Entradas

Tribut solidari a Händel a la Seu d’Ègara

El Cor Barcelona Classic Academy interpretarà un concert solidari en tribut al compositor alemany G.F. Händel. L’acte es durà a terme el pròxim dijous 21 de desembre a les 20:30 amb motiu de l’onzena edició de «El Misteri del Nadal a la Seu d’Ègara».

Els beneficis de l’acte aniran destinats a l’entitat Som Riures Dentistes Solidaris que desenvolupa una intensa tasca d’odontologia solidària per a persones amb risc de vulnerabilitat a la ciutat.

El preu de les entrades és de 15€ € i es poden adquirir a través de la plataforma de Mediolanum o el mateix dia del concert a partir de les 20:00 a la mateixa Seu d’Ègara. L’acte comptarà amb la col·laboració del banc Mediolanum que a través de la seva Fundació Aproxima duplicarà l’import de les donacions que es recaptin.

«El Misteri del Nadal a la Seu d’Ègara» continuarà el dissabte 23 de desembre a les 18:30 amb la lectura dramatitzada del Poema de Nadal de Mn. Antoni Deulofeu amb l’acompanyament musical de l’Ensemble l’Harmonia.

Dimecres 27 de desembre a les 17:00 es farà una catequesi monologada i cantada sobre els pastorets amb Mn. Antoni Deulofeu i el grup Bufanúvols.

També hi haurà un concert de pop amb Malsomni, Pere Moliner i Pablo Oñate el dijous 4 de gener a les 20:00 a l’Església de Santa Maria i tancarà l’edició d’enguany la missa familiar i la cantada de Nadales al pessebre de la Seu d’Ègara el dia 5 de gener en acabar la cavalcada dels Reis.

Totes les activitats d’aquesta edició són gratuïtes excepte el concert solidari del dia 21 de desembre.

La Seu d’Ègara acull una jornada sobre l’aplicació de les noves tecnologies al patrimoni cultural

Passat i futur han confluït aquest dilluns a la seu d’Ègara en la 6a edició de la Jornada d’Art i Patrimoni. En aquesta ocasió, l’activitat ha tractat sobre l’aplicació de les noves tecnologies a la història de l’art antic i medieval i ha comptat amb la participació d’especialistes provinents de diferents institucions i universitats.

La comprensió i divulgació dels monuments històrics està vivint una gran transformació gràcies a eines digitals com la realitat virtual, el videomapping o la digitalització en tres dimensions. La jornada, d’assistència gratuïta, vol acostar a la ciutadania cap a una nova manera de veure el patrimoni i, alhora, busca crear un espai de debat i reflexió sobre el paper de les noves tecnologies.

A través de diverses conferències, els ponents han tractat matèries com la realitat virtual en exposicions, la reconstrucció arqueològica digital o les tecnologies 3D en el patrimoni cultural. Com a novetat, respecte a les edicions anteriors, aquesta és la primera vegada que la jornada d’Art i Patrimoni no es dedica a un tema monogràfic de les esglésies de Sant Pere, ampliant la mirada de manera transversal per a tot tipus de conjunts monumentals i museístics.

La Seu d’Ègara serà l’escenari d’una jornada sobre tecnologia i patrimoni històric

La Seu d’Ègara hostatjarà una nova jornada tècnica d’art i patrimoni organitzada pel Museu de Terrassa. L’acte tractarà l’estat actual, els reptes de futur de la recuperació patrimonial i el coneixement de l’art mediterrani gràcies a la tecnologia. Tot de la mà d’especialistes provinents de l’associació Terrassa amb la Seu d’Ègara (TASE) i la xarxa CORE de Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa.

L’horari contempla diverses ponències magistrals, espais de debat, una gran taula rodona final anomenada «Nous públics per a una nova cultura» i l’espai d’experiències immersives «Intermedit» a càrrec d’UAB Open Lab.

La sessió s’allargarà de les 9.00 hores a les 19.00 hores del dia 27 de novembre i la inscripció a l’activitat és gratuïta i es pot tramitar a través del web https://aoberta.terrassa.cat/tramits/fitxa.jsp?id=7817 fins al 23 de novembre.

Un nou vial permetrà vorejar la Seu d’Ègara i millorar l’accés a la passarel·la de Vallparadís

La Seu d’Ègara es podrà vorejar a peu gràcies a un projecte finançat amb fons europeus. Consisteix en l’obertura d’un carrer a la part del darrera de les esglésies que connectarà els carrers de la Rectoria per una banda amb els Alcalde Picañol i Josep Rigol i Fornaguera.

Amb a aquesta actuació el conjunt monumental es podrà contemplar des d’un nou angle, per la part posterior, a tocar dels absis de Santa Maria i Sant Pere. Actualment les esglésies ja són visibles des del Parc de Vallparadís però la vista és limitada.

Pressupostat en 680.000 euros el projecte es dividirà en dues fases. En una primera es construiran unes escales per accedir a la passarel·la de Vallparadís i es farà una nova rampa, més accessible que l’actual. En una segona fase es construirà el vial de circumval·lació de la Seu d’Ègara per completar la volta.

L’actuació es preveu per aquest mandat.

L’alcalde i el bisbe presentaran al Papa Francesc la candidatura de la Seu d’Ègara a la Unesco

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; i el bisbe de la Diòcesi de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, presentaran aquest dimecres oficialment i de forma conjunta al Papa Francesc la Candidatura de la Seu d’Ègara per ser inscrita a la Llista Indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Durant l’Audiència General,  l’alcalde i el bisbe de Terrassa presentaran a Sa Santedat els aspectes clau de la candidatura de la Seu d’Ègara per formar part del Patrimoni Mundial de la Unesco.

L’alcalde i el bisbe presentaran al Papa Francesc un memoràndum amb continguts relacionats amb el patrimoni artístic i arquitectònic de la Seu d’Ègara, la seva singularitat en relació amb l’època a la qual correspon i la seva història de més de quinze segles.

Durant l’audiència, l’alcalde i el bisbe també lliuraran al Papa una aquarel·la de la Seu d’Ègara, obra del reconegut dibuixant i aquarel·lista terrassenc Robert Cabeza i una reproducció de l’Església de Santa Maria, que conserva les restes de l’antiga catedral d’Ègara.

La Candidatura de la Seu d’Ègara va iniciar el procés per ser inscrita a la Llista Indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco el 27 de març de 2015, amb la presentació oficial del projecte en un multitudinari acte ciutadà que va tenir lloc al recinte gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de Terrassa, la diòcesi de Terrassa i la parròquia de Sant Pere.

L’any 2019 el Consell de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura va acordar inscriure la Seu d’Ègara en la Llista Indicativa, un pas fonamental per poder aspirar a formar part del patrimoni mundial de la Unesco. Des d’aleshores, es treballa en un conjunt de projectes per obtenir la inclusió final d’aquest element històric com a Patrimoni Mundial.

El camí català a Sant Jaume: passat, present i futur d’una peregrinació

La Seu d’Ègara acull aquest dilluns una jornada dedicada a Catalunya i els camins de Sant Jaume. L’activitat està organitzada per l’Ajuntament de Terrassa, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Xunta de Galícia i l’Alberg de Vallparadís i compta amb la participació de diversos especialistes.

El conjunt monumental ha estat l’escenari de la trobada perquè és un enclavament important en el recorregut català d’aquesta peregrinació. A més, Carles Sánchez, professor de la UAB i director de la candidatura de la Seu D’Ègara a convertir-se en Patrimoni Mundial de la UNESCO, ha estat el coordinador del darrer número la revista Ad Limina, una publicació científica i internacional que cada any des del 2010 divulga investigacions sobre aquestes rutes.

L’objectiu del número 14 que s’acaba de presentar és estudiar i valorar fins a quin punt els camins van tenir un paper rellevant en la recepció de peregrins a Catalunya des del segle XII. Per això compta amb una desena de contribucions de diversos especialistes que aborden el tema des de diferents disciplines.

Així, la historiadora Adeline Rucquoi, afirma que hi ha més de 70.000 quilòmetres de camins a Europa que porten a la tomba de l’apòstol i que Catalunya en forma part de des del segle X, cent anys després de la descoberta de les restes.

Aquests camins són importants per entendre el fenomen, l’atracció que el santuari exerceix sobre milions de persones de tot el món.

La jornada també contempla un debat sobre els reptes de futur i un concert de cloenda basat en cants antics relacionats amb el camí.

Jornada Camí De Sant Jaume 4 Jornada Camí De Sant Jaume 3 Jornada Camí De Sant Jaume 2 Jornada Camí De Sant Jaume 1

Carmen Valverde lliura dos quadres dels «Últims moments de Crist» a la Seu d’Ègara

El pati de les Esglésies de Sant Pere era l’escenari aquest passat dissabte al vespre del lliurament de dues obres dels «Últims moments de Crist», de la que n’és autora la pintora terrassenca Carmen Valverde.

L’acte comptava amb un espectacle musical protagonitzat per les veus de Joan Martínez Colás i Laia Camps i el Cor Barcelona Classic Academy.

Els dos treballs de Carmen Valverde van ser realitzats ara 20 anys i durant aquest temps estaven guardats a la rectoria de l’esglesia després de la donació que va fer la pintora. Els dos quadres dels «Últims moments de Crist» s’exposaran a partir d’ara de forma pública a la capella de l’Adoració de la Seu d’Ègara. Una pintura retrata Crist poc abans de morir i en l’altre quan ja és mort.

Carmen Valverde té dues obres més dels «Últims moments de Crist», que l’autora va donar a la Catedral de Jaén i a Torreperogil, a la mateixa província andalusa.

Mort De Crist Valverde 1Mort De Crist Valverde 2

La jornada ‘Catalunya i els Camins de Sant Jaume’, a la Seu d’Ègara

Terrassa és una de les localitats incloses dins el tram català del Camí de Sant Jaume en direcció al Monestir de Montserrat i la Seu d’Ègara se situa en l’epicentre del Camí al seu pas per la ciutat. El recorregut procedeix de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, continua en direcció al Monestir de Montserrat.

La Seu d’Ègara acollirà el proper 9 d’octubre la jornada ‘Catalunya i els Camins de Sant Jaume’. Hi participaran especialistes en àmbits com la història, la història de l’art, la musicologia o el patrimoni i el turisme provinents de diferents institucions i universitats. 

Al llarg de la de tola el dia i les ponents participants analitzaran el fenomen del pelegrinatge al territori català, i debatran al voltant dels reptes actuals als que han de fer front institucions, entitats, així com investigadors i investigadores. Tot per contribuir a un millor coneixement, exposició i difusió dels camins de Sant Jaume i del ric patrimoni artístic associat a aquestes històriques rutes de pelegrinatge.

La jornada, culminarà amb laTaula rodona ‘Catalunya i els Camins de Sant Jaume: actualitat i reptes de futur’,abans de finalitzar amb un concert de cloenda.

L’activitat, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa amb la Universitat Autònoma de Barcelona, la Xunta de Galícia i l’Alberg Vallparadís.

Al marge de ser un enclavament important en el recorregut català del Camí de Sant Jaume, la Seu d’Ègara continua el seu procés per convertir-se en Patrimoni Mundial de la UNESCO, com a peça clau del patrimoni cultural català i universal.

230914 Reunió Alcalde I Bisbe De Terrassa 4

La candidatura de la Seu d’Ègara com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO es presentarà al Papa

L’impuls a la candidatura de la Seu d’Ègara com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO fa un pas important. I és que properament es farà la presentació oficial de la candidatura al Papa Francesc. Aquest fet històric ha estat un dels temes tractats en la reunió que ha mantingut aquest dijous al matí l’alcalde, Jordi Ballart, amb Salvador Cristau, Bisbe de Terrassa.

La reunió formava part d’una sèrie de trobades que l’alcalde manté amb responsables d’entitats presents a la ciutat. La recepció ha servit per analitzar diversos aspectes de la candidatura de la Seu d’Egara com a Patrimoni de la Humanitat, destacant la seva importància per a la ciutat i la seva projecció internacional.

A més, la reunió ha abordat altres temes d’interès comú, incloent-hi la Comissió de seguiment de les Esglésies de Sant Pere i altres qüestions relacionades amb el patrimoni i la cultura de la ciutat.

[Fotos: Ajuntament de Terrassa]

Traces d’un passat romànic (2/5): L’església de Sant Pere d’Ègara

La Seu d’Ègara es postula des de ja fa anys per ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Aquest conjunt monumental, únic a Europa, va ser la seu episcopal del Bisbat d’Ègara, fundat a mitjans del segle V, sembrant així la llavor d’una gran ciutat que s’aniria expandint fins l’actualitat. En aquesta nova entrega sobre l’art romànic a Terrassa, l’historiador Domènec Ferran, ens parla de l’església de Sant Pere.