Entradas

Ciutadans presenta al Ple cinc propostes de resolució i dos acords de Junta

Ciutadans vol establir un protocol d’actuació per a la prevenció de les ocupacions delictives. Arran del recent cas del carrer Sant Marc, els taronges denuncien el retard de l’actuació municipal tot i que alguns veïns ja havien denunciat l’ocupació d’habitatges. D’altra banda Ciutadans demana unificar tota la informació sobre ajuts i subvencions al portal Open Data, facilitar l’accés a totes les entitats i que tota la informació relativa estigui disponible en un sol suport.

També que en els cicles formatius del «Treballa Terrassa» vol que s’inclogui el grau d’incersió laboral dels estudis que han d’escollir els joves. Finalment Ciutadans insta en una moció a que, com ja han fet 13 Comunitats Autònomes, demanar equips mòbils militars per al suministrament de les vacunes contra la Covid en equipamants especials. Una actuació que segons ells, evitaria desplaçaments d’un ja saturat servei sanitari. També insten a l’Agència Tributària de Catalunya a enviar l’impost sobre les emissions a l’atmosfera amb els idiomes oficials a Catalunya.

Pel què fa als dos acords de la Junta de Portaveus, el grup proposa adaptar la normativa terrassenca a la recent llei aprovada pel Congrés sobre el Benestar Animal. També proposen impartir a veïns i entitats la normativa europea que regula la seguretat en les atraccions inflables. Arran de la mort de dues nenes a València, Ciutadans vol que s’incrementin les inspeccions en aquest tipus d’instal·lacions.

L’Ajuntament de Terrassa estrena avui un nou portal d’open data

L’Ajuntament de Terrassa ha posat en marxa avui un nou portal d’open data (dades obertes) que substitueix l’anterior. El nou portal utilitza programari lliure, concretament la plataforma CKAN. Aquesta tecnologia, impulsada per la Open Knowledge Foundation, és la més utilitzada pels portals de dades obertes de programari lliure tant a nivell nacional com internacional. Entre altres, utilitzen CKAN pels seus portals de dades obertes l’Ajuntament de Barcelona i els governs centrals d’Espanya, Regne Unit i Austràlia.

A més, a partir d’ara, el portal Open Data Terrassa estarà federat amb el portal https://datos.gob.es, promogut pel govern de l’Estat per promocionar l’obertura de la informació pública i desenvolupament de serveis avançats basats en dades obertes. D’aquesta manera, les dades del portal municipal formaran part també d’un catàleg unificat a nivell estatal, des del qual es podran cercar i enllaçar els datasets (conjunts de dades) locals.

La regidora de Transparència, Ona Martínez, ha explicat que el canvi de plataforma s’inscriu en la línia de fer créixer el portal Open Data i el seu impacte. En aquest sentit, la regidora ha dit: «L’ús de les dades obertes té un alt valor social per a la ciutat i el volem impulsar. Per això, treballem amb l’horitzó de fer créixer el portal Open Data i el seu impacte, incrementant les dades accessibles i reutilitzables, però també fomentant el treball conjunt, tant internament dins l’Ajuntament com externament, buscant sinèrgies amb d’altres agents de la ciutat i institucions»

El portal Open Data Terrassa posa a disposició de la ciutadania, les empreses i les administracions 136 conjunts de dades i 58 mapes en formats oberts a dia d’avui, per tal de facilitar la seva consulta i reutilització. L’any 2019 va rebre 18.658 visites i les seves dades són reutilitzades per aplicacions com ara ‘On anar’ o ‘iwanta.pet’.

Els datasets més descarregats són el cens d’activitats i el directori d’entitats. Dins del catàleg es poden trobar dades sobre temes molt diversos: població, cadastre, vehicles, resultats electorals, cultura, recollida de residus, animals en adopció, etc.

El portal es va crear el febrer de 2013 i l’any següent va rebre el guardó a la millor iniciativa de Govern Obert al Congreso Nacional de Innovación y Servicios Públicos.

L’any 2018 va assolir el primer lloc al rànquing de portals d’open data d’Espanya, realitzat per l’empresa 8wires, juntament amb el portal de l’Ajuntament de Barcelona.

L’Ajuntament enceta les Audiències Públiques per explicar l’obra de Govern

L’Ajuntament estrena aquest mandat, les Audiències Públiques, una figura que preveu el reglament de Participació Ciutadana, per explicar als ciutadans la tasca feta per l’Equip de Govern. Aquest dimecres al Centre Cívic President Macià ha estat el torn d’exposar els projecte en matèria de Govern Obert, Transparència, l’estructura territorial i la Qualitat Democràtica. Davant unes cinquanta persones el regidor responsable d’aquestes matèries, Javier García, ha parlat de projectes com l’Open Data, amb 17.000 visites el 2017, de l’Ordenança i la Comissió de Transparència per acostar l’administració al ciutadà o de l’impuls a la Participació Ciutadana per aprofondir en la democràcia.

També ha parlat de la descentralització territorial amb la creació del districte 7, que acostarà l’administració municipal als barris de Can Parellada i Les Fonts. En les intervencions, el públic s’ha interessat per les dotacions econòmiques per als districtes que des del 2016 han rebut més d’un milió i mig d’euros, pel suport al voluntariat de les entitats i pel manteniment i millora dels equipaments esportius.

En aquest sentit el regidor ha anunciat pel primer semestre de l’any que ve, un Pla Integral per a tots els equipaments públics de la ciutat. La pròxima audiència pública es farà aquest dijous a l’Arxiu Històric sobre l’obra pública i el manteniment urbà. L’alcalde dirigirà l’audiència del dia 11, al Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany sobre Cultura, Comerç i Educació. En total aquest mes es faran 8 trobades ciutadanes que tractaran totes les àrees de l’Ajuntament.

Terrassa encapçala el rànquing d’ajuntaments espanyols en iniciatives d’open data

L’Ajuntament de Terrassa encapçala, juntament amb el de Barcelona, el rànquing d’ajuntaments de l’Estat espanyol en iniciatives d’open data, que acaba de publicar l’empresa 8wires, especialista en gestió i visualització de dades. L’estudi es pot descarregar a http://8wires.io/opendataranking/?lang=es.

El rànquing recull les puntuacions obtingudes pels 32 ajuntaments de l’Estat que desenvolupen iniciatives d’open data d’una certa entitat. A Espanya hi ha actualment només 75 ajuntaments (menys d’un 1%) que duguin a terme aquestes polítiques. D’aquests, segons l’estudi, 43 es troben en una fase incipient o parcial i per això han quedat fora de la llista. El rànquing té en compte set aspectes: usabilitat, participació, reutilizació, accessibilitat, catàleg, dataset i informació. Terrassa, com Barcelona,
obté 12,75 punts de 14 possibles. En quatre dels set aspectes (usabilitat, reutilització, catàleg i dataset) Terrassa obté la puntuació màxima. L’estudi destaca, entre altres punts forts del portal Open Data Terrassa (https://opendata.terrassa.cat/), la rapidesa d’accés a les dades, el fet que estigui en tres idiomes i la inclusió de visualitzacions i mapes. Pel que fa a les dades, l’estudi afirma que són ben documentades, completes i actualitzades.

S’entén per open data (dades obertes) la publicació de dades per a posar-les a disposició de la ciutadania, amb la finalitat que puguin ser consultades, reutilitzades i redistribuïdes de manera lliure. En els darrers anys, diferents administracions públiques han començat a publicar dades des del convenciment que compartir informació és útil per a la societat, i obeint també a un compromís de transparència.

Terrassa és un municipi pioner en aquest sentit: el portal Open Data funciona des de principis de 2013, i la primavera de 2016 va començar a funcionar una nova versió amb una plataforma més versàtil, que facilita el bolcat de dades i, sobretot, la seva consulta i reutilització. Actualment Open Data Terrassa ofereix prop de 150 datasets (conjunts de dades), alguns dels quals s’actualitzen a diari. Els més consultats són el cens d’activitats, el directori d’entitats, la cartografia de la ciutat i el pressupost municipal.

La publicació de dades obertes és una de línies desenvolupades per l’Ajuntament de Terrassa en els darrers anys dins del seu objectiu de potenciar la transparència en en l’acció de govern i en les relacions entre Administració i ciutadania.