Entradas

Primer acte d’homenatge a l’exili republicà terrassenc

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa recorda i homenatja a les persones que van patir l’exili republicà amb unes jornades que inclouen un reconeixement institucional. Aquest dijous l’Arxiu Històric de Terrassa ha acollit una xerrada de l’historiador Josep Puy amb el títol «Terrassa 1939, derrota i exilis».

L’especialista en l’exili republicà ha explicat els darrers dies de la Terrassa republicana, la ruta de l’exili i la sort d’alguns republicans terrassencs exiliats a partir del febrer de 1939.

Aquesta és la primera vegada que es fa un acte institucional de reconeixement a l’exili republicà, organitzat pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) i impulsat per l’Ajuntament des del Departament de Memòria Democràtica, per promoure el reconeixement institucional i ciutadà dels terrassencs que al final de la guerra civil van haver de marxar de la seva ciutat i del país per defensar les llibertats i principis democràtics.

Pel dia 30 hi ha prevista una segona jornada en forma d’acte institucional sota el títol «néixer, viure i tornar de l’exili». L’acte inclourà una taula rodona amb persones exiliades o nascudes a l’exili i els seus familiars.

Podeu consultar el programa complet clicant aquí.

La nova Llei de Memòria Democràtica hauria de retornar la Casa del Poble a ERC però encara no s’ha concretat com

/0 Comentarios/en , /por

La Llei de Memòria Democràtica aprovada pel Senat a principis d’octubre reconeix per primera vegada que hi ha unes víctimes (particulars, entitats, organitzacions i partits polítics) i uns béns espoliats pel règim franquista.

La norma anirà acompanyada d’un reglament que concretarà com s’han de reparar moralment les persones i com restituir les propietats. Entrarà en vigor quan es publiqui al BOE i el reglament l’ha de redactar una comissió tècnica en un termini de 12 mesos.

El secretari d’estat de memòria democràtica, Fernando Martínez López, s’ha compromès amb la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) a gestionar el retorn dels 11 ateneus que aquesta entitat té documentats.

La regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, confia que quan es faci el llistat dels béns espoliats pel franquisme a Terrassa figuri el local de la Fraternitat Republicana, és a dir, la Casa del Poble. Però encara no està definida com serà aquesta reparació.

Martínez espera que l’immoble sencer, (el que queda, perquè es va enderrocar l’edifici per motius de seguretat i només es manté dempeus la façana), sigui retornat a Esquerra Republicana de Catalunya (la successora de Fraternitat Republicana) i, en general, a la ciutat.

S’haurà de fer un debat, diu, per definir-ne els usos a mig o llarg termini però una plaça pública o un espai obert a tothom i de memòria històrica, podria ser una bona solució.

Aquest nou espai hauria de recordar la importància que va tenir la Casa del Poble durant la 2a República o la Guerra Civil, per exemple, afegeix.

Martínez diu que la norma fa passes molt importants aconseguides en les negociacions (com és el reglament). També és clau que es declarin nuls els judicis, els orgues judicials i les sentències del règim i que reconegui que hi va haver persecució de les cultures catalana, basca i gallega, entre altres. Però assenyala que es queda curta. Hauria de derogar, diu, l’amnistia del 77 i jutjar aquells qui van cometre els crims.

Bernat Pizà Castella 1

Imatge del blog d’en Bernat Pizà

Bernat Pizà Castella 2

Imatge del blog d’en Bernat Pizà

Bernat Pizà Castella 3

Imatge del blog d’en Bernat Pizà

Bernat Pizà Castella 5

Imatge del blog d’en Bernat Pizà

Bernat Pizà Castella 4

Imatge del blog d’en Bernat Piza

Imatge d’arxiu

Estat actual de la Casa del Poble

L’equilibri entre història i memòria democràtica centra el debat en les jornades del nomenclàtor

/0 Comentarios/en , , /por

En tota Terrassa hi ha més de 1.300 carrers. Bona part duen noms de topònims i personatges, d’àmbit local o universal com polítics, científics, escriptors i artistes, sants i mares de déu.

El nomenclàtor és reflex de la identitat del municipi, el seu passat, la classe política, persones i institucions influents, entre molts factors. La potestat de nomenar els carrers la té l’alcalde per llei tot i que a Terrassa una comissió d’experts amb caràcter consultiu s’encarrega d’estudiar i proposar noms.

Per obrir a la ciutat el debat del nomenclàtor l’Ajuntament i el Centre d’Estudis Històrics han organitzat aquest divendres i dissabte a l’Arxiu Comarcal unes jornades sobre l’espai públic i la memòria històrica. S’hi ha inscrit més de 80 persones.

La conferència inaugural ha anat a càrrec del doctor en antropologia social José Mansilla. Les jornades s’han estructurat en tres blocs sobre la funció i naturalesa de posar noms als carrers, sobre la memòria històrica i sobre la comissió del nomenclàtor amb breus ponències de l’escriptor Vicens Villatoro, l’historiador Xavier Marcet i l’exdirector del Museu de Terrassa, Domènec Ferran. Després de cada bloc s’ha obert un debat entre el públic.

Bona part de les intervencions s’han centrat en si calia o no, amb molts matisos, dedicar carrers a persones amb alguna afinitat al regim franquista en clara referència al comte d’Egara Alfons Sala. La influència de la política en la comissió del nomenclàtor, si aquesta ha vetllar també pels noms d’equipaments i altres espais i l’ús de noves tecnologies han estat altres temes que han sortit.