Entradas

La festa de benvinguda d’Any Nou es farà a la Seu d’Ègara

La tradicional festa de benvinguda a l’Any Nou, deixa el Raval de Montserrat i es farà a la plaça del Rector Homs, davant la Seu d’Ègara. Un espai on els veïns de la zona porten anys menjant-se el raïm a ritme de les campanades de l’Església de Sant Pere.

Segons ha avançat l’Ajuntament, serà una festa familiar amb les actuacions i espectacles encara per determinar, en un dels millors escenaris de la ciutat i que també vol recolzar la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Primera producció de vi de la varietat de raïm terrassenc

Ja hi ha la primera producció de vi de la varietat terrassenc. Així ho ha donat a conèixer aquest dimecres el regidor de Medi Ambient Carles Caballero.  Es tracta d’un vi produït a Manresa amb raïm d’aquesta varietat que s’està recuperant. Feia un segle que no es feia vi amb aquesta varietat. Caballero agraeix a la Denominació d’Origen Pla de Bages que hagi produït el vi.

Recordem que Terrassa està treballant per recuperar la tradició vitivinícola en una finca a Mossèn Homs.

 

L’Old Cats Swing Band i Susana Sheiman, a la Nova Jazz Cava per les festes de Nadal

La Nova Jazz Cava proposa per acomiadar i estrenar any nou, l’actuació de l’Old Cats Swing Band amb els terrassencs, Josep Maria Farràs i Adrià Font al capdavant. Per Nadal i Sant Esteve actuarà Susana Sheiman, les seves converses amb Billie Holiday i Edith Piaf en “La vie en confidence”. Els terrassencs acompanyats d’altres “gats vells” com Pau Casares, Òscar Font i Artur Regada amb Federico Mazzanti al piano, transmetran la qualitat i el bon rotllo d’una formació amb grans homes de jazz.

Que les dotze campanades sonin en directe des de l’escenari de la Nova Jazz Cava ja ha esdevingut una tradició i s’ha convertit en tot un luxe. Una sessió de jazz amb raïm i cotilló. Una actuació que es repetirà el dia 1 per donar la benvinguda a l’Any Nou. Pels dies de Nadal i Sant Esteve s’espera l’actuació de Susana Sheiman. Sheiman s’imagina Billie Holliday i Edith Piaf assegudes l’una davant de l’altre i quines cançons ens cantarien. Dues dones contemporànies amb vides paral.leles i amors turmentosos. L’espectacle “La vie en confidencial” uneix algunes de les peces que van acompanyar Lady Day i la Piaf en un repertori molt especial que la cantant madrilenya interpreta en cos i ànima aquestes festes nadalenques.

La programació de Nadal de la Nova Jazz Cava es completa aquest diumenge amb Manel Fortià «Libèrica» Feat. Antonio Lizana, amb una aproximació al flamenc jazz. I la Fredi’s Jazz Band que actuarà dijous dia 23. Finalment els dies 5 i 6 de gener arribarà la trobada anual dels pianistes de la “Blues & boogie woogie reunion” que aquesta vegada arriba a la 18ena edició.

La vinya de Cal Patillas inicia la verema en la seva forma més tradicional

Josep Maria Carrera, és ja de la quarta generació de la família Carrera-Esteve. És el propietari de la vinya de Cal Patillas i també s’encarrega de cuidar la de cal Muxí, ambdues situades a Ximelis, Rubí. Com ja és tradició, quan arriba el setembre el raïm cultivat el porten cap a la casa del carrer de Pau Claris, on hi elaboren el vi.

Cal Patillas, declarada el 2004 com a element del Catàleg i Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí, comprèn una extensió de dues hectàrees i mitja, on s’hi cultiven les varietats de raïm com xarel·lo, macabeu, picapoll, raset, pansa o moscatell, entre altres.

De les hectàrees cultivades a Cal Patillas, dues d’elles són de ceps o “boletus edulis“, també conegut com a sureny. Entre aquests ceps n’hi ha alguns que són centenaris, com aquest, que el coneixen com l’avi i que ha donat 70 kilos de raïm.

Enguany, amb l’objectiu de retre homenatge al passat històric vitivinícola de la ciutat de Rubí, l’Ajuntament ha plantat 150 ceps als horts urbans municipals de Cova Solera gràcies als esqueixos que ha proporcionat la vinya de Cal Patilles.

A l’actualitat, degut a la transició que va fer Rubí d’un poble eminentment agrícola cap a una ciutat industrial, ara només queden tres vinyes en actiu: Cal Patillas, Cal Muxí i Cal Feliu.

Terrassa recuperarà la tradició vitivinícola i la seva varietat de cep «terrassenc»

El setembre, l’Ajuntament traurà a concurs la concessió d’una finca de l’Anella Verda per recuperar el cultiu de la vinya i en concret la variant local del raïm «terrassenc». Es tracta d’1,6 hectàrees darrera la residència de Mossèn Homs, on ja s’ha preparat el terreny, amb capacitat per a cultivar-hi 4.500 ceps, un 10 per cent dels quals en cultiu experimental per recuperar el «terrassenc», denominació de la varietat local.

L’objectiu és recuperar la cultura vitivinícola que a mitjans del segle XIX representava el 70 per cent de la superfície de conreu a Terrassa, i el 17 per cent de tota la producció de vi de Barcelona. Un impuls per recuperar la memòria, la història i el patrimoni agrícola i que la producció de vi esdevengui una activitat econòmica més de l’Anella Verda.

A principis del segle XX, la majoria d’industrials terrassencs propietaris de les terres de conreu, van deixar caure les produccions de la vinya per la dificultat de treure’n un bon rendiment econòmic en front la creixent activitat industrial. Amb tot, Terrassa és l’única zona que aporta el seu gentilici a una varietat de raïm.

L’Ajuntament fa una crida a les xarxes perquè es facin arribar les geolocalitzacions de les restes de ceps que puguin haver-hi pels boscos de l’entorn. El Consistori calcula que ens uns 24 mesos i després de 50 anys, a Terrassa es podrà tornar a beure vi de producció cent per cent local.