Entradas

El Consell Comarcal crea una nova oficina per impulsar les comunitats energètiques

El Consell Comarcal promou i dinamitza les Comunitats Energètiques fins l’any 2025, a través de la creació d’una Oficina de Transformació Comunitària del Vallès Occidental, finançada amb fons europeus Next Generation. Es preveu que les Comunitats Energètiques juguin un paper important en el sistema elèctric, fomentin l’estalvi energètic i la generació d’energies renovables.

També que siguin una eina essencial en la transició energètica i en el compliment dels objectius climàtics de la Unió Europea. Una subvenció de 129.960 euros d’ajut a la creació de les oficines de transformació comunitària corresponent al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, PRTR, d’Europa.

L’oficina comptarà amb tres línies d’actuació: La difusió a través de formacions, materials didàctics i actuacions de sensibilització. L’acompanyament de noves iniciatives de comunitats energètiques promovent el treball en xarxa amb agents del territori. I l’assessorament tècnic, econòmic, administratiu, social i jurídic en funció dels projectes.

El Consell Comarcal habilitarà en els pròxims dies una pàgina web amb els recursos i el formulari de contacte obert a qualsevol persona o entitat interessada en el suport de l’oficina. Les iniciatives comunitàries participaran, a més, en una Xarxa de Coneixements i Experiències amb l’objectiu de promoure la col·laboració público-privada i l’aprenentatge de pràctiques en xarxa amb la resta d’oficines.

La CECOT debat la descarbonització de la indústria

En el marc de la Setmana Europea de l’energia sostenible, la CECOT junt amb el Clúster de la Bioenergia organitzen el primer Fòrum de la Descarbonització Industrial de Catalunya. La descarbonització és un dels principals reptes al qual afronta la indústria del país en la lluita contra el canvi climàtic.

I un dels eixos estratègics d’actuació per part de la patronal per les noves oportunitats empresarials que també representa, sobretot pel què fa a la innovació i a la transformació digital. Aquest dimarts una vintena d’experts, líders empresarials i professionals compromesos amb la sostenibilitat s’han reunit en aquest primer fòrum per explorar les últimes tendències, tecnologies i estratègies, per a una transformació ecològica en el sector industrial.

Una forma de refermar el compromís del teixit empresarial en la transició energètica i que s’ha fet més visible aquests dies coincidint amb la Setmana Europea dedicada a l’energia sostenible que s’allargarà fins dijous.

La transformació urbanística de la zona del Vapor Albinyana ja té pla director

El projecte per convertir l’entorn de l’antic Vapor Albinyana en una zona més amable per als vianants segueix avançant a pas ferm. La reurbanització d’aquest sector, comprès entre el carrer de la Rasa i l’avinguda 22 de Juliol, ja compta amb un pla director després de diverses sessions participatives. Un document que preveu pacificar el barri amb més places obertes i espais ajardinats, conservant el patrimoni arquitectònic industrial, i potenciant la presència d’entitats socioculturals com Minyons, Tub d’Assaig o l’Ateneu Candela, entre d’altres.

Són els objectius d’un pla director presentat aquest dimarts en una sessió informativa al Casal Cívic de Ca n’Aurell i que va tenir una molt bona rebuda per part dels veïns. El procés participatiu es va iniciar el passat novembre i ha culminat amb la redacció d’aquesta primera proposta de transformació urbanística.

Amb un horitzó d’execució fixat el 2035, el proper mandat serà clau per concretar les primeres intervencions. Caldrà enderrocar alguns edificis sense valor patrimonial per tal de poder-hi adequar espais públics. De fet, una de les idees més il·lusionants del projecte consisteix en obrir a la ciutat els patis interiors dels antics vapors industrials. Són alguns dels detalls que preveu aquest nou pla, pensat per ampliar el centre urbà i l’àrea de vianants.

58 projectes de transformació de la mobilitat i l’espai urbà opten als fons europeus

Sistemes per localitzar la flota d’autobusos o per controlar tots els semàfors de la ciutat, la compra d’un autobús elèctric o panells led que informin de la qualitat de l’aire o de restriccions del trànsit a la ciutadania.

Són només alguns exemples d’un total de 58 projectes que pretenen millorar l’accessibilitat, pacificar el trànsit i millorar tecnològicament el transport públic amb l’ajuda dels fons europeus. Són els projectes que ha presentat l’Ajuntament de Terrassa a la convocatòria dels Next Generation en la categoria de mobilitat sostenible, segura i connectada en entorns urbans i metropolitans.

Les actuacions es poden dividir en tres apartats: la implantació de la zona de baixes emissions, la priorització del transport públic col·lectiu com alternativa al vehicle privat i la millora i digitalització de l’activitat del serveis públics.

En conjunt, aquests projectes de mobilitat i, que avançarien exponencialment la Revolució Verda que es va iniciar al 2019, sumen 17,3 milions d’euros. 12,8 anirien a càrrec del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana; 4,5, de l’Ajuntament i 100.000 euros correspondrien a la Diputació.

L’equip de govern destaca que només aquesta convocatòria iguala la partida prevista per inversions en els pressupostos municipals 2022 i això representa una oportunitat per avançar en la transformació de la ciutat entre 6 i 8 anys.

L’Ajuntament també ha presentat altres projectes que opten als fons europeus per valor de 26,5 milions d’euros i encara queden pendents algunes convocatòries que podrien enfilar aquesta xifra fins als 30 milions d’euros. Alguns dels projectes estan també pressupostats i, si arriben els diners europeus alliberarien recursos municipals per altres temes.

L’equip de govern creu fermament en l’atorgament de les subvencions perquè els projectes estan molt treballats i compleixen tots els objectius, diuen. Si és així, s’haurien de començar a licitar a l’abril de 2022 i haurien d’estar finalitzats al 2024.

Alamany: «Els debats feministes i de mobilitat de Terrassa són debats de país»

La regidora d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany, aposta per compartir polítiques entre la capital i les ciutats de l’àrea metropolitana, amb Terrassa com a exemple a seguir. Aquest dimarts al matí, de la mà del grup municipal republicà, ha visitat Terrassa per conèixer els projectes de ciutat, sobretot en matèria feminista i de mobilitat, a només uns dies per implementar l’àrea de vianants.

La regidora també s’ha interessat per la placa d’homenatge a Quiteria Tarragó, a l’edifici «Gotes de llet» del carrer Unió, i per la celebració del ple de dones que homenatjarà la primera regidora terrassenca. Alamany ha destacat els debats que surten de Terrassa, sobretot en els aspectes feminista i urbanístic, també després de la pandèmia, amb reflexions vàlides per a la transformació de l’espai públic per al conjunt del país.

La Diputació transformarà en carretera el camí de la carretera de Rellinars a Can Gonteres

El camí de la carretera de Rellinars a Can Gonteres, ara amb un asfaltat semiprovisional, passarà a ser carretera un cop la Diputació n’executi un projecte d’adequació i millora. Les obres de transformació de poc més d’un Kilòmetre començaran a principis del 2023 i preveuen la millora en el traçat i el ferm, la seguretat, la senyalització i l’entorn de tot l’itinerari, amb una inversió prevista de 619.00 euros.

Com el camí de la carretera de Rellinars a Can Gonteres la Diputació preveu fer dues transformacions més a la comarca. L’una al camí de l’Obac a Vacarisses, i l’altra a la carretera del Cementiri de Collserola, que afecta a Montcada i Reixac, Cerdanyola i Barcelona. Aquestes actuacions que es troben en diferents processos, fases d’estudi i informes mediambientals, compten amb una inversió global de 3,2 milions d’euros. Les obres començaran a principis del 2023 i es poden allargar durant tot el 2024.

Aquests projectes de transformació de camins en carreteres formen part del Pla Zonal de la Xarxa Local de Carreteres de la Diputació que té en cartera pels pròxims 20 anys, fins a 37 projectes més amb un total de 140 kilòmetres de carreteres. Un cop la Diputació transforma els camins dels diferents termes municipals en carreteres aquestes passen a ser gestionades per l’ens supramunicipal que també n’assumeix el seu manteniment.

El projecte Parc Vallès Circular vol transformar l’entorn de la N-150 entre Terrassa i Sabadell

Els ajuntaments de Terrassa i Sabadell, el Consell Comarcal i el Consorci de Residus treballen conjuntament per transformar l’entorn de la N-150. El projecte inclou 11 actuacions diferents i es presentarà als fons europeus Next Generation. El Consell Comarcal del Vallès Occidental i el Consorci per a la Gestió de Residus junts amb els dos ajuntaments concretaran un projecte de transformació de l’entorn de la carretera que uneix les dues cocapitals del Vallès. Aquest projecte, anomenat Parc Vallès Circular, es presentarà a la convocatòria de fons europeus Next Generation i vol ser un revulsiu per a la zona, amb un clar impacte ambiental i social. Aquest divendres al migdia, els representants de les diferents institucions participants, han fet una visista sobre el terreny.

El president del Consell Comarcal i alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, ha explicat que “quan al Consell Comarcal vam començar a plantejar l’opció de presentar-nos als Next Generation ens vàrem adonar que havíem de canviar el xip: havíem de tenir un rol d’aglutinador, de suma, d’agregar projectes i iniciatives. L’entorn de la N-150 ara sembla el pati del darrera de les dues cocapitals, però a la vegada compta amb equipaments vitals per la comarca. Estic convençut que el treball conjunt que estem fent entre tots ens marcarà el futur dels propers anys a la comarca i tindrà un impacte a les generacions futures més enllà d’aquest espai i més enllà que el projecte sigui finançat amb uns fons o amb uns altres”.

Per la seva banda, el president del Consorci per a la Gestió de Residus i alcalde de Matadepera, Nil López, assegura que “el treball conjunt ens ha de permetre fer un salt important en les polítiques ambientals, en la gestió dels residus i en l’economia circular. La suma d’esforços, tant des de les administracions públiques com amb el sector privat ens permet abordar diferents línies d’actuació transversals i sectorials per donar resposta als reptes socials i ambientals i fer possible la transició ecològica. La gestió dels residus abraça molts d’altres aspectes que ens poden ajudar al canvi de paradigma. Gestió dels residus vol dir energia neta, consum responsable, economia circular, qualitat de l’aire i mobilitat sostenible. La comarca comparteix reptes i és important que la cerca de les solucions sigui fruit del consens”.

Per la seva banda, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha assegurat que “els projectes que aspiren als fons europeus Next Generation ens ofereixen una magnífica oportunitat per cooperar entre municipis. El Parc Circular del Vallès és un exemple de les complicitats que podem construir entre Terrassa, Sabadell i el Consell Comarcal del Vallès Occidental per impulsar un projecte que significa una sortida en clau verda i circular a la crisi sanitària, econòmica i social, però també una aposta de futur centrada en la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat. Se’n poden beneficiar fins a 800.000 persones, xifra que equival gairebé a un 10% de la població de Catalunya: és un canvi d’escala que permetrà assolir un impacte molt positiu i potent en el medi ambient i en la vida dels ciutadans i ciutadanes”.

L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés ha afegit que “els fonts Next Generation són una oportunitat per abordar projectes de transformació integrals, i això és el que volem fer en tot l’àmbit que limita entre Sabadell i Terrassa, a la zona de la Nacional-150. Volem convertir-lo en un entorn d’alt valor mediambiental, amb la sostenibilitat i la recuperació com a motors de transformació. Per a nosaltres treballar per garantir la sostenibilitat és un compromís ferm, perquè o som sostenibles o no tindrem futur. I en aquest compromís hem d’anar plegats, perquè el medi ambient no entén de fronteres municipals o comarcals. Per això el Parc Vallès Circular és un exemple d’aquesta voluntat, que engloba des de la millora de la gestió de residus fins la connexió entre el Parc Agrari de Sabadell i l’Anella Verda de Terrassa. L’única manera d’aconseguir fites tan ambicioses és fer-ho amb la col•laboració”.

El projecte Parc Vallès Circular vol suposar una veritable transformació de l’entorn de la N-150 amb 11 projectes diferents que tenen a veure amb els equipaments que hi ha en aquest espai així com en la pròpia via de comunicació. És un projecte de transformació ambiental i social que ha de permetre abordar canvis a diferents nivells. En aquests moments el projecte s’està definint i compartint amb les diferents empreses i institucions implicades. Pel que fa a la gestió dels residus, es vol aconseguir un canvi de paradigma per poder assolir el 75% de recollida selectiva transformant el sistema actual amb l’aplicació de sistemes intel•ligents i amb l’ampliació de la Planta de tractament de la fracció orgànica de Can Barba.

L’ampliació de la Planta permetria absorbir tota la matèria orgànica que es reculli separadament i a la vegada incrementaria la producció de biogàs, amb la qual cosa es podria alimentar les flotes de camions de recollida de residus de la comarca. El projecte Parc Vallès Circular també preveu una planta de transferència, una planta de serveis a les petites i mitjanes empreses i una planta de de voluminosos i tèxtil. A més, la transformació de l’entorn de la N-150 es completaria amb un nou planejament urbanístic per a l’espai i la connexió entre el Parc Agrari de Sabadell i l’Anella Verda de Terrassa. També s’actuaria en l’àmbit energètic, amb la creació d’una comunitat energètica a la zona i es preveu la transformació de Mercavallès en un mercat circular i amb serveis afegits. En un altre ordre de coses, el projecte Parc Vallès Circular també contempla un Centre d’interpretació ambiental i activitats de formació per crear i formar persones per donar resposta a les necessitats de noves vocacions en el sector.

Els socialistes volen recuperar el Pla de Barris amb una inversió de 250 milions

El Partit dels Socialistes defensen les necessàries transformacions dels barris i asseguren que si tornen a governar la Generalitat recuperaran la Llei de Barris amb una injecció de 250 milions d’euros anuals. Els socialistes acusen els governs de JxCat i ERC d’abandonar els barris catalans «quan més falta els hi feia» i aposten per la transformació profunda dels barris perquè el projecte suspès permetia tenir unes ciutats «sanes cohesionades i resilients».

Per la regidora, Eva Candela, la crisi ha castigat especialment els barris de pobles i ciutats amb alts nivells d’atur, desigualtats, degradació de l’espai públic i d’habitatges i ara amb la Covid-19. Pels socialistes la igualtat d’oportunitats comença als barris «per poder avançar plegats sense deixar ningú enrere». És per això que el PSC defensa un model de transformació com el què es va aconseguir a la Maurina amb la Llei de Barris, fent un barri més actiu, cohesionat, amb equipaments públics, intervencions socials i mesures d’accessibilitat.

Segons Candela «aquest exemple és només un dels múltiples casos d’èxit arreu de Catalunya» que va ser gràcies a un govern de progrés presidit primer per Maragall i després per Montilla, amb la complicitat de la ciutadania i dels ajuntaments socialistes, com el de Terrassa d’abans. Per això, a les pròximes eleccions aposten per un govern de canvi a la Generalitat que garanteixi la inversió de 250 milions l’any que consideren necessària pels barris de Catalunya.