Entradas

Un nou estudi recupera la figura de Jacinto Ávalos 40 anys després de la seva mort

El Centre Cívic President Macià s’ha quedat petit aquest dilluns per a homenatjar Jacinto Ávalos Cardona, just quan es compleixen 40 anys de la seva mort. El 30 d’octubre de 1983 aquest jove anarquista terrassenc va aparèixer mort a la presó de Carabanchel. Hi era des de feia 2 anys, detingut ‘sense proves’, torturat i condemnat per terrorisme. Les circumstàncies de la seva mort, oficialment un suïcidi, encara avui no s’han esclarit.

L’acte ha servit també per presentar l’estudi que un grup d’historiadors ha iniciat per recordar la figura de Jacinto Ávalos i el paper dels moviments d’esquerra a la ciutat durant la Transició. Ávalos va formar part de la Asociación de Trabajadores por una Vivienda Digna.

L’homenatge a Jacinto Ávalos ha comptat amb la presència de molts militants d’esquerra i de moviments socials, que consideren Jacinto Ávalos com una víctima política de la Transició Espanyola o, com s’ha dit en aquest acte, la Transacció Espanyola.

En Comú Podem debat a Ca n’Anglada la renovada Llei de Barris

Terrassa en Comú Podem debat a Ca n’Anglada la nova i més verda Llei de Barris que dona resposta a la renovació habitacional sostenible en les zones més vulnerables de Catalunya. El partit defensa la renovada Llei de millores integrals, en la qual la formació hi ha tingut un paper destacat en la seva redacció.

L’alcaldable terrassenca junt amb experts en intervencions urbanístiques i socials, ha defensat un pla per facilitar la transició ecològica dels habitatges en barris més habitables i adaptats al segle XXI. A la trobada amb gairebé un centenar de veïns, s’ha apostat pels projectes integrals liderats per l’administració amb una visió social dels barris i una dimensió comunitària i participativa dels ciutadans.  I amb un finançament cent per cent públic.

I tot per aconseguir la transformació dels barris més necessitats i facilitar la transició ecològica dels habitatges, per una transformació social i comunitària real. A Catalunya en l’actualitat hi ha unes 236 àrees vulnerables en les quals s’hi podria desenvolupar diversos Plans de Barris amb materials i energies sostenibles adaptats als problemes del canvi climàtic.

L’Ajuntament revisa les bonificacions per a la transició energètica

Els tres grups de l’oposició s’han abstingut en la proposta d’aprovació provisional de la modificació d’ordenances fiscals municipals per a l’any 2023. El primer debat sobre les taxes municipals per al pròxim exercici que s’ha fet en una Comissió Extraordinària de Serveis Generals i Govern Obert.

Unes ordenances que l’Ajuntament vol debatre de forma independent a la previsió d’augment de la despesa a causa de la crisi energètica. Un increment que podria arribar als 15 milions d’euros. El centre del debat han estat les bonificacions per a la instal·lació de plaques fotovoltàiques i els ajuts a empreses i particulars per fer la transició energètica. Una bonificació que de moment resulta inassumible pel Govern municipal, un cop han entrat a escena els ajuts autonòmics i estatals.

Unes bonificacions tècnicament complexes que en alguns casos arriben al 50 per cent. Per això l’Ajuntament imposa un topall als ajuts en l’àmbit industrial i comercial, i fer sostenibles les bonificacions municipals. El Consistori preveu redimensionar aquestes bonificacions per a la transició energètica tenint en compte la resta d’ajuts administratius.

La CECOT fa una crida a validar l’acord per limitar el preu del gas

La Cecot celebra que Brussel·les hagi aprovat limitar el preu del gas a proposta d’Espanya i Portugal i demana responsabilitat als grups parlamentaris per convalidar-la. L’organització empresarial vallesana celebra que finalment la Comissió Europea hagi validat la proposta “ibèrica” de posar un topall al preu del gas per reduir el seu impacte sobre els preus de l’electricitat que estan minant la competitivitat del teixit empresarial i tensionant de manera insostenible l’economia domèstica d’una part de la ciutadania.

Tot i que el preu límit aprovat per Brussel·les no són els 30€/MWh proposats per la Ministra Ribera sinó al voltant dels 50€/MWh de mitja, la patronal considera que donarà una mica d’aire al teixit productiu i als particulars. Segons Josep Casas, director de l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot “la situació que han estat patint els consumidors el darrer any és tan greu, i en especial les mitjanes i petites empreses, que continuem lluny de recuperar certa estabilitat i aconseguir que aquestes empreses tinguin unes despeses energètiques que els permeti desenvolupar la seva activitat de manera competitiva.

Ja hem advertit en més d’una ocasió que era vital trobar solucions immediates per una qüestió de viabilitat i supervivència empresarial”. En els darrers anys el mercat elèctric espanyol no ha baixat del “podi” dels preus més cars de la Unió Europea. És per això que, com s’ha fet en altres ocasions, des de la Cecot es continuarà demanant al Govern d’Espanya que treballi en paral·lel a aquesta mesura conjuntural perquè es despleguin mesures estructurals que evitin tornar a la situació viscuda els darrers temps.

“Cal que l’administració tingui en compte tots els agents econòmics i socials a l’hora de plantejar aquestes mesures i en especial les entitats com la Cecot que representem el gruix de les empreses d’aquest país”, conclou el director de l’OTE. Des de la patronal també s’espera que es tramiti el més aviat possible el decret llei que faci possible l’entrada en vigor de la mesura i que tots els grups parlamentaris estiguin a l’alçada de les circumstàncies i convalidin la proposta del govern aquesta mateixa setmana al Congrés de Diputats.

La Cecot va posar en marxa l’Oficina per a la Transició Energètica a finals de l’any 2019 com a instrument al servei d’empreses, ajuntaments i altres entitats per promoure la transició energètica. L’objectiu final de l’OTE és impulsar un nou model energètic més net, més sostenible, més distribuït i més competitiu que l’actual per a les empreses.

La CECOT vol una millor regulació dels preus del mercat elèctric

La Cecot demana al Govern que actuï de forma immediata sobre la regulació dels preus de l’electricitat per esmorteir l’impacte sobre l’activitat empresarial i la ciutadania. Els darrers mesos la Cecot, com multitud d’entitats i organitzacions econòmiques i empresarials, ha estat exigint que la Unió Europea replantegés el sistema de fixació de preus de l’electricitat, excloent dels mercats majoristes de l’electricitat la generació amb gas natural.

Alhora també ha estat reclamant la fixació de l’import dels impostos per evitar que la factura de la llum anés augmentant proporcionalment amb el preu del mercat. “És cert que el mercat energètic necessita la reforma estructural que apunta la Ministra Teresa Ribera, i que des de Cecot s’ha reivindicat històricament per l’impacte sobre la competitivitat empresarial, però mentrestant arriba, cal actuar sobre la situació actual i aplicar mesures extraordinàries de manera immediata en benefici de l’activitat productiva i els ciutadans”, explica Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot.

La Cecot celebra que la Unió Europea hagi reconsiderat la seva posició i acceptés estudiar la possibilitat d’actuar directament sobre els preus de la llum en el marc del pla energètic aprovat ahir dimarts per l’executiu europeu. Fins el mes de juliol de 2021 a Espanya sí era possible limitar els preus en el mercat majorista però en implementar els canvis de regulació marcats per les directives europees, aquesta possibilitat va quedar inhabilitada.

“Una altra possibilitat d’actuar a curt termini en la crisi energètica, seria reduir part dels impostos dels carburants que suposen quasi el 50% de la despesa. A la Cecot, més enllà del sector del transport, estem experimentant un increment, entre les empreses, de la preocupació pels preus dels carburants. Un fet que impacta de manera transversal tant a empreses com a particulars”, conclou Casas. En paral·lel la Cecot continua treballant en l’assessorament i la implementació de mesures a les empreses cap a la transició energètica i alhora pal·liar els efectes dels mercats energètics sobre la seva competitivitat i que passa, en la seva majoria, per promoure l’autogeneració i l’autoconsum.

El centre de biomassa comarcal estalvia emetre 5.000 tones de CO2 a l’atmosfera

El consum de l’estella produïda al Centre Logístic de Biomassa del Vallès Occidental ja ha estalviat l’emissió de més de 5000 tones de CO2 a l’atmosfera. L’equipament ja ha subministrat més de 6100 tones d’estella provinent de fusta dels boscos de la comarca. Això equival al subministrament d’aproximadament 24 Giga Wats d’energia tèrmica a equipaments comarcals, en substitució de combustible fòssil i estalviant l’emissió de més de 5000 tones de CO2 a l’atmosfera. Aquesta és una de les dades més destacades del Servei Comarcal de Biomassa Forestal, que ja funciona a més del 50% de capacitat i que té com a usuaris els ajuntaments d’Ullastrell, Vacarisses, Terrassa i Viladecavalls.

L’Ajuntament de Cerdanyola ha iniciat tràmits per adherir-se-hi. El Servei també compta amb usuaris privats com una empresa del sector agrari de la comarca amb necessitats d’energia tèrmica. Des de l’abril de 2019, s’han mobilitzat 6.790’36 tones de fusta al Centre Logístic. Això equival a la gestió forestal de 340 hectàrees de bosc. El 70% de la fusta que ha entrat al Centre Logístic prové de boscos de la comarca de 12 municipis diferents: Castellar del Vallès, Matadepera, Polinyà, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat, Terrassa, Ullastrell i Viladecavalls. La fusta adquirida per a la producció de biomassa forestal prové majoritàriament de la gestió forestal sostenible de finques forestals de propietat privada, però també s’ha adquirit fusta provinent de l’execució de franges de protecció d’incendis que duen a terme els municipis.

La visita de consellers del Vallès Occidental al Centre Logístic de Biomassa s’emmarca en les activitats de la commemoració de la Setmana de l’Energia Sostenible que es celebra a tot Europa del 25 al 29 d’octubre amb l’objectiu de conscienciar la societat amb actuacions i activitats al voltant de l’eficiència energètica, les energies renovables i el paper clau de la ciutadania en la transició energètica. El conseller de Territori, Carles Rodríguez, ha explicat que “la gestió forestal sostenible és l’eina imprescindible per fer els boscos menys vulnerables al canvi climàtic, disminuint la seva combustibilitat i incrementant la seva resistència, així com potenciant la seva capacitat d’absorció de CO2”. També ha assegurat que “els boscos i el sector forestal poden contribuir enormement a aportar solucions sostenibles als desafiaments actuals i futurs de la societat, com combatre el canvi climàtic, reduir la dependència dels combustibles fòssils, promoure la bioeconomia circular i protegir la biodiversitat i els recursos naturals”.

Des del 2012 el Consell Comarcal treballa en el projecte Boscos del Vallès, que té per objectiu l’estructuració del mercat de compra-venda de biomassa forestal a la comarca per aconseguir una bona gestió forestal, que protegeixi dels incendis a la vegada que es produeix una dinamització econòmica local del sector forestal i la generació d’energia renovable de proximitat, disminuint les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Entre els anys 2012 i 2017 es van crear tres noves infraestructures a la comarca: un centre logístic de biomassa forestal, dues calderes de gran consum, una al Consorci Sanitari de Terrassa i una altra a la Universitat Autònoma de Barcelona pel servei d’activitats físiques. Per a la gestió d’aquestes instal•lacions, es va crear el Servei públic comarcal de biomassa forestal un sistema jurídic que permet aplicar recursos públics, tant en inversions com en recursos humans, per promoure la valorització de la biomassa dels boscos de la comarca.

Es considera el foment de l’energia procedent de biomassa de km.0 com una actuació d’interès públic. El Consell Comarcal treballa junt amb el Clúster de Bioenergia de Catalunya en l’impuls d’inversions per a la realització de projectes industrials per afavorir la descarbonització i acompanyar la transició energètica de la indústria a la comarca mitjançant la incorporació d’energia renovable socialment responsable, la biomassa, que comporta beneficis mediambientals i socioeconòmics pel territori. El conseller de Territori, Carles Rodríguez explica que “la industria, com a gran consumidor d’energia amb molt pes a la comarca, és clau per contribuir al canvi de model energètic sostenible que s’imposa per assolir la transició ecològica.

Promoure i acompanyar la transició energètica de la industria del territori és una oportunitat, doncs, per impulsar la transició ecològica a la comarca”. El projecte s’estructuraal voltant de 3 eixos d’actuació: la realització de 10 projectes industrials de valorització de la biomassa per a ús tèrmic industrial, que permetin valoritzar la biomassa procedent de zones amb elevat risc d’incendi forestal; la formació, capacitació i inserció social de persones en treballs forestals, maquinària i especialització tècnics industrial en biomassa i inversió en infraestructura i equips necessaris per a la gestió forestal i producció de biomassa.

 

[Font imatges: Consell Comarcal del Vallès Occidental]

 

Terrassa celebra la Setmana Sense Soroll entre el 26 d’abril i el 2 de maig

Terrassa s’adhereix a la Setmana Sense Soroll que organitza el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, entre el 26 d’abril i el 2 de maig, per promoure iniciatives per a la prevenció de la contaminació acústica. Amb el lema “Stop Soroll” s’organitzen un programa d’activitats dirigides a la comunitat escolar però també a la ciutadania en general, amb la col•laboració de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. D’aquesta manera Terrassa contribueix a donar visibilitat a les eines de gestió i control que ajuden a millorar la qualitat acústica del nostre entorn.

El soroll es considera un agent contaminant que afecta a la salut i a la qualitat de vida de les persones i és un dels factors que influeixen en el deteriorament de la qualitat ambiental del territori. El programa conté un total de sis activitats com seminaris en línia, un flash mob o una acció per fotografiar el silenci entre d’altres. El departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa www.terrassa.cat/mediambient farà difusió de totes les activitats a través de les xarxes i de la seva página web. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica el soroll com el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa, darrere de la contaminació atmosfèrica.

A principis de l’any 2017 es va implantar a la ciutat la xarxa de vigilància del soroll, que actualment compta amb 10 punts de control, situats en llocs estratègics, que ajuden a tenir una informació detallada i representativa de l’evolució del nivell sonor ambiental de la ciutat. L’any 2018, es va aprovar l’actual Ordenança Reguladora del Soroll i les Vibracions, que és el marc regulador per prevenir, corregir i sancionar les actuacions en matèria de contaminació acústica. Un dels objectius del Programa de Govern 2019-23 és impulsar el Pla de Reducció de Soroll que inclou una transició cap a un model de ciutat més sostenible i saludable en el marc de la Revolució Verda.

Els vehicles de mobilitat personal contribueixen a disminuir els nivells de contaminació (acústica i atmosfèrica), a realitzar la transició cap a una economia baixa en carboni i a facilitar la intermodalitat amb altres serveis públics de transport urbans o metropolitans com el tren, l’autobús o el metro. Per contribuir a una mobilitat sostenible que ajudi a minimitzar els efectes de la contaminació acústica, l’Ajuntament ofereix la gratuïtat en l’impost de matriculació per a les persones propietàries de vehicles elèctrics i de baixes emissions, així com també bonificacions de l’impost de vehicles de tracció mecànica.

Per als que tenen l’etiqueta “0” de la Direcció General de Trànsit (DGT), la bonificació és del 75%, amb una subvenció del 25% restant, i pels que tenen l’“ECO” la bonificació és del 50%. Aquests vehicles també es beneficien d’una reducció de la tarifa en les zones blava d’estacionament limitat, que és del 90% per als que tenen l’etiqueta “0” i del 50% pels que tenen l’“ECO». En aquest cas, les bonificacions s’han d’obtenir des de l’App Blinkay, disponible per a Adroid i IOS. L’Ajuntament també disposa de 4 punts de recàrrega a l’aparcament municipal de la plaça del Progrés, 3 al del carrer de Sant Leopold, i 2 a l’aparcament del complex funarari municipal.

Terrassa s’apunta a l’Associació de Municipis i entitats per l’Energia Pública, l’AMEP

Terrassa entrarà a formar part de l’Associació de Municipis i entitats per l’Energia Pública, l’AMEP, un organime de nova creació que promou la titularitat i la gestió pública de les xarxes de distribució d’energia per garantir una transició cap una energia més neta i sostenible. En l’actualitat a Catalunya només un 8 per cent de les energies utilitzades són renovables, una xifra bastant allunyada del 32 per cent que proposa Europa per al 2030 o del 100 per cent pel 2050. L’AMEP reuneix uns 126 municipis que representen uns 3,5 milions de persones.

Els Ajuntaments podran promoure convenis marc o fer propostes per avançar en el mercat elèctric i garantir la transició cap a una energia sostenible. 48 dels municipis ja han aprovat la seva participació a l’entitat mentre que unes 6 poblacions aprovaran el seu ingrés en els pròxims mesos. Uns 60 municipis estant estudiant la proposta. A Terrassa, formar part de l’AMEP li costarà 7.000 euros, una xifra proporcional amb el nombre d’habitants. Un dels punts forts de la ciutat per potenciar les energies renovables és l’àmpli sostre edificat, sobretot a la indústria, per poder-hi instal·lar plaques d’energia fotovoltaica.

D’altra banda i arran d’una petició dels partits a la Comissió de Territori, l’Ajuntament està ultimant un decret per a la constitució de la Taula de Rieres. Un òrgan de treball amb representació transversal dels àmbits sociològic, urbanístic, de mobilitat o mediambiental, pel tractament, manteniment i ús de les dues grans rieres a la ciutat, la del Palau i la de les Arenes.

L’objectiu és que la Taula, gestioni tot el què està relacionat amb les rieres i el seu entorn, recollint aportacions i gestionar junt amb l’Agència Catalana de l’Aigua, totes les actuacions pel què fa a millores i manteniment per evitar qualsevol imprevist. L’Ajuntament i l’ACA treballen en un Pla Director sobre les rieres de Terrassa, un document que inclou una diagnòsi de l’actual situació.

La transició espanyola a través d’una mirada feminista a l’exposició “Les dones també hi érem”

L’exposició i el documental “Les dones també hi érem” analitza el paper de la dona en la transició democràtica a Terrassa, posant el focus en el compromís veïnal, sindical i polític del col•lectiu femení.

El projecte, impulsat pel grup de memòria històrica Sabates Vermelles del Casal de la Dona, té per objectiu evidenciar la lluita de les dones que sempre ha quedat relegada en un segon pla.

L’exposició està dividida en dues temàtiques diferents. En primer lloc, s’analitzen les reivindicacions antifranquistes de les dones, en un context de treball precari i lluita clandestina.
La segona part de l’exposició explica la història del feminisme a la ciutat, amb una trentena de ressenyes biogràfiques de dones que van participar activament abans, durant i després del franquisme.

Fins al 26 d’abril es podrà visitar l’exposició a l’Arxiu Històric de Terrassa, que després serà itinerant pels centres educatius de la ciutat. El documental que complementa l’exposició es pot veure per Internet.

5 dones terrassenques que van viure la transició expliquen la seva lluita a nois i noies

Els llibres d’història estan escrits en masculí. Els homes acaparen el protagonisme en totes les categories: política, societat, cultura… Les dones estan invisibilitzades en tots els àmbits i les nenes creixen sense referents femenins.

La transició no és cap excepció. Per això, el Casal de la Dona, en el marc del projecte de memòria històrica Sabates Vermelles, ha organitzat una taula-rodona amb de cinc dones terrassenques que van ser protagonistes d’aquella etapa.

Asun Hernández, Carmen Roca, Rosa Maria Fernández Sansa, Teresa Gutiérrez i Magda Farrés, van militar en diferents sindicats i partits polítics clandestins durant els últims anys del franquisme. Van lluitar per la llibertat i la democràcia i això els hi va suposar detencions, tortures i presó.

Els seus testimonis no formen part del relat històric però aquest dimecres al migdia uns 200 alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat de 4 instituts de Terrassa han escoltat els seus testimonis al mNACTEC. L’activitat s’anomena “Nosaltres també hi érem a la transició”.

Fernández Sansa va ser la primera regidora de promoció de la dona de l’Ajuntament de Terrassa. Assegura que les dones som el 52% de la població i una peça clau en la construcció d’aquesta societat. La lluita però, diu, continua.