Entradas

La ‘iniciativa pels idiomes’ aposta per anar ‘més enllà de l’anglès’

/0 Comentarios/en , /por

La Iniciativa pels Idiomes  recorda que per millorar la competitivitat i la internacionalització no només és necessari tenir un alt coneixement de l’anglès, sinó que també és important conèixer els idiomes nadius dels territoris amb els que s’estableix una relació empresarial si es vol treballar en una perspectiva a mig i llarg termini. Es tracta d’un grup col·laboratiu de treball integrat per FemCAT, Foment del Treball, Pimec, Cecot, Cambra de Comerç de Barcelona i Cambra de Comerç de Sabadell. Aquesta proposta es realitza en el marc del Dia Europeu de les Llengües, que se celebra el pròxim 26 de setembre, que posa en valor la diversitat lingüística d’Europa.

Segons l’Observatori dels Idiomes. el 90% dels empresaris catalans utilitzen majoritàriament l’anglès com a llengua vehicular. Però també afirmen ser conscients de la importància de conèixer els idiomes autòctons dels països on desenvolupen els seus negocis. En molts casos, les empreses ja comencen a destinar recursos per respondre a la diversitat lingüística europea.

A Europa conviuen 24 llengües oficials, no només les majoritàries, sinó també altres minoritàries com ara el búlgar, txec, croat, danès, eslovac, eslovè, estonià, finès, grec, hongarès, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, romanès o suec. Per a la Unió Europea, conèixer l’idioma nadiu d’un país demostra compromís amb el territori, a més de ser considerat un element competitiu i d’inversió determinant si l’empresa té vocació de permanència.

Per aquest motiu, la `Iniciativa pels Idiomes´ ha posat en marxa una campanya de sensibilització amb el missatge #Mésenllàdelanglès. Es complementa aixi, la iniciada a principi d’any amb #MésIdiomesMillorsEmpreses, que posava l’accent en la importància dels idiomes en la internacionalització de les empreses. 

Així es vol incidir en la importància dels idiomes nadius ja que, a l’accedir a un nou mercat estranger, hi ha moltes relacions que es produeixen en l’idioma autòcton, no només entre l’empresa i els interlocutors habituals, sinó també entre els diferents actors amb els que s’hi col·labora. 

La campanya inclou la realització, durant tot el mes d’octubre, de jornades formatives i de debat per generar coneixement compartit sobre el valor de la diversitat lingüística.

La CECOT reclama més diàleg en qualsevol reforma de la Llei laboral

/0 Comentarios/en , /por

La CECOT lamenta que el Govern hagi decidit començar a derogar la darrera reforma laboral sense diàleg ni consens amb les organitzacions empresarials i sindicals. Per això demanen que es posin dates límits en qüestions complexes i que es reprengui el diàleg social. Tot i que la patronal vallesana comparteix la derogació de la reforma del 2012, reivindica l’esperit del text del 1980 on el Govern, patronals i sindicats van definir mesures per combatre el supòsit de l’absentisme professionalitzat en l’àmbit de les petites i mitjanes empreses.

Segons la patronal en els darrers anys l’absentisme laboral s’ha disparat assolint un percentatge rècord del 5,3 per cent de taxa a mitjans del 2019, un fet que impacta directament en la competitivitat d’una empresa, més si es tracta d’una micro o petita empresa. La derogació de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors es pot interpretar com un relaxament del Govern alhora d’abordar el frau de l’absentisme professional, clau per a la competitivitat.

La CECOT entén que hi ha elements de la reforma del 2012 que cal corregir i ajustar però també cal desplegar i incorporar noves mesures. Davant la reforma en la subcontractació anunciada pel Govern, la CECOT adverteix que el teixit empresarial no es pot permetre prescindir del valor de l’especialització que aporta. La patronal defensa la subcontractació com a necessària i imprescindible tenint en compte l’economia productiva, tant per la grandària de les empreses com per la composició demogràfica.

La CECOT alerta sobre el canvi de model energètic

/0 Comentarios/en , /por

El model de peatges a l’energia que estableixi el Govern central condicionarà la transició energètica a Catalunya. Així ho afirma la patronal CECOT que reclama un model energètic basat en dues propostes concretes d’energia neta i de proximitat. Per la patronal, els dos pròxims anys són fonamentals per afrontar la transició segons les especifitats del país i adaptar-les a les directives i reglaments europeus. Catalunya té una oportunitat per assolir els objectius marcats per al Unió Europea per al 2030 i descarbonitzar del tot el sector empresarial.

Per això caldria consolidar la generació d’electricitat de forma distribuïda en ciutats, poblacions o zones i afavorir l’autoconsum amb una visió de proximitat del territori. Així es descarbonitzarien les empreses i es reduirien les ineficiències del sistema elèctric per assolir un preu competitiu. La Unió Europea marca per d’aquí a 11 anys la reducció d’emissions de gasos del 32 per cent i una penetració d’energies renovables del 74 per cent. La CECOT sospita que per assolir els objectius en el temps estipulat, el Govern central pugui plantejar un nou model de concentració energètic en pocs operadors basat en les grans plantes de generació.

Els empresaris vallesans alerten que aquest model tindrà importants conseqüències econòmiques a la competitivitat de les empreses catalanes, a més d’un increment de la ineficiència energètica. La CECOT ha fet arribar un escrit al Govern, Generalitat, Ministeris i entitats implicades amb un seguit de propostes concretes. També per a un Pacte d’Estat que eviti inestabilitat i que doni garanties al model elèctric tant per les quotes o peatges com per les condicions de l’autogeneració. Per la patronal aquests brots són la mínima expressió en resposta al gran repte del xoc climàtic plantejat. Tot i els entrebancs, Catalunya tampoc ha fet els deures en la correlació de creixement i reducció d’emissions ja que les energies renovables no s’han desplegat a causa de les barreres administratives i pels criteris restrictius als projectes.

Per això la CECOT considera la transició energètica com una oportunitat perquè Catalunya lideri el canvi de model requerit per Europa. El President de la patronal, Antoni Abad, insisteix que “a Catalunya necessitem un model de generació distribuïda i d’autoconsum similar al que impulsa la Unió Europea i que prima el reequilibri territorial amb correctors que prioritzen el consum de quota verda de proximitat i evitar així ineficiències i sobre costos”. La CECOT considera un risc per a les pimes de Catalunya que el Govern espanyol adopti un model de centralització d’operadors en instal•lacions llunyanes per assolir la quota europea.

El Vallès Occidental torna a ser la segona comarca més competitiva, segons la FEGP

/0 Comentarios/en , /por

El Vallès Occidental torna a ocupar la segona posició del rànquing de comarques més competitives. El lidera, un cop més, el Barcelonès. Ho diu l’informe que elabora cada any la Federació Empresarial del Gran Penedès a partir de diversos factors econòmics. Segons aquest rànquing, les comarques que més creixen són el Garraf i el Baix Llobregat seguides dels dos vallesos i el Barcelonès.

El factor en el que més destaca el Vallès Occidental és el de la disponibilitat del sòl i espai per a l’activitat econòmica. En aquest apartat ocupa la primera posició. També excel•leix en disponibilitat de pols de desenvolupament; innovació i desenvolupament tecnològic; volum de mercat i activitat; i infraestructures de transport i comunicacions. En canvi, suspèn en sostenibilitat mediambiental, apartat en el que ocupa la 35a posició.

Per tot plegat l’informe diu que “el Vallès Occidental té en la disponibilitat de sòl un del seus principals atractius, que combina amb el fet de ser el segon mercat comarcal més important de Catalunya, una economia molt diversificada i un teixit productiu intensiu en coneixement i tecnologia que confereixen una demanda sofisticada de serveis i productes. Durant el 2018 el fet més notable és el menor dinamisme registrat en la creació d’empresa.”

La part alta d’aquest rànquing de competitivitat comarcal la completen el Gironès, el Baix Llobregat, el Tarragonès, el Segrià, el Vallès Oriental i el Maresme.

El Vallès Occidental, segona comarca més competitiva de Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

El Vallès Occidental es consolida com la segona comarca més competitiva de Catalunya, per darrera del Barcelonès. Ho diu l’estudi de la Federació Empresarial del Gran Penedès que atorga a la comarca un índex de competitivitat de 56,2, 1,7 punts per sobre de l’any passat. Del líder, el Barcelonès, el separen 9 punts. 4 per sota té al Gironès i a 7, el Baix Llobregat.

Per l’estudi s’han analitzat deu factors de competitivitat. El Vallès Occidental és la primera comarca en disponibilitat de sòl per l’activitat econòmica. I segona, per darrera del Barcelonès, en diversificació de l’economia, en innovació i desenvolupament tecnològic i en volum de mercat. En infraestructura de transports i comunicacions ocupa la tercera posició. En la resta de factors està entre les deu primeres comarques. En canvi, és dotzena en sostenibilitat social i 31a sostenibilitat mediambiental.

Segons l’estudi de la Federació Empresarial del Gran Penedès, el Vallès Occidental ocupa la segona posició en el rànquing de competitivitat del país des del 2011, després de disputar-se aquest lloc amb el Baix Llobregat.