Entradas

‘La riuada del 62’, a l’Arxiu Comarcal

/0 Comentarios/en , /por

L’Arxiu Comarcal acull aquests dies l’exposició «La riuada del 62. Perspectiva històrica i social d’una catàstrofe al Vallès Occidental». Un recull de textos, diaris i fotografies que fan reflexionar sobre aspectes com la immigració, els efectes de la riuada, les víctimes o la solidaritat, entre d’altres fets que van coincidir amb la catàstrofe aquell setembre de 1962.

El comissari de l’exposició és l’historiador Jaume Parras que va parlar sobre «La riuada immoral del franquisme» per completar la visió de la mostra. D’aquesta exposició se n’ha fet un catàleg i material didàctic per als escolars sobre les causes i les conseqüències d’un fet catastròfic d’aquestes característiques.

La mostra forma part d’una sèrie d’actes que des del mes de setembre commemoren i recorden a la ciutat els 60 anys d’un dels fets més greus que en els darrers anys han passat a la comarca. Uns actes que han anat des de visites guiades als escenaris de la riuada, passant per un mural a la plaça del Tint i actes commemoratius simultanis als barris més afectats.

Tot per donar resposta a la necessitat de fer memòria i reclamar justícia. Terrassa recorda que la nit del 25 de setembre de 1962 van caure en tres hores, 200 litres de pluja per metre quadrat, la qual cosa va fer multiplicar el cabal de les rieres que s’emportaven unes 1.000 vides per endavant, i deixaven una devastació material mai vista.

 

Expo Riuada

Una xerrada posa en primer pla a les víctimes de la riuada de 1962

/0 Comentarios/en , , /por

Mai és tard per parlar de les víctimes, per acompanyar les famílies ni per reconèixer familiars. Amb aquesta idea l’Arxiu Històric va acollir aquest dijous la tercera i penúltima d’un cicle de conferències amb el títol «La riuada del 62. Perspectiva històrica i social d’una catàstrofe al Vallès Occidental».

Una forma més de completar la memòria històrica de la comarca. En aquesta ocasió, i de la mà de l’Associació de Nens Desapareguts de la Riuada del 1962, s’ha donat veu sobretot a les víctimes, en un esforç de recerca d’arxius i de testimonis i sobretot dels nens que van desaparèixer amb el tràgic temporal.

A la xerrada es va denunciar que durant la nit del 25 al 26 de setembre de 1962, moltes persones van perdre el dret a la vida, a la integritat moral i, en concret 2.171 persones, van perdre el dret a l’habitatge. Uns fets dels quals van haver-hi responsables polítics, econòmics i socials.

Terrassa recorda les víctimes i les conseqüències que van deixar les riuades 60 anys després

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa commemora des del passat divendres i fins a finals d’octubre el seixantè aniversari de les catastròfiques riuades del 1962 que van acabar amb la vida de centenars de persones.

L’arribada massiva de migrants a la ciutat durant els anys cinquanta va provocar una gestió urbanística ràpida i poc eficaç amb la construcció d’habitatges en zones poc segures en cas d’aiguat. Aquest fet va multiplicar els danys de la catàstrofe natural que no només va afectar Terrassa, sinó també a d’altres zones del Vallès.

L’Ajuntament, en conjunt amb la regidoria de Rieres, ha organitzat una sèrie d’activitats programades durant tot el mes per a recordar i homenatjar les víctimes i les repercussions d’aquest desastre natural dels anys seixanta.

Una de les primeres activitats commemorativa s’ha celebrat aquest diumenge 25 de setembre, el mateix dia seixanta anys després ha servit per a que el Museu de Terrassa faci una visita guiada recorrent les zones del centre que es van veure més afectades.

També diumenge s’ha estrenat a la plaça del Tint un mural fet per l’artista David Muñoz, que pretén conscienciar de la magnitud de la tragèdia amb documentació extreta de l’arxiu.

Durant la tarda han seguit les activitats programades. A les cinc de la tarda ha estat el torn de dues exposicions simultànies d’altres zones afectades com Les Fonts i Poble Nou. Ambdues exposicions han ofert l’oportunitat d’algun testimoni d’explicar quin record en té d’aquell vint-i-cinc de setembre del seixanta-dos.

Per acabar amb aquest primer cap de setmana d’actes commemoratius s’ha fet una ofrena floral a la plaça de la Immaculada en record a les víctimes i als familiars.

També s’ha fet una marxa de llum fins la riera de les Arenes, la zona de Terrassa que va patir, de manera més brusca, les conseqüències d’aquella fatídica riuada.

L’Ajuntament recorda a l’Agustín San José, deportat pels nazis

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa fa un nou pas en la recuperació de la memòria històrica. Aquest dijous ha estat una reunió amb Fausto San José, fill de l’Agustín San José, deportat al camp de concentració de Mathausen. L’alcalde, acompanyat per la regidora de Memòria Històrica Ona Martínez, ha descobert un llibre, «Retazos 1939-1945», que va fer l’Agustín sobre els deportats al tristament famós camp de concentració

D’altra banda, a la reunió també s’ha parlat d’un llibre escrit per Fausto San José sobre les riuades de 1962. Un encàrrec del aleshores alcalde Josep Clapés. El passat 5 de maig, dia de les persones deportades i víctimes de Mauthausen, coincidint amb l’alliberament del 1945, Terrassa va homenatjar a seixanta nou terrassencs, resistents republicans i lluitadors antifeixistes, deportats als camps d’extermini entre més de 9 mil persones.

L’ofrena floral i l’homenatge, davant la Capella del Cementiri Vell, també va servir per impulsar el projecte Stolpersteine per instal·lar unes llambordes especials davant els domicilis dels terrassencs deportats, entre els quals hi ha l’Agustín San José, per restablir la seva dignitat en front el feixisme.

Sensors i barreres automàtiques per minimitzar riscos a la riera del Palau en cas de crescuda sobtada

/0 Comentarios/en , , /por

Sensors i barreres automàtiques per controlar els accessos de la riera del Palau i minimitzar els riscos en cas de crescuda sobtada del cabal. Aquest és l’objectiu d’un nou sistema de seguretat, que ha estat en període de proves durant algunes setmanes i que, l’alcalde i alguns regidors han visitat aquest dilluns, aquest dilluns al matí quan ja s’ha posat en marxa definitivament.

El dos sensors, un al carrer d’Edison i aquest, al carrer de la Carena de Mas Bellver, activen les 4 barreres automàtiques que s’han instal·lat als dos encreuaments de la riera: un, en aquest mateix carrer i, l’altre, al carrer dels Horts. En aquests dos punts l’aigua pot sobrepassar els ponts en cas de de riuada. De fet, durant les intenses pluges de l’agost de 2018 va morir un terrassenc arrossegat per l’aigua dins del seu cotxe en aquest segon pont.

Les alarmes salten quan al carrer d’Edison l’aigua arriba als 70 centímetres i aquest segon, quan arriba als 1,65 metres.

El projecte vol millorar la protecció i la seguretat de les persones i trencar la divisió física que suposen les lleres.

Els sensors generen una alerta que arriba a una aplicació (SENTILO) controlada per la Policia Municipal i Protecció Civil. Quan passa el perill, els agents pugen les barreres.

La instal·lació ha costat a l’Ajuntament 33.457,83 euros.

Una «marxa de la llum» recorda les víctimes de la riuada de 1962

/0 Comentarios/en , /por

Unes 200 persones commemoren amb una “marxa de la llum”, el 57è aniversari de les riuades de 1962. Una catàstrofe que es va cobrar la vida de més de 300 persones i d’un miler a tota la comarca. La marxa ha culminat els actes que durant tot el dia ha organitzat la Comissió de les Rieres, una entitat formada per una vintena d’associacions i entitats que treballen per un pla integral de rieres i evitar que es tornin a repetir tragèdies com les d’ara fa 57 anys.

La marxa ha sortit de la plaça de la Immaculada, al barri d’Ègara, un dels més afectats d’ara fa gairebé 6 dècades. Acompanyats per tot tipus de llum, la marxa ha passat per la carretera de Castellar per arribar al pont del carrer Almeria, a la riera de les Arenes. Aquí s’han llençat flors a la llera en record de les víctimes. Abans i durant tot el dia s’han passat vídeos de l’època a la seu de l’Associació de Veïns. A la plaça s’ha instal•lat un arc de Sant Martí amb simbòliques gotes d’aigua amb els noms de les víctimes. També s’ha instal•lat una exposició fotogràfica i un espai on tothom hi ha pogut deixar records i desitjos.

El fill d’una de les persones que va formar part de les anomenades “brigades de la mort” ha llegit una carta del seu pare on demanava un reconeixement públic als voluntaris que van viure les pitjors hores de la tragèdia. Amb aquestes activitats, la Comissió de les Rieres ha volgut fer un homenatge a les víctimes i un reconeixement als ciutadans que van patir directament la tragèdia. Un reconeixement que fins ara, encara consideren del tot insuficient.

Les Fonts recorda les víctimes de la riuada de 1962 i reclama rieres netes i segures

/0 Comentarios/en , /por

Diversos col·lectius vinculats al barri de Les Fonts així com de les Comissions de les Rieres de Terrassa han celebrat aquest dilluns un acte en memòria de les víctimes de la riuada de 1962.

Al Pont de Les Fonts s’han fet diverses lectures per recordar aquells fets i també per mostrar la inquietud que encara senten moltes persones davant de l’anunci de grans tempestes degut al mal estat de les rieres. En aquest sentit, han reclamat que es netegin per garantir-ne les condicions de seguretat.

També s’ha inaugurat una placa en record d’aquells fets. Posteriorment s’ha fet una ofrena floral i una encesa d’espelmes. Per acabar, la Parròquia de la Mare de Déu del Roser ha acollit una cerimònia religiosa.