Entradas

El restaurant de la Mola ja està tancat

La Diputació de Barcelona ja va advertir fa uns mesos que el restaurant de la Mola es tancaria abans de febrer i així ha estat. No hi ha hagut pròrrogues administratives i la concessió finalment s’ha acabat. Dissabte el restaurant va tancar definitivament les portes enviant 20 persones a l’atur i plantejant una sèrie de dubtes sobre algunes de les tasques a l’entorn natural que desenvolupaven els propietaris del servei de bar i restauració.

El restaurant de la Mola ja està tancat. Dissabte l’emblemàtic negoci situat al costat del monestir benedictí oferia el seu darrer i més especial servei. Després de cinquanta-vuit anys de concessió administrativa, la Diputació de Barcelona ha decidit no allargar el permís i aturar l’activitat en el cim de la muntanya al·legant una sèrie d’inconvenients a l’entorn natural que provocava l’obertura d’aquest negoci.

Un centenar de persones, entre excursionistes, amics de la natura i esportistes que han gaudit d’aquestes instal·lacions al llarg de tots aquests anys, han volgut manifestar-se amb una pancarta en suport als propietaris del restaurant.

La direcció del restaurant no ha pogut negociar un replantejament del negoci ni romandre provisionalment fins que s’estudiï una alternativa.

La Diputació ha donat deu mesos als responsables del restaurant per desallotjar l’equipament.

ADENC-EdC, d’acord amb el tancament del restaurant i la necessitat d’un nou projecte a La Mola

L’associació ADENC per la Defensa i l’Estudi de la Natura i Ecologistes de Catalunya es mostren d’acord amb el tancament del restaurant de La Mola. En un comunicat, expliquen que ja fa mesos que van demanar reduir progressivament el seu impacte en el marc del Consell Consultiu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. De fet, han presentat diverses propostes en aquest sentit.

D’una banda, volen mantenir viu l’espai del Monestir, obrint la sala d’exposicions i utilitzant el menjador com a refugi d’excursionistes.

Pel que fa a les mules i l’ase, reclamen que continuïn en altres indrets del parc i puguin ajudar en la gestió forestal.

També tenen en compte la quinzena de treballadors que es queden sense feina i proposen que se’ls inclogui en programes de reinserció laboral.

Pel que fa al monestir, demanen relacionar el valor patrimonial i d’identitat històrica vinculada al Camí dels Monjos amb el monestir de Sant Cugat.

Finalment, consideren que la Diputació podria haver començat dos anys abans en el pla director, ja que coneixia la data de la fi de la concessió, i haver evitat d’aquesta manera endarrerir el projecte fins el 2026.

La Diputació no contempla l’obertura d’un nou restaurant a La Mola a curt termini

​A pocs dies del tancament del restaurant que hi ha a la Mola, dalt del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la Diputació i l’Ajuntament de Matadepera han presentat aquest dijous el pla de futur (pla de futur sostenible per a la Mola).

El document no contempla l’obertura d’un punt de restauració a curt termini. La concessió finalitza i és improrrogable.

Diuen que aquest servei ha passat per sobre de l’educació ambiental i la protecció de l’espai natural i del monestir i això ha provocat la degradació dels dos àmbits.

Segons les xifres de la Diputació, el restaurant serveix 23.000 àpats i produeix 80 tones de residus l’any. Per això ara es proposa una aturada, repensar i calcular un model que sigui sostenible.

El 23 de gener, el restaurant i els seus magatzems estaran tancats però la resta d’espais estaran oberts: el mirador, l’església, el pati i els lavabos.

La Diputació ha contractat persones per fer d’informadores, vigilants i tasques de manteniment i neteja. Es comencen les obres de la sala d’exposicions per obrir-la abans de l’estiu. Fins i tot, es plantegen visites guiades amb cita prèvia durant el tercer trimestre de l’any.

La proposta és un document viu, diuen, que dibuixa un model sostenible i recull les actuacions a desenvolupar per a la conservació dels valors naturals, històrics, paisatgístics i culturals de La Mola alhora que, segons la Diputació, comptabilitza l’activitat turística, esportiva i econòmica del territori.

Els treballs de canvi de model es faran en sis fases. La primera començarà aquest mes i inclou els estudis necessaris. La última fase, prevista per al setembre de 2026, és l’inici de la construcció d’un sistema d’energia renovable, la captació d’aigua de boca i el seu tractament i un sistema de depuració de residus. També es preveu millorar l’enton del cim, els camins i els sistemes de transport. Tot plegat hauria d’estar enllestit a principis de 2027.

Les dades diuen que 300.000 persones gaudeixen del parc cada any; 177.000 d’ells, pugen al cim.

La inversió prevista pels propers 3 exercicis és de gairebé 2,6 milions d’euros.

Presentació Del Pla De Futur De La Mola 6 Presentació Del Pla De Futur De La Mola 4 Presentació Del Pla De Futur De La Mola 3 Presentació Del Pla De Futur De La Mola 2

Presentació Del Pla De Futur De La Mola 1

Restaurant La MolaLa MolaLa Mola cim restaurant22 De Gener Tanca El Resturant La Mola 11La Mola

PIMEC i la Diputació de Barcelona ajuden 82 pimes i autònoms del Vallès Occidental a digitalitzar-se

PIMEC i la Diputació de Barcelona, amb el suport de Red.es, han donat suport a més de 800 pimes i persones autònomes a digitalitzar-se sense costos empresarials. D’aquestes, 82 pertanyen al Vallès Occidental, les quals suposen el 10,2% del total d’empreses ateses.

Ho han fet a través d’un assessorament tecnològic personalitzat a partir d’un diagnòstic digital del negoci, dins el projecte impulsat per les Oficines Accelera Pime Rural (OAP), en el que les empreses poden accedir a eines i recursos per a la digitalització i gestió dels tràmits vinculats al Kit Digital.

El sector serveis representa el 63,9% de la facturació de les empreses del Vallès Occidental

Els serveis concentren el 63,9% de la facturació de les empreses del Vallès Occidental segons dades de la Diputació de Barcelona. Les empreses amb seu social al Vallès Occidental van recuperar el 2021 el volum de negoci prepandèmia amb un increment del 13,5% en la seva facturació amb el sector serveis com a punta de llança.

La comarca vallesana aplega 16.022 societats mercantils, la qual cosa suposa el 18,5% del volum de negoci de la província i proporciona una ocupació del 17,7% en comparació a la resta de comarques barcelonines.

Lidl va ser l’empresa amb seu al Vallès Occidental (Montcada i Reixach) que més facturació va aportar (5.144 milions d’euros) i la segona amb relació a tota Catalunya.

Totes les comarques de la província de Barcelona van augmentar la facturació el 2021, en el cas concret de les empreses del Vallès, aquestes van recuperar el volum de negoci prepandèmia amb un increment del 13,5%.

El pessebre napolità del Museu Tèxtil, a la seu central de la Diputació

La seu central de la Diputació de Barcelona acull un «pessebre napolità del segle XXI» durant el Nadal. L’obra, cedida pel Museu Tèxtil de Terrassa, es podrà veure fins al 14 de gener a l’edifici Can Serra.

L’autor del pessebre és el cèlebre figurinista Josep Massagué, el qual ha confeccionat a mà la indumentària dels 60 personatges. L’obra barreja la tradició dels pessebres napolitans clàssics dels segles XVII i XVIII amb un estil contemporani, és a dir, utilitza materials i teixits actuals així com pintures i vernissos comercials per a crear noves tipologies de personatges que no existien en aquelles èpoques. D’aquesta llibertat i de la pròpia imaginació sorgeixen personatges com el «Cantastorie,» la venedora de loteria o el venedor d’orxata entre d’altres.

La representació coincideix amb l’aniversari número 800 de la tradició pessebrística internacional, en aquest context, la Generalitat ha convidat els museus a presentar les seves propostes.

Els gestors del restaurant La Mola entreguen les signatures a la Diputació el dia 18

El proper dia 18 de desembre a les 12 del migdia. És la data i l’hora d’una concentració davant la Diputació de Barcelona que han proposat els gestors del restaurant La Mola. La iniciativa també servirà per fer entrega de les més de 5.000 signatures que han aconseguit a través de change.org demanant la continuïtat de la seva activitat.

El restaurant, instal·lat al Monestir del Parc Natural del massís de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac, tancarà definitivament el 20 de gener. I ho farà, de moment, sense previsió que en un futur torni a obrir les portes. Així ho va confirmar el gestor del restaurant, Xavier Gimferrer, al programa Desperta Carreras de la Ràdio Municipal el passat mes de novembre.

La concessió de l’activitat  acaba el febrer del 2024 i, segons ha anunciat la Diputació, és «improrrogable». En aquests moments s’estan estudiant diferents escenaris per tal de continuar amb el servei de restauració i que aquest s’ajusti a la normativa i a la Carta Europea de Turisme Sostenible.

La Mola cim restaurant

La Mola cim restaurant

La Mola cim restaurant

La Mola

Restaurant La MolaLa Mola

10 iniciatives del Vallès Occidental, al nou Mapa de Projectes Estratègics Locals de la Diputació

La Diputació de Barcelona ha publicat una nova edició del Mapa de Projectes Estratègics Locals (MPEL). Es tracta d’una eina visual que recull les iniciatives clau i projectes estratègics de la província de Barcelona.

En concret, el Mapa identifica 10 projectes estratègics del Vallès Oriental:

  • Agenda Urbana de Terrassa: document estratègic que se situa en el marc d’un conjunt de pactes internacionals que defineixen les grans fites d’una estratègia global de desenvolupament sostenible.
  • Terrassa Aprèn: Implica tota la ciutat en l’educació com a motor de canvi i progrés social, creant dinàmiques de col·laboració permanents entre tots els agents.
  • Pla de Desenvolupament Industrial de Terrassa: Pla de ciutat en evolució per donar resposta als nous requeriments que imposen els mercats per millorar la nova indústria, amb el desplegament del Pla d’Acció Sectorial de la Indústria 4.0 i, molt més recentment, amb el Pla Estratègic d’Economia Circular i amb el procés de redacció i posterior desenvolupament del Pla Director de Polígons d’Activitat Econòmica de Terrassa.
  • Campus Urbà de Ciències de la Vida i la Salut: Projecte de gran abast que contempla accions formatives, de recerca, innovació i creació d’empreses, que generaran coneixement i activitat econòmica i situaran Sabadell com a epicentre de la formació, la investigació i l’emprenedoria lligades a la ciències mèdiques.
  • Hub d’innovació aeronàutica: L‘Ajuntament de Sabadell, AENA la Universitat  Politècnica  de Calalunya i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona impulsen la innovació, la formació,  la investigació i l’activitat econòmica relacionada amb l’emergent sector aeroespacial en general i l’aeroportuari en particular.
  • UrbanZEB: Plataforma en línia que integra dades del territori en diferents capes d’informació per aplicar-hi models energètics d’edificis urbans.
  • MOBED-RdC: Treball amb la cadena de valor de negocis de l’automoció i la mobilitat a la Riera amb la participació de més de seixanta empreses.         
  • Impuls de la Transició energètica a la llar i la indústria al Vallès Occidental: Projecte per a desenvolupar nous recursos, activitats i serveis comarcals que permetin accelerar la transició energètica mitjançant el foment de les energies renovables.
  • Projecte de millora dels camins fluvials de l’entorn del riu Ripoll i la seva vinculació amb el patrimoni industrial: Iniciativa per a l’adequació de camins, la instal·lació de punts de recàrrega per a bicicletes elèctriques i la creació d’una visita virtual als elements industrials a sis municipis: Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac.
  • Vallès Circular: Iniciativa territorial compartida entre administracions, agents socials, ambientals i econòmics amb l’objectiu d’impulsar l’economia circular al Vallès Occidental i aprofitar el desenvolupament de noves formes de produir i consumir per guanyar competitivitat, qualitat de vida i millorar el medi ambient.

La Diputació, en col·laboració amb els Pactes Territorials, va impulsar aquest mapa per primer cop l’any 2007 i des de 2012 es va anar actualitzant cada any fins que el 2020 va quedar aturat per la pandèmia. Ara es reprèn aquest mapa, un instrument de gestió estratègica que permet identificar i difondre els projectes motors de cada comarca per facilitar sinergies i generar referents de bones pràctiques, entre d’altres objectius.

La nova edició del Mapa de Projectes Estratègics Locals (MPEL), s’ha publicat en el marc de l’Informe econòmic local de la província de Barcelona 2023, elaborat per la Diputació de Barcelona i que analitza les dades de l’any 2022 per a la província de Barcelona i cadascuna de les seves comarques. L’informe mostra que la recuperació econòmica iniciada l’any 2021 a la província de Barcelona després de la pandèmia es va consolidar al llarg del 2022: bona part dels indicadors van recuperar els nivells previs a la crisi de Covid-19 i fins i tot alguns els van superar, evidenciant una fase expansiva de l’economia.

La Diputació vol definir l’activitat a la Mola per preservar-la amb institucions i agents del territori

Aquest dijous a Matadepera la Diputació de Barcelona ha detallat els eixos principals del pla de futur per a la Mola, en una reunió de la Comissió Consultiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Santllorenc Comissioconsultiva 2023

L’alcalde de Matadepera, el diputat i la cap del Servei de Gestió de Parcs Naturals. /Foto: Diputació de Barcelona

Un dels objectius principals del projecte és preservar el conjunt monumental del monestir del segle X, propietat de la Diputació i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).Així, el pla destaca la millora de la sostenibilitat al complex edificat i la regulació de l’accessibilitat al cim de la Mola, tot buscant la conservació del patrimoni natural i cultural.

No obstant això, la incertesa sobre el futur de l’oferta de restauració a la Mola ha generat força controvèrsia, amb el recent anunci del tancament indefinit del restaurant La Mola a partir del 20 de gener. La Diputació, conscient de les inquietuds, està treballant per garantir una transició ordenada i la continuïtat de serveis adaptats al valor i la singularitat de la Mola.  En la mateixa línia, l’alcalde de Matadepera, Guillem Montagut, ha expressat la voluntat de fer que les activitats a l’espai siguin més sostenibles per evitar la degradació de l’entorn.

Amb una extensió de gairebé 13.700 hectàrees protegides, el Parc Natural rep més de 300.000 visitants a l’any. L’ordenació de l’ús públic és un element clau per a la gestió d’aquest espai.

Des de la diputació s’ha destacat que aquest pla ha de ser un projecte compartit amb els ajuntaments dels municipis que formen part del Parc Natural. Així  el document preveu concretar les actuacions en col·laboració amb les institucions i agents del territori.

‘Un cel de plom’, la pel·lícula del mes de desembre del Cicle Gaudí

La història de resistència de Neus Català i les seves companyes empresonades pels nazis, «Un cel de plom”, és la pel·lícula del desembre del Cicle Gaudí que es projecta en una cinquantena de municipis de la província de Barcelona amb el suport de la Diputació de Barcelona a l’Acadèmia del Cinema Català. A Terrassa es podrà veure al pati de l’AVV del Barri d’Ègara divendres 15 de desembre a les 21 h.

Nausicaa Bonnín en el paper de Neus Català protagonitza la versió cinematogràfica d’»Un cel de plom”, la novel·la homònima de Carme Martí, dirigida per Miquel Romans, amb guió de Lydia Zimmermann. La pel·lícula narra la història de resistència i de lluita per la memòria de Neus Català, una jove republicana feminista, empresonada per l’exèrcit alemany, que va intentar sabotejar la fàbrica de producció de bales on treballava a Txecoslovàquia amb les seves companyes, conegudes com El Comando de les Gandules.