Entradas

L’Antic Poble de Sant Pere recupera els noms històrics dels carrers

/0 Comentarios/en , /por

L’Antic Poble de Sant Pere recupera els noms històrics dels carrers d’abans de l’annexió a la ciutat de Terrassa el 1904. 14 carrers del singular barri llueixen unes plaques de ceràmica amb el nom original. Unes plaques que comparteixen espai a les façanes amb els noms de l’actual nomenclàtor que no varia.

Una forma de recuperar la memòria històrica i reivindicar una personalitat pròpia dins la gran ciutat. El projecte també incentiva als veïns per posar a l’entrada una placa amb el nom original de cada casa. En l’actualitat unes 70 cases ja llueixen el seu nom històric, més de la meitat de llars que tenen un nom assignat, segons un treball de recerca.

A l’acte de presentació d’aquest dijous hi han participat diversos regidors en representació de Terrassa entre d’altres autoritats i veïns del barri. L’adopció dels noms originals forma part d’un seguit d’actuacions per recuperar la cultura i la identitat de quan Sant Pere era un petit poble a redós de les Esglésies de Sant Pere, i va ser engolit per la gran ciutat.

 

 

 

Creix l’autoconsum d’energia solar fovoltaica a la UPC

/0 Comentarios/en , , /por

Creix, a la UPC, la producció d’energia solar fotovoltaica destinada a l’autoconsum. La UPC ha posat en marxa durant l’any 2022 cinc noves plantes d’energia solar fotovoltaica a les cobertes d’edificis de Barcelona, Manresa, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, que se sumen a les cinc instal·lades anteriorment en diversos campus o centres docents. En total, la UPC produeix més de 687 kWp per a l’autoconsum energètic, la qual cosa, juntament amb les mesures d’estalvi aplicades, ha ajudat a reduir un 13 % el consum energètic, especialment a finals del 2022, i també a inicis del 2023.

Aquest curs 2022-2023 s’ha posat en marxa la planta solar fotovoltaica de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politènica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC), ubicada al Campus Diagonal Sud. Gràcies a l’entrada en funcionament d’aquesta planta, de 231,42 quilowats de potència instal·lada (kWp), la Facultat es pot autoproveir del 40 % de l’energia requerida per als sistemes d’electricitat i aire condicionat. Quan no gasta tota l’energia generada per a l’autoconsum, el sistema implantat permet repartir l’excedent de producció pròpia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), ubicades al mateix campus.

En marxa des del passat novembre, és la cinquena planta instal·lada el 2022 a la UPC, la Universitat que més instal·lacions fotovoltaiques ha instal·lat durant aquell any. Les altres quatre estan situades a les cobertes de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG); de l’Escola Politènica d’Enginyeria de Manresa (EPSEM); de dos edificis del Campus de Terrassa, i dels aularis A5-A6 (fase 2) del Campus Diagonal Nord, a Barcelona. Les cinc instal·lacions sumen uns 463 kWp, que cobreixen cadascuna una part del consum elèctric dels edificis. A Terrassa les plaques solars de l’edifici TR3 i el TR5, compta amb dues instal·lacions de 16,72 i 57 kWp, amb un autoconsum del 14 %.

Amb la instal·lació de la planta solar fotovoltaica de l’FME, culmina la segona fase del projecte Campus Solar UPC. La primera fase (2015-2020) es va iniciar amb el disseny i la posada en marxa de la primera planta d’aquest tipus a l’edifici Gaia de Terrassa. Des d’aleshores, la UPC compta amb un total de deu plantes solars fotovoltaiques que proporcionen, en conjunt, més de 687 kWp per cobrir una part de les necessitats energètiques dels edificis on estan instal·lades o, com és el cas de la planta de l’FME, redistribuir la producció a edificis adjacents.

La tercera fase del Campus Solar UPC, prevista per al període 2023-2024, la Universitat preveu instal·lar futures plantes fotovoltaiques als campus Diagonal-Besòs i Diagonal Nord (Barcelona) i del Baix Llobregat (Castelldefels), així com a l’ETSAV (Sant Cugat del Vallès) i a la Biblioteca del Campus de Terrassa. Amb aquestes actuacions, es preveu arribar a un autoconsum energètic total del 10 %. El repte, marcat al Pla Campus UPC Sostenible 2030, és aconseguir que l’any 2030 el 15 % d’autoconsum de la Universitat es faci a partir d’energia renovable, aprofitant al màxim el potencial dels seus edificis i campus.

Diversos col·lectius de la UPC han participat en la creació del Campus Solar UPC. Una participació que ha derivat en la creació del Campus Lab, un instrument inspirat en els living lab que vincula l’aprenentatge dels estudiants, el coneixement del personal docent i investigador (PDI), així com l’expertesa tècnica i en gestió del personal d’administració i serveis (PAS) per afrontar determinats reptes.

La participació dels tres col·lectius es desenvolupa a partir de la recerca, projectes o tesis doctorals, de treballs acadèmics com els més de 200 treballs de fi de grau o de màster realitzats fins ara, o de Projectes d’Optimització Energètica (POE) per guanyar en autoconsum, en eficiència energètica, en la recollida de dades o el monitoratge dels resultats, entre d’altres. Durant aquest quadrimestre, hi ha més de deu projectes Campus Lab en marxa, i altres iniciatives obertes a la participació dels estudiants i del professorat per resoldre diferents reptes.

Així mateix, la publicació en obert dels consums d’aigua i electricitat, recollides i monitorades a través de la plataforma digital SIRENA, constitueix una font de dades de gran interès tant per avaluar les mesures implantades com per ser utilitzades com a material d’estudi per a nous treballs acadèmics o de recerca, o per valorar nous sistemes de millora de la gestió energètica.

Mútua revestirà el seu icònic edifici amb plaques fotovoltaiques

/0 Comentarios/en , , /por

La icònica imatge que ofereix el gratacels de MútuaTerrassa a la plaça del Doctor Robert canviarà la seva fisonomia. Un projecte per millorar l’eficiència energètica de l’activitat de tot el grup preveu forrar tres de les quatre cares de l’edifici amb plaques fotovoltaiques. Un seguit de mesures per fomentar l’autoconsum que reduiran en un 30 per cent la despesa energètica del centre mèdic.

La instal·lació, encara sense data, forma part d’un gran Pla d’Acció Climàtica que MútuaTerrassa vol impulsar per descarbonitzar al màxim tots els seus processos i contribuir a la reducció del canvi climàtic. Les actuacions s’estructuren al voltant de quatre eixos: fer la transició energètica; orientar-se cap a l’economia circular; fomentar la mobilitat sostenible i aprofundir en la recerca del binomi salut i canvi climàtic.

El director del Compromís Verd de MútuaTerrassa, Josep Rull, ho ha explicat aquest dijous a la tarda en l’inici de la 21a edició de les xerrades de ‘Dijous a Mútua’, i ho ha avançat aquest matí en el programa ‘El Submarí’ de la Ràdio Municipal de Terrassa.

El Sant Esperit serà una de les primeres catedrals autosuficients a través de l’energia solar

/0 Comentarios/en , , /por

La Catedral de Terrassa serà una de les primeres de tot l’Estat en disposar de plaques solars. Els panells s’instal·laran en una teulada situada al peu del campanar, en un espai imperceptible des del carrer. Així, el temple de la Plaça Vella obtindrà l’electricitat que necessita durant tot l’any a través d’aquest sistema d’energia verda.

Durant el 2022, la factura elèctrica de la catedral va pujar fins als 11.700€, el que suposa un increment de prop de 3.000€ respecte a anys anteriors. Davant l’encariment del preu de l’energia, el Consell Econòmic de la catedral va pensar en la possibilitat de les plaques solars, tot i que la normativa dels edificis històrics i del patrimoni protegit impedia inicialment dur a terme el projecte.

La instal·lació dels panells solars suposarà una inversió de 18.000€ per a la catedral del Sant Esperit, que serà un dels temples pioners en utilitzar energia renovable per il·luminar les cerimònies religioses. En total es col·locaran 16 plaques fotovoltaiques de 500 watts cadascuna, amb una bateria que permetrà generar uns 13.000kw a l’any. El Ple d’aquest divendres ha de servir per engegar la tramitació dels permisos i així poder instal·lar les plaques cap a principis d’estiu.

L’Ajuntament revisa les bonificacions per a la transició energètica

/0 Comentarios/en , /por

Els tres grups de l’oposició s’han abstingut en la proposta d’aprovació provisional de la modificació d’ordenances fiscals municipals per a l’any 2023. El primer debat sobre les taxes municipals per al pròxim exercici que s’ha fet en una Comissió Extraordinària de Serveis Generals i Govern Obert.

Unes ordenances que l’Ajuntament vol debatre de forma independent a la previsió d’augment de la despesa a causa de la crisi energètica. Un increment que podria arribar als 15 milions d’euros. El centre del debat han estat les bonificacions per a la instal·lació de plaques fotovoltàiques i els ajuts a empreses i particulars per fer la transició energètica. Una bonificació que de moment resulta inassumible pel Govern municipal, un cop han entrat a escena els ajuts autonòmics i estatals.

Unes bonificacions tècnicament complexes que en alguns casos arriben al 50 per cent. Per això l’Ajuntament imposa un topall als ajuts en l’àmbit industrial i comercial, i fer sostenibles les bonificacions municipals. El Consistori preveu redimensionar aquestes bonificacions per a la transició energètica tenint en compte la resta d’ajuts administratius.

Terrassa manté dos conjunts escultòrics amb reminiscències franquistes

/0 Comentarios/en , , /por

La Generalitat preveu retirar en el termini de dos anys tota la simbologia franquista que encara hi ha pel territori, un cop s’aprovi l’avantprojecte de llei de memòria democràtica que s’està enllestint a la Direcció General del Departament de Justícia. La nova llei abordarà els municipis de menys de tres mil habitants, fins ara fora d’un cens que el 2019 incorporava els municipis d’entre 3 i 10.000 habitants. Un inventari de simbologia franquista ubicats en els espais públics.

El cens del Govern situa a Terrassa dos monuments franquistes i detalla fins a 29 plaques, la majoria ja retirades. Molts d’aquests elements eren de l’Instituto de la Vivienda franquista, amb lletres en relleu en una placa de metall i algunes amb l’icona del jou i les fletxes. El monument dedicat a Alfonso Sala Argemí, Primer Conde de Egara 1863-1945, està situat al Passeig.

L’obra consta d’una gran base rectangular amb el perfil de l’homenatjat al frontal i dos blocs petits situats als laterals. Al centre una dona estirada simbolitza la ciutat. Uns relleus completen l’escultura de 1950, ubicada inicialment a la plaça Vella. L’altre monument de 1944, ara reinterpretat al Cementiri Municipal en memòria de les víctimes de la guerra, consta de dues estàtues que simbolitzen un soldat franquista i un guerrer cristià de les antigues croades medievals.

D’altres elements formen part d’aquest conjunt escultòric que es va retirar de l’actual plaça del doctor Robert quant rendia tribut als caiguts franquistes. La base de dades per a la gestió i la divulgació de la simbologia franquista detecta a totes les comarques de Barcelona fins a 62 elements, 7 dels quals al Vallès Occidental: 2 a Terrassa, 3 a Sabadell i 2 a Ripollet.

Cideyeg instal·la mil plaques fotovoltaiques i evita l’emissió de 160 tones de CO2

/0 Comentarios/en , , /por

Cideyeg l’empresa familiar terrassenca especialitzada en la creació, desenvolupament i impressió de paqueteria, fa un pas en l’estratègia de sostenibilitat ambiental. La companyia ha instal·lat mil plaques fotovoltaiques a la teulada de la fàbrica que té a l’Avinguda del Vallès, al polígon industrial Can Parellada. Una inversió en sostenibilitat que evitarà l’emissió de més de 160 tones de CO2 a l’atmosfera. El repte és transformar l’energia generada per a la seva activitat, en verda i sostenible, i reduir l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera.

La instal·lació es va començar a fer a principis d’any de la mà d’una empresa líder del sector i estarà en ple rendiment a finals d’aquest mes d’abril. Des de l’organització comenten que «el nostre objectiu és generar un impacte positiu i ser part de la solució amb la lluita contra el canvi climàtic i l’esclafament global». L’empresa calcula que la instal·lació dels panells solars evitarà l’emissió de 160,55 tones de CO2, 205 kg de SOX i 145h de NOX, els principals gasos responsables de l’efecte hivernacle i l’escalfament global de la terra. La companyia també treballa la seva matèria primera, el paper i el cartró, amb distribuïdors europeus avalats amb certificacions mediambientals. A més, des de fa un any Cideyeg col·labora amb World Land Trust (WLT) per ajudar a plantar arbres per tot el món.

La companyia Industrial d’Envasos i Estudis Gràfics, l’actual Cideyeg, va arrencar en el sector del packaging i les arts gràfiques ara fa 60 anys, per donar resposta a les necessitats de la Terrassa Industrial. La seva evolució i lideratge són el premi per satisfer el client amb les demandes i exigències de l’evolució del mercat. Avui Cideyeg compta amb un equip de 125 professionals en unes instal·lacions de més de 10.000 metres quadrats que donen resposta a les cada vegada més exigents demandes del mercat.