Entradas

MútuaTerrassa i la UB estudien els efectes del canvi climàtic sobre les malalties cròniques més freqüents

El canvi climàtic té un impacte sobre la salut de les persones. El més evident són els fenòmens meteorològics extrems que provoquen morts. Però també hi ha conseqüències indirectes. Per exemple: les onades de calor empitjoren moltes malalties cròniques.

El sistema sanitari vol tenir dades científiques per avançar-se i protegir la població. Amb aquesta màxima neix la Càtedra Universitat de Barcelona i MútuaTerrassa salut i canvi climàtic.

És la primera a Catalunya i a Espanya i, probablement una de les úniques iniciatives mundials, que vol avaluar com afecta el canvi climàtic a les persones que pateixen les malalties més freqüents al nostre entorn: respiratòries i cardiovasculars, neurològiques com el parkinson, metabòliques com la diabetis o mentals com el trastorn de l’espectre autista.

A Mútua, a més, es podrà estudiar tot el cicle vital de la persona perquè cobreix totes les àrees assistencials i disposa de totes les dades.

Aquestes dades científiques s’obtindran en el termini de dos o tres anys i caldrà la col·laboració del Meteocat, la UPC o la Universitat Rovira i Virgili. Però a curt termini, la càtedra també podrà establir els factors socioeconòmics que empitjoren el pronòstic d’aquests malalts.

A banda de la recerca i els informes que avalin prendre mesures, la càtedra també neix amb el propòsit de fer múltiples activitats: formació, beques, difusió i promoció de la cultura sostenible.

La divulgació i la transferència de coneixement aniran adreçades a professionals sanitaris però també a la població en general. La voluntat és convertir-se en un referent en el binomi canvi climàtic i salut de les persones.

Càtedra Salut I Canvi Climàtic 4 Càtedra Salut I Canvi Climàtic 3 Càtedra Salut I Canvi Climàtic 2 Càteda Salut I Canvi Climàtic 1

Marta Pasarin, estudiant d’Història de l’Art, reflexiona sobre la conservació del patrimoni cultural

L’antiga discoteca Lybens de la carretera de Martorell, tancada durant dècades i actualment enderrocada, exposava una de les obres més importants de l’artista valencià Julio Bono. La terrassenca Marta Pasarin, estudiant d’Història de l’Art a la UB, ha investigat a fons totes les vicissituds d’aquest immoble per un treball de l’assignatura Conservació dels béns culturals.

Les peces de ceràmica que decoraven l’interior i la façana de l’immoble no s’han perdut. L’Ajuntament, a través del Museu de Terrassa, ha decidit conservar-les. Les exteriors es col·locaran al Recinte Firal i, una de les interiors, s’instal·larà al vestíbul del futur bloc de pisos que s’ha de construir en els terrenys alliberats per la discoteca.

L’artista valencià Julio Bono (Sagunt 1934-Barcelona 2017) va residir a Catalunya des de molt jove i va destacar en l’àmbit de la ceràmica vidriada de grans dimensions aplicada a l’arquitectura. Les seves obres decoren també, per exemple, l’aeroport de Màlaga o estacions de trens a Madrid, Santander o Barcelona.

El treball de Pasarin està penjat al blog Records de Terrassa, del també terrassenc Santi Rius.

La Seu d’Ègara, protagonista d’una jornada internacional sobre l’Imperi bizantí

L’Auditori Municipal ha acollit aquest dissabte una jornada internacional sobre l’Imperi bizantí, emmarcada dins de la celebració a Barcelona de la XVIII edició de les Jornades de Bizanci organitzades per la Sociedad Española de Bizantinística, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració enguany de l’Ajuntament de Terrassa.

Durant tres dies s’han celebrat una vintena de sessions que han estat un punt de trobada de més de 100 especialistes en moltes disciplines que s’apropen a l’art bizantí.

La jornada final s’ha traslladat a Terrassa per la importància del conjunt monumental de la Seu d’Ègara que, segons els experts, és d’una rellevància extraordinària pels investigadors estrangers.

Durant la jornada celebrada a Terrassa, els experts i expertes internacionals han pogut visitar el conjunt monumental de la Seu d’Ègara.

El nou grup de recerca de l’ESCODI rep un fons documental de la UB

El Doctor Carles Carreras ha donat el fons documental de l’Observatori del Comerç de la Universitat de Barcelona, del qual n’és el fundador, al recent constituït grup de recerca de l’ESCODI. La fi de la seva activitat acadèmica ha fet que traslladi els documents a l’escola de comerç situada al Vapor Universitari, com a centre adscrit de la UB. Entre tot aquest material sobre comerç, consum i ciutat, destaquen 10.000 fitxes sobre els comerços de Barcelona elaborades fa trenta anys i l’Atlas Comerial de Barcelona, del 2003. La donació s’ha fet efectiva amb la signatura del conveni, en el qual també hi ha estat present la directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Muntsa Vilalta.

Aquest fons el gestionarà el nou grup de recerca de l’ESCODI, anomenat RECIHUM, integrat per investigadors de diferents àmbits com l’economia, la psicologia i la sociologia. L’objectiu és estudiar el comerç des d’un punt de vista interdisciplinari.

El fons documental també servirà per conformar la biblioteca de l’ESCODI, oberta a tots els estudiants de l’escola.

Les universitats catalanes s’uneixen per trobar solucions a reptes d’innovació empresarials

La Universitat de Barcelona -a través de la Fundació Bosch i Gimpera-, la Universitat Autònoma de Barcelona -a través del Parc de Recerca UAB-, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’IQS Tech Factory, ACCIÓ i Expoquimia-World Chemical Summit uneixen esforços per proposar conjuntament solucions innovadores a problemes socials i empresarials.

Aquest ha estat l’objectiu de  l’Open  Innovation  Forum,  una trobada d’innovació  que se celebra avui a la Fira de Barcelona en el marc de la Barcelona Industry Week, i que obre  la capacitat investigadora de les universitats a les empreses catalanes. La jornada ha donat l’oportunitat a empreses a llançar els seus reptes tecnològics i els grups de recerca han treballat per proposar solucions innovadores als problemes plantejats. Mitjançant una agenda d’entrevistes pre-concertades, les empreses i investigadors s’han reunit per explorar com desenvolupar i tirar endavant les innovacions.

Segons Javier Lafuente, director del Parc de Recerca UAB, “l’objectiu de l’Open  Innovation  Forum és millorar la competitivitat del teixit empresarial català i el creixement econòmic des de la innovació i la investigació aplicada. És una oportunitat per posar a l’abast de les empreses tot el nostre potencial en recerca”.

Aquesta primera edició de l’Open Innovation Forum ha estat enfocada a quatre sectors: salut, alimentació, química i energia.