Entradas

El Pla de la Corneta acollirà el Memorial Marca d’aigua per les víctimes de la Riuada de 1962

/0 Comentarios/en , , /por

A finals d’any Terrassa tindrà una escultura en record de les víctimes i de les persones que van patir la riuada del 1962. L’escultura és el Memorial Marca d’aigua, de l’artista visual Gabriel Verderi, i presidirà un espai emblemàtic dels aigüats, el Pla de la Corneta, a cavall entre els barris de Les Arenes, Montserrat i Torre-sana.

En una confluència de camins i en un espai que va quedar arrasat per les aigües desbocades. Un monument en memòria de les víctimes i que fa referència a la ciutat, les rieres i el temps. Memorial Marca d’Aigua és un projecte de Gabriel Verderi que s’ha presentat aquest dilluns a la Casa de l’Esport i que convida a la contemplació i a la reflexió. Consta d’una plataforma inclinada de ferro forjat on s’hi alçarà una estructura d’acer inoxidable com a símbol de les rieres i que jugarà amb els contrastos de la llum i les ombres.

Una escultura poètica que apel·la a la memòria i al record per fer front als nous reptes de futur. La construcció de l’escultura, a prop de l’homenatge al locutor de ràdio Joaquin Soler Serrano, coincideix amb la commemoració dels 60 anys de les riuades de 1962. Una peça per a la memòria i també la reivindicació que posa en alerta davant els desastres climàtics del futur.

Una escultura metàl·lica d’una sargantana per ocultar els cables de la façana

/0 Comentarios/en , /por

Tapar els cables que passen per una façana d’una forma més o menys artística. Aquesta és la funció de la sargantana de més de 4 metres que ocupa bona part de la paret principal de la casa del carrer Catalunya número 92. De fet, va molt més enllà d’una simple motllura o canaleta decorativa.

La va fer el seu propietari, Enric Herrero ara fa uns 18 anys amb planxes d’impremta i altres elements (per exemple, els ulls, són dos coladors). El dibuix, és obra de la seva dona, Lluïsa Palau. Pretenia ser un element decoratiu distintiu.

La propietària explica també que després de tants anys aquesta escultura metàl·lica ja forma part del paisatge del barri de Sant Pere. Alguns nens i nenes s’aturen a mirar-la quan la descobreixen però la majoria de la gent ja s’hi ha acostumat, conclou.

Sargantana A Captura 1

Sargantana 5 Sargantana 4 Sargantana 3 Sargantana 2 Sargantana

L’Espai d’art Sala Paüls estrena l’any amb l’exposició escultòrica «Naturalisme»

/0 Comentarios/en , /por

L’Espai d’art Sala Paüls, ubicada al carrer Salvador Busquets inicia l’any amb l’exposició «Naturalisme» de l’escultor terrassenc Miguel Puente. La inauguració s’ha celebrat aquest dissabte i els assistents han pogut gaudir de les 11 peces escultòriques que conformen l’exposició. Amb la intenció de naturalitzar molt la seva obra tenint en compte les proporcions i volums del cos humà Puente ha ofert al públic una recopilació d’escultures d’art figuratiu de tres dimensions.

En els seus treballs, tal i com apunten els encarregats de seleccionar les exposicions de la Sala Paüls, Puente destaca per transitar amb un gran mestratge pel gran misteri de les corbes femenines del cos de la dona, que el porten a expressar la sensualitat i la bellesa a les seves obres escultòriques.

En Miguel Puente té un llarg recorregut artístic amb obres instal·lades a la ciutat de Terrassa com el conegut bust que hi ha a la cruïlla Rambla d’Ègara amb el Portal de Sant Roc, titulat Prêt-à-porter, que és un tors masculí, que a l’hora insinua una bossa de paper de botiga, simbolitzant el comerç local. També es pot veure l’escultura que té a l’edifici de la Central de la Caixa de Terrassa, actualment BBVA feta el mateix any en el que es va construir l’edifici.

Terrassa manté dos conjunts escultòrics amb reminiscències franquistes

/0 Comentarios/en , , /por

La Generalitat preveu retirar en el termini de dos anys tota la simbologia franquista que encara hi ha pel territori, un cop s’aprovi l’avantprojecte de llei de memòria democràtica que s’està enllestint a la Direcció General del Departament de Justícia. La nova llei abordarà els municipis de menys de tres mil habitants, fins ara fora d’un cens que el 2019 incorporava els municipis d’entre 3 i 10.000 habitants. Un inventari de simbologia franquista ubicats en els espais públics.

El cens del Govern situa a Terrassa dos monuments franquistes i detalla fins a 29 plaques, la majoria ja retirades. Molts d’aquests elements eren de l’Instituto de la Vivienda franquista, amb lletres en relleu en una placa de metall i algunes amb l’icona del jou i les fletxes. El monument dedicat a Alfonso Sala Argemí, Primer Conde de Egara 1863-1945, està situat al Passeig.

L’obra consta d’una gran base rectangular amb el perfil de l’homenatjat al frontal i dos blocs petits situats als laterals. Al centre una dona estirada simbolitza la ciutat. Uns relleus completen l’escultura de 1950, ubicada inicialment a la plaça Vella. L’altre monument de 1944, ara reinterpretat al Cementiri Municipal en memòria de les víctimes de la guerra, consta de dues estàtues que simbolitzen un soldat franquista i un guerrer cristià de les antigues croades medievals.

D’altres elements formen part d’aquest conjunt escultòric que es va retirar de l’actual plaça del doctor Robert quant rendia tribut als caiguts franquistes. La base de dades per a la gestió i la divulgació de la simbologia franquista detecta a totes les comarques de Barcelona fins a 62 elements, 7 dels quals al Vallès Occidental: 2 a Terrassa, 3 a Sabadell i 2 a Ripollet.

La Sala Paüls acull la mostra de 22 artistes en la «Col·lectiva de Nadal 21»

/0 Comentarios/en , /por

La Sala d’exposicions Paüls, al barri de Vallparadís, culmina aquest any amb la mostra «Col·lectiva de Nadal 21» amb la que, alhora, commemora dos anys de funcionament de la sala. Tot i la limitada capacitat del local, la mostra acull l’obra de 22 artistes, vint-i-dues formes de mirar la realitat, a través de diferents disciplines com la fotografia, la pintura, l’escultura, el collage, la ceràmica o la il·lustració.

Artistes catalans, grans i joves, desconeguts o amb trajectòria, amb coses per explicar a través de les seves visions personals i diferents. Creadors que comuniquen, contraposen idees, comparteixen projectes i en definitiva fan créixer la família cultural de la comunitat. Una exposició per gaudir de la diversitat de peces, estils, colors i tècniques. Una tria d’imatges i objectes, que diversifiquen i sensibilitzen la mirada de l’espectador.

Amb el lema de la Sala Paüls «De l’artista per l’artista i per amor a l’art», la Col·lectiva de Nadal es pot gaudir fins a finals de mes a la sala del carrer Salvador Busquets, tots els vespres a partir de dos quarts de vuit, excepte dimecres i diumenges al migdia de 12 a 14.

‘Quàlia’, escultures de sensacions i vivències de Tània Font a LaFACTORIA

/0 Comentarios/en , /por

Quàlia és el concepte llatí que vol expressar la vivència personal i subjectiva de les coses. Aquest és el nom que ha escollit l’escenògrafa i escultora Tania Font per l’exposició que ha inaugurat aquest dijous. L’acte ha comptat amb la presència del reconegut director de cinema i escenògraf, Lluís Danés.

Font és una artista multidisciplinar que treballa tant amb el dibuix com a la pintura, l’escultura, el gravat  o la joieria. A més, en els últims vint anys, la seva trajectòria professional l’ha portat a treballar en nombrosos projectes d’escenografia per al teatre i la televisió, així com també en la realització d’escultura científica hiperrealista per a museus.

Amb les obres que ha portat a Terrassa, l’artista de Palamós vol fer palès a través de les escultures les emocions dels individus que es troben en un moment de crisi, de trencament vital, però també de la posterior recuperació.

Les seves escultures mostren un ampli ventall mental i emocional, i ho fan des d’un punt de vista personal, femení, però no especialment de gènere -afirma. Un diàleg de les emocions de la construcció i la deconstrucció, centrant-se en la figura humana. Fins al proper 2 d’octubre Espai La Galeria de la Factoria Cultural de Terrassa acollirà la mostra, produïda per espaiGdart.

 

L’escultura ‘Relacions Teòriques’ de Ramon Suau ja llueix al Cementiri

/0 Comentarios/en , /por

L’escultura ‘Relacions Teòriques’ de Ramon Suau té des d’aquest dimecres una nova ubicació al Cementiri Municipal, en concret, a la bassa al costat del crematori. És el tercer canvi que pateix l’obra del terrassenc des de la seva creació.

La peça és de finals dels anys 80 i sorgeix d’uns estudis de percepció visual dels que en van sorgir 10 obres teòriques. Poc després una empresa li va oferir la possibilitat de fer-ne una per donar-la a la ciutat de Terrassa. La inauguració es va fer l’any 1991 a la Plaça de l’Onze de Setembre. Degut a uns canvis en aquest espai, l’escultura es va traslladar fa uns 7 anys a la Plaça dels Drets Humans. Allà, una ambulància la va trencar per accident al 2017. Ara Ramon Suau l’ha tornat a fer amb tècniques actuals.

El mateix escultor s’ha encarregat de supervisar la instal·lació, que ha quedat enllestida durant el matí. De fet, el procés s’hauria d’haver fet fa mesos però la pandèmia l’ha endarrerit fins ara.

Ajuntament i Mútua acorden regularitzar de forma provisional l’ocupació de la via pública

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament i MútuaTerrassa han posat sobre la taula l’actual ús com a aparcament que les ambulàncies estan fent de la part inferior de la plaça dels Drets Humans. El centre sanitari ha confirmat al consistori que els seus vehicles de servei hi estacionen de manera provisional, i que no estan accedint a les noves instal·lacions de consultes externes per l’aparcament subterrani del carrer Salmerón, tal i com estava previst inicialment al projecte.

Davant d’això, l’Ajuntament ha requerit en una reunió amb els responsables de Mútua que sol·licitin la corresponent autorització d’ocupació de la via pública. Una mesura que, en tot cas, serà considerada provisional i transitòria. I és que de cara al futur l’Ajuntament reclama a Mútua que estudiï la solució més idònia per a l’estacionament de les ambulàncies, bé sigui de forma ordenada al carrer de la Igualtat o bé modificant l’aparcament subterrani amb accés des de Salmerón i connexió a les consultes externes.

La necessitat de regular l’ús d’aquest espai de la via pública s’ha fet evident des que dimecres una de les ambulàncies va topar de forma accidental amb l’escultura ‘Relacions teòriques’, de l’artista Ramon Suau, causant-li alguns desperfectes. En aquest sentit, l’Ajuntament de Terrassa també ha requerit als responsables de Mútua que assumeixin la reparació de l’escultura.

Alberto Montes mostra les seves escultures al Centre Cultural

/0 Comentarios/en , /por

Alberto Montes mostra les seves escultures al Centre Cultural en una exposició que es pot veure fins el proper dia 21 d’abril. Són peces entrellaçades i, fins i tot, amb elements comuns descontextualitzats.

La mostra compta amb escultures que funcionen com maquetes abstractes i elements de treball, com un croquis d’obra. De fet, Alberto Montes compagina aquesta vessant artística amb la seva feina com a arquitecte.

El Cor Montserrat cedeix a la ciutat l’escultura d’Albert Novellon «Harmonia, música i silenci»

/0 Comentarios/en , /por

El Cor Montserrat, vinculat als Amics de les Arts, cedeix a la ciutat l’escultura “Harmonia, música i silenci”, amb motiu del seu 50è aniversari. Aquest divendres a la recent remodelada plaça de Rosa Puig, al costat de Correus, s’ha fet l’acte de cloenda de l’aniversari amb l’acte d’inauguració de l’escultura, i amb una petita actuació de la Coral protagonista.

En aquesta plaça que duu el nom d’una directora coral, hi ha quatre aurons, l’arbre amb el qual es fabriquen els instruments musicals. A l’estrena també s’ha posat en una urna per a la ciutat del futur, una corbata, un mocador i una partitura. L’obra Harmonia és de l’escultor terrassenc Albert Novellon que amb aquesta ja són tres les escultures que té repartides per la ciutat. L’acte ha servit per fer un reconeixement públic a Víctor Peiró i Joan Casals, dues de les ànimes del Cor. El regidor de Cultura, Jordi Flores, ha destacat la contribució del Cor Montserrat en democratitzar la cultura i fomentar la creació i el talent, al llarg dels últims 50 anys.

En aquest temps pel Cor hi han passat uns 300 cantaires amb més d’un miler de col•laboracions. Ha fet més de 3.000 assajos per actuar unes 500 vegades en places i carrers, auditoris, cerimònies, esglésies i teatres. Es calcula que en 50 anys el Cor Montserrat ha impactat en més de 600.000 espectadors.