Entradas

L’ONCE celebra que ja ha passat un any de l’única aturada de vendes de la seva història

Els punts de venda de l’ONCE celebren aquest dimarts el primer any de la seva reobertura. Durant l’inici de la pandèmia, entre el 15 de març i el 15 de juny del 2020, van haver d’estar tres mesos tancats, veient del tot aturada la seva activitat als carrers. Ara, els venedors de loteria commemoren el primer aniversari d’una data que -asseguren- va servir per fer recuperar la il·lusió de molta gent.

Al llarg dels seus 82 anys d’història, l’ONCE mai havia deixat de vendre cupons. Aquella reducció sobtada dels ingressos fins i tot va obligar a l’organització a presentar un ERTO per poder seguir pagant als seus treballadors. Actualment, tot i que les vendes de loteria segueixen per sota dels nivells prepandèmia, sembla que de mica en mica tot va tornant a la normalitat.

L’ONCE compta amb uns 50 punts de venda repartits per Terrassa, dels quals la meitat són quioscos instal·lats als carrers de la ciutat. En aquests punts hi treballen una setantena de persones amb discapacitat, totes elles disposades a repartir milions i il·lusions.

El canvi d’hàbits de consum tanca i transforma els quioscos

L’any passat va tancar l’últim quiosc de carrer que quedava a Terrassa, al barri de Sant Llorenç. I els darrers mesos n’han tancat alguns d’històrics, com la Llibreria Clotet a la carretera de Martorell.

És un símptoma que el quiosc, el punt de venda de premsa escrita, passa per uns anys de transformació i de devallada. Els que sobreviuen són aquells amb molts anys de consolidació. Tot i així, qui desptxa al quiosc de la Llibreria Atenea, al Centre, és la Dolors, que el 2011 va haver de tancar un quiosc a Ca N’Anglada que va portar durant quaranta anys.

Un altre que ha resistit els embats de la crisi és en Joan, del Quiosc, al carrer Nou de Sant Pere. El negoci no ha perillat, però sí que ha hagut de fer reajustaments.

La premsa diària ja fa temps que no és el producte estrella del quiosc. Després el boom dels col•leccinables hi ha clàssics que perviuen: les revistes del cor i els cromos. Les revistes s’han diversificat en una gran varietat de temes. Els diaris són per a cada vegada un públic més gran.

Reactivar el sevctor també sembla difícil. La llibreria Clotet, abans de tancar, va buscar traspassar el negoci durant alguns mesos, però sense èxit.

En el seu moment la televisió va amenaçar la ràdio, i el vídeo els cinemes. Internet és la principal amenaça del quiosc, que ven el diari físic. De moment, resisteixen entre revistes de cuina, de viatges i cotxes.