L’equilibri entre història i memòria democràtica centra el debat en les jornades del nomenclàtor

En tota Terrassa hi ha més de 1.300 carrers. Bona part duen noms de topònims i personatges, d’àmbit local o universal com polítics, científics, escriptors i artistes, sants i mares de déu.

El nomenclàtor és reflex de la identitat del municipi, el seu passat, la classe política, persones i institucions influents, entre molts factors. La potestat de nomenar els carrers la té l’alcalde per llei tot i que a Terrassa una comissió d’experts amb caràcter consultiu s’encarrega d’estudiar i proposar noms.

Per obrir a la ciutat el debat del nomenclàtor l’Ajuntament i el Centre d’Estudis Històrics han organitzat aquest divendres i dissabte a l’Arxiu Comarcal unes jornades sobre l’espai públic i la memòria històrica. S’hi ha inscrit més de 80 persones.

La conferència inaugural ha anat a càrrec del doctor en antropologia social José Mansilla. Les jornades s’han estructurat en tres blocs sobre la funció i naturalesa de posar noms als carrers, sobre la memòria històrica i sobre la comissió del nomenclàtor amb breus ponències de l’escriptor Vicens Villatoro, l’historiador Xavier Marcet i l’exdirector del Museu de Terrassa, Domènec Ferran. Després de cada bloc s’ha obert un debat entre el públic.

Bona part de les intervencions s’han centrat en si calia o no, amb molts matisos, dedicar carrers a persones amb alguna afinitat al regim franquista en clara referència al comte d’Egara Alfons Sala. La influència de la política en la comissió del nomenclàtor, si aquesta ha vetllar també pels noms d’equipaments i altres espais i l’ús de noves tecnologies han estat altres temes que han sortit.