Entradas

El Pla de la Corneta acollirà el Memorial Marca d’aigua per les víctimes de la Riuada de 1962

/0 Comentarios/en , , /por

A finals d’any Terrassa tindrà una escultura en record de les víctimes i de les persones que van patir la riuada del 1962. L’escultura és el Memorial Marca d’aigua, de l’artista visual Gabriel Verderi, i presidirà un espai emblemàtic dels aigüats, el Pla de la Corneta, a cavall entre els barris de Les Arenes, Montserrat i Torre-sana.

En una confluència de camins i en un espai que va quedar arrasat per les aigües desbocades. Un monument en memòria de les víctimes i que fa referència a la ciutat, les rieres i el temps. Memorial Marca d’Aigua és un projecte de Gabriel Verderi que s’ha presentat aquest dilluns a la Casa de l’Esport i que convida a la contemplació i a la reflexió. Consta d’una plataforma inclinada de ferro forjat on s’hi alçarà una estructura d’acer inoxidable com a símbol de les rieres i que jugarà amb els contrastos de la llum i les ombres.

Una escultura poètica que apel·la a la memòria i al record per fer front als nous reptes de futur. La construcció de l’escultura, a prop de l’homenatge al locutor de ràdio Joaquin Soler Serrano, coincideix amb la commemoració dels 60 anys de les riuades de 1962. Una peça per a la memòria i també la reivindicació que posa en alerta davant els desastres climàtics del futur.

Terrassa commemora el Dia Europeu de les víctimes del terrorisme al Raval de Montserrat

/0 Comentarios/en , /por

El Raval de Montserrat ha estat l’escenari escollit aquest dissabte al matí per a commemorar el Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme. Un acte, que ha comptat amb l’alcalde, Jordi Ballart, així com amb portaveus dels grups municipals i d’altres membres de de la Corporació Local, que ha constat de la lectura d’un manifest i un minut de silenci en honor a totes les persones que han perdut la vida en mans d’atacs terroristes.

Amb l’acte terrorista més recent a la ciutat alemanya d’Hamburg, que ha comptabilitzat fins a 8 morts i diverses persones ferides, Ballart ha expressat el compromís de la ciutat amb la solidaritat i el recolzament a les víctimes i el rebuig frontal d’actes d’aquest tipus.

L’acte, que també ha comptat amb la presència de José Vargas, President de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes, ha finalitzat amb la interpretació d’ «Imagine», de John Lennon, en directe, a càrrec de la soprano Mariona Pallach.

‘La riuada del 62’, a l’Arxiu Comarcal

/0 Comentarios/en , /por

L’Arxiu Comarcal acull aquests dies l’exposició «La riuada del 62. Perspectiva històrica i social d’una catàstrofe al Vallès Occidental». Un recull de textos, diaris i fotografies que fan reflexionar sobre aspectes com la immigració, els efectes de la riuada, les víctimes o la solidaritat, entre d’altres fets que van coincidir amb la catàstrofe aquell setembre de 1962.

El comissari de l’exposició és l’historiador Jaume Parras que va parlar sobre «La riuada immoral del franquisme» per completar la visió de la mostra. D’aquesta exposició se n’ha fet un catàleg i material didàctic per als escolars sobre les causes i les conseqüències d’un fet catastròfic d’aquestes característiques.

La mostra forma part d’una sèrie d’actes que des del mes de setembre commemoren i recorden a la ciutat els 60 anys d’un dels fets més greus que en els darrers anys han passat a la comarca. Uns actes que han anat des de visites guiades als escenaris de la riuada, passant per un mural a la plaça del Tint i actes commemoratius simultanis als barris més afectats.

Tot per donar resposta a la necessitat de fer memòria i reclamar justícia. Terrassa recorda que la nit del 25 de setembre de 1962 van caure en tres hores, 200 litres de pluja per metre quadrat, la qual cosa va fer multiplicar el cabal de les rieres que s’emportaven unes 1.000 vides per endavant, i deixaven una devastació material mai vista.

 

Expo Riuada

Una xerrada posa en primer pla a les víctimes de la riuada de 1962

/0 Comentarios/en , , /por

Mai és tard per parlar de les víctimes, per acompanyar les famílies ni per reconèixer familiars. Amb aquesta idea l’Arxiu Històric va acollir aquest dijous la tercera i penúltima d’un cicle de conferències amb el títol «La riuada del 62. Perspectiva històrica i social d’una catàstrofe al Vallès Occidental».

Una forma més de completar la memòria històrica de la comarca. En aquesta ocasió, i de la mà de l’Associació de Nens Desapareguts de la Riuada del 1962, s’ha donat veu sobretot a les víctimes, en un esforç de recerca d’arxius i de testimonis i sobretot dels nens que van desaparèixer amb el tràgic temporal.

A la xerrada es va denunciar que durant la nit del 25 al 26 de setembre de 1962, moltes persones van perdre el dret a la vida, a la integritat moral i, en concret 2.171 persones, van perdre el dret a l’habitatge. Uns fets dels quals van haver-hi responsables polítics, econòmics i socials.

Terrassa recorda les víctimes i les conseqüències que van deixar les riuades 60 anys després

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa commemora des del passat divendres i fins a finals d’octubre el seixantè aniversari de les catastròfiques riuades del 1962 que van acabar amb la vida de centenars de persones.

L’arribada massiva de migrants a la ciutat durant els anys cinquanta va provocar una gestió urbanística ràpida i poc eficaç amb la construcció d’habitatges en zones poc segures en cas d’aiguat. Aquest fet va multiplicar els danys de la catàstrofe natural que no només va afectar Terrassa, sinó també a d’altres zones del Vallès.

L’Ajuntament, en conjunt amb la regidoria de Rieres, ha organitzat una sèrie d’activitats programades durant tot el mes per a recordar i homenatjar les víctimes i les repercussions d’aquest desastre natural dels anys seixanta.

Una de les primeres activitats commemorativa s’ha celebrat aquest diumenge 25 de setembre, el mateix dia seixanta anys després ha servit per a que el Museu de Terrassa faci una visita guiada recorrent les zones del centre que es van veure més afectades.

També diumenge s’ha estrenat a la plaça del Tint un mural fet per l’artista David Muñoz, que pretén conscienciar de la magnitud de la tragèdia amb documentació extreta de l’arxiu.

Durant la tarda han seguit les activitats programades. A les cinc de la tarda ha estat el torn de dues exposicions simultànies d’altres zones afectades com Les Fonts i Poble Nou. Ambdues exposicions han ofert l’oportunitat d’algun testimoni d’explicar quin record en té d’aquell vint-i-cinc de setembre del seixanta-dos.

Per acabar amb aquest primer cap de setmana d’actes commemoratius s’ha fet una ofrena floral a la plaça de la Immaculada en record a les víctimes i als familiars.

També s’ha fet una marxa de llum fins la riera de les Arenes, la zona de Terrassa que va patir, de manera més brusca, les conseqüències d’aquella fatídica riuada.

El veïnat del Cementiri Vell retrà homenatge aquest diumenge a les víctimes del terrorisme

/0 Comentarios/en , , /por

Aquest proper diumenge, 21 d’agost, es commemora el Dia Internacional d’Homenatge a les Víctimes del Terrorisme. En aquest sentit, l’Associació de Veïns del Barri Universitari – Cementiri Vell fa una crida a la ciutadania perquè participi en l’acte que ha organitzat. Serà a partir de les 10h del matí, al Parc de Vallparadís; concretament, al monòlit que hi ha a la zona de La Muntanyeta i que ara fa 20 anys va ser el primer monument de Catalunya en record a les víctimes del terrorisme.

A part de l’acte d’aquest diumenge, l’entitat veïnal també recorda altres efemèrides al llarg de l’any. El 5 de maig va homenatjar els deportats als camps de concentració nazi, davant la placa commemorativa que hi ha a la plaça Joan Miró. I en aquest mateix emplaçament del barri, l’associació de veïns va organitzar un acte el 22 de juliol en record a la desena de ciutadans que van perdre la vida en l’assalt dels carlins ara fa 150 anys.

Finalment, l’ultim d’aquests homenatges tindrà lloc al passeig d’Ernest Lluch, el 21 de novembre; recordant la data en què el ministre socialista va ser assassinat per ETA l’any 2000.

Terrassa homenatja les víctimes de l’Holocaust

/0 Comentarios/en , , /por

Un record per a les víctimes de l’Holocaust. Per les víctimes com les del poble jueu, les perseguides per motius polítics com els catalans i espanyols republicans assassinats, pel poble gitano, pels discapacitats, per les víctimes per la seva orientació sexual o per motius religiosos. Un any més, l’Ajuntament de Terrassa homenatja i commemora aquest 27 de gener, en un acte solemne davant de l’Ajuntament, la memòria de les víctimes de l’Holocaust nazi.

Estudiants dels instituts de la ciutat que han treballat el tema de la deportació han dit que en els fons l’acte d’avui va de democràcia, de drets i de llibertat. A l’acte hi han assistit els principals representants d’entitats, familiars i col·lectius represaliats que han encès una espelma per a les víctimes. Els portaveus dels grups municipals amb l’alcalde al capdavant, han fet un homenatge públic i ciutadà a totes aquelles persones que van patir la repressió, un acte insuficient per reparar tant de dolor, com s’ha dit en els parlaments.

En un acte emotiu els assistents han anat encenent espelmes en record de tots els col·lectius represaliats. Tot plegat per recuperar la memòria d’unes atrocitats que la humanitat va haver de viure només unes dècades enrere. Aquesta nit, l’Ajuntament també il·luminarà de color vermell la seva façana del Raval i el monument a la dona treballadora. L’acte ha acabat amb l’actuació de la Coral de l’Institut Torre del Palau.

Minut de silenci al Raval en record a les víctimes del terrorisme

/0 Comentarios/en , /por

L’11 de març es commemora l’aniversari dels atemptats terroristes del 2004 a Madrid, on van morir 192 persones i van resultar ferides gairebé 2.000. També és, per aquest motiu, el Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme.

L’Ajuntament de Terrassa s’ha sumat als actes de suport a les persones afectades pel terrorisme i de condemna a la violència amb un acte al Raval de Montserrat. L’alcalde, Jordi Ballart, ha recordat un cop més la figura de Francisco Cano, assassinat per ETA l’any 2000, i també les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils el 2017. Ballart ha demanat la unitat de la democràcia contra la violència.

 

Un estudi publicat per l’Ajuntament revela que la Guerra Civil va causar 1.177 morts a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

La Guerra Civil espanyola va causar a Terrassa un total de 1.177 víctimes mortals. És la principal dada de l’estudi presentat aquest dimarts, 26 de gener, dia en què es commemora el 82è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La investigació, liderada per l’historiador Josep Lluís Lacueva, indica que la gran majoria de les morts van ser de milicians i combatents republicans. En són 842, un 71,5% del total; una xifra que contrasta amb les 27 defuncions (un 2,3%) de l’exèrcit nacional.

El còmput de baixes registrades entre el 36 i el 39 a causa del conflicte bèl·lic es completa amb les 306 víctimes civils que van morir per causes diverses, com ara la repressió a la rereguarda, la violència revolucionària o en els bombardejos a ciutats com Barcelona o Granollers. L’estudi ja es pot consultar al portal de dades obertes de l’Ajuntament, amb estadístiques que demostren que la majoria dels combatents van perdre la vida en edats molt joves.

L’Ajuntament fa una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a ampliar les dades actuals, destacant la importància d’aquest exercici de memòria històrica. L’estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Terrassa complementa la base de dades existent sobre les víctimes del feixisme a la ciutat i augmenta a 4.748 el nombre de persones que van patir d’alguna forma les conseqüències de la dictadura. En aquest sentit, s’està treballant per ampliar encara més aquest registre a partir de centenars d’informes personals que s’han trobat a l’Arxiu Històric i que estan ara en procés de classificació.

L’Ajuntament publica una base de dades amb prop de 4.000 víctimes terrassenques del feixisme

/0 Comentarios/en , , /por

Coincidint amb el 80è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i, també, amb el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura, l’Ajuntament de Terrassa ha presentat aquest dijous un document amb les llistes de terrassencs i terrassenques víctimes del feixisme. Aquesta recopilació històrica recull prop de 4.000 casos de persones nascudes o residents a Terrassa que van patir la repressió de la dictadura.

També s’hi inclouen els habitants de la ciutat que van ser deportats i van morir en camps de concentració nazis. Concretament, el document conté informació de 3.657 persones represaliades, fet que significa prop del 10% de la població de l’època a la ciutat. Tot i així, els responsables de la recerca històrica asseguren que la llista no és encara definitiva.

La publicació, que està previst que compti també amb la llista d’afusellats a Terrassa, es pot consultar a través del portal de dades obertes de l’Ajuntament. Historiadors i arxivers fan una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a completar o fins i tot ampliar aquesta base de dades.