Entradas

La Diputació no contempla l’obertura d’un nou restaurant a La Mola a curt termini

/0 Comentarios/en , /por

​A pocs dies del tancament del restaurant que hi ha a la Mola, dalt del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la Diputació i l’Ajuntament de Matadepera han presentat aquest dijous el pla de futur (pla de futur sostenible per a la Mola).

El document no contempla l’obertura d’un punt de restauració a curt termini. La concessió finalitza i és improrrogable.

Diuen que aquest servei ha passat per sobre de l’educació ambiental i la protecció de l’espai natural i del monestir i això ha provocat la degradació dels dos àmbits.

Segons les xifres de la Diputació, el restaurant serveix 23.000 àpats i produeix 80 tones de residus l’any. Per això ara es proposa una aturada, repensar i calcular un model que sigui sostenible.

El 23 de gener, el restaurant i els seus magatzems estaran tancats però la resta d’espais estaran oberts: el mirador, l’església, el pati i els lavabos.

La Diputació ha contractat persones per fer d’informadores, vigilants i tasques de manteniment i neteja. Es comencen les obres de la sala d’exposicions per obrir-la abans de l’estiu. Fins i tot, es plantegen visites guiades amb cita prèvia durant el tercer trimestre de l’any.

La proposta és un document viu, diuen, que dibuixa un model sostenible i recull les actuacions a desenvolupar per a la conservació dels valors naturals, històrics, paisatgístics i culturals de La Mola alhora que, segons la Diputació, comptabilitza l’activitat turística, esportiva i econòmica del territori.

Els treballs de canvi de model es faran en sis fases. La primera començarà aquest mes i inclou els estudis necessaris. La última fase, prevista per al setembre de 2026, és l’inici de la construcció d’un sistema d’energia renovable, la captació d’aigua de boca i el seu tractament i un sistema de depuració de residus. També es preveu millorar l’enton del cim, els camins i els sistemes de transport. Tot plegat hauria d’estar enllestit a principis de 2027.

Les dades diuen que 300.000 persones gaudeixen del parc cada any; 177.000 d’ells, pugen al cim.

La inversió prevista pels propers 3 exercicis és de gairebé 2,6 milions d’euros.

Presentació Del Pla De Futur De La Mola 6 Presentació Del Pla De Futur De La Mola 4 Presentació Del Pla De Futur De La Mola 3 Presentació Del Pla De Futur De La Mola 2

Presentació Del Pla De Futur De La Mola 1

Restaurant La MolaLa MolaLa Mola cim restaurant22 De Gener Tanca El Resturant La Mola 11La Mola

La Diputació estudia la viabilitat de promocions público-privades d’habitatge social a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Terrassa un estudi que analitza les possibilitats d’adaptar el model ‘Build to rent’ (BTR) per generar habitatge social. Es tracta d’un model immobiliari que s’està implantant al mercat lliure en els últims anys i que comporta que el promotor es quedi amb la propietat i exploti els habitatges. Suposa un canvi de paradigma, ja que fins ara el mercat de lloguer privat es troba molt atomitzat i acostuma a estar en mans de particulars i no d’empreses. Una de les principals diferències entre tots dos models és que els habitatges BTR tenen sovint una superfície reduïda i, en canvi, ofereixen serveis i espais comuns.

Per treballar amb una base real i analitzar les diferències amb el edificis d’habitatge protegit (HPO) desenvolupats amb fórmules de concessió público-privada, l’Ajuntament de Terrassa ha aportat informació sobre dos solars en procés de promoció, que reunien els condicionants inicials d’ubicació geogràfica, demanda i un volum d’obra elevat (per sobre dels 50 habitatges).

Segons l’estudi, l’operació podria ser viable econòmicament si s’accedeix a les subvencions Next Generation EU. S’han estudiat diversos escenaris amb diferents topalls de lloguer i els imports de subvenció per metre quadrat que es contemplen a les bases reguladores dels ajuts. Com que l’import és més elevat si s’estableixen rendes de lloguer més baixes, el lloguer que fa més viable l’operació és de 7,5€/m2. Un dels aspectes que penalitza l’operació és la construcció de dues plantes d’aparcament i l’existència de locals comercials.

La conclusió de l’informe apunta a la necessitat d’arribar a un equilibri econòmic que, en el cas del BTR, està condicionat a l’accés a subvencions públiques sempre que els lloguers estiguin limitats. Per tant, és un cas similar al dels habitatges HPO. Així doncs, els operadors BTR es poden veure afavorits si des de l’administració es donen garanties sobre morositat o desocupació. Pel que fa al finançament, les línies convingudes i bonificades de l’ICF o l’ICO són més avantatjoses que les del mercat lliure. Malgrat tot, els fons d’inversió podrien participar-hi amb rendibilitats altes i sòls no qualificats.

Fitur Trens Turistics

Un tren turístic per fotografiar el modernisme de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

La Diputació de Barcelona conjuntament amb Renfe treballa per posar en marxa trens turístics temàtics que recorreran la província per donar a conèixer els seus principals atractius. L’experiència pretén implantar un model d’èxit que ja opera a Galícia i Aragó. Aquest matí, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i el president de Renfe, Isaías Táboas, han avançat el projecte, en el marc de la Fira Internacional de Turisme Fitur, que se celebra a Madrid fins al 20 de gener.

Els trens, amb capacitat per a un centenar de passatgers, està previst que estiguin operatius les temporades de primavera i tardor. La previsió és posar en servei sis rutes, en trens que surtin des de l’Estació de França de Barcelona els dissabtes dels mesos de maig i juny i de setembre i octubre. Els trens oferiran diverses experiències relacionades amb l’enoturisme, la gastronomia, el modernisme, el termalisme i la cultura marinera.

Els trens turístics proposen paquets exclusius amb l’objectiu d’oferir al visitant una oferta turística que fomenti la mobilitat sostenible, la interconnexió amb tot el territori i el turisme de proximitat. I és que, l’experiència del viatge no comença en el mateix destí sinó en el tren temàtic que acompanyarà al visitant durant la ruta.

Les rutes projectades, pensades per a tots els públics, està previst que portin els viatgers per les comarques costaneres de Barcelona, pels municipis amb patrimoni modernista més imponent, els indrets amb tradició relacionada amb l’enoturisme o per espais naturals ideals per desconnectar, entre d’altres. Així a Sant Sadurní d’Anoia hi haurà La Barcelona espurnejant, visita els vins escumosos, a Mataró i Canet de Mar, la ruta dels modernistes gourmets, a Terrassa, Fotografia el Modernisme, a Vilanova i la Geltrú i Sitges, Descobreix el mar de la Costa Barcelona, a Badalona, Un mar d’històries  i a Granollers, Natura i relax a Barcelona.

[Font imatge: Diputació]

El programa Reempresa es renova facilitant locals comercials de titularitat municipal

/0 Comentarios/en , /por

La patronal CECOT i la Diputació de Barcelona han renovat el programa Reempresa, que impulsen conjuntament, per dos anys més. Aquest programa promou la continuïtat i el traspàs de negocis, abans que l’actual propietari l’acabi tancant. L’acord signat a la seu de la CECOT té dues novetats: l’impuls del Reempresa als municipis petits de menys de 15.000 habitants i fomentar la transmissió d’espais comercials de titularitat municipal. Tot plegat se suma al programa centrat en la transmissibilitat de les parades als mercats.

La renovació del conveni també ha servit als seus responsables per a fer un balanç dels deu anys que porta funcionant el Reempresa. En aquest temps 210 deu empreses de Terrassa han continuat amb èxit gràcies a aquest programa, el que ha suposat una inversió induïda de 8,8 milions d’euros i el manteniment de 606 llocs de treball. L’objectiu és salvaguardar el teixit comercial dels municipis i mercats.

El principal motiu de cessió del negoci a Terrassa és la jubilació (un 44%) i un terç dels emprenedors que n’han comprat un es trobaven en situació d’atur.

Mor l’exregidor Jordi Labòria als 78 anys

/0 Comentarios/en , /por

Aquesta nit ha mort Jordi Labòria als 78 anys arran d’una llarga malaltia. Psicòleg de formació i polític terrassenc, havia treballat durant més de 30 anys a l’Ajuntament Terrassa com a regidor socialista i tinent d’alcalde així com a la Diputació de Barcelona. També va ser president del Consorci Sanitari de Terrassa durant més d’un any d’on va dimitir per motius de salut el passat mes de juny.

Labòria va tenir un paper clau en la transició a Terrassa i se’l coneixia com a un polític de consens i diàleg. Al 2015 i després de 41 anys va deixar les files del Partit dels Socialistes de Catalunya i va impulsar el pacte pel dret a decidir a Terrassa. Labòria va tenir  el pare a la presó per “rojo y separatista”, va sortir d’un seminari als 20 anys, va militar al Front Nacional a la clandestinitat i va impulsar Reagrupament Socialista.

Per la seva època com a regidor de Cultura, durant el mandat de Manuel Royes, va ser nomenat el primer Capgròs de l’Any, encetant així una tradició que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

La cerimònia de comiat de Jordi Labòria serà aquest dilluns a les 9.30 al temple del Cementiri Municipal de Terrassa. La vetlla serà a partir de les 17.00 d’aquest dissabte. 

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha expressat el seu condol per la mort de Jordi Labòria. Ballart ha assegurat que «Terrassa sempre estarà en deute amb Labòria pel paper clau que va tenir per al renaixement de la cultura terrassenca als anys 80 i 90 i el creixement de la ciutat a tots nivells» i que va aprendre molt «de la seva capacitat de diàleg i de pacte, de la seva visió de conjunt de la ciutat i del país, així com de la seva profunda humanitat».

La Coordinadora de grups de cultura popular i tradicional catalana de Terrassa també ha expressat el seu condol per la mort de Labòria i n’ha destacat el seu paper clau en la cultura de la ciutat.

Les mostres de condol per la mort de Jordi Labòria omplen les xarxes.

Arrangen els principals accessos a la Mola i al Montcau per evitar-ne l’erosió

/0 Comentarios/en , /por

Els accessos a la Mola i el Montcau són les àrees més transitades del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb una afluència que arriba a prop dels 200.000 visitants el darrer any. Per aquest motiu, des del Parc Natural s’han fet diverses actuacions de manteniment dels camins d’accés per evitar l’erosió del terreny. Les actuacions realitzades abans de l’estiu en el marc del Pla director de la Mola i el Montcau han estat de manteniment i millora dels camins per evitar-ne l’erosió i garantir la conservació dels hàbitats de codines i roqueters i espècies endèmiques del parc com el cargol xerocrassa montserratensis. Les obres, realitzades per la Diputació de Barcelona a través de la Xarxa de Parcs Naturals han costat gairebé 46.500 euros. 

Així, al camí de la Mola s’ha creat una rampa empedrada per evitar que l’aigua augmenti l’erosió del pas de la gent i de les mules que abasteixen el restaurant del monestir, on no es pot arribar amb vehicle. També s’ha netejat la terra acumulada a les trenques de drenatge que evacuen l’aigua de la pluja i minimitzen els processos erosius i s’ha desviat l’accés de les mules per unes feixes i la nova rampa cap al camí dels Monjos. Al cim de la Mola, els treballs han consistit en la consolidació d’algunes de les parets i murs de l’equipament on hi ha el restaurant i les quadres de les mules així com en la reconstrucció d’unes escales que donen la volta a l’equipament per darrere el monestir.

Al Montcau, també s’ha fet una neteja de la terra de les trenques de drenatge per evacuar l’aigua de la pluja i evitar els processos erosius. Així mateix, s’han reposat les cordes que marquen els límits del pas i condueixen el camí cap al cim del Montcau i també la baixada cap al coll d’Eres.

Ara la voluntat és recuperar l’antiga traça del camí d’accés a la Mola que s’inicia uns 150 metres abans dels actuals aparcaments de Can Pobla, evitant d’aquesta manera dreceres i afectacions i consolidar un únic pas de camí a la Mola pel tram de Can Pobla.

Terrassa promou l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament sol·licitarà a la Diputació de Barcelona, l’organisme gestor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que inclogui l’àmbit territorial nord del terme municipal, que està qualificat de sòl no urbanitzable d’especial interès ecològic, com a Parc Natural de nova creació. El ple ordinari de juliol, celebrat divendres, va aprovar la proposta de resolució presentada per la totalitat dels grups municipals.

Aquesta iniciativa compta amb el suport dels ajuntaments de Matadepera, Vacarisses i Viladecavalls, i Terrassa la fa extensiva a tots els ajuntaments del Parc Natural. L’interès dels municipis ja es va materialitzar la tardor de 2019, quan es van produir les primeres reunions entre els cinc ajuntaments del sud del Parc (Castellar del Vallès, Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Viladecavalls). El Consistori instarà ara a la Diputació i a la Generalitat a iniciar els tràmits necessaris per promoure aquesta ampliació: a la Diputació, pel que fa a la seva gestió i al Pla Especial que regula les normes urbanístiques i d’usos; i a la Generalitat, pel que fa a la declaració de tots els àmbits d’ampliació com a Parc Natural, en el marc de la Llei d’Espais d’Interès Natural.

Boscos d’alzines i pinedes
Terrassa planteja que en la futura ampliació dels límits del Parc Natural s’incloguin els terrenys situats al nord del municipi, que comparteixen similituds ecològiques amb el Parc Natural i que ocupen 1.304 hectàrees de terreny. Són boscos formats, principalment, per alzines i pinedes mediterrànies que se situen al sud de l’actual límit del Parc i arriben fins les planes agrícoles del Nord de Terrassa, i que representen el 30% del sol no urbanitzable municipal. Aquests boscos, que també s’estenen ocupant part dels termes municipals de Vacarisses, Viladecavalls, Matadepera i Castellar, són masses ben conservades, més o menys continues amb excepció de petites clarianes agrícoles, sovint al voltant de les masies, que esdevenen clau per a la connectivitat ecològica amb la resta d’espais naturals protegits de la Regió Metropolitana. Concretament, són part del connector sud entre el Parc Natural de Sant Llorenç i el Parc Natural de la muntanya de Montserrat i del connector nord-sud amb el Parc Natural de Collserola, espais que també formen part de la Xarxa Natura 2000.

Un augment de la superfície qualificada de Parc Natural permetria incorporar un territori de gran valor, amb un paisatge i hàbitats similars als que podem identificar a la resta del Parc, i també ser beneficiaris dels programes de gestió, vigilància, prevenció d’incendis i senyalització que la Diputació de Barcelona, com a organisme gestor del Parc, té establerts amb el Parc Natural.

El valor d’alguns d’aquests espais ja ha estat reconegut amb la seva inclusió dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) i la Xarxa Natura 2000, per a la conservació dels hàbitats naturals i el de les espècies.

 

Reempresa amplia la seva cobertura a 36 mercats municipals

/0 Comentarios/en , , /por

El servei de Reempresa, de transmissió i ocupació de parades disponibles, s’amplia 36 mercats municipals de 27 municipis gestionats per la DiBa, Diputació de Barcelona. L’ampliació ha estat possible gràcies a la renovació de l’acord entre la gerència de Comerç de la DiBa i la patronal Cecot.

El principal motiu de la cessió de les parades de mercat són la jubilació. Prop d’un 42% de les parades de mercat de la província de Barcelona que participen en el programa Reempresa tenen aquest com a principal motiu de la cessió, entre altres, com per motius de salut (18%) o el canvi de domicili (5.2%).

El preu del 67% de les parades gestionades pel servei, segons dades del Centre Reempresa de Catalunya, tenen un cost de cessió de menys de 10 mil euros.

Aquest servei, que té per objectiu visibilitzar la possibilitat de negoci als mercats i assegurar la continuïtat de les parades, ha evitat, des de la seva posada en marxa,  el tancament de 33 parades de mercat a la província per falta de relleu i 140 parades buides han estat ocupades a través del suport i l’assessorament de la Reempresa.

Actualment, el servei disposa de prop de 40 parades disponibles i més de 20 en funcionament. A més, ofereixen assessorament i suport en temes com l’elaboració del pla reempresa, la recerca de finançament o la redacció de la documentació necessària per disposar d’una parada.