Terrassa manté dos conjunts escultòrics amb reminiscències franquistes

La Generalitat preveu retirar en el termini de dos anys tota la simbologia franquista que encara hi ha pel territori, un cop s’aprovi l’avantprojecte de llei de memòria democràtica que s’està enllestint a la Direcció General del Departament de Justícia. La nova llei abordarà els municipis de menys de tres mil habitants, fins ara fora d’un cens que el 2019 incorporava els municipis d’entre 3 i 10.000 habitants. Un inventari de simbologia franquista ubicats en els espais públics.

El cens del Govern situa a Terrassa dos monuments franquistes i detalla fins a 29 plaques, la majoria ja retirades. Molts d’aquests elements eren de l’Instituto de la Vivienda franquista, amb lletres en relleu en una placa de metall i algunes amb l’icona del jou i les fletxes. El monument dedicat a Alfonso Sala Argemí, Primer Conde de Egara 1863-1945, està situat al Passeig.

L’obra consta d’una gran base rectangular amb el perfil de l’homenatjat al frontal i dos blocs petits situats als laterals. Al centre una dona estirada simbolitza la ciutat. Uns relleus completen l’escultura de 1950, ubicada inicialment a la plaça Vella. L’altre monument de 1944, ara reinterpretat al Cementiri Municipal en memòria de les víctimes de la guerra, consta de dues estàtues que simbolitzen un soldat franquista i un guerrer cristià de les antigues croades medievals.

D’altres elements formen part d’aquest conjunt escultòric que es va retirar de l’actual plaça del doctor Robert quant rendia tribut als caiguts franquistes. La base de dades per a la gestió i la divulgació de la simbologia franquista detecta a totes les comarques de Barcelona fins a 62 elements, 7 dels quals al Vallès Occidental: 2 a Terrassa, 3 a Sabadell i 2 a Ripollet.