Entradas

Jardins 1

El Jardí de l’Alegria o armes franquistes a Cal Reig, entre les innocentades d’aquest any

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa ha despertat aquest dijous amb diverses innocentades a les xarxes socials. El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, per exemple, ha publicat que s’ha aprovat un projecte dels fons Next Generation que permetrà conservar i protegir el patrimoni. Es tracta del que anomenen “Jardí de l’Alegria”, per assegurar la protecció dels edificis més emblemàtics. Així la Casa Alegre de Sagrera es convertiria en un equipament d’oci i diversió sostenible, zero emissions i rendible econòmicament. I tot això, afegeixen, mentre es garanteix la rehabilitació integral del monument i del seu jardí, on es plantaria cànnabis.  La resta d’espais, segons el CEHT, tindrien usos ben diferents: el Saló seria reconvertit en el Club Cooperativa del Jardí de l’Alegria, mentre que la resta de sales servirien per a fer-hi tallers de relaxament emocional, de ioga facial, una petita start-up d’implants capil·lars, un Vivari, un Ametller Origen, un saló d’ungles i 2 negocis d’aquests que tenen el nom en anglès. Per fer el projecte, anuncien que es posaria a la venda la Torre del Palau, que es podria convertir en un  Museu de la Tortura.

Whatsapp Image 2023 12 27 At 12.11.38

Jardins 2

Per la seva banda, Minyons de Terrassa també s’ha sumat a les innocentades anunciant que s’han trobat armes franquistes a Cal Reig. Segons la innocentada de la colla, la Guàrdia Civil ha clausurat temporalment el nou local i ha precintat les obres fins a nou avís davant la troballa.

Cal Reig Minyons

Els regidors d’ERC, Ona Martínez i Pep Forn, també han publicat una innocentada a les xarxes socials. Els polítics han anunciat que la Masia Freixa podria canviar aviat d’usos i convertir-se en un temple de culte a la Verge de Montserrat, mentre que la família Freixa reclama a l’Ajuntament que l’edifici sigui destinat a usos públics.

El Diari de Terrassa publica en l’edició d’aquest dijous que Terrassa tindrà un cartell com el de Hollywood al parc natural de Sant Llorenç del Munt, a la falda de la Mola.

Són només algunes de les innocentades que hem recollit avui 28 de desembre dia dels Sants Innocents.

Conservació del patrimoni històric i natural de Terrassa, en el darrer número de la Revista Terme

El Centre d’Estudis Històrics vol protegir el patrimoni històric, natural i cultural de Terrassa de les amenaces

/0 Comentarios/en , /por

La comissió de patrimoni del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) impulsa un manifest amb cinc punts per protegir-lo davant les amenaces, els oblits, el menysteniment i la mercantilització. L’entitat demana el suport de la ciutadania amb signatures i anima a difondre’l a través de les xarxes.

Aquesta entitat sense ànim de lucre es dedica a la recerca i la divulgació de la història de la ciutat i edita la revista Terme.

MANIFEST DE DEFENSA DEL PATRIMONI TERRASSENC
Des de la comissió de patrimoni del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) volem impulsar una acció decidida i ferma en defensa del patrimoni terrassenc, sigui històric, natural o cultural. Tenim la convicció que cal protegir-lo davant les amenaces, els oblits, el menysteniment i la mercantilització que pateix, de forma accentuada en els darrers anys per dinàmiques que, a voltes, transcendeixen l’escala local. Sembla com si el patrimoni només tingués valor en la mesura en què s’hi poden fer diners. Per tot això, i amb l’objectiu d’aconseguir la implicació de persones, entitats i moviments socials en defensa del patrimoni, presentem el següent manifest a fi de vetllar per a la seva protecció:
• Considerar la conservació del patrimoni com una responsabilitat col·lectiva, on l’administració té el deure de garantir-la, així com la societat civil i els estaments professionals implicats de denunciar i qüestionar els procediments que l’amenacen.
• Elaborar un nou Pla Especial de patrimoni de la ciutat perquè respongui a les necessitats i reptes socials i urbanístics plantejats en l’actualitat. Encara és vigent el Pla Especial del Patrimoni de l’any 1986, amb algunes modificacions. L’última revisió puntual fou amb el Pla General d’Ordenació del 2003 fa vint anys, per tant, és pertinent i necessari disposar d’un pla especial en condicions que, conscients de la seva rellevància, s’executi de forma professional.
• Eixamplar el concepte de patrimoni. La naturalesa, la llengua, el marc digital i les tradicions culturals també són patrimoni. Cal obrir perspectives més enllà de la concepció històrica del patrimoni.
• Conscienciar a la població sobre la importància del patrimoni . El patrimoni és l’empremta de les persones i la història local i, en conseqüència, afecta a tota la ciutadania.
• Recollir la tradició reivindicativa de la ciutat, que ja als anys setanta es va mobilitzar per conservar alguns edificis històrics, considerats avui dia claus pel desenvolupament turístic i cultural de la ciutat.

El MNACTEC és reconegut com part central del patrimoni industrial a nivell europeu

El MNACTEC és reconegut com part central del patrimoni industrial a nivell europeu (Foto: MNACTEC)

 

 

Primer acte d’homenatge a l’exili republicà terrassenc

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa recorda i homenatja a les persones que van patir l’exili republicà amb unes jornades que inclouen un reconeixement institucional. Aquest dijous l’Arxiu Històric de Terrassa ha acollit una xerrada de l’historiador Josep Puy amb el títol «Terrassa 1939, derrota i exilis».

L’especialista en l’exili republicà ha explicat els darrers dies de la Terrassa republicana, la ruta de l’exili i la sort d’alguns republicans terrassencs exiliats a partir del febrer de 1939.

Aquesta és la primera vegada que es fa un acte institucional de reconeixement a l’exili republicà, organitzat pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) i impulsat per l’Ajuntament des del Departament de Memòria Democràtica, per promoure el reconeixement institucional i ciutadà dels terrassencs que al final de la guerra civil van haver de marxar de la seva ciutat i del país per defensar les llibertats i principis democràtics.

Pel dia 30 hi ha prevista una segona jornada en forma d’acte institucional sota el títol «néixer, viure i tornar de l’exili». L’acte inclourà una taula rodona amb persones exiliades o nascudes a l’exili i els seus familiars.

Podeu consultar el programa complet clicant aquí.

Un cicle sobre la Guerra Civil Espanyola porta una mostra al Castell Cartoixa sobre la rereguarda del conflicte

/0 Comentarios/en , /por

La sala d’exposicions del Castell Cartoixa acull fins l’estiu «Més enllà de les trinxeres», una col·lecció fotogràfica d’Alec Wainman, un jove alemany voluntari per ideals a la Guerra Civil Espanyola. La mostra d’unes 150 fotografies, ha estat elaborada pel Museu d’Història de Catalunya a partir de més de 1.600 negatius que formen part del llegat familiar dels Wainman. Una exposició que dona una visió diferent de les conegudes fotografies de destrucció i mort de soldats en el front.

La mostra forma part del cicle d’activitats «La guerra dels civils, la vida a rereguarda», organitzat pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) per difondre les novetats sobre aquest període històric. Un cicle que inclou visites guiades, xerrades, cinefòrum i noves aportacions històriques al voltant de la Guerra Civil Espanyola i de la recuperació de la memòria democràtica. També es fan tallers per a escolars per aprofundir en la feina dels historiadors sobre el període del franquisme i la postguerra.

L’equilibri entre història i memòria democràtica centra el debat en les jornades del nomenclàtor

/0 Comentarios/en , , /por

En tota Terrassa hi ha més de 1.300 carrers. Bona part duen noms de topònims i personatges, d’àmbit local o universal com polítics, científics, escriptors i artistes, sants i mares de déu.

El nomenclàtor és reflex de la identitat del municipi, el seu passat, la classe política, persones i institucions influents, entre molts factors. La potestat de nomenar els carrers la té l’alcalde per llei tot i que a Terrassa una comissió d’experts amb caràcter consultiu s’encarrega d’estudiar i proposar noms.

Per obrir a la ciutat el debat del nomenclàtor l’Ajuntament i el Centre d’Estudis Històrics han organitzat aquest divendres i dissabte a l’Arxiu Comarcal unes jornades sobre l’espai públic i la memòria històrica. S’hi ha inscrit més de 80 persones.

La conferència inaugural ha anat a càrrec del doctor en antropologia social José Mansilla. Les jornades s’han estructurat en tres blocs sobre la funció i naturalesa de posar noms als carrers, sobre la memòria històrica i sobre la comissió del nomenclàtor amb breus ponències de l’escriptor Vicens Villatoro, l’historiador Xavier Marcet i l’exdirector del Museu de Terrassa, Domènec Ferran. Després de cada bloc s’ha obert un debat entre el públic.

Bona part de les intervencions s’han centrat en si calia o no, amb molts matisos, dedicar carrers a persones amb alguna afinitat al regim franquista en clara referència al comte d’Egara Alfons Sala. La influència de la política en la comissió del nomenclàtor, si aquesta ha vetllar també pels noms d’equipaments i altres espais i l’ús de noves tecnologies han estat altres temes que han sortit.

El CEHT ja ha recaptat el 89% del micromecenatge per publicar la història del FNC a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

Queden quatre dies per a que s’acabi el termini, el Centre d’Estudis Històrics ja ha recaptat el 89% dels 2.500 euros necessaris per a la publicació de El Front Nacional de Catalunya a Terrassa (1940-1990). Ho fa a través de la plataforma de micromecenatge Tot Suma. El llibre és una obra inèdita que desvetlla quins van ser els seus protagonistes, les seves accions i la seva incidència política a la ciutat.

Aquest estudi serà el número inaugural de la nova col·lecció del CEHT, dedicada a publicar opuscles d’història local sobre qüestions que mereixen explicacions més detallades que un article però que potser resultarien massa breus per a un llibre més extens.

El Front Nacional de Catalunya (FNC) va ser una organització política, que al llarg dels seus 50 anys d’existència, entre 1940 i 1990, va lluitar primer contra la dictadura franquista i contra la monarquia borbònica després, per l’assoliment de la democràcia, les llibertats, els drets i la justícia social, amb l’objectiu d’establir la independència de Catalunya. A Terrassa van existir, en diferents etapes, tres nuclis del FNC, als anys 40, anys 60 i anys 70.

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa prepara un nou pla estratègic per obrir-se a la ciutat

/0 Comentarios/en , /por

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT)  està treballant en un nou pla estratègic per obrir-se a la ciutat. Des del passat mes de setembre, la nova i renovada junta ha estat desenvolupant un pla estratègic que es vertebra en quatre eixos fonamentals.

El primer d’ells passa per crear més activitats per la ciutat enfocades perquè tothom pugui gaudir i aprendre la història de Terrassa.

També es volen enfortir les relacions amb la ciutat. Aquest eix passa per col·laborar conjuntament amb altres entitats i projectes, així com la participació en les diferents comissions com el Nomenclàtor i els esdeveniments com la Fira Modernista.

El tercer eix vol enfortir l’educació. El CEHT ja porta uns anys oferint tallers a les escoles. Les noves incorporacions a l’equip juntament amb l’experiència adquirida amb els anys ha fet que es creï una comissió per treballar en aquest sector.

Finalment es pretén crear una relació més estreta i col·laborativa amb els socis i les sòcies. S’estan construint dinàmiques que permetin abordar aquest objectiu. Les comissions d’activitats, educació i comunicació són espais on es treballen de manera conjunta.

Fruit d’aquest treball s’han projectat diverses activitats, al marge del ja clàssic Cicle de Conferències, que va començar el desembre i que acabarà el proper 3 de febrer. Així, aquest dijous 28 de gener es fa la presentació del 35é número de la Revista Terme, editada pel CEHT i l’Arxiu Històric de Terrassa.

El Centre d’Estudis Històrics demana tranquil·litat per identificar les restes trobades a la Mola

/0 Comentarios/en /por

Tot i que encara es desconeix l’origen de les restes humanes enterrades i localitzades fa uns dies al cim de la Mola, els experts ja han plantejat algunes hipòtesis. Des del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa es fan les següents consideracions.

En primer lloc, des del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l’ens responsable de gestionar les restes històriques del Parc Natural, es farà una primera intervenció per valorar si cal fer una intervenció arqueològica. L’entitat demana respecte per la feina dels professionals i insta a que no es facin volar coloms abans de tenir tota la informació.

En segon lloc, el CEHT posa l’èmfasi en la responsabilitat dels i les excursionistes en la conservació i preservació d’aquestes restes. És important tenir cura de l’entorn, encara més en aquests contextos, quan qualsevol modificació podria impedir la correcte identificació de les restes.

En darrer lloc, des del CEHT, com a entitat en defensa de la història i el patrimoni, es posen a disposició de qui convingui pel que se’ls pugui demanar.

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa replantejarà el format de la revista ‘Terme’

/0 Comentarios/en , /por

Marcel Taló inicia el mandat com a president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa amb la voluntat de renovar l’entitat i obrir-la més a la ciutat. Taló ja formava part de l’anterior junta encapçalada per Manel Màrquez des del 2014, i ara ha fet un pas endavant presentant-se a les eleccions amb una candidatura formada per persones que fa anys que treballen al Centre d’Estudis Històrics però també amb gent jove. Per al nou president, feia falta un relleu generacional.

La renovació del Centre d’Estudis Històrics es veurà reflectida en la seva publicació més emblemàtica, la revista Terme. El desembre apareixerà en el format habitual, però de cara a properes edicions es replantejarà el seu format per tal que arribi a més públic. De la mateixa manera es vol crear una pàgina web, enfortir la presència a la xarxa i crear sinergies amb el teixit cultural de la ciutat.

De manera més immediata, el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa publicarà un opuscle sobre el Front Nacional de Catalunya. Serà el primer número d’una col·lecció dirigida per Marc Farré.

Manel Márquez deixa la presidència del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i el substitueix Marcel Taló

/0 Comentarios/en , , /por

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) va celebrar una assemblea telemàtica dimecres per a renovar els càrrecs de la seva junta directiva. Els nous membres s’han marcat nous objectius que pretenen dinamitzar i donar força a l’entitat. En les properes setmanes es configuraran diferents grups de treball que d’aquí a finals d’any es dedicaran a preparar la programació del 2021.

Durant l’assemblea es va fer un agraïment sentit a la junta anterior presidida per Manel Márquez des del 2014. El nou president és Marcel Taló. Anna Vila ocupa la vicepresidència, Beda Martínez la tresoreria, Ana Belén Mesa la secretaria i com a vocals figuren: Jan Brugueras, Daniel Claveria, Cristina Coll, Sílvia Comellas, Marc Ferrer, Marc Garcia, Daniel Garreta,  Manuel Márquez, Bernat Pizà, Teresa Rodríguez i Joan Soler.