El canvi d’hàbits de consum tanca i transforma els quioscos

L’any passat va tancar l’últim quiosc de carrer que quedava a Terrassa, al barri de Sant Llorenç. I els darrers mesos n’han tancat alguns d’històrics, com la Llibreria Clotet a la carretera de Martorell.

És un símptoma que el quiosc, el punt de venda de premsa escrita, passa per uns anys de transformació i de devallada. Els que sobreviuen són aquells amb molts anys de consolidació. Tot i així, qui desptxa al quiosc de la Llibreria Atenea, al Centre, és la Dolors, que el 2011 va haver de tancar un quiosc a Ca N’Anglada que va portar durant quaranta anys.

Un altre que ha resistit els embats de la crisi és en Joan, del Quiosc, al carrer Nou de Sant Pere. El negoci no ha perillat, però sí que ha hagut de fer reajustaments.

La premsa diària ja fa temps que no és el producte estrella del quiosc. Després el boom dels col•leccinables hi ha clàssics que perviuen: les revistes del cor i els cromos. Les revistes s’han diversificat en una gran varietat de temes. Els diaris són per a cada vegada un públic més gran.

Reactivar el sevctor també sembla difícil. La llibreria Clotet, abans de tancar, va buscar traspassar el negoci durant alguns mesos, però sense èxit.

En el seu moment la televisió va amenaçar la ràdio, i el vídeo els cinemes. Internet és la principal amenaça del quiosc, que ven el diari físic. De moment, resisteixen entre revistes de cuina, de viatges i cotxes.