Entradas

El transport públic ferroviari i per carretera reduirà la seva freqüència entre un 33% i un 67%

A partir d’aquest dimarts, els transports públics de viatgers per carretera i els serveis ferroviaris que transcorren íntegrament pel territori de Catalunya, tant interurbans com urbans, reduiexen la seva freqüència horària en dies feiners d’entre un 33% i un 67%. Aquesta forquilla de reducció es concretarà segons les necessitats de cada operador i, especialment, a la demanda en hora punta.

Aquesta és una de les mesures de funcionament dels serveis de transport públic de viatgers per combatre la propagació del coronavirus que ha pres el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. La resolució l’ha adoptat després d’una reunió amb els diversos operadors de transport, després e primera jornada feinera des de l’establiment de l’estat d’alarma. En línies generals, el descens de la demanda ha estat del 75-90% en els diferents modes de transport.

Cal recordar que el Reial Decret pel qual es declara l’estat d’alarma preveu que cada comunitat autònoma o ens local podrà fixar els percentatges de reducció dels serveis de transport públic de la seva titularitat que estimi convenients. Aquesta reducció ha d’anar d’acord a les necessitats de mobilitat i a l’evolució de la situació sanitària, tot garantint que els ciutadans puguin accedir als seus llocs de treball i als serveis bàsics en cas necessari.

Excepcionalment, es podran suprimir línies que tinguin una demanda gairebé nul·la, especialment si existeixen alternatives de desplaçament.

Les empreses prestadores dels serveis de transport públic, així com els serveis de transport discrecional de les empreses, han de vetllar perquè en cap cas l’ocupació dels vehicles superi un terç de la seva capacitat, per tal de mantenir les distàncies mínimes entre persones fixades per les autoritats sanitàries.

 A més,  les pàgines web de cada operador hauran d’oferir la concreció dels serveis que es prestaran.

Els bitllets online, hauran d’incloure un missatge que desaconselli viatjar, tret de casos inajornables.

L’impacte econòmic que puguin causar aquestes mesures, i altres que es puguin adoptar en funció de l’evolució de la crisi sanitària, l’assumirà la Generalitat, amb les partides que s’habilitin per fer front a l’emergència.

FGC reestructura el servei de trens

A partir d’aquest dimarts, les línies metropolitanes de Ferrocarrils de la Generalitat en hora punta funcionen al 60% i la resta de la jornada, al 40% . I és que  des de dilluns de la setmana passada, la demanda ha caigut un 81,5%.

D’aquesta manera, la companyia adequa l’oferta d’acord a la demanda i a les indicacions rebudes per part del Govern i de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Concretament a  la línia Barcelona-Vallès, durant les hores punta circularan 4 trens cada hora tant a l’S1 (Terrassa) com a l’S2 (Sabadell); pel que fa a les línies L6 i L7 hi haurà 6 trens/hora. Durant la resta del dia, a les línies S1 i S2 hi haurà 3 trens cada hora mentre que a l’L6 i L7 es mantindran les 6 freqüències.

Tot i aquestes modificacions, FGC desaconsella viatjar excepte per raons inajornables i, per aquest motiu, recomana als clients que es vegin obligats a desplaçar-se que s’informin sobre les possibles afectacions al servei a través dels missatges de megafonia d’estacions i d’interior de tren, que consultin les vitrines informatives, el web www.fgc.cat, l’app d’FGC, el tuiter @FGC o truquin al telèfon d’informació 012.

 

 

Els 40 anys de Ferrocarrils de la Generalitat i els seus plans de futur, en una exposició al mNACTEC

Ferrocarrils de la Generalitat és avui l’empresa ferroviària europea amb més varietat de sistemes, amb línies de ferrocarrils suburbans, de mercaderies, cremalleres, funiculars, telecabines i remuntadors d’esquí.

La companyia es va fundar al setembre de 1979 per salvar les línies que l’estat volia tancar i va ser la primera empresa pública de la Generalitat ja restaurada. La celebració dels 40 anys és bon moment per fer repàs de tot aquest període. Des d’aquest dimarts, i fins el 3 de maig, el Museu de la Ciència acull l’exposició les quatre dècades de la companyia ferroviària.

Bàsicament són plafons farcits de fotografies que van fer història com les primeres locomotores, les mobilitzacions populars per evitar el tancament de les línies a finals dels 70 el viatge inaugural amb el president Tarradellas, o el trasllat, pel centre de Barcelona, de la primera unitat de la serie 111, tota una revolució a l’època perquè el blanc no era gens habitual.

La mostra té apartats dedicats al tren de Lleida a la Pobla, a les estacions d’esquí i muntanya i al Metro del Vallès, culminat amb els perllongaments al Nord de Sabadell i Terrassa, amb creixement d’usuaris exponencials. També hi ha ha vitrines amb reglaments de senyals i de circulació, bitllets, horaris, tarifes i publicat.

A banda de repassar els 40 anys de trajectòria l’exposició convida a conèixer els plans de futur de l’empresa que passen per la innovació, la connexió els Metros del Vallès i de Llobregat-Anoia, l’ampliació de la capacitat cap al Vallès o l’alta velocitat cap a Perpinyà, Montpeller i Tolosa de Llenguadoc.

C’s proposa instal·lar lavabos públics a l’estació dels FGC de Les Fonts

El regidor del Grup Municipal de Ciutadans (C’s) a l’Ajuntament de Terrassa, David Aguinaga, ha destacat la necessitat que «l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de Les Fonts disposi de lavabos públics». L’edil ha presentat una proposta, que es debatrà en Junta de Portaveus, perquè el consistori «insti FGC a instal·lar serveis en l’antic baixador de Les Fonts abans que acabi l’any». Aguinaga ha recordat que aquesta antiga estació no urbana «ha registrat un important increment d’usuaris des que es van obrir les noves estacions de la ciutat en 2015».

David Aguinaga ha insistit que, arran de l’ampliació de la línia de Ferrocarrils, el trànsit de viatgers «va augmentar en un 47% en els dos primers anys», passant de 2,6 milions de viatges en 2014 (sense l’ampliació), a 3 milions l’any següent (amb cinc mesos amb la prolongació oberta) i a 3,8 milions en 2016, segons dades d’FGC. Tot això ha comportat que molts veïns del barri acudeixin a peu a aquest equipament (una antiga estació no urbana que connecta la zona amb el centre de Terrassa), però també «són molts els residents en altres barris limítrofs que es desplacen amb cotxe i deixen el vehicle en l’aparcament per accedir des d’allà al transport públic», ha apuntat l’edil.

Finalment, el regidor ha assenyalat que «en haver-se disparat el nombre d’usuaris, la falta de lavabos implica que la qualitat del servei de la instal·lació és deficient», aspecte que «és fàcilment corregible». En aquest sentit, Aguinaga ha incidit en què «diàriament passen per Les Fonts molts infants i persones grans, la qual cosa fa imprescindible adequar l’estació a les noves condicions d’ús.

Anar en tren a Sabadell o Rubí només surt a compte amb la T-usual si es fan més de 47 viatges al mes

Els viatgers habituals de tren entre Terrassa i Sabadell i entre Terrassa i Rubí no fan ús de la nova T-usual. Podrien fer-ho però els surt més a compte moure’s amb la T-casual sempre que facin menys de 48 viatges al mes. I és que amb aquest títol, limitat a 10 viatges, cal una targeta d’1 zona per desplaçar-se a municipis veïns que estiguin en una zona diferent. En canvi, amb la T-casual, de viatges il·limitats, cal un títol de 2 zones.

Molts usuaris han descobert ara aquesta discriminació entre targetes de viatges limitats i il·limitats, però ja hi era amb els antics títols, la T-10 i la T-mes. En apujar el preu de la T-casual i baixar el de la T-usual els usuaris habituals d’aquests trajectes s’han volgut passar a aquesta darrera. És aquí on han vist que amb la T-usual calien 2 zones i per tant, els segueix sent més a compte la T-casual encara que s’hagi encarit un 12 per cent.

Aquest greuge s’afegeix al d’estar a la zona tarifària 3. En la propera reunió de la comissió bilateral Ajuntament-Generalitat Jordi Ballart demanarà que es busqui una solució a aquestes discriminacions tarifàries fins que entri en servei la T-Mobilitat prevista ara per l’1 de gener de l’any que ve.

L’Ajuntament ja va proposar, sense èxit, fer aportacions econòmiques  directes a l’ATM per acabar amb el greuge tarifari.

FGC va registrar l’any passat 4,5 milions de viatges a les estacions de Terrassa

El servei de Ferrocarrils de la Generalitat segueix sumant rècords de viatges. El 2019 va tancar l’any amb més de 91 milions de validacions (91.296.349), el que suposa un increment del 4,4% respecte l’any anterior.

Aquestes xifres són extrapolables a les diferents línies de FGC. La del Vallès ha registrat més de 66 milions de viatgers. En el conjunt d’estacions del ramal de Terrassa els viatges s’han incrementat un 5,4%. Les estacions estrictament del municipi de Terrassa sumen un 4,9% més que el 2018. La parada que ha tingut un creixement més alt és la de Vallparadís Universitat, que supera el milió de viatges i ha pujat un 8,2%. En xifres absolutes, Terrassa – Rambla segueix sent l’estació més utilitzada, amb 1,6 milions de validacions durant el 2019.

Aquest és el quart any consecutiu que FGC bat rècords de passatgers a les línies metropolitanes. Caldrà veure com segueix aquesta tendència el 2020, un any marcat per la restricció als cotxes més contaminants a Barcelona i l’entrada en funcionament de noves targetes de transport.

El Vallès Occidental vol que la línia 4 de Renfe arribi fins a l’aeroport

El Consell d’Alcaldes del Vallès Occidental demana una reunió extraordinària amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, per tractar la connexió amb l’aeroport per via ferroviària. El passat 23 de desembre la Generalitat va anunciar l’explotació per part de Ferrocarrils de la Generalitat, d’una nova línia de connexió entre el centre de Barcelona i l’Aeroport.

Els alcaldes del Vallès Occidental reivindiquen la comarca i reclamen que la connexió amb l’Aeroport es faci a través d’un ramal de la línia R-4, tal i com ja preveu el Pla de Rodalies. Segons els alcaldes mentre el projecte de la Generalitat requereix més inversió i temps d’execució, el ramal de la R-4 des de l’Hospitalet i fins l’Aeroport és un projecte més ràpid de fer, barat i eficient que donaria servei a 1 milió de persones.

Els alcaldes del Vallès no qüestionen el projecte de la Generalitat sinó que demanen que es prioritzi la proposta del Vallès que ja preveu el Pla de Rodalies. Amb 143 kilòmetres i 14 estacions en 7 municipis al Vallès Occidental, la R-4 és la línia més llarga de Renfe del servei de Barcelona que també comunica perimetralment amb el Penedès, el Bages i el Baix Llobregat amb la capital.

Al Vallès la R-4 passa per 14 estacions de Montcada i Reixac, Cerdanyola, Barberà, Sabadell, Terrassa, Viladecavalls i Vacarisses. Aquest matí set representants, entre alcaldes i regidors, dels 7 municipis per on passa la línia 4 de Rodalies de Renfe, la R-4, s’han reunit d’urgència amb el President del Consell Comarcal i el Conseller comarcal de Territori, Ignasi Giménez i Carles Rodríguez respectivament.

L’alcalde de Terrassa recolza que sigui la R4 la que ofereixi servei fins a l’aeroport

La Generalitat va presentar el passat dilluns el nou servei ferroviari d’accés a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat com a servei de rodalies, que prestaria FGC.

Davant d’aquesta proposta, l’alcalde de Terrassa considera que «una errada històrica» que tirés endavant i proposa «recuperar els estudis que van donar forma al Pla de Rodalies. Segons Ballart, el document conclou que «la millor proposta era un servei Manresa-Terrassa-Barcelona-Aeroport aprofitant la R4 perquè ofereix una connexió directa i més econòmica».

Davant de la proposta del govern, Jordi Ballart creu que Terrassa s’ha de sumar al «moviment» proposat per l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, per instar a la Generalitat a replantejar la necessitat d’una nova línia. Tots dos ajuntaments han acordat coordinar accions conjuntes en aquest sentit.

La Cambra reclama millorar la mobilitat al Vallès davant les ZBE

Les Cambres de Terrassa i Sabadell se sumen al recent estudi del Reial Automòbil Club de Catalunya i alerten de la saturació del transport públic al Vallès quan s’implantin les Zones de Baixes Emissions a Barcelona (ZBE). Segons l’informe del RACC, en l’actualitat les línies de rodalies de Renfe R1, R2, R2 Sud, R3 i la terrassenca R4, superen el 100 per cent de la capacitat entre les 8.30 i les 9 del matí.

En general els Ferrocarrils de la Generalitat arriben al 88 per cent de l’ocupació i supera la seva capacitat la línia de Terrassa en hora punta. La Cambra considera que cal millorar la mobilitat al Vallès. Segons l’estudi, l’entrada en vigor l’1 de gener del 2020 de les Zones de Baixes Emissions a les rondes de Barcelona, suposa que unes 3.300 persones del Vallès Occidental que fins ara anaven amb cotxe, busquin una alternativa al seu trajecte fins la capital.

La meitat d’aquests enquestats pel RACC ho faran en Renfe, Ferrocarrils i Bus Exprés que en alguns casos superaran el 104 per cent de la seva ocupació. Les Cambres esperen que el Pla Especial de Mobilitat pel Vallès solucioni part d’aquests problemes. Mentrestant reclamen mesures urgents i recomanen a les empreses flexibilitzar els seus horaris.

FGC adapta els horaris de tren a les festes de Nadal

Ferrocarrils de la Generalitat modifica els horaris de tren per adaptar-los a la demanda dels usuaris durant les festes de Nadal, entre dimarts 24 de desembre i dimarts 7 de gener de 2020.

El 24 de desembre hi haurà servei de trens fins les 23.00 h, el dia de nadal fins les 2.00 h i per Sant Esteve fins les 00.00 h. La nit de Cap d’Any el servei serà ininterromput, de manera que els trens circularan de forma continuada per la zona urbana de Barcelona i pels trajectes Barcelona-Sabadell i Barcelona-Terrassa. A Terrassa, els trens passaran cada 45 minuts aproximadament.

D’aquesta manera, FGC s’ajusta a les necessitats dels usuaris i fomenta l’ús del transport públic i la mobilitat sostenible.

El RACC alerta del col·lapse de Rodalies per les restriccions de trànsit a les ZBE de Barcelona

Abans de l’entrada en vigor de les restriccions dels vehicles a les Zones de Baixes Emissions de Barcelona, un estudi del Reial Automòbil Club de Catalunya alerta de que 5 línies de Rodalies ja superen el 100 per cent d’ocupació en hora punta. El 2017 més de 134.000 vehicles que entren i surten de Barcelona hauran de buscar alternatives de mobilitat en no disposar d’etiqueta per poder circular per les Zones de Baixes Emissions. En calcula que fins a 18.000 persones entren i surten cada dia de la capital.

Segons una enquesta feta per l’estudi, la meitat dels usuaris que es mouen sense etiqueta entre Barcelona i l’Àrea Metropolitana asseguren que faran el canvi al transport públic. En l’actualitat les línies de Rodalies de Renfe R1, R2, R2 Sud, R3 i la R4 que passa per Terrassa, superen el 100 per cent de la capacitat en l’hora punta del matí, entre les 8.30 i les 9.00. Per la seva banda els Ferrocarrils de la Generalitat en general arriben al 88 per cent de l’ocupació en l’hora punta, i supera la seva capacitat total a la línia de Terrassa. Les línies de Bus Express circulen amb una mitjana del 75 per cent de la seva capacitat en les hores pic del matí.

Per això l’informe del RACC alerta que si no s’apliquen actuacions de millora, el sistema de transport metropolità difícilment podrà satisfer l’increment de la demanda en els corredors del Delta del Llobregat i el Maresme, ja que l’ocupació mitjana superarà el 100 per cent. L’”Anàlisi de la capacitat del transport públic als accessos de Barcelona” avalua l’ocupació de l’actual sistema de transport metropolità i preveu la demanda dels nous passatgers que buscaran un transport alternatiu al seu vehicle sense etiqueta ambiental.

És previst que partir de l’1 de gener del 2020 s’apliqui la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a l’interior de les rondes de Barcelona. En total l’estudi ha analitzat 42 de les 50 línies entre les 7.30 i les 9.30 hores del matí. Per això el RACC demana a les administracions mesures per incrementar la capacitat del transport públic interurbà de connexió entre Barcelona i l’entorn metropolità, una gestió més eficient de les infraestructures viàries i ferroviàries, i millorar l’eficiència en l’ús del vehicle privat.