el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat es troba ubicat a la planta baixa de l’edifici noble de l’Ajuntament de Terrassa, al Raval de Montserrat, i disposa d’un equip estable de tres tècnics superiors. Es pot accedir a la producció i a les dades generals generades pel Servei per mitjà del portal http://www.terrassa.cat/servei-estudis.

La taxa d’atur comarcal és més baixa que a l’inici de la crisi però els contractes són més precaris

Amb 15.500 aturats menys, l’atur a la comarca a finals d’any era del 12,1 per cent més d’un punt per sota de l’inici de la crisi. La desocupació segueix la tendència a la baixa iniciada al 2014 però des d’aleshores la població aturada s’envelleix i la contractació és cada cop més temporal.

Segons l’Observatori Comarcal del Vallès Occidental, en tot el 2017 s’han autoritzat 31 expedients de regulació d’ocupació que han afectat 362 treballadors. Tres quartes parts són en la indústria i la resta entre els serveis i la construcció.

El quart trimestre de l’any es van formalitzar 85.600 contractes, un 6 per cent més que l’any anterior. És la xifra més alta en un trimestre dels darrers deu anys. Amb tot es manté la tendència a la temporalitat i només un 13,4 per cent dels nous contractes són indefinits. D’aquests, gairebé la meitat són de menys d’un mes i un 30 per cent de durada indeterminada. Només 5 de cada 100 contractes temporals tenen una durada superior als dos anys. Des del Consell Comarcal s’alerta que la millora en l’ocupació no va lligada a una millora social.

Entre un 11 i un 12 per cent dels assalariats, empreses i autònoms de Catalunya treballen al Vallès Occidental. Aquesta aportació es especialment significativa en el sector indústria, on supera el 17 per cent. El gruix del teixit productiu a la comarca, però, se l’emporta el sector serveis amb més del 70 per cent dels assalariats. La indústria només representa la quarta part dels empleats i la construcció no arriba al 5 per cent.

El moviment migratori és la principal causa d’augment de la població a la comarca

El Vallès Occidental segueix creixent en nombre d’habitants. L’informe de població que publica el Consell Comarcal els xifra en 910.031 persones a 1 de gener de 2017. En la línia dels últims set anys el creixement és molt discret, d’un 0,6 per cent, però el triple que a Catalunya. Són 5.791 persones en nombres absoluts.

La ciutat que més habitants guanya és Sabadell, 1,685, la segona en població després de Terrassa, que en suma 1.307. La primera frega els 210.000 habitants supera els 216.000. En percentatge les que més creixen son Vacarisses i Matadepera, un 2,2 per cent cadascuna. Només perden població Badia i Sant Llorenç Savall, només unes dècimes, i Gallifa, un 3,7 per cent.

Després de sis anys baixant, és el tercer que la població estrangera torna a tenir saldo positiu. De fet el saldo migratori, inclòs l’intern de l’Estat, és altre cop el principal factor d’increment de població, per sobre del creixement natural. Dos de cada tres nous vallesans són estrangers. Part de la migració interna ve de Barcelona, atreta per uns preus de l’habitatge més assequibles.

Al Vallès Occidental els estrangers són un 9,7 per cent del total, 4 punts per sota de la mitjana nacional. És una població més jove. Més de la meitat està en la franja de 20 a 44 anys i menys d’un 3 per cent supera els 65 anys.

Amb tot, la comarca té una estructura poblacional força més jove que a la mitjana catalana si bé està més envellida que l’any 2000. El volum de gent en edat de treballar ha passat del 71 per cent al 66 en disset anys. D’aquest descens en surt beneficiada a parts iguals la població menor de 15 anys i la major de 65.