Entradas

Més de 2.000 anys de presència humana al cim de La Mola

El cim de La Mola és un dels espais naturals més concorreguts de Catalunya, amb prop de 300.000 visitants al llarg de l’any. Tanmateix, la presència humana en aquest singular indret es remunta a fa més de 2.000 anys. L’historiador Domènec Ferran ens proposa un viatge en el temps per tal de descobrir tot tipus de detalls al voltant del monestir de Sant Llorenç.

Un monestir que ha observat el pas del temps en evolució contínua, a 1.100 m. d’alçada, des d’un punt de vista privilegiat. Sens dubte, un dels moments clau d’aquesta història es va produir l’any 1.064, quan es va fundar la comunitat benedictina. Més endavant, el monestir va experimentar la seva transformació definitiva a principis del segle XIX, adoptant l’aspecte actual i conservant alguns elements d’art romànic. Ara, amb el tancament del restaurant a finals de gener, aquest espai de referència per a excursionistes i caminants pot experimentar un nou punt d’inflexió en el devenir de la seva llarga història.

Les restes neandertals de la Cova Simanya corresponen a una dona i dos infants

Aquest dimarts s’han presentat les restes neandertals procedents del jaciment de la Cova Simanya, situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. El conjunt està format per 54 restes neandertals corresponents a, com a mínim, tres individus, fet que el converteix amb el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica.

Les restes corresponen a un adult, probablement una dona, un juvenil d’uns 11 o 12 anys i un individu infantil d’uns 7-8 anys. «De tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços, entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costellea», comenta el Dr. Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. També s’han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l’individu adult, tot i que «no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus», afegeix Rosas.

El conjunt presenta trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure’l clarament als neandertals. La proximitat de la Cova Simanya amb altres jaciments arqueològics del Paleolític Mitjà com les Coves del Toll (Moià), l’Abric Romaní (Capellades) o la Cova Gran de Collbató, evidencia clarament que la Catalunya Central va ser un territori clau per a les activitats i els assentaments dels neandertals durant el Plistocè superior. A més a més, la presentació pública de les restes neandertals ha coincidit amb la publicació de l’article científic New assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia) a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science.

 

Notícies relacionades:

https://terrassadigital.cat/els-arqueolegs-confirmen-la-presencia-de-neandertals-a-la-cova-simanya-ara-fa-50-000-anys/
 

En marxa un projecte que protegeix l’àliga cuabarrada gràcies a la seva monitorització

Al finals d’any agents forestals del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt instal·laven, a la vora d’un niu, tres càmeres de videovigilància amb micròfon incorporat per monitoritzar l’activitat de l’àliga cuabarrada. Per completar el seguiment van instal·lar receptors GPS a una parell d’àligues per dibuixar els seus moviments al llarg del dia.

Es tracta del projecte Tech4Nature, desenvolupat conjuntament per Huawei i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura en col·laboració amb la Diputació i la Universitat de Girona.

Una de les càmeres és panoràmica i enfoca directament el niu de les àligues. Permet veure què hi fan i seguir el cicle reproductiu, centrat en les properes setmanes. Les altres dues estan dirigides al camí principal proper per veure com influeix el flux d’excursionistes en el comportament de les aus i fins a quin punt els pertorba.

Amb aquesta tecnologia es vol buscar l’equilibri entre la protecció de la fauna i la presència humana i regular-lo basant-se amb dades reals.

En una fase posterior la Universitat de Girona processarà i analitzarà les dades. La connectivitat permetrà, per exemple, advertir els excursionistes que s’acosten a un entorn d’àligues per demanar-los caminar amb cura o gestionar una intervenció urgent dels agents forestals.

El PACMA presenta David Martínez com a cap de llista per a les seves primeres eleccions locals

El Partit Animalista PACMA, ara Partit Animalista contra el Maltractament Animal o Partit Animalista amb el Medi Ambient, presenta a David Martínez, el seu cap de llista a les primeres eleccions municipals que es presenta a Terrassa. Martínez és enginyer tècnic nascut a Barcelona i porta la meitat dels seus 50 anys vivint a Ca n’Aurell.

La seva passió són els animals, és seguidor del futbol local i li agrada el cinema i el teatre, la boxa i el ioga. El candidat defensa que només el PACMA pot garantir la integritat dels animals. «No ens limitem a donar pinzellades animalistes o gargots sobre el Medi Ambient com fan la resta de partits». I considera que «els animals necessiten un canvi urgent».

Sobre les primeres mesures que prendria un cop a l’Ajuntament, el candidat animalista diu que «cal redefinir la relació de la ciutat amb el Medi Ambient i el Parc Natural. Cal mimar-lo», i aposta per acabar amb les batudes de senglars i regular la població de coloms. Per això, proposa una reunió amb els diferents col·lectius de protecció animal que treballen a Terrassa.

Martínez també proposa millorar les instal·lacions del Centre d’Atenció d’Animals Domèstics, el CAAD, una ordenança més moderna i completa de protecció animal i la formació sobre aquesta temàtica a la policia municipal. Finalment assegura que el PACMA és l’únic projecte polític que «de veritat es preocupa pels animals, el medi ambient i la justícia social sense ambigüitats».

La trobada d’estudiosos de Sant Llorenç posa de relleu que el parc necessita un pla de gestió

Una taula rodona amb diferents agents polítics i socials vinculats al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac organitzada amb motiu del 50è aniversari de la seva creació, ha estat un dels eixos dels debats celebrats aquest dimarts a la X Trobada d’Estudiosos d’aquest espai natural que ha tingut lloc a la Biblioteca de Sant Vicenç de Castellet.

El debat, moderat pel diputat d’Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals, Valentí Junyent, ha reflexionat des de diferents àmbits, la importància de la creació, ara fa cinquanta anys, del que va ser el primer parc natural de l’Estat, així com del que ha de ser en el futur.

En la taula rodona hi ha participat l’excap del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Ramon Espinach, l’exalcalde de Mura, Martí Perich, el president del Centre Excursionista de Terrassa, Xavier Bunsom, el president de la secció de natura de la Unió Excursionista de Sabadell, Francesc Macià, i la professora de facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Núria Bonada.

En el debat s’ha posat de manifest la diversitat de visions que hi ha en l’ús del parc natural, tant per part de les persones que tenen cura de la seva gestió, com també per part dels mateixos usuaris, ja siguin excursionistes o esportistes habituals o ocasionals, però també estudiosos dels diferents ecosistemes que aquest territori, per la seva singularitat, aplega.

Entre les propostes exposades, hi ha la necessitat de disposar d’un pla de gestió del parc, que contribueixi a posar criteris pel que fa als usos dels diferents espais, i que pugui donar sortida als diferents interessos que hi conflueixen per part de col·lectius diversos. En el que sembla que tothom està d’acord en que aquest és un espai fràgil i molt singular que cal protegir, més enllà d’intervenir per regular-hi determinades activitats que tenen afluències massives i també en punts determinats, com pot ser el cim de la Mola, on anualment hi poden arribar a pujar 200.000 persones.

En aquesta Trobada d’estudiosos, que acabarà dimecres a la tarda, s’han presentat un total de 57 comunicacions sobre diferents estudis i recerques distribuïdes en 19 sobre fauna, 14 sobre història, vuit d’ecologia, sis d’ús públic, cinc de vegetació, quatre de gestió i una d’hidrologia.

Les sessions d’aquesta edició es poden seguir tant de forma presencial com telemàtica, amb retransmissió en directe via streaming a través del canal Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals.

La taula rodona sobre 50 anys del parc Natural es pot veure en aquest enllaç: https://youtu.be/tcq05ojBB0E

Les comunicacions presentades en les anteriors trobades d’estudiosos es poden consultar al catàleg col·lectiu de la xarxa de centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals.

Els boixos del Parc Natural sobreviuen sota l’amenaça de la plaga de papallones

Els boixos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt rebroten aquests dies com poden, completament afectats per la plaga de cydalima perspectalis. Més coneguda com a papallona del boix, aquesta espècie invasora està arrasant, durant els últims anys, les fulles i les parts tendres d’aquest tipus de vegetació. Actualment les erugues es troben en una fase letàrgica, però es preveu que despertin amb l’arribada del bon temps i segueixin el seu procés de depredació.

A part de la seva voracitat, la capacitat reproductiva de la papallona del boix converteix aquest lepidòpter en una autèntica plaga. Els guardes forestals del Parc Natural realitzen periòdicament controls de la població. Preveuen que serà a finals de juny quan es començaran a veure volar els primers adults d’aquesta temporada. La papallona del boix és un insecte d’origen asiàtic que pot acabar causant un greu problema per l’ecosistema dels boscos del sud d’Europa.

Neixen els tres pollets de falcó pelegrí del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

La càmera web instal·lada per la Diputació en un niu de falcó pelegrí ha mostrat aquests dies com la posta d’ous d’una parella d’exemplars de l’espècie ha tingut èxit. Després d’unes 6  setmanes d’incubació, els ous han eclosionat i n’han nascut tres cries, entre el 18 i el 19 d’abril. 

En aquest niu els dos anys anteriors hi van néixer quatre i tres polls, respectivament, i tots van tenir èxit (polls volanders). Aquest any, juntament amb els Agents Rurals, també està previst fer l’anellament de dos o tres polls de falcó pelegrí en aquells nius actius que es tenen localitzats en diferents punts del Parc i que ofereixen bona accessibilitat. Així es podran conèixer els seus moviments i la distribució en base a futures observacions registrades per ornitòlegs.

L’emissió d’aquesta webcam de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona es pot seguir en directe a través d’aquest enllaç.

Una webcam captura la posta d’ous de falcó pelegrí en un niu del Parc Natural

Una càmera web instal·lada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha captat durant l’últim mes la posta de tres ous per part d’una parella de falcons pelegrins. En les imatges es pot observar la nidificació d’aquests dos exemplars de Falco peregrinus. Segons explica la publicació realitzada al perfil de facebook del Parc Natural, en el vídeo es pot veure «la posta de tres ous, el 6, 12 i 16 de març. Els dos primers hi ha dubtes que eclosionin perquè no s’han incubat correctament, però el tercer sí».

Els primers vídeos enregistrats mostren el festeig per part de la parella habitual, la preparació de la cubeta on pondre els ous, la intromissió d’una parella de corbs i la presència d’una femella jove durant uns dies, fet que compromet l’èxit de la posta d’aquesta temporada.

En aquest niu, els dos anys anteriors hi van néixer quatre i tres polls, respectivament, i tots van tenir èxit (polls volanders). Aquest any, juntament amb els Agents Rurals, també és previst fer l’anellament de dos o tres polls de falcó pelegrí en aquells nius actius que es tenen localitzats en diferents punts del Parc i que ofereixen bona accessibilitat. Així es podrà conèixer els seus moviments i la distribució en base a futures observacions registrades per ornitòlegs.

L’emissió d’aquesta webcam de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona es pot seguir en directe a través d’aquest enllaç.

Troben a l’Obac Vell un dels cellers més antics de la comarca

Amagat entre l’espessor dels boscos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt s’hi troba un dels masos feudals més antics de tota la comarca. Són les restes històriques del Mas de l’Obac Vell, una construcció amb orígens gairebé mil·lenaris. Ara, una intervenció arqueològica finançada per la Diputació ha permès redescobrir aquesta llar familiar, testimoni de nombroses etapes de la història. La troballa més important feta fins ara ha estat la boixa del celler, un conducte perforat a la roca i enterrat durant segles, el qual servia per transvasar el vi de la verema cap a les reserves dels cups.

Els primers treballs d’investigació van començar el passat desembre, amb la troballa d’un extens paviment enrajolat, a la zona d’accés a la masia. Posteriorment s’ha descobert un tram del gran celler, amb murs d’estil opus spicatum que podrien tenir uns mil anys d’història. El projecte continuarà amb noves campanyes d’excavació, i posteriorment s’adequarà la zona per poder rebre visites i posar en valor aquest notable exemple d’establiment rural.

Neix un fòrum de municipis per treballar pel Parc Natural de Sant Llorenç

Matadepera ha acollit la primera trobada del Fòrum del Parc Natural de Sant Llorenç. Una reunió d’alcaldes i representants dels municipis que envolten l’espai natural i amb la presentació i participació de la Fundació Patrimoni Natural.

De d’aquesta primera reunió en sortirà un espai de treball dels municipis, no vinculant pel que fa a la gestió del Parc, però que abordarà aspectes com el tancament per l’alt risc d’incendi a l’estiu o com tractar la massificació. La idea és que les properes reunions se celebrin en els diferents municipis vinculats al Parc Natural i que formin part de la nova plataforma de treball i de debat d’idees i propostes.