Entradas

Un 82% de les empreses, satisfet o molt satisfet amb les eines online per a teletreballar

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa tanca la seva participació al projecte CVETNET, que ha tingut una durada de 2 anys i mitjançant el qual ha fomentat la millora de les competències digitals de les empreses i dels seus treballadors i treballadores en matèria de transformació digital. En aquest projecte europeu, finançat per Erasmus +, hi ha participat també com a socis la Cámara de España i les cambres de la República Txeca, Àustria, Bulgària, AHK-Bulgaria i Dobrich.

Així, la Cambra de Terrassa ha acompanyat les empreses per ajudar-les en aquesta transformació i que puguin aprofitar les noves competències assolides en favor de la digitalització del negoci. Per fer-ho, s’han utilitzat tècniques i metodologies innovadores: dinàmiques formatives amb escape room, peer learning (aprenentatge entre iguals), mentoring invers (professionals joves mostren a sèniors l’ús d’eines digitals) i metodologies d’e-learning (formació amb eines electròniques). A més, la Cambra de Terrassa va participar activament en l’elaboració dels continguts d’una formació per a formadors, validada per Cámara de España. Aquetes metodologies es publiquen a la web del projecte (www.cvetnet.com) perquè les puguin utilitzar d’altres companyies.

Itineraris formatius individuals per adaptar-se a la transformació digital
En una tercera fase, s’estan analitzant les competències en matèria digital interpersonal, d’empreses i dels seus equips professionals. Els socis europeus de CVETNET han fet una prova pilot amb 100 itineraris, dels quals la Cambra de Terrassa n’ha fet pràcticament una quarta part (24%).

Així, es facilitarà un itinerari de formació individual per a cada treballador/a, que tindran en compte les competències personals i les de la resta de l’equip professional.

Estudi sobre la reacció de les empreses en matèria de digitalització davant la crisi generada per la COVID-19
En el marc del projecte CVETNET, la Cambra de Terrassa va fer, el passat any 2020, un estudi sobre la reacció de les empreses en matèria de digitalització per fer front a la crisi generada per la COVID-19.

El 82% de les empreses enquestades estava satisfeta o molt satisfeta amb l’accés online permanent a la informació per poder optar al mode de teletreball i continuar amb la seva activitat laboral. Així mateix, 3 de cada 4 empreses estava satisfeta o molt satisfeta amb les eines TIC que els han ajudat a fer front a la situació generada per la COVID-19.

En matèria de ciberseguretat, tot i que el 60% de les empreses enquestades es va mostrar molt satisfeta o satisfeta, hi ha un 20% d’enquestats que va manifestar que poc satisfetes o molt insatisfetes en temes de seguretat digital.

L’Ajuntament opta a un premi per la implantació del teletreball durant la pandèmia

L’Ajuntament de Terrassa opta a un premi que reconeix la Millor Experiència de Teletreball en període de Covid. El projecte terrassenc d’implantació del teletreball i eines col·laboratives, és finalista a la XI edició dels Premis Congreso Nacional de Innovación i Servicios Públicos (CNIS), que se celebra demà 26 de novembre a Madrid. El Premi reconeix les millors estratègies de gestió de teletreball aplicades durant la crisi en els àmbits organitzatius, normatius, tecnològics i d’atenció la ciutadania.

El treball presentat per Terrassa és la «Implantació de teletreball i eines col·laboratives en temps rècord» i exposa com una organització integrada per unes 3.000 persones, que no tenia regulat el treball a distància, va ser capaç en 5 dies de garantir el teletreball als equips essencials amb puntes de 1.200 i 1.400 persones teletreballant simultàniament. Paralel·lament es van implementar les eines per permetre fer reunions telemàticament, tant en la comunicació com en el treball col·laboratiu.

Més endavant i per formar l’organització, es va crear la figura interna dels «embaixadors digitals» i referents d’equips per donar suport i fer seguiment dels grups. Entre 2020 i 2021 s’han fet més de 400 sessions internes de formació amb més de 2.000 participants en TEAMS avançat, ús de documents compartits, To-Do i Planner. També s’ha creat un fons documental de formació i documentació. Fins l’octubre d’aquest any 2021, s’han preparat i facilitat 750 equips de treball per a teletreballar i es mantenen entre 800 i 900 connexions remotes simultànies entre les 7 del matí i les 10 del vespre.

En l’actualitat l’Ajuntament avança en la represa de la normalitat organitzativa promovent el retorn progressiu als centres de treball en compliment de les mesures de seguretat. Juntament amb Terrassa opten a un reconeixement en aquesta categoria l’Ajuntament del Valle de Egüés, de Pamplona, i la Universitat de Salamanca. El Congrés CNIS organitzat pel Club d’Innovació i l’Ajuntament de Madrid, reuneix els representants de tots els nivells d’administracions públiques i empreses del sector, en la principal trobada sobre administració electrònica. Aquesta XI edició serà un marc d’intercanvi d’experiències i solucions per crear valor públic i adaptar les administracions a un futur més sostenible.

L’Ajuntament començarà a implementar el 2021 una xarxa sense fils ciutadana

L’Ajuntament de Terrassa començarà a implementar el 2021 una xarxa de wi-fi ciutadana accessible per a tothom. El primer pas serà una primera fase que es desenvoluparà gràcies a fons europeu, i que té previst instal·lar connexió sense fils a les zones més properes als centres i casals cívics. L’objectiu és, mitjançant l’elaboració d’un mapa de cobertura, garantir l’accés a internet a tothom, especialment a les famílies amb menys recursos. Ho ha explicat la regidora de Transparència i Qualitat, Tecnologia, Plans i Projectes, Ona Martínez, durant l’audiència pública de l’àrea de Serveis Generals i Govern Obert. D’aquesta manera l’equip de govern vol fer més petita la bretxa digital, que la pandèmia ha fet més manifesta aquest últims mesos: s’ha incrementat el teletreball i els joves han hagut d’estudiar des de casa, un fenòmen per al qual no tothom estava preparat. En aquest sentit, Martínez també ha avançat que l’Ajuntament està estudiant un projecte de caire social per facilitar l’accés a internet a tots els estudiants.

El dret d’accés a internet és un dret universal reconegut per l’ONU i també per la legislació espanyola en la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades Personals i garantia de drets digitals (LODGDD).

Ciutadans reclama ajuts per conciliar la vida laboral i familiar durant la pandèmia

El grup municipal de Ciutadans vol elaborar un programa d’ajuts per donar suport a pares i educadors que no poden optar pel teletreball, i afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar durant la pandèmia de la Covid-19. El regidor David Aguinaga considera que l’Ajuntament ha d’oferir a les famílies un programa d’ajuda de professionals de l’educació i serveis socials si s’escau perquè els progenitors sense alternativa puguin conciliar la vida laboral i familiar.

La proposta que es presentarà a debat a la Junta de Portaveus insta a l’Ajuntament i a d’altres administracions a “adoptar mesures excepcionals oportunes perquè les persones treballadores en ocupacions presencials tinguin alternatives que no sigui la reducció salarial”. Ciutadans també demana al Govern d’Espanya prorrogar indefinidament el caràcter preferent del teletreball i el dret a l’adaptació i reducció de jornada del pla MECUIDA que s’acabava el passat setembre.

La iniciativa també preveu que la Generalitat desplegui abans d’acabar l’any els recursos tècnics i econòmics necessaris perquè els treballadors puguin accedir al teletreball. I reclama al Govern coordinar els diferents departaments per “respectar tots els drets a la conciliació, descans i prevenció de riscos laborals en l’àmbit del teletreball”. La proposta contempla un acord de les forces socials “per fomentar l’horari flexible, la jornada intensiva, el treball per torns, la formació o activitats de voluntariat en hores de feina i la possibilitat d’abandonar el lloc de treball davant una emergencia familiar”.

La Cecot valora positivament l’element de la negociació col·lectiva en la Llei del Treball a distància

La Cecot considera que el RDL de Treball a distància  pot ser un molt bon instrument laboral i social per contribuir a articular una societat del S.XXI.

El fet que la Llei obligui a l’empresa a facilitar les eines i equips per desenvolupar el teletreball però que, en canvi, permeti que la compensació de les despeses es concreti mitjançant la negociació col·lectiva és un element clau per poder adaptar-la a la infinitat de casuístiques que es donen a l’activitat productiva del teixit empresarial català.

L’entitat també valora positivament que la nova regulació del teletreball no s’hagi d’aplicar a les empreses que han hagut d’adoptar el teletreball com a mesura per combatre el risc de contagi de COVID-19, donada la situació d’excepcionalitat generada per la pandèmia des del passat mes de març.

El mes de juliol, des de l’àrea d’assessorament laboral i el Club Cecot de Recursos Humans, es va dur a terme un document que contemplava reflexions i propostes pensades per contribuir al debat sobre la necessitat de regular el teletreball i val a dir que l’actual RDL de Treball a Distància les recull, per la qual cosa l’entitat empresarial es mostra prou satisfeta amb el redactat final de la Llei.

Un document d’anàlisi de la Cecot vol avançar en la regulació del teletreball

La Cecot aposta pel teletreball i reclama una anàlisi en profunditat de tots els actors implicats per fer-lo viable. L’organització empresarial ha elaborat un document d’anàlisi i de mesures per contribuir a enriquir el debat per la seva regulació. L’objectiu és arribar a un acord amb una base prou sòlida com per executar mesures adaptables a la realitat i necessitats socials.

La patronal assenyala que, per a les empreses, el teletreball pot implicar més expansió geogràfica i captació del talent, menys absentisme laboral i despeses de desplaçament, així com una organització orientada al treball per objectius. Per contra, pot suposar una menor identificació del treballador amb l’empresa, de difusió de lideratges o de control de la informació confidencial.

En el cas de les persones treballadores, Cecot creu que podrien trobar avantatges en una major autonomia i flexibilitat, major conciliació amb la vida familiar, menys temps de desplaçaments o més oportunitats laborals. I com a inconvenients, el document inclou un possible aïllament de la persona, sedentarisme o augment de conflictes en el nucli de convivència.

Des del punt de vista social, l’entitat apunta menys desplaçaments i menys contaminació, menys accidents “in itinere” o la inserció de determinades persones al mercat de treball, mentre que disminuiria el control sobre les condicions en el treball o la promoció de relacions interpersonals.

Àngel Buxó, nou president del Club CECOT de Recursos Humans

La Junta Directiva del Club Cecot de Recursos Humans ha nomenat Àngel Buxó com a nou President, en substitució de Xavier Cots, director coorporatiu de Cirsa. Cots deixa la presidencia per motius professionals després de 2 anys al capdavant del Club. Buxó afronta el repte de replantejar un nou marc jurídic en les relacions laborals que ha comportat l’impacte del coronavirus en el món del treball.

En aquesta nova etapa, el Club no només vol posar la mirada al curt termini sinó plantejar-se també la refundació d’un nou marc jurídic de relacions laborals que permeti equiparar-les a l’entorn laboral actual, amb una regulació efectiva del teletreball, de la flexibilitat horària, del treball en col•laboració o de la prestació de serveis per projectes. És a dir, formular les reformes estructurals necessàries per homologar el mercat de treball als temps actuals.

Àngel Buxó és Graduat Social i Diplomat en Direcció d’Empreses per la UPC i Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals. És assessor en recursos humans de la CECOT, conciliador del Tribunal Laboral de Catalunya i Secretari d’Organització d’Autònoms de Catalunya. Compta amb una ampla experiència al capdavant de recursos humans de diferents empreses públiques i privades, nacionals i internacionals.

L’Ajuntament estima que deixarà d’ingressar 12 milions d’euros

L’Ajuntament de Terrassa deixarà d’ingressar uns 12 milions d’euros, la meitat dels quals de recursos propis i la resta de l’Estat central. Aquesta és una primera estimació en la revisió del pressupost d’aquest any que a partir d’ara s’ajustarà a l’impacte real de la crisi del coronavirus. En la Comissió de Serveis Generals d’aquest dijous també s’ha tractat la desescalada del confinament en tots els àmbits municipals.

La fase 1 de la desescalada representa la recuperació paulatina de l’atenció presencial en les oficines municipals, mantenint i reforçant encara els serveis telemàtics. A banda d’adaptar tots els espais a la nova normativa de protecció i seguretat, aquest dilluns entre 200 i 250 treballadors municipals que fins ara feien teletreball compaginaran la via telemática amb la feina presencial.

L’Ajuntament vol potenciar el teletreball i alhora reforçar les eines per facilitar el contacte del treballador amb el seu lloc de treball. En aquest sentit el Govern desmenteix haver menyspreat la col•laboració dels sindicats en la desescalada de la fase 1, tot i que admet que es pot millorar la comunicació.

L’Ajuntament es planteja què fer amb els impostos ajornats

Fins l’1 de juny l’Ajuntament es planteja reflexionar sobre el futur dels impostos i taxes municipals ajornats quan es va decretar l’estat d’alarma a tot l’Estat. L’equip de Govern convida a la resta de grups polítics de l’Ajuntament a aportar idees sobre la situació i prendre decisions i mesures concretes sobre si cal suprimir o ajornar algún d’aquests pagaments. I això en el marc d’un pacte de ciutat per a la reactivació econòmica que proposa el Govern.

Entre d’altres i veient els efectes del confinament social, es van anul•lar els pagaments d’imposots fraccionats ajornant part de l’Impost de Bens Immobles i d’Activitats Econòmiques, la taxa de vehicles o l’actualització de padrons. També es va ajornar pel setembre la taxa de residus que habitualment arriba al mes de juliol. Ara el Govern proposa un debat obert sobre quins d’aquest pagaments s’han de suprimir definivament, com una part de la recollida de residus i de l’aigua pels comerços tancats, tal i com apunten alguns partits, o quins es poden encaixar en el calendari fiscal fins a finals d’any.

També tenint en compte la previsible baixada de l’aportació d’altres adminsitracions i l’estat actual de tresoreria de l’Ajuntament. Tota aquesta discussió, junt amb d’altres mesures de suport a l’economia local per després de l’estat d’alarma, s’hauria de fer en el marc d’un pacte de ciutat per a la reactivació econòmia. Un acord d’ampli espectre que a més dels partits polítics podría incloure les entitats econòmiques i socials de la ciutat. A la comissió de Serveis Generals, celebrada telemàticament aquest dijous, també s’han passat comptes de la compra de mascaretes, de la modificació de la plantilla per aquest any o de l’aplicació d’urgència del teletreball a l’administració local.

En aquet sentit i a causa de la pandèmia, en l’actualitat el 90 per cent de la plantilla de l’Ajuntament fa teletreball amb certa normalitat, amb pics de mil persones treballant alhora des de casa. Això ha comportat una rápida i urgent adequació dels equips informàtics, servidors i connexions per fer videoconferències, reunions i grups de treball via telemàtica, com ara les habituals comissions que debaten els punts que arribaran al ple.

CCOO elabora un decàleg del teletreball d’emergència de l’entorn educatiu

A partir del tancament dels centres educatius el passat 13 de març, s’han ocasionat diferents dinàmiques en relació a l’educació on line i el teletreball del personal educatiu. La Federació d’Educació de CCOO s’ha pronunciat en diferents moments sobre aquest tema i ha difós un estudi, fruit de més de 3.200 enquestes. Ara presenta una proposta concreta, en forma de decàleg, del que entenen ha de ser un marc mínim i comú en el sector en aquesta situació d’emergència.

Segons el sindicat, ateses les implicacions que el teletreball suposa pel que fa a les condicions de treball, personals i familiars, de seguretat i salut en el treball, és imprescindible que s’obri una negociació amb els interlocutors socials com a representants dels treballadors i treballadores, prestant especial atenció a les qüestions relacionades amb la jornada, la conciliació, la càrrega de treball i també a la formació. Per a CCOO, el teletreball no pot suposar, en cap cas, una restricció dels drets col·lectius.

Comissions entén que la necessitat que el teletreball s’incorpori com a fórmula de treball requereix que això sigui possible no només per a les empreses i administracions sinó també per a la persona treballadora. En tot cas, segons el sindicat, la seva implantació com a forma de treball prioritària s’ha de limitar al període d’estat d’alarma i confinament de la població, i al manteniment de les activitats educatives a distància que determinin les autoritats governatives.

Davant d’això, CCOO diu que cal tenir en compte que, especialment en aquest context, s’han de fer compatibles les obligacions professionals amb la vida personal, que ha estat totalment trasbalsada pel confinament, i que continuen en vigor els drets de conciliació de la vida personal, laboral i familiar. Igualment, cal tenir present que el teletreball suposa l’aparició de nous riscos laborals que l’empresa té l’obligació de prevenir amb la col·laboració de totes les persones treballadores.

Afegeix que la impossibilitat de la persona treballadora de prestar els seus serveis amb la modalitat de teletreball per manca de mitjans telemàtics o problemes tècnics no pot ser motiu de sanció laboral ni li pot causar un altre perjudici en l’exercici dels seus drets ni en l’expectativa legítima d’aquests, especialment el manteniment de la relació laboral.