Entradas

El Marc Garcia és el primer nadó de l’any de Terrassa

El primer nadó terrassenc d’aquest 2024 és en Marc Garcia Gutiérrez, ha nascut 07:17h del 1 de gener, a l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. Els orgullosos pares, Ester Gutiérrez Gonzàlez i Ignacio Garcia Gacia, són  tots 2 residents a la ciutat. El Marc ha  pesat 3,230 kg i ha mesurat 50,5 cm. Afortunadament, tant la mare com el nadó es troben en perfecte estat de salut.

D’altra banda, el Jacob ha estat el primer nadó del 2024 en néixer a Catalunya. La seva arribada ha tingut  lloc a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, a la regió sanitària Alt Pirineu i Aran, just després de la mitjanit, a les 00:01 hores. Amb un pes de 2,630 kg, el petit Jacob és fill de Liseth Manuela i Wilson David, residents a la capital de l’Alt Urgell. 

[Foto: MútuaTerrassa]

Ramon Pons, Terrassenc de l’Any 2023

L’empresari industrial Ramon Pons ha estat escollit com a Terrassenc de l’Any 2023 per la seva trajectòria al capdavant de diversos projectes empresarials. Pons destaca com un dels fundadors, junt amb Francesc López i Ramon Comellas, del grup Circutor, empresa de solucions energètiques innovadores.

De jove, amb la seva dona Maria Rosa González i Pujol, amb qui ha tingut dos fills, va estar vinculat al món sardanista en els inicis de l’Agrupació Folclòrica Amunt i Crits. Pons arriba als 87 anys amb un itinerari professional que ha discorregut paral·lel a l’evolució i modernització de la ciutat que l’ha vist créixer professionalment.

Ara rebrà de la mà d’El Social, el reconeixement de tota una ciutat, a una de les personalitats i activitats professionals més destacades.

Primera producció de vi de la varietat de raïm terrassenc

Ja hi ha la primera producció de vi de la varietat terrassenc. Així ho ha donat a conèixer aquest dimecres el regidor de Medi Ambient Carles Caballero.  Es tracta d’un vi produït a Manresa amb raïm d’aquesta varietat que s’està recuperant. Feia un segle que no es feia vi amb aquesta varietat. Caballero agraeix a la Denominació d’Origen Pla de Bages que hagi produït el vi.

Recordem que Terrassa està treballant per recuperar la tradició vitivinícola en una finca a Mossèn Homs.

 

L'Ajuntament adjudica a Rabassaires la finca de Mossèn Homs per recuperar la vinya - Canal Terrassa

El Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals comptarà amb dos projectes terrassencs

La recuperació del cultiu de la vinya i el programa de sòl no urbanitzables són els dos projectes amb els quals comptarà l’actual convocatòria del Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals de Catalunya (BBP). En cas d’acceptació, formaran part de les més de 300 pràctiques que poden ser consultades pels organismes interessats a millorar els serveis de la ciutadania. Les dues propostes es presenten perquè s’han considerat innovadores i que poden ser aplicades per altres ajuntaments o entitats locals.

Terrassa pot recuperar el seu passat vitivinícola gràcies al projecte del cultiu de la vinya. En aquest cas, es plantaran 4.500 ceps en una parcel·la de la finca municipal de Mossèn Homs d’1,6 hectàrees. Serà explotada per l’empresa Rabassaires. També, es vol recuperar el Terrassenc, una varietat autòctona molt lligada al patrimoni agrícola local. Un 10% de les vinyes seran destinades al cultiu experimental de la varietat a recuperar.

La segona iniciativa el programa de sòl no urbanitzable té com a finalitat protegir el patrimoni agrícola, històric i cultural a l’Anella Verda. Creada durant el 2021 per un equip multidisciplinari que es dedica a inspeccionar i controlar les construccions i els usos que es fan actualment a l’entorn protegit. El mateix Ajuntament explica que el darrer any va tancar amb una cinquantena d’inspeccions, que van derivar en 26 requeriments a les propietats per construccions sense llicència, per construccions precàries o en mal estat, acumulació de residus o usos indeguts.

Avui dia, ja són 29 projectes de Terrassa els que recull el Banc de Bones Pràctiques des de l’any 2010.

 

Finca Mossèn Homs

L’Ajuntament adjudica a Rabassaires la finca de Mossèn Homs per recuperar la vinya

Nou pas per a la recuperació del cultiu de la vinya al terme municipal de la ciutat. L’Ajuntament adjudica a l’empresa Rabassaires l’arrendament d’una finca d’1,6 hectàrees a Mossèn Homs, en plena Anella Verda, per a la recuperació i reintroducció de les varietats autòctones del Terrassenc i el Trobat Blanc. L’objectiu és, per contracte, la recuperació i posterior comercialització d’una varietat de vi, procedent dels ceps tradicionals que es cultivaven al Vallès i recuperar el passat vitícola terrassenc.

En el contracte signat per 10 anys i ampliable a 30, l’arrendatari es compromet a gestionar la plantació de la varietat escollida amb l’Ajuntament i treballar en la seva recuperació. A mitjans del segle XIX quan la vinya representava el 70 per cent de les terres de conreu a Terrassa hi havia fins a sis varietats de raïm. En negres es cultivava el sumoll, la garnatxa i el terrassenc. I en les varietats de blancs el picapoll, el macabeu i el trobat blanc.

Les varietats del terrassenc i el trobat blanc, estan pràcticament perdudes i ara es volen recuperar. Per això el 10 per cent de la vinya, unes 450 plantes, es dedicaran al cultiu experimental per recuperar aquestes varietats locals desaparegudes. El Terrassenc era un raïm de gra atapeït de color verd fosc resistent al fred i a les plagues. El Trobat Blanc és de gra fort i compactat, consistent i que fa un raïm de mida mitjana. La finca té una capacitat per a 4.500 ceps que amb tots els tractaments i després de 50 anys podria tornar a donar fruits el 2026.

En cinc anys Terrassa podria recuperar la producció de la vinya i fins i tot comercialitzar una varietat de vi local propi amb Denominació d’Orígen. La plantació de la vinya està regulada per la Unió Europea. Ara s’haurà de demanar autorització per aquesta nova plantació que permet incrementar un màxim anual de l’1 per cent de la superfície. Si tot va bé es podria iniciar la plantació el 2023 i obtenir les primeres ampolles de vi els cinc anys posteriors.

L’adjudicatari, Rabassaires, treballa actualment en parcel·les on encara mantenen vinyes velles del passat vitícola del Vallès. Ara busca terrenys en desús com la finca de Mossèn Homs, per replantar vinyes, un cultiu on abans havia estat molt present a la comarca. Una forma de recuperar el territori i la seva memòria a través d’antics cultius gairebé històrics, com la vinya i el vi. I que en el futur pugui esdevenir una activitat econòmica més, dins l’Anella Verda que envolta la ciutat.

Ferit per arma blanca un menor terrassenc a la sortida d’una discoteca

Un noi de 17 anys i veí de Terrassa va resultat ferit per arma blanca el passat dissabte a la nit a l’exterior d’una discoteca de Sant Quirze del Vallès. Els Mossos d’Esquadra han confirmat el cas, expliquen que l’estat de salut del noi no és crític però no en donen més detalls al·legant que la investigació està oberta.

Els fets es van produir cap a les tres de la matinada, als voltants de la discoteca Waka, al terme municipal de Sant Quirze però al límit amb el de Sabadell. Els serveis d’emergència van traslladar el ferit a l’Hospital Parc Taulí on va ser ingressat.

Les circumstàncies del succés encara no estan clares ni els motius de l’apunyalament. Els Mossos han de determinar si l’atac es va produir en una baralla o si la víctima va ser assaltada. La investigació dels Mossos se centra en la recerca de possibles testimonis i les imatges de les càmeres de seguretat properes.

 

 

 

Terrassa recuperarà la tradició vitivinícola i la seva varietat de cep «terrassenc»

El setembre, l’Ajuntament traurà a concurs la concessió d’una finca de l’Anella Verda per recuperar el cultiu de la vinya i en concret la variant local del raïm «terrassenc». Es tracta d’1,6 hectàrees darrera la residència de Mossèn Homs, on ja s’ha preparat el terreny, amb capacitat per a cultivar-hi 4.500 ceps, un 10 per cent dels quals en cultiu experimental per recuperar el «terrassenc», denominació de la varietat local.

L’objectiu és recuperar la cultura vitivinícola que a mitjans del segle XIX representava el 70 per cent de la superfície de conreu a Terrassa, i el 17 per cent de tota la producció de vi de Barcelona. Un impuls per recuperar la memòria, la història i el patrimoni agrícola i que la producció de vi esdevengui una activitat econòmica més de l’Anella Verda.

A principis del segle XX, la majoria d’industrials terrassencs propietaris de les terres de conreu, van deixar caure les produccions de la vinya per la dificultat de treure’n un bon rendiment econòmic en front la creixent activitat industrial. Amb tot, Terrassa és l’única zona que aporta el seu gentilici a una varietat de raïm.

L’Ajuntament fa una crida a les xarxes perquè es facin arribar les geolocalitzacions de les restes de ceps que puguin haver-hi pels boscos de l’entorn. El Consistori calcula que ens uns 24 mesos i després de 50 anys, a Terrassa es podrà tornar a beure vi de producció cent per cent local.

El partit Tot per Terrassa celebra amb una exposició dos anys de la victòria a les eleccions

Tot per Terrassa, el partit local que va guanyar les darreres eleccions municipals, celebra dos anys d’aquella victòria amb una exposició de fotografies. En les eleccions de l’any 2019 i per sorpresa, una nova candidatura encapçalada per l’exalcalde socialista, Jordi Ballart, s’alçava vencedor amb 10 regidors, i trencava 40 anys d’hegemonia del PSC al Consistori.

Per això i per culpa de la Covid, el partit ha celebrat l’efemèride de forma reduïda a la Sala Born de la Rasa, la mateixa on va celebrar la victòria de les eleccions. A l’acte regidors i membres fidels de la formació que han aportat testimonis gràfics a la mostra, han celebrat l’entrada a l’alcaldia, aquesta vegada amb mesures de seguretat i control d’aforament.

L’alcalde ha agraït el suport rebut per part dels assistents i ha mantingut el compromís de liderar un projecte 100 per cent terrassenc, tot i l’etapa complicada per la pandèmia. Amb aquest segon aniversari, Tot per Terrassa inicia la segona part d’un mandat, amb els ulls posats en sortir de la crisi causada per la Covid-19.

Villatoro publica «La casa dels avis» i tanca una trilogia sobre l’emigració

El periodista i escriptor Vicenç Villatoro estrena «La casa dels avis», l’últim llibre d’una trilogia que parla de l’emigració, la identitat i els principals fets històrics del segle passat. A través de la història particular dels avis materns, el terrassenc repassa la història del segle XX a Terrassa i a Catalunya, i en fa un retrat universal exportable a tot el món.

Villatoro és un periodista de llarg recorregut pels principals mitjans escrits i audiovisuals. En el terreny de la literatura, sempre des d’una mirada terrassenca, ha cultivat grans èxits que han estat traduïts als principals idiomes.

24 anys de la refundació de l’Ateneu Terrassenc a la ciutat

L’Ateneu Terrassenc celebra el seu 24 aniversari de la refundació a la ciutat. En circumstàncies normals l’entitat estaria començant aquests dies la celebració de la Setmana de l’Ateneu per conmemorar el seu aniversari. Conferències, concerts o un sopar de germanor que no s’han arribat a programar pel confinament de l’estat d’alarma. A causa de la pandèmia no s’han pogut organitzar ni xerrades ni activitats culturals, com és habitual, per commemorar l’efemèride. El que sí s’ha pogut fer és el tradicional homenatge que cada any l’entitat fa al seu fundador, Joaquim Marinel·lo Bosch, que fou també alcalde de la ciutat.

L’acte ha estat un senzill homenatge davant la placa que recorda el fundador, al passatge Gaudí, amb el parlament de l’actual president de l’Ateneu Terrassenc, Josep Corominas, davant una representació de la junta i de membres de l’entitat humanista.

Corominas ha destacat el paper transversal i aglutinador de la cultura a la ciutat, des que es va fundar l’Ateneu Terrassenc el 1879. També ha recordat als responsable de la refundació a finals del segle passat, alhora que ha apuntat una possible reformulació de l’entitat per adaptar-se a la situació actual. L’acte es va cloure amb el cant d’Els Segadors.