Entradas

L’Ajuntament busca millorar el pla que regula la Porta Sud

L’Ajuntament busca ampliar les possibilitats d’intervenir l’àrea de la Porta Sud. La Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat pretén portar al Ple un acord per canviar el pla urbanístic que ordena aquest sector. En cas de que prosperi, la proposta s’haurà de presentar a la Generalitat.

L’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de la Porta Sud té una superfície de 17 hectàrees. Està ubicada entre els barris de La Cogullada i Segle XX, al voltant del Palau de Justícia. Inclou el Parc de la Cogullada i l’enllaç de l’autopista C-16 i la carretera nacional 150.

Les ARE defineixen terrenys urbanitzats i ben connectats per desenvolupar habitatges, la meitat dels quals, com a mínim, han de ser de protecció. La mesura de l’Ajuntament vol facilitar millores en la connectivitat i avançar cap a la renaturalització de la riera del Palau, tot mantenint l’ús residencial.

El veïnat del primer habitatge protegit cooperatiu de Terrassa rep les claus

S’han lliurat les claus als residents del primer habitatge protegit cooperatiu a Terrassa. La Mola, ubicada al barri de Ca n’Anglada, consta de 8 habitatges d’entre 30 i 57 m2.

El projecte ha estat patrocinat per la cooperativa Sostre Cívic. La entitat ha assenyalat que La Mola és fruit d’una estratègia de recuperació de patrimoni privat en desús. Així, els immobles es transformen en habitatge social, sense especulació sobre els preus.

En 2021 es va decidir reformar l’edifici, construït 6 anys abans. La rehabilitació va consistir en recuperar l’habitabilitat de la construcció i dotar-la d’instal·lacions per millorar l’eficiència energètica.

El Sindicat de Llogateres i la PAH demanen al govern que apliqui ja el 30% d’habitatge protegit

Al mateix temps que el ple aprovava l’avanç de la modificació puntual del POUM per a l’obtenció del 30% d’habitatge social la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Sindicat de Llogateres exigien la seva immediata aplicació. Les dues entitats denuncien que la mesura ja estava inclosa tant al Pla de Mandat com al Pla Local d’Habitatge 2019-25 i que encara no s’ha començat a aplicar tot i haver passat tres anys.

Temen que l’aprovació al ple sigui només una declaració d’intencions i l’inici d’un llarg camí que no es pot demorar més. A Terrassa, diuen, hi ha manca d’habitatge protegit i per això demanen a l’equip de govern que sigui valent i coherent.

Les dues entitats posen xifres. Si la mesura s’hagués començat a aplicar el 2019 hauria aportat més de 800 habitatges al parc públic.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Sindicat de Llogateres alerten que hi ha un lobby potent en contra de l’aplicació d’aquest 30% que ja s’està movent per evitar la mesura. Per fer-hi front les dues entitats anuncien mobilitzacions si no s’aplica la mesura amb caràcter imminent buscant la implicació d’altres actors del teixit social.

L’equip de govern vol recollir opinions sobre reservar el 30% de pisos nous per a habitatges socials

L’Ajuntament obrirà a la participació ciutadana la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal perquè el 30% dels pisos que es construeixin a partir d’ara a Terrassa siguin habitatges socials. Tot i que la proposta ja constava al Pla Local d’Habitatge vigent, les reticències d’alguns constructors han portat l’equip de govern a obrir un període per escoltar opinions al voltant d’aquesta mesura. És per això que al ple ordinari del mes de maig que se celebrarà divendres s’aprovarà l’avanç d’aquesta modificació. D’aquesta manera, el text quedarà en exposició pública un mes, durant el qual es recolliran les aportacions de tot aquell qui hi vulgui participar.

Aquest 30% d’habitatges socials s’aplicaria només a les parcel·les on la superfície construïda superi els 600m2. En cap cas significa que la propietat dels habitatges passi a l’Ajuntament, sinó que el preu haurà de cenyir-se a uns màxims establerts. L’objectiu és que així l’habitatge social sigui present arreu de Terrassa i no es concentri en barris concrets com passa ara.

Entre d’altres propostes, al ple de maig d’aquest divendres l’equip de govern també portarà a aprovació que Taigua pugui gestionar els comptadors de la ciutat en règim de lliure competència, un suplement de crèdit per afrontar els sobrecostos de l’augment de preu de l’energia en la il·luminació dels edificis municipals, un Pla d’Acció per reduir el soroll a la ciutat i l’inici dels tràmits per marcar oficialment els límits municipals entre Terrassa i Sabadell.

L’Ajuntament proposa regular els preus en el 30% dels habitatges de nova construcció

L’Ajuntament vol obtenir habitatge assequible regulant el preu del 30% dels pisos de nova construcció. Així ho proposarà al proper ple municipal amb una mesura contemplada al Pla Local d’Habitatge 2019-2025.

L’avanç de modificació del POUM pretén ampliar parc d’habitatge assequible a tota la ciutat, fent-ne una distribució homogènia, per augmentar-ne la disponibilitat actual. Fins ara el pla d’ordenació urbanística només preveu la reserva de sostre protegit a nous polígons i sectors de desenvolupament residencial. Amb aquesta mesura s’obtindria un potencial de 129.539 m² d’habitatge assequible, el que equivaldria a uns 1.300 pisos.

Podrien estar ubicats en tots aquells projectes de nova construcció, o bé en aquells que contemplin l’enderroc d’immobles per aixecar-hi un altre edifici. Això sí, hauran de ser en parcel·les superiors als 600 metres quadrats, el que vol dir que es podria construir habitatge protegit en una de cada dues parcel·les de Terrassa.

La llei a Catalunya estableix que el 2027 el 15% dels habitatges a la ciutat hauria de ser amb preu assequible.

Actualment a Terrassa el preu màxim establert per pis protegit és de 2.459,43 euros/m² .

Els preus dels habitatges a la ciutat s’han incrementat un 55% els darrers cinc anys. S’estima que la despesa destinada a l’habitatge no hauria de superar el 30% de la renda mitjana per llar, un valor que a Terrassa és del 34%.

Els locals buits es podran convertir en habitatges de protecció o adaptats a persones amb diversitat funcional

El Ple ha aprovat avui la proposta que permetrà atorgar nous usos als locals comercials que estiguin buits per evitar la desertització d’alguns carrers qualificats d’eixos cívics de la ciutat. D’aquesta manera es vol aprofitar els beneficis que el teixit comercial pot aportar com a element vertebrador urbà i de cohesió social. Amb l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per a la regulació d’usos dels eixos cívics i de les parcel·les qualificades d’A2, A3 i A10 que afronten a eixos comercials, es pretén contribuir a la millora de l’activitat, evitar la proliferació de locals buits i millorar, d’aquesta manera, el paisatge urbà de la ciutat. 

L’Ajuntament actuarà en dues línies de treball, d’una banda, es canviarà l’ús dels locals buits en planta baixa en determinats trams de carrers del centre històric perquè puguin ser habitatges de protecció pública o adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i, d’una altra, s’eliminaran les restriccions vigents a Terrassa des de 2003 sobre algunes de les activitats que formen part de l’ús d’oficines al conjunt de la ciutat, a excepció del centre històric, perquè es puguin implantar en les plantes baixes dels edificis que afronten a eixos comercials. Cap de les dues actuacions comporten un augment del sostre edificable.

Amb aquestes actuacions transversals, es busca promoure l’ocupació d’aquests espais i complementar les accions que s’estan treballant des del Servei de Comerç, dins del pla de xoc que es vol impulsar per fer front a la problemàtica dels locals buits de la ciutat, agreujada per la crisi sanitària.

El Pla Local de l’Habitatge de Terrassa 2019-25 ja recull aquest canvi d’ús a les plantes baixes d’edificis plurifamiliars per obtenir nous immobles destinats a finalitats socials, una mesura que s’aplicaria en determinats trams de carrers del centre qualificats d’eixos cívics i que no tenen una clara vocació comercial.

Aquesta mesura no s’estableix com una obligació, per la qual cosa no és possible determinar el nombre de nous habitatges resultants, i afecta aquelles qualificacions que no tenen admès l’ús d’habitatges en edificis plurifamiliars en plantes baixes.

 Eliminació de la restricció de certs usos

D’altra banda, també es pretén revertir la proliferació de locals buits eliminant la restricció de certs usos d’oficines situades en les plantes baixes ubicades en els principals eixos comercials de la ciutat per contribuir a incentivar també l’activitat cívica i social. A principis dels anys 2000 hi havia una tendència a l’alça per ubicar aquestes activitats i que es va frenar amb aquesta restricció que ara, l’any 2021, ja no es produeix. S’elimina, doncs, la prohibició d’implantar a les plantes baixes oficines bancàries, asseguradores, locutoris, empreses de treball temporal, com també consultoris i despatxos professionals.  Aquesta mesura no s’aplicarà al centre històric per la seva singularitat ja reconeguda en el planejament vigent.

 

L’Ajuntament estudia reservar un 30% del sòl urbà a habitatge protegit

L’Ajuntament està preparant una modificació puntual del POUM per reservar un 30% de sòl urbà consolidat a habitatge protegit. La mesura l’està estudiant una empresa externa amb els seus pertinents informes econòmics.

Ha estat el PSC qui ha preguntat per aquesta modificació del POUM a la Comissió de Territori, després que els grups de l’oposició n’hagin rebut un informe del regidor d’Urbanisme, Carles Caballero. La socialista Eva Candela s’ha queixat d’haver-se assabentat al darrer consell d’administració de la Societat Municipal d’Habitatge, sense tenir-ne cap tipus d’informació prèvia, que l’Ajuntament ja ha posat en marxa la modificació del POUM per a la reserva d’habitatge protegit, iniciant un estudi econòmic i la seva licitació.

El regidor d’Urbanisme, Carles Caballero, ha respost que passarà a l’oposició tota la informació per escrit, fet que no ha contentat del tot el PSC, que volia aprofitar la comissió per iniciar un debat oral. L’oposició ha demanat consens a l’equip de govern a l’hora de tirar endavant mesures com aquesta.

La tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, ha emplaçat a parlar-ne a la comissió de seguiment del Pla Local d’Habitatge, que s’hauria de reunir el proper juliol.

D’altra banda la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat ha aprovat la compra de 56 mampares per als autobusos de TMESA amb un cost de 48.000 euros.

Els aparcaments soterrats s’apujaran un 0,1 per cent segons l’IPC

Els 8 aparcaments soterrats públics o gestionats per concessió s’apujaran el 2020 un 0,1 per cent, segons l’Índex de Preus al Consum, l’IPC. Els aparcaments estan situats al centre i tota la seva corona com a la plaça Vella, al Raval de Montserrat, la plaça del Progrés, el Vapor Ventalló, a la plaça del Doctor Robert i a la plaça Lluís Companys. I també en algun districte com el de l’Avinguda de Barcelona, al llindar amb Ca n’Anglada i la plaça Primer de Maig, a Sant Pere Nord.

L’augment respon a la revisió anual de tarifes que contempla el plec de condicions per a la gestió dels aparcaments. També s’actualitzarà el preu de les places llogades. El ple aprovarà aquest augment amb l’abstenció del PSC i de Junts per Terrassa que així han votat en la Comissió de Territori, prèvia al ple, celebrada aquest dilluns. D’altra banda el ple ratificarà una resolució del passat mes de juliol per la qual tornarà al patrimoni municipal un solar del carrer Torrent, al barri de Pere Parres, on fa més d’una dècada s’hi aixecava la fàbrica de treball especial Amat Roumens.

Un tràmit a requeriment dels registradors de la propietat.El terreny, ara propietat d’una societat vinculada al BBVA, tornarà a ser de l’Ajuntament perquè en 12 anys la finca no s’ha destinat a la construcció d’habitatge en règim de protecció oficial, principal acord signat el 2007 amb l’extinta Caixa Terrassa.

La reversió del terreny permetrà fer efectives algunes de les polítiques d’habitatge del nou Ajuntament i posar a disposició de la ciutat més habitatge digne i assequible. Finalment la Comissió de Territori també elevarà al ple el nomenament dels cinc membres que formaran part del Consell d’Administració de l’entitat “Terrassa, cicle de l’Aigua, EPEL”