Terrassa promou l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

L’Ajuntament sol·licitarà a la Diputació de Barcelona, l’organisme gestor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que inclogui l’àmbit territorial nord del terme municipal, que està qualificat de sòl no urbanitzable d’especial interès ecològic, com a Parc Natural de nova creació. El ple ordinari de juliol, celebrat divendres, va aprovar la proposta de resolució presentada per la totalitat dels grups municipals.

Aquesta iniciativa compta amb el suport dels ajuntaments de Matadepera, Vacarisses i Viladecavalls, i Terrassa la fa extensiva a tots els ajuntaments del Parc Natural. L’interès dels municipis ja es va materialitzar la tardor de 2019, quan es van produir les primeres reunions entre els cinc ajuntaments del sud del Parc (Castellar del Vallès, Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Viladecavalls). El Consistori instarà ara a la Diputació i a la Generalitat a iniciar els tràmits necessaris per promoure aquesta ampliació: a la Diputació, pel que fa a la seva gestió i al Pla Especial que regula les normes urbanístiques i d’usos; i a la Generalitat, pel que fa a la declaració de tots els àmbits d’ampliació com a Parc Natural, en el marc de la Llei d’Espais d’Interès Natural.

Boscos d’alzines i pinedes
Terrassa planteja que en la futura ampliació dels límits del Parc Natural s’incloguin els terrenys situats al nord del municipi, que comparteixen similituds ecològiques amb el Parc Natural i que ocupen 1.304 hectàrees de terreny. Són boscos formats, principalment, per alzines i pinedes mediterrànies que se situen al sud de l’actual límit del Parc i arriben fins les planes agrícoles del Nord de Terrassa, i que representen el 30% del sol no urbanitzable municipal. Aquests boscos, que també s’estenen ocupant part dels termes municipals de Vacarisses, Viladecavalls, Matadepera i Castellar, són masses ben conservades, més o menys continues amb excepció de petites clarianes agrícoles, sovint al voltant de les masies, que esdevenen clau per a la connectivitat ecològica amb la resta d’espais naturals protegits de la Regió Metropolitana. Concretament, són part del connector sud entre el Parc Natural de Sant Llorenç i el Parc Natural de la muntanya de Montserrat i del connector nord-sud amb el Parc Natural de Collserola, espais que també formen part de la Xarxa Natura 2000.

Un augment de la superfície qualificada de Parc Natural permetria incorporar un territori de gran valor, amb un paisatge i hàbitats similars als que podem identificar a la resta del Parc, i també ser beneficiaris dels programes de gestió, vigilància, prevenció d’incendis i senyalització que la Diputació de Barcelona, com a organisme gestor del Parc, té establerts amb el Parc Natural.

El valor d’alguns d’aquests espais ja ha estat reconegut amb la seva inclusió dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) i la Xarxa Natura 2000, per a la conservació dels hàbitats naturals i el de les espècies.