Xavier Álvarez

L’incendi de Pont de Vilomara, que va cremar 140 hectàrees del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, ha posat en alerta molts amants de la natura i estudiosos del medi ambient que fan una crida per un canvi en la gestió dels boscos i un retorn als mètodes ancestrals.

Des de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC creuen que és conseqüència d’un canvi cultural dels darrers 60 anys. L’abandonament dels camps de cultiu, la disminució de la fauna i la desaparició de ramaders i carboners, que s’encarregaven de netejar el sotabosc de forma natural, ha provocat un creixement desmesurat d’aquests matolls i arbres.

Segons Álvarez, cal abordar aquesta problemàtica des d’una mirada més integral i menys tecnòcrata. Una solució serien les estacions de biomassa però prioritzant la neteja dels boscos propers i, posteriorment, pensant en la producció d’energia neta.

Des de la Càtedra UNESCO ja han demanat una reunió amb l’alcalde de Terrassa per fer-li una proposta d’actuació concreta en aquests termes sobre la gestió dels boscos que envolten la ciutat.

Fa gairebé 3 dècades, quan la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC (nascuda al 1994), va començar a advertir de les conseqüències d’un creixement desmesurat i de la contaminació sobre el medi ambient, el seu discurs era trencador i nou.

Ara, és la població la que està conscienciada i demana als governs mesures concretes per lluitar contra el canvi climàtic. Segons el catedràtic, Xavier Álvarez, ens trobem immersos en un canvi cultural molt important, comparable al pas de l’Edat Mitjana al Renaixement. Ell l’anomena la revolució del pensament medi ambiental, una nova mentalitat que encara necessitarà uns anys per madurar.

Els polítics, diu Álvarez, fan equilibris entre el canvi de paradigma que demana la població i el creixement econòmic. Per això, l’acord de la cimera de Glasgow, la COP26, no deixa de ser una representació d’aquesta tensió, d’aquest conflicte d’interessos.

L’acord final de la COP26 no obliga a limitar l’escalfament global en 1,5 graus però sí que ho inclou com a objectiu a assolir abans de finals de segle. Segons Álvarez, ara estem a 1,1 graus i si no s’implementen mesures efectives, al 2100 la temperatura del planeta haurà pujat 2,1. Per cada grau, el nivell del mar pujarà 2,2 metres.