Entradas

El PSC demana mesures per reduir el consum energètic dels llums de Nadal

/0 Comentarios/en , /por

Els socialistes denuncien un augment d’inversió de l’Ajuntament de Terrassa en l’enllumenat de Nadal en un context de crisi energètica i demanen mesures de suport al comerç local.

El PSC considera que el govern municipal de Tot per Terrassa i ERC inverteix més que mai en la il·luminació nadalenca. La candidata del PSC a l’alcaldia de Terrassa, Eva Candela, afirma que en “els últims anys, la partida de diners per les llums de Nadal no ha parat d’augmentar. De l’any 2019 al 2020 va haver-hi un augment de 30.000 euros, arribant fins als 130.000, la inversió més gran que s’havia fet fins llavors. Aquest any, però, s’hi destinaran un total de 230.000 euros, tot això en un context de crisi energètica i inflació en el qual s’estan demanant esforços a la ciutadania”.

Segons els socialistes l’alcalde, Jordi Ballart, ha justificat aquest augment d’inversió per la necessitat d’impulsar el comerç. Candela afirma que “La realitat, però, és que basar tota l’ajuda al comerç en l’enllumenat de Nadal és quedar-se a la superfície. Per això, demanem a l’Ajuntament que implanti mesures reals per recolzar el comerç de Terrassa, com els talonaris de descomptes que els ciutadans pugui gastar en el comerç local, una proposta que ja vam fer des del PSC i a la qual es van oposar tant Tot per Terrassa com ERC, el seu soci de govern”.

“Des del PSC exigim que s’apliquin mesures per tal de reduir el consum, com ja han anunciat altres municipis com Barcelona i Vigo, i que les llums s’encenguin una hora menys que altres anys per tal d’estalviar energia”, conclou Eva Candela: “En aquest sentit, proposem que s’apaguin a les 21:30 h de dilluns a dijous i a les 22 h de divendres a diumenge”.

 

Cecot demana a la UE intervenir el preu del gas per pal·liar la crisi energètica

/0 Comentarios/en , /por

La patronal catalana Cecot ha instat a la Unió Europea i al govern espanyol a intervenir urgentment el preu del gas davant la greu crisi energètica. I és que està  en perill la viabilitat de les empreses catalanes i minvant el poder adquisitiu dels ciutadans. Els portaveus empresarials defensen que l’augment del preu del gas és el principal causant de l’augment de preus del mercat.

 Les mesures impulsades per l’executiu espanyol aprovades per la UE no han tingut l’impacte mínim necessari en les factures. A més les empreses alerten que l’anomenada ‘excepció ibèrica’, ha suposat només entre un 10% i 20% de reducció de costos energètics. Es tracta doncs, d’una reducció poc significativa envers la pujada exponencial de la despesa.

 Les empreses del sector industrial esgrimeixen que han vist multiplicada per quatre la seva despesa elèctrica i en cas del gas s’ha arribat a multiplicar per deu el preu de factura. Aquesta situació que amenaça la viabilitat de moltes de les empreses catalanes. És per això que la Cecot continua insistint en la implementació urgent de mesures que alleugereixin la despesa energètica, a banda d’una reforma en profunditat del mercat elèctric.

L’alentiment de les propostes europees no dona resposta a la situació d’emergència que denuncien les empreses

Brussel·les planteja establir uns ingressos màxims de 180€/MWh a les generadores d’energia elèctrica que utilitzen energies inframarginals (eòlica, solar, biomassa i nuclear). Una mesura que pot tenir un efecte positiu en països com França o Alemanya. La Cecot creu que els efectes d’aquesta mesura no seran suficients per garantir uns costos energètics assumibles. 

 La UE també planteja implementar un impost temporal sobre els guanys generats per les elèctriques amb activitats fòssils l’any 2022 que superin en un 20% els beneficis mitjans dels tres anys anteriors. Segons la Comissió Europea, l’impost es podrà destinarà als consumidors d’energia, les llars en situació de vulnerabilitat, les empreses en dificultats, les indústries intensives en energia, els projectes transfronterers, el finançament ordinari de mesures d’ocupació o de protecció de les inversions en energies renovables i en eficiència energètica. Es desconeix però qui seran els receptors d’aquests diners i com i quan es distribuiran. 

La Unió Europea també vol obligar els estats membres a reduir un 10% el consum elèctric total i un 5% en les hores punta. Ara bé, tampoc ha establert criteris tècnics ni un control d’aplicació d’aquesta reducció. 

[Foto: Cecot]

El MNACTEC, amb problemes per pagar la factura de la llum malgrat rebaixar-ne el consum

/0 Comentarios/en , , /por

L’escalada de preus de l’energia també està perjudicant els equipaments culturals. Aquests darrers mesos el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha vist com l’import de les factures d’electricitat li augmentava considerablement. L’increment és de gairebé el 50%.

Aquest encariment afecta el funcionament habitual del museu. A més de la urgència per trobar ingressos que els permetin pagar una despesa que supera la reserva pressupostada, el fet d’evitar climatitzar les sales per estalviar també ha fet impossible organitzar segons quines activitats aquest estiu.

I és que tot plegat coincideix amb un descens del consum elèctric del museu gràcies a un paquet de mesures. Sobretot es tracta d’optimitzacions en la il·luminació i la climatització: temporitzadors programant els moments exactes de funcionament, substitució de totes les lluminàries per bombetes LED i de baix consum, filtres als finestrals i també l’actualització i regularització de les plaques fotovoltaiques per generar energia pròpia.

El 2022 es tancarà amb una factura energètica de deu milions, sis més dels previstos

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament haurà de pagar més de deu milions en despesa energètica aquest 2022, segons les previsions estimades. Són sis milions més del que estava pressupostat i una conseqüència directa de l’escalada que ha experimentat el preu de l’electricitat els darrers mesos. Davant d’aquesta situació el consistori haurà de fer mans i mànigues per remoure el pressupost municipal, treure diners d’altres partides i trobar aportacions per a pagar les factures.

Cal recordar, a més, que els comptes municipals, de 215 milions, ja van néixer amb quatre milions retinguts per la disminució d’ingressos que suposa el canvi de càlcul de la plusvàlua. En total són deu milions menys a les arques.

Pressupost tancat
L’equip de govern mirarà de pal·liar-ho amb el superàvit de l’any passat, amb una aportació extra de Funerària i amb mirar-se amb lupa totes les despeses municipals. «Hem tancat el pressupost, el que vol dir que els serveis municipals no poden disposar dels seus recursos aleatòriament sinó que han de passar per una aprovació prèvia«, ha explicat el tinent d’alcalde Isaac Albert a Canal Terrassa.

Estalvi als equipaments
La despesa energètica se la reparteixen, gairebé al 50% l’enllumenat i els equipaments municipals, en els quals hi tenen un pes important els centres esportius. Hi ha un projecte, amb aportació de la Diputació, d’instal·lar plaques fotovoltaiques a l’Àrea Olímpica i altres pavellons municipals.

D’altra banda l’Ajuntament també vol ajustar la despesa a la resta d’equipaments. «Hem de gestionar molt bé l’horari d’obertura i tancament d’aquests equipaments. Això vol dir que  a partir de les sis de la tarda aquells que no siguin esportius o culturals, hauran d’estar tancats«, ha dit Albert.

En les properes setmanes s’acabarà d’elaborar el pressupost del 2023. Albert preveu un augment de les despeses de 15 milions: «Els ingressos no podran augmentar al ritme que ho fan les despeses. el pressupost del 23 serà difícil».

AMBER, un centre d’investigació egarenc per combatre la crisi energètica

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa disposa d’un centre de recerca punter en el camp de l’energia elèctrica. És el laboratori AMBER, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Situat a l’Institut Politècnic del Campus Terrassa, a tocar de Mercavallès i el Consell Comarcal, es va inaugurar l’any 2017. Va ser el primer centre europeu d’aquest tipus en disposar d’instal·lacions exteriors capaces d’arribar fins a un milió i mig de volts. En plena crisi energètica per l’escalada de preus i la necessitat d’alternatives al gas rus, la previsió és que cada vegada depenguem més de l’electricitat. És per això que la importància de la recerca d’aquest centre egarenc va a l’alça.

El principal objectiu del laboratori AMBER és millorar les xarxes d’abastiment elèctric perquè siguin més fiables i segures. Per aconseguir-ho, els investigadors fan assajos amb alta tensió, simulant com circula l’electricitat per la xarxa. També amb alts corrents, en aquest cas reproduint les situacions que es produeixen a les subestacions elèctriques, on l’alta tensió es transforma a mitja o baixa. Aquesta separació entre les altes tensions i els alts corrents és la clau per reproduir en un laboratori condicions que només es podrien aconseguir en una central elèctrica. Si un experiment requereix alt voltatge, es fa amb l’amperatge molt baix, i a la inversa.

Així, els investigadors de l’AMBER posen a prova la durabilitat de nous elements per millorar la xarxa elèctrica i avaluen la resistència del material de seguretat que protegeix els tècnics que hi treballen. També experimenten amb instal·lacions elèctriques concretes com ara les dels avions, obligades a funcionar a unes pressions molt baixes que l’equipament del laboratori permet reproduir.

Falta gel per a cobrir tota la demanda de la restauració

/0 Comentarios/en , /por

On abans hi posaven dos glaçons, ara molts bars en posen un. És una manera d’estalviar gel davant l’escassetat de subministrament que hi ha les darreres setmanes.

Els distribuïdors diuen que el problema ve de mesos enrere. La pujada del cost de l’electricitat va fer que durant l’hivern les fàbriques acumulessin menys estoc i ara produeixin menys.

De gel n’hi ha menys i és més car; com a mínim un 25% més car. L’elevat cost de l’electricitat cal sumar-hi el preu de la benzina i el transport.

Per si fos poc, aquest 2022 ha estat l’any de la recuperació de la plena normalitat amb un estiu que va començar el mes de maig i que ja ha portat unes quantes onades de calor.

A l’agost la demanda de gel baixarà una mica al Vallès i seran els llocs de costa on patiran més l’escassetat d’aquest producte tan bàsic i necessari a l’estiu.

L’Ajuntament aprova un suplement de crèdit de 1,3 milions per pagar la factura elèctrica

/0 Comentarios/en , /por

A banda de l’escalada de preus en els materials de la construcció, els últims mesos també ha pujat, i molt, el preu de l’electricitat. L’Ajuntament ja va advertir que si la tendència seguia a l’alça hi hauria la possibilitat que el consistori no pogués pagar les factures.

De fet, l’equip de govern aprovarà un suplement de crèdit del pressupost d’aquest any per pagar l’enllumenat públic i l’energia elèctrica dels edificis municipals, que estant sent més cars que les estimacions inicials. Aquest suplement és de 1,32 milions d’euros. Tot i així, el tinent d’alcalde Isaac Albert ha dit, en la comissió informativa d’aquest dijous, que l’escenari ara mateix és dels menys dolents dels que s’havien pronosticat en un principi.

Jordi Terrades: «La crisi climàtica i l’energètica van agafades de la mà»

/0 Comentarios/en , /por

El preu de la llum ha arribat a màxims històrics els darrers dies i tot fa pensar que és un rècord que no durarà gaire. L’encariment del preu del gas, amb el que funcionen els cicles combinats per a generar electricitat i la geopolítica en tenen part de la culpa. Des del PSC, però, el diputat Jordi Terrades apunta directament a la crisi climàtica com un dels factors que ha descencadenat aquesta escalada de preus.

Ho ha explicat a la seu dels socialistes, al carrer de la Rasa, en una conferència sobre la crisi energètica. Una crisi a la que cal, segons Terrades, que la UE hi faci front de forma conjunta.

L’augment del preu de la llum va lligat a la taxa d’emissions de CO2. De fet, com més entren en la producció els sistemes que utilitzen gas i CO2, més cara és l’electricitat; i com més hi participen les energies renovables, més barata és.

El govern ha elaborat un decret amb mesures per intentar abaratir el preu de la llum de forma immediata, com són la rebaixa de l’IVA al 10% i la suspensió de l’impost de la generació elèctrica, entre altres.