Pla de seguiment per evitar l’erosió del sòl a Sant Llorenç del Munt

L’alta freqüentació de zones com el camí dels Monjos, entre el Pi del Vent i la Mola, i el camí del Montcau, juntament amb les pluges torrencials són les principals causes de l’erosió del sòl al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Un estudi alerta de la forta erosió que pateix aquest espai natural, fet que ha portat a la Diputació de Barcelona a posar en marxa un Pla de Seguiment per reduir l’erosió del sòl.

El treball ha estat elaborat per l’ambientòleg i investigador del CSIC, Guim Ursul. S’’han analitzat els 16 itineraris més freqüentats, 21,53 km en total.

El sector central del Parc i el sector de la Mola són els més castigats pel pas d’excursionistes. En canvi, els sectors del coll de Boix i de Mura són els que presenten uns valors més baixos de degradació i vulnerabilitat. La mitjana de pèrdua de sòl en aquest conjunt d’itineraris és de 659,18 cm², superior a altres espais naturals, com el Parc Natural de la Serra de Collserola, amb una pèrdua mitjana de 416,19 cm².

La pressió humana té conseqüències en el paisatge, sent més importants en sòls fràgils com els conglomerats, el substrat dominant en el Parc. El sòl és un recurs no renovable i molt necessari que pot comportar efectes negatius en la vegetació o en la microfauna, així com en l’estat dels camins.

La sobrefreqüentació de la xarxa de camins no és l’únic agent erosiu que causa aquesta pèrdua de sòl, ja que les precipitacions torrencials, especialment freqüents en el clima mediterrani, també hi tenen un paper molt important.