Entradas

Terrassa, la quinzena ciutat d’Espanya amb una mitjana més alta de fills per dona

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa és el municipi de més de 20.000 habitants d’Espanya al lloc número 15 en nombre de fills per dona: 1,35. Aquesta és una de les dades que analitza el darrer informe d’indicadors urbans de l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Al primer lloc d’aquest rànquing hi ha Melilla (1,77) i en l’últim San Cristóbal de la Laguna (0,81). Amb una mitjana més alta que la terrassenca hi trobem altres municipis catalans: Manresa (1,45), Lleida (1,38). Reus i Sant Cugat del Vallès tenen la mateixa mitjana que Terrassa.

L’informe analitza molts altres paràmetres i dades desglossades per barris a les grans ciutats. Els barris amb més renda per càpita de tot l’Estat es concentren a Madrid ( El Viso, Recoletos, Castellana, Piovera, Nueva España, Almagro) i Barcelona (Les Tres Torres, Pedralbes i Sant Gervasi), amb rendes d’entre 30.000 i 40.000 euros. Els més pobres són dos de Sevilla, Polígono Sur i Los Pajaritos y Amate.

 

Terrassa registra la caiguda de la natalitat més gran de la comarca en xifres absolutes

/0 Comentarios/en , /por

Al 2019 van néixer a Terrassa 2.034 nadons. L’any següent, 1.849 i al 2021, 1.815. La variació absoluta és de 219 criatures menys en aquests 3 exercicis  i és la xifra que més ha caigut dels 23 municipis del Vallès Occidental.

El tant per cent però (un -10,8% a Terrassa) no és el més elevat. El superen Badia del Vallès passant de 104 nadons el 2019 a 91 el 2021 (-12,5%), Rubí, de 632 a 560 (-11,4%) i Castellbisbal, de 106 a 95 (-10.4%).

Per contra, 10 municipis de la comarca registren un increment de la natalitat: Sabadell, Sant Cugat, Barberà, Castellar i Santa Perpètua de la Mogoda, per exemple.

Ara fa 16 anys, al 2007, el nombre de nadons nascuts a la comarca fregava els 12.000. Des de llavors, les xifres han anat a la baixa. Al 2021 i a la comarca del Vallès Occidental van néixer 7.223 nadons, segons les dades definitives de Institut d’Estadística de Catalunya. Són un 0,4% menys respecte el 2020 (7.254 bebès) i 6,1% menys respecte el 2019 (7.694 nadons).

La caiguda a la nostra comarca és moderada perquè a la demarcació de Barcelona els descensos més bruscos se’ls emporten el Berguedà (-9,9%) i el Moianès (-5,7%), seguits del Bages (-3,7%) i el Barcelonès (-2,8%).

A la banda contrària, l’Alt Penedès i l’Anoia on s’incrementa la natalitat un 12% i un 7,9%, respectivament. També són positives les xifres del Maresme, Baix Llobregat, Garraf i Osona.

La majoria de comarques catalanes (25) han registrat un descens del nombre de naixements l’any 2021 mentre que va augmentar a 15 i a la Noguera es van mantenir igual que l’any anterior.

La caiguda en la xifra de naixements del 2021 i 2020 reflecteix l’impacte de la COVID-19 però també la disminució del nombre de dones en edat reproductiva i la taxa de fecunditat que a Espanya és de les més baixes i tardanes dels països occidentals.

La preinscripció es tanca amb 3.467 sol·licituds per a 3.536 places

/0 Comentarios/en , , /por

La preincripció escolar es va tancar el passat 21 de març. Tot i que amb una oferta ajustada, aquest any la pressió a les aules no és tan alta com en cursos anteriors. Per la baixa natalitat, a P3 s’estableix la ràtio en 20 alumnes per classe, la qual cosa permetrà no tancar línies i treballar millor amb l’alumnat. S’han ofertat 1.833 places davant les 1.812 sol·licituds rebudes. A la secundària hi ha 1.703 places per a les 1.655 sol·licituds presentades. Unes xifres que permetran gestionar millor les places fora de termini o les matriculacions durant el curs.

D’altra banda es manté una reserva de places en diferents centres escolars per treballar l’equitat i evitar les concentracions d’alumnat amb necessitats especials. Fins a principis de setembre el Patronat d’Educació acabarà d’ajustar les places disponibles amb les noves sol·licituds d’escolarització.

El nombre de naixements a Terrassa va baixar un 10% el 2020

/0 Comentarios/en , /por

La tendència de disminució dels naixements que hi ha a Catalunya en la darrera dècada, s’ha vist accentuada per la crisi sanitària. L’any 2020 el nombre de nascuts vius a Catalunya va baixar un 5,9% (57.889 en total). L’afectació de la pandèmia en aquestes xifres es fa més evident al veure que el mes de desembre, nou mesos després de l’inici de l’estat d’alarma, la caiguda del nombre de naixements va ser del 20,1%.

A Terrassa la natalitat també està en mínims històrics i la caiguda el 2020 ha estat significativa. L’any passat van néixer a la ciutat 1,840 nens i nenes, un 10% menys que el 2019. Gairebé una tercera part (579) van ser de mares estrangeres, una proporció semblant a la mitjana catalana

La fecunditat també ha baixat i cal remuntar-se fins a un quart de segle enrere, entre el 1993 i el 1998, per observar una fecunditat més baixa que l’actual, que és de 1,20 fills per dona, de les més baixes de la Unió Europea.

L’edat a la maternitat ha continuat endarrerint-se l’any 2020 a Catalunya i, de mitjana, les dones tenen el primer fill als 31,4 anys.

Marc (479) continua sent, un any més, el nom de nadó més freqüent a Catalunya i Júlia (467) és, per quart any consecutiu, el nom més posat a les nenes.

La natalitat a Terrassa se situa en el nivell més baix dels darrers 18 anys

/0 Comentarios/en , /por

La natalitat segueix a la baixa a Catalunya. I també a Terrassa, on el nombre de naixements registrats l’any passat, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), significa la dada més baixa en 18 anys. En total hi va haver 1993 naixements, un 5,1% menys que el 2018. El descens és molt similar que el del conjunt de Catalunya, on ha estat del 5,4%, sumant un total de 63.174 nadons.

L’Idescat explica que el descens de la natalitat ve acompanyada per l’augment de l’edat de la maternitat, que se situa en 31 anys al naixement del primer fill. Concretament, destaca el nivell de fecunditat “extraordinàriament baix” de les dones catalanes menors de 30 anys en comparació amb les europees, en particular en el grup de dones de 25 a 29 anys.

D’altra banda la reducció de la natalitat es concentra en les mares de nacionalitat espanyola. A Terrassa prop d’un terç dels naixements (29,1%), van ser de mare estrangera.

El conjunt del Vallès Occidental va registrar el 2018 7.902 naixements, una xifra que també ha baixat; concretament, un 5,2% respecte l’any anterior.

Pel que fa als noms més posats, Marc continua liderant el rànquing masculí, seguit de Pol, Àlex/Álex, Jan i Nil; Júlia, per segon any, encapçala el nom de nena més freqüent, per davant de Martina, Emma, Maria/María i Lucía.

Terrassa superarà els 250.000 habitants el 2030

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa arribarà als més de 253.000 habitants l’any 2030, un augment del 16 per cent pels pròxims 12 anys. Això representa un creixement anual de gairebé 3.000 habitants, exactament 2.892, entre l’1 i l’1,3 per cent cada any. Així es desprèn d’un estudi de projecció demogràfica que ha fet el Servei d’Estudis i Observatori de la ciutat, per conèixer l’evolució futura de la ciutat.

Un informe de referència perquè l’Ajuntament pugui donar la resposta més adequada a la necessitat de serveis i equipaments de la ciutat. Segons l’estudi aquesta tendència a l’alça es produirà bàsicament per l’elevat saldo migratori positiu, és a dir que arribaran més persones a viure a la ciutat que no pas les que en marxaran. Mentre que la natalitat es mantindrà estable i fins i tot disminuirà durant els pròxims sis anys i després s’estabilitzarà.

Per la seva banda la mortalitat creixerà a causa de l’augment de l’esperança de vida en edats més avançades. Actualment a Terrassa tot i haver-hi un clar envelliment de la població per damunt dels 65 anys o més, i un sobreenvelliment que supera els 75 anys, aquest envelliment es contrarestarà proporcionalment amb l’arribada de població en edats més joves, d’entre els 15 i els 49 anys.

Tot i això el pes de la gent gran en el conjunt de la població terrassenca serà el 2030 del 19 per cent, més gran que el pes de la població de joves que serà del 17 per cent. Per tant l’estudi conclou que d’aquí a dotze anys l’estructura demogràfica no serà tant envellida en comparació amb d’altres ciutats de la província.

L’estudi destaca que cada vegada les dones tenen fills en edats més avançades i tot i tenir en compte el saldo migratori de gent jove, la recuperació de la natalitat es produirà més a mig-llarg termini, justament a causa d’aquests retards en la maternitat. Per tant l’informe augura un envelliment de la població pels pròxims 12 anys simultàniament amb un rejoveniment, amb l’increment de joves provinents de l’estranger i de l’àrea metropolitana.

 

L’informe de projecció demogràfica destaca que totes aquestes xifres són aproximades i que s’hauran de revisar anualment contrastant amb dades reals del Padró Municipal. I afegeix que molts d’aquests components demogràfics són molt sensibles a la situació socioeconòmica de cada moment, més depenents del canvi de cojuntura i especialment del saldo migratori.

Terrassa té un creixement natural de la població d’un 2,79 per cent i supera la mitjana catalana

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa té una taxa de creixement natural de la població del 2,79 per cent i supera en escreix la mitjana catalana que és del 0,8 per cent. Segons un estudi fet per municipis de la Diputació, Terrassa té una natalitat baixa amb un índex que marca el 10,7 per cent, lleugerament superior a la mitjana. La taxa d’envelliment és del 16,5 per cent similar a la catalana. L’esperança de vida se situa ara a Terrassa en els 83,37 anys, 2,2 anys més que ara fa una dècada. Aquestes dades, permeten a l’administració preveure pels pròxims anys els efectes econòmics, socials i polítics d’aquestes xifres en la població i buscar solucions, una de les quals passa per incorporar més immigració en el mercat de treball per mantenir l’actual creixement. L’estudi que també contempla altres variables com els accidents de trànsit s’ha presentat aquest dimecres en el Consell Municipal de Salut.

En el Consell també s’ha donat a conèixer la unió de tres entitats de defensa de malalties minoritàries. Les associacions són: Cors lluitadors de Duchenne, El sueño de Aaron en contra l’atròfia muscular espinar, i Max i Aleix tots contra la Histiocitosis. “Unidos por ellos” és el nom que ara agrupa les tres entitats que veuen en la unitat més possibilitats per defensar la investigació de les anomenades malalties rares.

El Consell també ha servit per constatar la distància que separa els hospitals i els CAP’s, de les entitats d’afectats de la sanitat pública, pel què fa a les xifres de les llistes d’espera i l’atenció primària. Representants del Consorci Sanitari i de Mútua han admès que és innacceptable l’espera de gairebé 40 dies per al metge de capçalera, però han rebutjat d’altres xifres d’espera, després de la darrera actualització del passat mes de setembre.

Finalment la setmana que ve l’Ajuntament enceterà una campanya per reduir el consum d’alcohol entre la població. Una promoció que a banda de tallers i activitats comptarà amb un parell de conferències per reflexionar sobre el model social de consum d’alcohol i els seus efectes en la salut.

 

Segueix el descens de la natalitat a Terrassa i a Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

El nombre de naixements a Terrassa segueix la tendència a la baixa dels últims anys. El 2017 van néixer a Terrassa 2099 nens i nenes, la xifra més baixa en 17 anys. Suposen un 7% menys que l’any anterior.. Aquest descens va començar el 2009, es repeteix al conjunt de Catalunya i, previsiblement, continuarà els propers anys. La causa principal, segons l’Idescat, és l’arribada a l’edat de tenir fills de generacions poc nombroses: les nascudes als anys vuitanta i principis dels 90.

L’edat mitjana a la maternitat continua creixent i se situa en 32,1 anys. L’edat de mitjana de les mares que han tingut el primer fill ha estat de 31 anys, de les més altes d’Europa. Les mares estrangeres són dos anys més joves en tenir fills que les mares de nacionalitat espanyola. A Terrassa un 27,2% dels naixements van ser de mare estrangera.

Per àmbits territorials, les comarques de Girona i el Camp de Tarragona són les àrees on la natalitat va ser més alta el 2017. Les més baixes les trobem a l’Alt Pirineu, Aran i les Terres de l’Ebre. La taxa de natalitat al Vallès Occidental, amb 8.334 naixements, és lleugerament superior a la mitjana catalana.

Pel que fa als noms més posats, Marc contínua liderant el rànking masculí. En el femení, Júlia/Julia li pren el primer lloc a Martina.

Un de cada quatre naixements a Terrassa és de mare estrangera

/0 Comentarios/en , /por

El nombre de naixements segueix a la baixa a Terrassa, una tendència similar a la catalana. El desecens de nascuts vius a la ciutat continua i durant l’any passat, el 2016, se’n van comptabilitzar 2244, la xifra més baixa dels últims catorze anys. Respecte l’any anterior, la davallada va ser del 3,7%.

Són les últimes dades de l’Idescat referents a la població, que tot i així situen Terrassa amb una taxa de natalitat prou alta si ho comparem amb el territori català, del 10,4 per mil.

L’Idescat també diu que els nens i nenes nascuts de mare estrangera van augmentar a Terrassa. Aquest és el tercer any que augmenten, després d’una baixada important el 2014. L’any passat en van ser 572, només vuit més que el 2015. Això vol dir que un de cada quatre naixements a Terrassa és de mare estrangera.

A Catalunya l’edat mitjana a la maternitat continua endarrerint-se i se situa en 32 anys. I pel que fa a la llista dels noms més freqüents entre els nounats catalans, no hi ha gaires canvis. En els noms de nen, Marc segueix liderant la llista amb autoritat, i en nenes, repeteix Martina en primer lloc. A l’Àmbit Metropolità, del qual en forma part el Vallès Occidental, també són freqüents Àlex/Álex, Èric/Eric, Hugo i Pol; i Lucía, Júlia/Julia, Laia i Emma.