Entradas

Abacus serà el primer punt lila ubicat en un comerç a Terrassa

Abacus serà el primer punt lila ubicat en un comerç a Terrassa. D’aquesta manera, l’establiment podrà informar, sensibilitzar, prevenir i atendre les actituds masclistes i els comportaments sexistes. El servei municipal de Polítiques de Gènere formarà al personal, li donarà pautes d’actuació davant de possibles casos i l’assessorarà sobre la xarxa d’atenció a la violència masclista que existeix a Terrassa. Abacus ha anunciat que convertirà en punts lila la resta de botigues que té a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

D’aquesta manera, l’ajuntament inicia l’ampliació de la xarxa de punts liles al comerç i a l’hosteleria local i fa una crida per implicar els establiments en la lluita contra la violència masclista. Els interessats rebran la formació necessària per fer front a aquest tipus d’agressions.

Fins ara s’havien habilitat punts liles durant la Festa Major de Terrassa, algunes festes majors de barri i de forma estable en alguns districtes.

L’objectiu ara és implicar i assessorar el màxim d’entitats i comerços per fer front a aquesta xacra. Una tasca que es complementarà amb la formació que la Generalitat està fent a Policies Locals i Mossos per protegir els entorns d’oci nocturn.

Un mural reconeix la contribució de deu dones al feminisme i al progrés de la ciutat

Joana Biarnés, Ana Serrano, Francisca Redondo, Carmen Aguilar, Cándida Rodríguez, Araceli Ramírez, Alba Nos, Fina Fontanals, Carmen Sánchez i Dolores Viciana. Són les 10 escollides per formar part del primer mural de dones elaborat per l’artista Andrea Btoy al llarg de la setmana passada i que s’ha inaugurat aquest dimecres al matí.

El Centre Cívic Montserrat Roig estrena mural dedicat a l’activisme femení. Els retrats de 10 dones que han destacat per la seva lluita feminista al llarg de la seva trajectòria vital. Un reconeixement gràfic de la ciutat a totes elles i que ha de servir de referent per a les futures generacions.

El mural respon a una proposta de resolució que va presentar la plataforma Feministes Terrassa al ple de setembre de l’any passat per promoure la recuperació de la memòria història, generar nous referents i feminitzar el paisatge de la ciutat, entre altres coses.

Cada nom ha estat proposat per una de les entitats que formen part de la plataforma.

mural feministes terrassa montserrat roigmural feministes terrassa montserrat roigmural feministes terrassa montserrat roig

Mural De Dones 2

Mural De DonesMural De Dones 3

Un acte institucional d’agraïment visibilitza les treballadores essencials de la pandèmia

Aquest dijous al vespre la Plaça Vella ha rendit homenatge als col·lectius de dones que han realitzat treballs essencials durant la pandèmia. L’acte, organitzat per la regidoria de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament, ha comptat amb els testimonis de quatre dels col·lectius considerats essencials durant els primers mesos de confinament al 2020: farmàcia, infermeria, comerç i serveis de neteja. Totes elles han recordat aquelles setmanes d’incertesa i por on la feina se’ls va fer més difícil i alhora necessària que mai.

La celebració d’aquest homenatge va ser un acord del Ple de Dones celebrat ara fa un any, on hi van participar les dotze regidores del ple actual i representants de diferents entitats feministes de la ciutat. L’objectiu de l’acte era agrair i reconèixer unes feines tant feminitzades com invisibilitzades.

L’acte ha estat presentat per la periodista de la Ràdio Municipal de Terrassa Mariona Tomàs i ha comptat amb l’actuació musical del conjunt egarenc Pangea. Els assistents han participat amb el gest d’abocar sorra de colors en un gerro, simbolitzant l’esperança i el treball conjunt.

Celebrat el primer ple de dones que aprova el full de ruta de les polítiques feministes de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa ha celebrat aquest 9 de juliol el primer Ple extraordinari format exclusivament per dones. Regidores i oradores han estat presents al saló de plens i la resta de les participants en els grups de treball previs han pogut seguir la sessió des del Cinema Catalunya o des de casa per Internet.

Les 7 propostes s’han aprovat per unanimitat i són fruit d’un procés participatiu de 76 dones de 43 entitats i col·lectius.

La data escollida per celebrar la sessió no és trivial: aquest mateix dia però de l’any 1937, Quitèria Tarragó Casellas va ser nomenada regidora de l’Ajuntament de Terrassa -la primera de la ciutat i de tot l’Estat- . De fet, la primera moció ha estat el reconeixement públic a Tarragó que serà nomenada filla adoptiva de la ciutat i serà inclosa a la galeria de terrassencs i terrassenques il·lustres.

La resta de propostes volen detectar, prevenir i atendre les violències de gènere i violències masclistes; reconèixer els drets de les dones en el treball productiu i de les cures i reconèixer també Carmen Pablos, una activista feminista que va fundar i presidir l’Associació de vídues de Terrassa a la tardor.

La darrera proposta, la 7a, ha aprovat el full de ruta de les polítiques de gènere dels propers anys. Una planificació compartida entre teixit social i institucions que arrenca en aquest primer de ple de dones. L’objectiu principal és la igualtat sigui una prioritat política i una línia estratègica de cada acció que es realitzi perquè Terrassa sigui una Ciutat Feminista.

Entre els acords d’aquesta darrera proposta figura crear un espai polivalent obert a la ciutadania i a les entitats o incorporar indicadors de gènere al portal de transparència per iniciar la creació d’un Observatori de Gènere a la ciutat.

El Ple ha començat amb un minut de silenci en record de les víctimes de violències de gènere, masclista i contra el col·lectiu LGTBI+.

Terrassa celebra la XVIII Fira Modernista a través de les pantalles

Aquest cap de setmana Terrassa ha celebrat la XVIII edició de la Fira Modernista. Ha estat, però, una fira virtual: sense actes ni parades als carrers, tota l’ambientació de l’entrada al segle XX s’ha traslladat a les xarxes socials. Són molts els terrassencs que han compartit fotografies i vídeos recordant edicions d’altres anys, o que fins i tot han tirat d’enginy per fer-ne de nous i més adequats a l’edició 2020.

Una trentena d’entitats també han volgut participar d’un esdeveniment que ha volgut resistir la pandèmia des de les pantalles. El Centre de Documentació i Museu Tèxtil ha celebrat la tradicional desfilada de moda modernista des de casa, mentre que Terrassa Turisme ha ofert una visita virtual pel patrimoni modernista de la ciutat i la Banda de Terrassa hi ha posat música amb una interpretació telemàtica d’Alexander’s Ragtime, una peça composta per Irving Berlin el 1911. La regidoria de Polítiques de Gènere, per la seva banda, va convocar per dissabte una manifestació virtual de dones obreres i sufragistes a través d’un vídeo sobre la història de la lluita feminista. Fins i tot s’han afegit a aquesta Fira Modernista virtual organismes de fora la ciutat: aprofitant que l’edició d’enguany havia de centrar-se en l’esport, la Filmoteca de Catalunya ha compartit imatges de boxa del 1896. La temàtica esportiva es mantindrà en la propera edició de la Fira.

El que s’allargarà encara fins diumenge vinent és el concurs de fotografies a Instagram: la VIII edició del certamen convida a prendre noves fotografies dels elements relacionats amb la Fira o el patrimoni modernista terrassenc, sempre seguint les normes de seguretat, prevenció i protecció a l’hora de capturar-les. Les fotografies guanyadores s’anunciaran en una data a determinar a finals d’aquest mes de maig.

El Comitè de Vaga Feminista reclama més recursos per atendre les dones víctimes de violència masclista

El Comitè de Vaga Feminista denuncia que la gran majoria de la ciutadania no coneix l’existència ni els serveis que ofereix la Casa Galèria (on s’ubica el Servei d’Informació i Atenció a les Dones).

Integrants d’aquesta entitat han assegurat, aquest dimarts al migdia i davant les portes de l’Ajuntament, que en el darrer any una trentena de dones, algunes menors, víctimes de diferents tipus de violències masclistes, s’han adreçat a elles a través de les xarxes socials per ser escoltades i acompanyades.

Les activistes afegeixen que algunes dones, que sí han estat ateses en aquest servei municipal, critiquen el temps d’espera. El comitè no responsabilitza les tècniques ni les treballadores d’aquesta situació. Creuen que hi ha una manca de recursos i una saturació del servei i que els partits, ni del govern ni de l’oposició, creuen que això sigui una prioritat.

Per això, demanen una reunió urgent amb la regidora de polítiques de gènere, Núria Marín, per fer-li arribar les seves propostes, la contractació immediata de més personal i millorar l’abast i el contingut de la difusió del servei.

També consideren prioritari disposar d’una advocada i una psicòloga de guàrdia les 24 hores del dia i obrir un punt d’informació i atenció a les dones a tots els districtes de la ciutat, especialment als de la perifèria.

362 dones ateses per violència masclista a Terrassa de gener a octubre

Aquest 2019, dues terrassenques han mort a mans de les seves parelles o exparelles i una altra dona, a Castellbisbal. Aquests feminicidis són les situacions més extremes i la punta d’un gran iceberg. Perquè moltes altres dones pateixen diferents tipus de violència.

El Servei d’Informació i Atenció a la Dona ha atès en el que portem d’any, 744 dones. No són únicament terrassenques en situació de violència. També aquelles que necessiten consultar temes relacionats en l’àmbit del dret civil, penal o de família, formació o orientació laboral i psicològica.

D’aquest total, gairebé la meitat (el 48,7%) han patit una situació de violència. Són 362. Aquest percentatge és molt similar al d’anys anteriors i es manté estable des de fa gairebé una dècada. La gran majoria de les terrassenques pateixen aquestes situacions de violència dins de l’àmbit de la parella, el 80%.

Sobre aquestes 362 dones víctimes d’alguna forma de violència, la sexual és la més minoritària (representa un 2% del total de les agressions) però és la més denunciada (el 80% de les dones que la pateixen, ho fan). En canvi, la violència psicològica és la més representada (el 63% de les agressions) però només es denunciada en el 25% dels casos.

Aquest 2019 ha entrat en funcionament el Servei d’Atenció a Menors i Noies Joves, un servei que presta atenció psicològica individual i personalitzada a menors que són fills de dones en situació de violència masclista, menors que la pateixen directament a casa seva o noies menors que pateixen violència masclista en l’àmbit de la parella. Així mateix, el servei municipal també realitza acompanyament i assessorament als pares i tutors de víctimes de la violència masclista.

En aquest primer any de vida, el servei ha atès més de 140 persones, la majoria en la funció de guia (58) a progenitors i familiars però també més de 40 adolescents o joves que pateixen o han patit en la seva pròpia pell aquest tipus de violència o a 37 menors que són fills de dones maltractades.

Terrassa aprovarà abans de l’estiu un protocol per prevenir l’ablació

L’ablació, la mutilació genital femenina, es practica a una trentena de països. Les darreres dades (Unicef, 2016) diuen que 200 milions de nenes i dones al món l’han patit i que cada any 3 milions de nenes estan risc. Una, cada 6 minuts.

L’ONU va aprovar al 2016 una resolució exigint als estats membres la seva prohibició. Al nostre país és un delicte des del 2003.

Terrassa té una taula local per prevenir la mutilació genital femenina des del mes de març de 2017. És una de les 73 de tot Catalunya. La regidoria de Polítiques de Gènere aborda el tema però la taula està formada per 24 persones, bàsicament professionals dels serveis públics que estan en contacte directe amb la població, (metges, professors, policies, treballadors socials i tècnics municipals de diversos serveis). La taula també s’ha obert a les entitats que representen a la població originària dels països on es practica.

En aquests mesos de vida, la taula s’ha reunit tres o quatre vegades. S’ha identificat la població que podria estar en risc: 450 menors que viuen o han nascut a la ciutat però que les seves famílies procedeixen de països on es practica l’ablació.

El risc és baix, segons la regidora, perquè el grup més nombrós són les 376 nenes d’origen senegalès però d’una ètnia (wolof) que no practica l’ablació; seguides de les 69 de Nigèria (país va prohibir per llei aquest ritual al 2015).

Després d’identificar la població que podria estar en risc, la taula té com a objectiu immediat redactar un protocol propi d’actuació. En aquest temps s’han estudiat diversos exemples d’arreu de l’Estat espanyol i ara s’estan recollint les aportacions de tots els membres de la taula.

Els representants de la taula visitaran al març la població gironina de Salt (que va ser la primera de Catalunya en tenir un protocol propi perquè hi resideixen ètnies que sí practiquen l’ablació).

Amb tota la informació i les aportacions recollides, la regidora espera poder aprovar al ple aquest document abans de l’estiu.