Entradas

En tres mesos Terrassa registra 218 denúncies per violència de gènere

/0 Comentarios/en , /por

El tercer trimestre del 2023 tanca amb 692 denúncies per violència de gènere, la xifra més alta des del 2013 i per sisè trimestre consecutiu les xifres més altes respecte dels anys anteriors. A Terrassa s’han comptabilitzat 218 denúncies per aquest motiu. Així ho reflecteix l’informe trimestral de l’Observatori del Vallès Occidental a partir de les dades de violència contra les dones dels partits judicials de la comarca.

El nombre de denúncies per aquests fets ha augmentat en un 6,5 per cent respecte al trimestre anterior. Una xifra que s’enfila fins gairebé el 17 per cent interanual. Durant aquest trimestre s’han iniciat 115 ordres de protecció als partits judicials de la comarca, de les quals més de la meitat, un 54,8 per cent, van ser denegades. Amb tot es van adoptar un 45,2 per cent de les ordres de protecció sol·licitades.

Una proporció que situa el Vallès per sota de les comarques de Barcelona, el 58,4 per cent, però per damunt en el conjunt de Catalunya, el 53 per cent. La denegació de les ordres de protecció a Catalunya continua sent superior a la de la resta de l’estat, que és del 30,1 per cent.

Es calcula que de cada 100 denuncies s’inicien 16,6 ordres de protecció, un augment del 8,5 per cent respecte el trimestre anterior. Al Vallès, el 42,7 per cent de les resolucions dels procediments judicials acaben en un sobreseïment provisional. Els procediments que acaben en sentència condemnatòria representen el 15,5 per cent, mantenint unes proporcions similars a la dels darrers trimestres.

Aquest valor és superior al de la província de Barcelona (7,1%), i al del conjunt de Catalunya (10,3%), però inferior a la mitjana espanyola (17%).

Terrassa supera Sabadell i se situa com la segona ciutat catalana amb més treballadors autònoms

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa ja és el segon municipi de Catalunya amb més treballadors autònoms. Segons les dades del primer trimestre de l’any, la ciutat ha superat en aquest aspecte a Sabadell, que passa ara a ocupar el tercer lloc d’una llista encapçalada per Barcelona. El nombre de terrassencs que treballen per compte propi ha pujat en 39 nous casos respecte l’any passat i la xifra total ronda als 13.000 afiliats. Tot i així, el volum d’autònoms egarencs ha baixat en gairebé un centenar, sobretot després de la irrupció de la Covid-19. A principis d’aquest any, a la ciutat hi havia un total de 13.006 afiliats al règim d’autònoms, mentre que a finals de març la xifra concreta era de 12.909. Són dades de l’informe sobre l’evolució del mercat de treball a Terrassa durant el primer trimestre, un període en el qual s’han perdut més de 2.000 llocs de treball a causa de la crisi sociosanitària.

Per afectació, els sectors que a finals de març presentaven un decreixement més alt eren la construcció, amb prop de mil treballadors menys que l’any passat; les activitats relacionades amb l’ocupació, amb 361, i els serveis que ofereixen menjar i begudes, amb una baixada de 358 llocs de treball a la ciutat.

Com a contrapunt, davant la creixent demanda de personal als hospitals, el sector que ha experimentat un major increment interanual de contractacions ha estat el de les activitats sanitàries. En aquest sentit, a Terrassa s’han generat 132 llocs de treball més en l’àmbit sanitari, respecte al març del 2019. A la llista dels sectors amb més creixement també hi trobem les activitats de serveis socials, amb 115 llocs generats; les farmacèutiques, amb 99, i els serveis d’informació, amb una variació absoluta de 86 nous empleats respecte l’any anterior.

Així, Terrassa arribava a finals de març amb una taxa d’atur del 13,03%. Una xifra que, molt probablement, es veurà incrementada durant els propers balanços degut als efectes econòmics de la pandèmia. En aquest sentit també cal destacar que, durant el primer trimestre, a Terrassa els aturats majors de 45 anys ja eren més de la meitat del total, amb 7.622 persones, el que representa un 51,56%.

Durant aquests primers tres mesos, el nombre de contractes ha disminuït un 3,34% en comparació al mateix període de l’any passat. En aquest aspecte l’informe posa de manifest que el 82% de les contractacions són de durada determinada i que les dones i els joves són els principals col·lectius afectats per la temporalitat i la precarietat laboral.