Entradas

Terrassa vol ser ciutat creativa de la UNESCO amb «Una vida de cinema» d’Antoni Verdaguer

Amb la projecció del curtmetratge Una vida de cinema a Terrassa, el Cinema Catalunya acull la presentació de la candidatura de Terrassa per formar part de la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco. La pel·lícula, rodada aquest estiu, està dirigida per Antoni Verdaguer i pruduïda per la Societat Municipal de Comunicació. Una història amb cinc actrius que passen pels diferents nivells de formació cinematogràfica a la ciutat.

La candidatura de Terrassa ha passat una primera fase i ja ha estat seleccionada per entrar a la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO. D’altres ciutats del món de la Xarxa, en l’apartat fílmic, són Bradford, Santos, Roma o Sidney. L’Ajuntament i la Taula Local de l’Audiovisual han volgut aquest dilluns fer extensible a la ciutadania la candidatura perquè la UNESCO reconeixi la realitat de Terrassa com a focus de producció audiovisual.

El públic ha descobert la candidatura que aposta pel sector audiovisual i per les oportunitats culturals i professionals que ofereix la ciutat, fomentant els valors de la UNESCO i alhora millorant el posicionament internacional de la marca Terrassa. En l’acte també s’ha rebut el suport de la comissió d’Igualada, amb la projecció de Mare Nostrum, dirigit per Michelle Brun, graduada a l’ESCAC i Stefan Haupt, i patrocinada per la UNESCO.

A finals d’octubre la UNESCO podria fer pública la ressolució definitiva de les ciutats designades com a creatives. Aquestes tindran un reconeixement específic i el compromís de col·locar la creativitat en el centre de les estratègies de ciutat. La Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco es va crear l’any 2004 amb l’objectiu de fomentar la cooperació internacional entre ciutats de tot el món, per fer de la creativitat un motor de desenvolupament urbà, integració social i vida cultural.

L’Ajuntament de Terrassa presenta a París candidatura a Ciutat Creativa de la UNESCO

Terrassa va presentar divendres a París la seva candidatura a la Secció Film de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO amb la voluntat d’aprofundir en l’aposta pel sector audiovisual i generar oportunitats culturals i professionals per a la ciutadania, fomentant els valors que representa la UNESCO i, alhora, amb l’objectiu de millorar el posicionament internacional de la ciutat. L’Acadèmia del Cinema Català, així com la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, entre altres entitats, donen suport a la iniciativa encapçalada per l’Ajuntament de Terrassa en la categoria de cinema, per aconseguir convertir Terrassa en la primera ciutat de l’Estat espanyol en aquesta categoria

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; acompanyat del tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado; i de la gerent del Parc Audiovisual de Catalunya, Cristina Brandner; es va reunuir, a la seu general de la UNESCO a París, amb la directora general de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO, Jyoti Hosagrahar, per exposar i defensar la candidatura de Terrassa a la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (Secció Film). A la reunió també hi van ser presents i l’ambaixador adjunt d’Espanya davant la UNESCO, Jaime Rodríguez-Ponga, amb qui, posteriorment, l’alcalde va mantenir una reunió per valorar la candidatura de Terrassa.

Per presentar aquesta candidatura al conjunt de la ciutadania, l’Ajuntament té previst fer un acte públic el proper 15 de setembre a la plaça Vella. Està previst que el proper mes d’octubre es faci pública la resolució oficial, per part de la UNESCO, de la llista definitiva de ciutats designades com a ciutats creatives. Aquestes, un cop designades, disposaran d’un reconeixement específic de la organització pel compromís de col·locar la creativitat en el centre de les seves estratègies de ciutat.

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO va ser creada el 2004 amb la finalitat de fomentar la cooperació internacional entre les ciutats membres per fer de la creativitat un motor de desenvolupament urbà sostenible, d’integració social i de vida cultural.