Entradas

‘Les traces del silenci’, el tràfic d’infants durant el franquisme, al Teatre Alegria

/0 Comentarios/en , /por

El Teatre Alegria acollirà una obra que hibrida entre el teatre de la memòria i el teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada del Vallès de 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants.  «Les traces del silenci» es podrà veure en tres sessions: dissabte 25 de setembre a les 20h. El diumenge, 26 de setembre a les 12h i a les 18h. Les funcions comptaran amb servei d’audiodescripció. Després de la funció de diumenge a les 18:00 h tindrà lloc un col·loqui amb la companyia i la periodista Montse Armengou, autora (conjuntament amb Ricard Belis i Ricard Vinyes) d’»Els nens perduts del franquisme» i directora del programa de TV3 «Sense ficció», i l’historiador Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa.

La història busca compartir amb el públic una recerca real per a plantejar un debat de memòria i de reparació dels crims del franquisme, en un cas on els seus protagonistes encara són vius i encara esperen justícia. Entre les mil víctimes, entre morts i desapareguts, que va deixar la riuada del Vallès, s’hi comptaven nens i nenes dels que mai es van trobar els cossos. Malgrat que amb prou feines hi ha proves materials d’aquests fets, tot apunta que darrera d’aquestes desaparicions no sempre hi havia la mà de la fúria de l’aigua.

Amb l’objectiu d’interpel·lar al públic i enfrontar-lo a les dues cares d’un mateix conflicte, el muntatge presentat per la companyia Therkas Teatre -amb seu a Terrassa- ofereix la possibilitat d’accedir a uns documents inèdits a través de la recerca realitzada per la dramaturga i investigadora Esther Lázaro. Rosa Aguado i Esther Lázaro interpreten a una historiadora i una arxivera, dos personatges de diferents generacions entre els que esclatarà el conflicte, que no és cap altre que el lloc de la memòria democràtica en el segle XXI.

La Comissió de les Rieres recorda les víctimes de les riuades i reconeix la feina dels voluntaris 57 anys després de la tragèdia

/0 Comentarios/en , /por

La nit del 25 de setembre de 1962 es va viure la major catàstrofe de l’època moderna a Terrassa i a la nostra comarca: les riuades. Es van registrar pluges de 223 litres per metre quadrat, de mitjana, que van desbordar rieres i torrents. Més de 300 persones van morir a la nostra ciutat. Un miler, a la comarca. Són les xifres oficials.

57 anys després es recorda aquella data posant l’accent en les assignatures pendents i sense descuidar les víctimes i els voluntaris. La Comissió de les Rieres (formada per 19 associacions i entitats) continua reivindicant unes lleres dignes i segures perquè aquell succés no s’oblidi i sobretot perquè no es torni a repetir.

La Plaça de la Immaculada, al barri d’Ègara (un dels més damnificats perquè aquí es calcula que van perdre la vida unes 150 persones en el que es va anomenar “el triangle de la mort”) és l’epicentre del programa actes.

Una exposició fotogràfica i projeccions audiovisuals recorden com era la ciutat llavors, creixent sense planificació i d’esquenes al perill de l’aigua. També es recorden els noms de les víctimes i la ciutadania ha pogut escriure en una targeta un record d’aquell dia o un desig pel futur. Tots els escrits s’han dipositat en la maqueta del que podria ser el futur monument d’homenatge a les víctimes i al treball dels voluntaris. Diuen que és una manera de passar d’un mal record a la construcció d’una identitat social col•lectiva d’una ciutat que va saber superar la tragèdia.

Els actes centrals de l’aniversari, aquesta tarda, serviran per reconèixer la tasca dels voluntaris, un grup de persones que durant 12 dies van identificar i enterrar els morts. Se’ls coneix com la Brigada de la Mort. També hi haurà una ofrena floral i una caminada silenciosa i amb llanternes que s’ha anomenat “la Marxa de llum”.

La Comissió recorda que la regidoria de Rieres ha nascut de la pressió veïnal però que, de moment, no té partida pressupostària.

Santi Baró ha novel·lat les riuades del 1962 en el seu darrer llibre, ‘La filla de la tempesta’

/0 Comentarios/en , /por

Santi Baró ha novel·lat les riuades del 1962 en el seu darrer llibre, ‘La filla de la tempesta’. L’escriptor nascut a Terrassa diu que feia molts anys que tenia la idea al cap, uns fets que els seus pares van viure i que ha donat hores de sobretaula amb la família. La tasca d’investigació li ha permès arrodonir l’argument.

‘La filla de la tempesta’ és una història de supervivència que ens endinsa en la Catalunya dels anys 60, en la important onada d’immigrants d’Andalusia que fugien de situacions molt precàries i que van venir fins aquí atrets pel boom industrial.

La bibliografia de Santi Baró és àmplia, la formen més d’una vintena d’obres, però n’hi ha una que va ser decisiva per trobar l’estil que ha triat per al seu darrer treball. És ‘Lluna de gel’ i està basada en la història real d’una adolescent romanesa que va aconseguir fugir d’una xarxa de prostitució.

Així va sorgir la història de la Mariana, una noia cordovesa que arriba Terrassa amb tota la família i la maleta carregada d’esperança i il·lusions. Santi Baró presentarà ‘La filla de la tempesta’ el dimecres 30 de gener en un acte a la Llibreria Cinta a les 7 de la tarda.