Entradas

Un any després de les eleccions TxT i ERC presumeixen d’actuar com un sol govern

Fa un any de les eleccions municipals del 2019, les més incertes dels darrers quaranta anys. Deixàvem enrere un mandat complex amb set grups i un govern inicial del PSC amb Convergència i Unió, trencat després de l’1 d’octubre, el 155 i la presó al govern català. Després vindria la dimissió de l’alcalde Jordi Ballart i cinc regidors del PSC i l’elecció del socialista Alfredo Vega.

Aquell 26 de maig Tot per Terrassa, el nou partit d’àmbit local creat per Ballart, arrasa a les urnes contra pronòstic i obté 10 regidors, enviant el PSC a la segona posició amb 7. Esquerra-MES en treu 5, Ciutadans 3 i Junts per Terrassa 2. La sorpresa també la dóna Terrassa en comú, que passa de liderar l’oposició a desaparèixer del Consistori, juntament amb la CUP i el PP.

Tot per Terrassa i Esquerra inicien converses i s’entenen de bon principi. El 13 de juny presenten el Pacte de Govern davant la Seu d’Ègara i al cap de dos dies, 20 mesos després d’abandonar l’alcaldia, Jordi Ballart rep la medalla i la vara.

Els dos partits formen un govern ampli de quinze regidors i passat l’estiu presenten un programa de govern amb propostes ambicioses com la Revolució Verda o la gratuïtat de l’autobús a l’hospital que de seguida veuen la llum.

Jordi Ballart valora molt positivament la convivència entre Tot per Terrassa i Esquerra-MES, que malgrat les discrepàncies han aconseguit, diu, actuar com un sol govern. Una valoració que comparteixen els respectius portaveus municipals. De tot per Terrassa, Núria Marin, nova en política i fins aleshores directora de l’escola Mare de Deu de Montserrat. Dels republicans, Isaac Albert, que ja havia coincidit amb Ballart al darrer govern de Pere Navarro, una coneixença que va facilitar l’entesa entre dues maneres diferents de fer política.

Amb Terrassa aturada gairebé dos mesos per l’estat d’alarma les necessitats de la ciutat canvien i això altera els plans del govern, especialment els ritmes fixats. L’executiu calcula que a mitjans de juliol tindrà enllestit un nou programa de govern tenint en compte les prioritats socials i econòmiques més urgents sense abandonar àrees cohesionadores com la cultura.

També es preveu, abans de l’estiu, que els cinc grups municipals signin un pacte de ciutat que doni una resposta consensuada a la nova realitat. Tant Esquerra com Tot per Terrassa confien que l’oposició participi activament en aquesta nova etapa. Les dues formacions són especialment crítiques amb el PSC, de qui diuen no ha assumit el pas a l’oposició i a qui acusen d’haver dimitit com a partit de govern.

L’oposició veu un govern propagandista, buit de contingut i amb regust agredolç

Els tres partits de l’oposició són força crítics amb la gestió del govern en el primer aniversari de la victòria electoral de Tot per Terrassa.

El resultat electoral i el pacte entre aquesta nova formació i Esquerra van deixar el PSC a l’oposició després de 40 anys governant la ciutat. El socialistes donen cert marge al govern però a la vegada recorden que l’alcalde Jordi Ballart és el regidor més antic del Consistori. L’exalcalde Alfredo Vega diu que el nou executiu és propagandista, ple de personalisme i poca transparència i que es preocupa més per grans titulars. Vega veu Esquerra despreocupada per la participació quan van defensar-la quan eren a l’oposició.

Ciutadans és ara quarta força, per davant de Junts per Terrassa. La formació taronja, altra vegada amb Javier González com a cap de llista, manté els tres regidors del darrer mandat. També són crítics amb el nou govern malgrat haver compartit algunes de les mesures que ha impulsat. Fan un balanç agredolç d’aquest any, especialment en la gestió de la crisi sanitària, que consideren de cara a la galeria. Per Ciutadans la promoció econòmica hauria de ser la primera prioritat del govern.

Finalment Junts per Terrassa és ara la darrera formació política amb dos regidors. Presentaven l’exconseller a l’exili Lluis Puig com a candidat però va renunciar a l’acte de regidor en no poder ser als plens de forma presencial. Per la portaveu nacionalista, Meritxell Lluis, ha estat un any de desenganys i grans titulars però buit de contingut i sense comptar amb l’oposició. Troba a faltar el diàleg i consens que la seva formació buscava quan van ser al govern i posa com a exemple el Reglament de Participació Ciutadana. Lluis veu una confrontació constant entre el PSC i Tot per Terrassa que, diu, no fa cap bé a la ciutat.

PSC, Ciutadans i Junts per Terrassa valoren positivament la idea del Pacte de Ciutat per fer front a l’emergència sanitària i confien poder-hi participar activament.

Primer aniversari de l’aturada de país que va omplir el Raval per denunciar la violència de l’1-O

Avui 3 d’octubre es compleix un any de l’aturada de país que va convocar la Taula per la Democràcia per denunciar la desproporció i la violència exercida per les forces de seguretat de l’Estat en el referèndum de l’1 d’octubre. Milers de ciutadans, set mil persones segons la Policia Municipal, es van manifestar al migdia davant de la seu del PP i l’edifici de la Policia Nacional.

I a la tarda, la ciutadania va omplir el Raval de Montserrat en una concentració històrica a la ciutat. La multitud va defensar la pau i els drets humans, va reclamar la independència de Catalunya i la retirada dels cossos de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Un representant del col•lectiu d’advocats Més Drets Humans i un bomber van llegir un manifest signat per una quarantena entitats. A la concentració també hi va assistir Josep Rull, diversos parlamentaris i regidors encapçalats pel llavors alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.

Les colles locals de Minyons, Castellers i Bergants del Campus van aixecar tres pilars de dol davant el respectuós silenci de la plaça. L’acte va acabar amb el cant d’Els Segadors.