Entradas

«Pedala amb aire net», un projecte d’anàlisi de la contaminació de l’aire

Durant un any, l’Associació Bici Terrassa Club, el BiTer, participa de «Pedala amb aire net», un projecte a nivell estatal que analitza les partícules en suspensió que generen la contaminació a la ciutat. La coordinadora ConBici ha repartir entre 14 ciutats de l’Estat, un aparell que, penjat a les bicicletes, mesura en temps real la qualitat de l’aire.

Aquestes dades permeten fer un seguiment més acurat dels punts més contaminats de la ciutat i passen a complementar les xifres que ja disposen les administracions.

L’ú de gener del 2023 entrarà en vigor la Llei del Canvi Climàtic que obliga als municipis de més de 50.000 habitants a desenvolupar sistemes de mobilitat sostenible amb l’objectiu final de millorar l’aire que respirem. Cada dia a Terrassa es fan amb cotxe particular més de 200.000 desplaçaments de menys de 2 kilòmetres.

BiterBiter 1

Protecció Civil alerta per les pluges intenses i l’acumulació d’aigua

Protecció Civil comunica que es manté la fase d’ALERTA de l’INUNCAT, el Pla Especial d’Emergències per Inundacions de Catalunya. Segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) s’estan produint xàfecs d’intensitat superior a 40mm en 30 minuts, acompanyats de tempesta i amb episodis de temps violent. S’esperen precipitacions generalitzades arreu del país que s’estendran de sud a nord amb acumulacions entre molt i extremadament abundants al terç sud del territori.

La zona amb més afectació fins al moment es localitza al terç sud-oest del país, especialment les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Baix Camp amb evolució nord-est entre la franja Litoral, Prelitoral i Depressió Central. Per altra banda s’esperen acumulacions de pluja molt importants a la banda sud-oest del país amb nivells de pluja que poden superar el llindar de 200 mm en 24 hores i d’evolució cap al període de tarda-vespre i fins el migdia de demà al nord-est del país, especialment l’Alt Empordà i comarques pròximes com Garrotxa, Pla de l’Estany, Selva i Baix Empordà.

Pel que fa a l’estat de la mar, hi haurà mar brava amb onades superiors a 4 metres amb caràcter general a tot el litoral català amb notable mar de fons de component est. D’acord amb la informació del Servei Meteorològic de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) l’acumulació de pluja es produirà principalment fins al migdia a la zona de Terres de L’Ebre amb especial crescuda en barrancs i rieres d’aquesta zona. No es descarta que les pluges i les crescudes puguin afectar també els afluents de l’esquerre del Segre, com el Riu Sió i Corb.

Les principals superacions d’intensitat per pluges s’han localitzat als municipis de: Aldover (Baix Ebre): 43,8 mm / 30 minuts Alcanar (Montsià): 24 mm / 30 minuts Mas de Barberans (Montsià): 20,3 mm / 30 minuts. Les principals superacions d’acumulació per pluges s’han localitzat als municipis de: Alfacs (Montsià): 130 mm Mas de Barberans (Montsià): 110 mm. Aldover (Baix Ebre): 118 mm. Fins al moment el 112 ha registrat fins a les 13 hores, 149 trucades, que han generat 110 expedients relacionades amb inundacions, rescat de vehicles, incidències de trànsit, riuades, despreniments a la via pública i trucades informatives.

Es recomana als municipis afectats el tancament de guals, passos subterranis i accessos a zones inundables, barrancs i rieres, així com impedir l’estacionament en aquestes zones. Als municipis costaners es recorda la necessitat de senyalitzar i tancar les zones de perill per fort onatge, com espigons i trencaonades. En general es recomana evitar al màxim la mobilitat i extremar les precaucions en la circulació viària.

Set municipis rebutgen la MAT que passa per la Catalunya Central i finalitza a Rubí

Els ajuntaments d’Ullastrell, Rubí, Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Castellbisbal i els Hostalets de Pierola mostren en un comunicat, el seu total i unànim rebuig a la línea de Molt Alta Tensió, la MAT Pierola-Rubí, que proposa l’empresa Forestàlia SL.

En una reunió celebrada aquest dimecres de forma telemàtica, els municipis afectats han rebutjat el projecte d’aquesta infraestructura per no respondre als interessos del territori. El projecte preveu la construcción d’una MAT de 400 Kilovats que travessarà la Catalunya Central i fins arribar a Rubí. Actualment, el darrer tram entre Hostalets de Pierola i Rubí es troba en exposició pública per part del Ministeri de Política Territorial.

Els 7 municipis afectats han acordat presentar al·legacions coordinadament de forma conjunta al projecte de Forestàlia així com emprendre diverses accions polítiques per sumar suports institucionals com a rebuig a aquesta infraestructura que consideren lesiva pel territori.

L’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità escull el primer Govern

L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, és la flamant primera presidenta de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità que aquest dijous s’ha escollit a Mataró. Les dues vicepresidències aniran a càrrec dels alcaldes de Martorell i Vilafranca, Xavier Fonollosa i Pere Regull respectivament. Tot i ser un dels municipis fundadors de l’entitat, finalment Terrassa no tindrà participació en els òrgans de Govern de l’Associació supramunicipal.

Tot i això el més important és sumar forces entre els municipis que en formen part. Aquesta és la primera reunió de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità després de fixar les bases el passat mes d’abril en la Declaració de Martorell. De moment la nova entitat supramunicipal representa a gairebé un milió d’habitants dels municipis de Terrassa, Sabadell, Rubí, Granollers, Martorell, Mataró, Mollet, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Amb el repte d’augmentar la representació a més de 3 milions d’habitants de la segona corona metropolitana. El principal objectiu de l’Associació és dotar de veu pròpia a aquests municipis en la planificació del territori i en la presa de decisions de país. També detectar problemàtiques comunes i articular i coordinar mesures conjuntes.

Terrassa, ciutat fundadora de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità

Al setembre es constituirà formalment l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona, un nou organisme del qual Terrassa n’és una de les poblacions fundadores. Una nova entitat supramunicipal, que dóna veu pròpia als municipis que en formen part, davant d’altres organismes de l’Estat. L’Associació agrupa als principals municipis situats a l’entorn de la primera corona de Barcelona que comparteixen projectes i problemes i ara, amb capacitat d’actuar conjuntament en aspectes com infraestructures, mobilitat, medi ambient o promoció econòmica.

D’altra banda, en un ple celebrat a mitges entre presencial i telemàtic, per la quarentena que havien de fer alguns dels regidors, s’ha aprovat per unanimitat una modificació del Pla d’Ordenació per ampliar l’inventari del patrimoni cultural de la ciutat. Dels 269 elements protegits es passarà als 364, 95 més que passen a engrossir l’actual inventari. Per això alguns permisos municipals que afectin aquests elements se suspendran preventivament.

L’oposició ha demanat una comunicació personalitzada als propietaris privats de tots aquests béns.Finalment el ple ha aprovat també per unanimitat, la desafectació de béns demanials, la qual cosa permetrà un reordenament del patrimoni municipal. La desafectació per passar de béns demanials a patrimonials permetrà adaptar-los als usos de les demandes actuals. Són finques, espais o immobles que no es poden fer servir ni cedir a entitats, per no complir amb l’ús per el qual van ser creades o comprades.

40 municipis defensen la gestió pública de l’aigua i denuncien pressions judicials de les empreses privades

Demostració de força de prop de 40 municipis catalans i ens locals que en els darrers anys han iniciat processos de recuperació de la gestió de l’aigua. Tots s’han trobat amb almenys un contenciós administratiu per part de l’empresa privada que fins llavors gestionava la concessió. Aquestes accions legals són una estratègia, afirmen, que entorpeix i alenteix el camí. Però, aquest dilluns al matí el món local ha escenificat la seva aliança, el front comú per defensar el canvi de model.

S’ha fet a Terrassa, com a exemple de municipi que ha recuperat amb èxit la prestació d’aquest servei essencial de forma directa.

La tinenta d’alcalde, Lluïsa Melgares, ha presidit la trobada que s’ha fet al Dipòsit de Can Boada, com a amfitriona

En aquest acte conjunt, els alcaldes i alcaldesses i els representats d’entitats locals s’han sumat a un manifest de denuncia aquesta estratègia de les empreses privades per entorpir el canvi de model. Asseguren que els drets de la ciutadania han d’estar per sobre dels privilegis de les grans companyies.

La nova Llei del lloguer congela i rebaixa els preus dels pisos en 60 municipis

Els nous contractes de lloguer que se signin a partir d’aquest dimarts ja estan subjectes a la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge de Catalunya. La norma aprobada pel Parlament rebaixa i congela el preu dels nous contractes en 60 municipis d’alta demanda d’habitatge com ara Terrassa. En les zones de falta d’habitatge assequible, el cost del lloguer queda vinculat al que estableix l’Índex de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. D’una banda els nous contractes hauran d’ajustar-se al preu per metre quadrat de referència.

I de l’altra en cas que l’immoble hagi estat arrendat en els darrers 5 anys per sota del preu de referencia, la llei impedeix que el propietari n’apugi el lloguer. Per tant, la nova llei rebaixarà el preu que ara estan per damunt de l’Índex i a més, congelarà als que se situen per sota. Els propietaris amb pocs ingresos poden quedar exempts de la limitació. Com a mesura d’urgència, la llei declara immediatament el mercat tens a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i 54 municipis més.

En els municipis inclosos a la llista, com ara Terrassa, el preu del lloguer ha crescut més d’un 20% entre el 2014 i el 2019. La Llei preveu que els ajuntaments tinguin marge per flexibilitzar la norma general i adaptar-la a les necessitats concretes de cada municipi. D’una banda, les seves propostes podran minorar o incrementar el preu de l’Índex en un 5 per cent i de l’altra, podran excloure de la norma els pisos que sumin més de 150 metres quadrats.

Si la falta d’habitatge està concentrada en barris o districtes, la norma s’hi podrà aplicar sense que afecti la resta del municipi. En qualsevol cas, la congelació i rebaixa del preu dels lloguers requereix una declaració de “mercat tens”. L’incompliment de la nova regulació pot comportar multes de fins a 90.000 euros.

Terrassa, a la videoconferència de municipis contraris al model d’ajudes per la Covid-19

Una trentena de municipis d’arreu de l’Estat uneixen forces per reclamar al govern central que rectifiqui l’acord entre el Ministeri d’Hisenda i la Federación Española de Municipios y Provincias sobre el model d’ajudes per la Covid-19. Terrassa és un d’ells i l’alcalde, Jordi Ballart, participarà aquest dimarts, 1 de setembre, a la trobada telemàtica de les 27 ciutats que el passat 7 d’agost van subscriure una declaració conjunta contra aquest model. Barcelona i Torrelavega també hi participaran a la videoconferència com a ciutats convidades.

Aquesta declaració conjunta demana al Govern de l’Estat que faci enrere en el decret Llei que vol alliberar els romanents i fer ús dels superàvits municipals.

Ballart ja ha mostrat el seu rebuig en considerar que “vulnera l’autonomia financera de les entitats locals, suposa una confiscació dels superàvits municipals i proposa excloure els ajuntaments que no disposen de romanents del repartiment dels fons provinents dels Pressupostos Generals de l’Estat». A més, reclama que “els ajuntaments puguin disposar dels romanents acumulats durant els darrers anys, destinant-los als projectes i polítiques que cada municipi determini en funció de les seves pròpies necessitats”.

En el manifest del mes d’agost es va sol·licitar, també, una reunió immediata amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per replantejar les ajudes estatals als municipis, reduir les limitacions financeres eliminant la regla de despesa, el concepte de dèficit i d’estabilitat, almenys per a l’any 2021, avançar en un nou sistema de finançament de les entitats locals i definir l’accés dels ajuntaments al finançament europeu pel que fa als fons assignats a Espanya per import de 140.000 milions d’euros.

Aquesta petició es va traslladar a la ministra que va dir que qualsevol reunió negociadora havia de tenir lloc a través de la FEMP. Per tant, es va contactar amb el president de la Federació perquè obrís un canal de diàleg entre la ministra i els municipis contraris a l’acord, però la petició no ha estat acceptada.

Els municipis que hi participaran a la videoconferència, a més de Terrassa, són: Alacant, Almeria, Badalona, Cadis, Còrdova, Granada, Lleida, Madrid, Màlaga, Marbella, Múrcia, Ourense, Oviedo, Palència, Pamplona, Pontevedra, Pozuelo de Alarcón, Reus, Salamanca, Santander, Santa Cruz de Tenerife, Tarragona, Telde, Terol, València i Saragossa i, també, Barcelona i Torrelavega, com a ciutats convidades.

La majoria de municipis petits de la comarca hauran de seguir respectant les franges horàries

Tot i tenir una població menor de 10.000 habitants, municipis com Matadepera hauran de seguir respectant les franges horàries de la fase 1. La setmana passada el ministre de Sanitat, Salvador Illa, anunciava una flexibilització per a aquestes localitats, eliminant els horaris de sortida dels infants i les franges per fer esport i passejar. Tanmateix, la mesura publicada aquest divendres al BOE afegeix el condicionant d’una densitat de població menor de 100 habitants per quilòmetre quadrat. Un requisit que la majoria de pobles del Vallès Occidental no compleixen, amb les úniques excepcions de Rellinars, Sant Llorenç Savall i Gallifa. Es calcula que la densitat actual de Matadepera és de 365 habitants per quilòmetre quadrat. En altres localitats veïnes de Terrassa com Viladecavalls, la xifra és de 375; a Ullastrell és de 277, mentre que a Vacarisses hi ha de mitjana uns 163 habitants/km2.

Segons la nova normativa, a les poblacions menors de 10.0000 habitants, que estiguin en fase 1 i que tinguin una densitat màxima de 100 habitants per km2, s’hi podrà passejar per tot el municipi o en un màxim de 5 quilòmetres. Bars i restaurants podran obrir el seu espai interior, respectant les distàncies entre taules i amb reserva prèvia. A més a més, podran assistir a enterraments i vetlles 15 persones en espais tancats i 25 a l’aire lliure. També es podrà anar a temples religiosos si no se supera el 50% de l’aforament. D’altra banda, estarà permès que obrin també les biblioteques, amb un terç de l’aforament, i els ajuntaments podran autoritzar els mercats ambulants.

Les noves normes per a aquestes poblacions s’aplicaran només a les persones que hi estiguin empadronades o que faci més de 14 dies que hi resideixin, no a les persones que hi estiguin de pas. D’aquesta manera el govern central vol afavorir el desconfinament en aquelles localitats on no hi ha un risc d’aglomeracions.

El Consell Comarcal proposa un espai de concertació per lluitar contra la crisi

Al voltant d’un 28 per cent de la població assalariada del Vallès Occidental està afectada per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, ERTO, dos punts per damunt de la taxa de tot Catalunya. L’atur va augmentar el mes de març un 5 per cent i ara la taxa se situa en l’11,8 per cent, similar al setembre del 2008, a l’inici de l’anterior crisi econòmica. Aquestes dades reflecteixen l’impacte de la crisi de la Covid-19 que accelera la destrucció d’ocupació i amenaça la situació de moltes famílies.

Des del Consell Comarcal “s’està amatent a les pròximes setmanes per ser capaços de generar una resposta col•lectiva i generar un espai de concertació on s’hi trobin totes les administracions i els agents econòmics i socials”, en paraules del seu President Ignasi Giménez, tal i com s’ha fet en d’altres ocasions. L’Observatori del Consell Comarcal ha elaborat un complet informe sobre l’impacte econòmic de la pandèmia que es pot consultar aquí.

En l’actualitat, al Vallès Occidental hi ha 89.280 persones afectades per ERTOS, un augment de l’11,3 per cent que s’ha detectat només en els darrers 30 dies. Al març, l’atur va pujar en 2.619 persones respecte al mes anterior trencant la dinàmica positiva dels darrers anys. La tendència a la majoria de municipis del Vallès Occidental és la disminució d’assalariats i autònoms amb caigudes de fins el 5 per cent. En total des de les diferents poblacions de la comarca s’han adoptat 179 mesures, 70 de les quals de suport social, 65 fiscals i 44 de suport laboral.