Entradas

El MNACTEC acull l’exposició ‘Joan Oró. A la cerca de l’origen de la vida’

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya  presenta l’exposició “Joan Oró. A la cerca de l’origen de la vida”, dedicada al bioquímic català Joan Oró i Florensa. Està considerat un dels científics més importants del segle XX pels seus estudis sobre l’origen de la vida a la Terra i la cerca de vida en altres planetes. L’exposició es podrà visitar al MNACTEC fins al 25 de febrer de 2024.

La mostra ha estat produïda per la Fundació Joan Oró amb motiu l’any que commemora el centenari del seu naixement. A més de difondre la rellevant aportació del científic a la ciència, l’exposició també vol donar a conèixer els valors que el van inspirar com a persona.

L’espai dona a conèixer la vida i l’obra d’aquest científic lleidatà, que ja des de ben petit es feia preguntes fonamentals sobre la vida i que en l’intent de donar-li resposta el van dur a fer el salt als Estats Units, on va assolir la seva fita més valuosa amb la síntesi de l’adenina, convertint-lo en un científic de renom mundial, i així a col·laborar amb la NASA en els programes espacials més importants del segle XX. La mostra també fa incidència en el seu llegat com a promotor de sistemes d’investigació i innovació que han ajudat a desenvolupar la ciència a Catalunya.

Es tracta de l’exposició més destacada que s’ha dedicat mai a Joan Oró i s’hi presenta per primera vegada al públic una gran quantitat de documentació relativa a tota la seva vida, tant professional com personal.

El MNACTEC recull els 37 anys d’història dels Agents Rurals en una exposició

Els 37 anys d’història dels Agents Rurals queden condensats en la nova exposició del MNACTEC: ‘Agents Rurals: guardians del medi natural’. Mitjançant plafons i objectes, explica la tasca que fa aquest cos, dedicat a preservar no només el medi natural, sinó també el cultural.

L’exposició pretén donar visibilitat a les feines dels agents rurals, moltes d’elles desconegudes pel gran públic. Ho fa amb un recorregut històric, en el qual es poden veure els uniformes que portaven els primers agents rurals als anys vuitanta, així com el seu equipament. Hi ha una vitrina amb material i campanyes informatives de l’època.

Els agents rurals són molt coneguts per la seva tasca contra els incendis, però no tant per altres, com la conservació de la fauna i l’entorn marí. En aquests 37 anys també ha canviat el medi natural i com ens hi relacionem.

La mostra es complementa amb peces audiovisuals, xerrades i visites guiades. Es podrà veure fins a l’11 de febrer abans que volti per altres municipis catalans.

Cinc dones relacionades amb la indústria tèxtil expliquen els nous reptes del sector

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha acollit aquest dijous la taula rodona “Segueix el fil: les protagonistes”.

L’activitat ha donat veu a cinc dones relacionades amb la indústria tèxtil, que han parlat de la seva pròpia experiència i dels que creuen que han de ser els nous reptes en sector tèxtil i els canvis socials que els han d’acompanyar.

La taula rodona és el segon escenari de l’exposició “Teixim relats”, que es pot veure al MNACTEC fins al 24 de gener.

“Teixim relats” és un projecte que aborda i fa qüestionar al visitant el passat, el present i el futur de la indústria tèxtil catalana de forma reflexiva i experimental. El projecte gira al voltant de conceptes com l’eficiència, la innovació, la sostenibilitat, el reciclatge, la tecnologia, la sociabilitat o el gènere. És un projecte conceptualitzat i dissenyat per Sol Roig Projectes i Magem Torrella Associats.

La 8a edició del Congrés «Som Elèctrics!» aborda els límits planetaris

Un grup de científics d’arreu del món van definir el 2009 els 9 paràmetres que marquen els marges de seguretat ambiental del planeta. S’anomenen límits planetaris.

Els indicadors no paren d’empitjorar i només hi ha 3 que es troben en zona de seguretat: la capa d’ozó, l’acidificació dels oceans i les partícules a l’atmosfera (els aerosols). La resta: desforestació, canvi climàtic, biodiversitat, contaminació química i sintètica, cicles del fòsfor i el nitrogen i cicle de l’aigua, ja han traspassat les línies vermelles.

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) acull aquest dijous la 8a edició del congrés Som Elèctrics!. Se centra, precisament, en l’emergència climàtica i els límits planetaris. El títol: “Els límits planetaris, el no-infinit”.

Un dels ponents, David Nogués-Bravo, macroecòleg i professor de la Universitat de Copenhaguen, ha assegurat que el límit de seguretat del canvi climàtic es va superar l’any 1998 i que és bàsic revertir el procés de desforestació, però mantenint la biodiversitat, per corregir-lo. De fet, diu que tots els paràmetres estan interconnectats.

De la mateixa manera que la salut d’una persona amb una pressió arterial alta està en risc, la salut del planeta també està compromesa. Diu també que els propers 10 o 20 anys seran decisius.

La 8a Edició Del Congrés Som Elèctrics 10

La 8a Edició Del Congrés Som Elèctrics 9 La 8a Edició Del Congrés Som Elèctrics 8 La 8a Edició Del Congrés Som Elèctrics 7

La 8a Edició Del Congrés Som Elèctrics 6 La 8a Edició Del Congrés Som Elèctrics 5 La 8a Edició Del Congrés Som Elèctrics 4 La 8a Edició Del Congrés Som Elèctrics 3 La 8a Edició Del Congrés Som Elèctrics 2 La 8a Edició Del Congrés Som Elèctics 1

El MNACTEC presenta la primera càpsula del projecte ‘Teixim relats’

Teixim història: de les colònies a la investigació és el títol de la càpsula amb què s’inicia el muntatge creatiu Teixim relats que s’ha presentat aquest divendres al MNACTEC.

En aquesta primera part, 5 dones de diferents edats, vivències i especialitats vinculades a la indústria del tèxtil explicaran la seva experiència. Ho faran el pròxim 14 de desembre en una taula rodona on parlaran de la seva tasca  professional, i dels nous reptes del sector i els canvis socials que els han d’acompanyar.

La instal·lació està formada  per 8 càpsules on s’aborda i es fa qüestionar al visitant el passat, el present i el futur de la indústria tèxtil catalana. Aquest procés es fila a través de conceptes com l’eficiència, la innovació, la sostenibilitat, el reciclatge, la tecnologia, la sociabilitat o el gènere.

El Mnactec Presenta La Primera Càpsula Del Projecte ‘teixim Relats’1

Posteriorment es mostraran al públic les set càpsules restants, que es podran veure progressivament al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. També a la resta de centres del Sistema Territorial del MNACTEC relacionats amb el món del tèxtil, la moda i la creació estètica en el vestir. I és que la iniciativa ha comptat amb la participació i complicitat del Museu Tèxtil.

Un autobús recorrerà Catalunya per apropar el MNACTEC al món rural

Aquest autobús és a punt d’iniciar un llarg recorregut que, els propers mesos, el durà per diversos racons de Catalunya. És el MNACTEC Bus, un projecte del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya per fer-lo arribar més enllà de seu àmbit geogràfic proper, amb la mateixa filosofia que els bibliobusos.

Conté propostes didàctiques i interactives sobre canvis al paisatge, patrimoni industrial, canvi de costums, habitatge i treball, activitats humanes, cultura científica, transició ecològica i l’evolució d’un ofici.

Alegria Activity ha estat l’empresa encarregada d’elaborar els continguts interactius, disponibles en català, castellà, aranès i anglès i d’encabir-los a l’autobús.

El MNACTEC Bus pot adaptar a la particularitat de cada territori els continguts dels interactius així com les activitats paral·leles a oferir. Això és possible gràcies a la connexió directa entre el bus i el museu.

Aquesta iniciativa itinerant està en consonància amb la idiosincràsia del museu, l’únic descentralitzat del país, amb seu a Terrassa i amb 26 centres museístics repartits per tot Catalunya.

Reconeixement a la campanya ciutadana que va salvar el Vapor Aymerich, Amat i Jover

El Vapor Aymerich Amat i Jover és considerat l‘edifici industrial modernista més important de Catalunya. Acull des de fa gairebé 40 anys el Museu de la Ciència i la Tècnica, l’únic museu nacional que té la seu fora de Barcelona. És un museu dins una peça de museu. El que avui tenim assumit que és una meravella arquitectònica va estar a punt de desaparèixer els anys 70, en plena voràgine de l’especulació immobiiària tardofranquista. Per sort, una campanya ciutadana va aturar l’enderroc i els pisos que s’hi volien fer en el seu lloc.

50 anys després, aquella campanya impulsada pel GAT, el Grup d’Arquitectes de Terrassa, ha tingut el seu reconeixement, que s’ha materialitzat amb una placa a l’entrada del vapor.

A la campanya s’hi van sumar altres entitats, com Amics de les Arts i Joventuts Musicals i Òmnium Cultural, que també han rebut una placa commemorativa.

El Vapor Aymerich Amat i Jover el va dissenyar Lluís Muncunill el 1908. En destaca la coberta, on hi ha les característiques voltes catalanes. A finals dels 70 va acabar la seva activitat industrial i als anys 80 el va adquirir la Generalitat de Catalunya.

Foto: Ajuntament de Terrassa

El MNACTEC programa diverses activitats gratuïtes amb motiu de la Setmana de la Ciència

Amb motiu de la Setmana de la Ciència, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya programa diverses activitats gratuïtes, entre les quals destaquen una conferència sobre la cerca d’existència de vida més enllà de la Terra, a càrrec del divulgador científic Joan Anton Català Amigó, i el taller adreçat a nois i noies “Viatja al fascinant món del transistor”.

La Setmana de la Ciència, que enguany celebra la 28a edició del 10 al 19 de novembre, està adreçada a tots els públics i té com a objectiu apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i promoure les vocacions científiques entre els més joves.

El dissabte 18 de novembre, a les 11.00 h, el MNACTEC acull la conferència “A la cerca de vida fora de la Terra” a càrrec de Joan Anton Català Amigó, divulgador científic, escriptor i consultor català, especialitzat en astronomia i astrofísica i comissari del centenari del naixement del Joan Oró. La xerrada, organitzada per l’Ajuntament de Terrassa amb la col·laboració del MNACTEC, exposarà en quin estat es troba la cerca d’existència de vida més enllà del nostre planeta.

El diumenge 19 de novembre, el Museu farà jornada de portes obertes 10.00 a 14.30 h i s’oferirà el taller “Viatja al fascinant món del transistor”, una aventura pel món de la microelectrònica que s’organitza en col·laboració amb l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM, CSIC). El Museu també oferirà a les 12.00 h una audició amb el carilló del MNACTEC a càrrec del carillonista Blai Ciurana.

El MNACTEC és un dels primers museus de Catalunya a implantar robots de guiatge

Aquest robot és el nou guia dels visitants per les diverses exposicions, experiències i serveis que ofereix el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Així, el  MNACTEC es converteix un dels primers museus de Catalunya a implantar robots de guiatge en espais expositius. 

Els dos robots col·laboratius que s’acaben d’incorporar   acompanyen als usuaris amb qui poden  interactuar mitjançant  una pantalla tàctil que permet escollir l’espai que es  vol visitar. Un cop triat l’espai, el robot guia al visitant fins a la destinació, alhora que reprodueix contingut audiovisual en determinats punts d’interès. Durant la seva utilització, fins i tot, emet algunes frases per millorar l’experiència dels usuaris.

Es tracta dels robots KettyBot, de la marca PUDU, que compten amb un sistema de navegació i localització autònom gràcies al seu radar LIDAR.

El MNACTEC disposa de dos robots, un per a la planta baixa, on hi ha la nau principal de l’edifici i la major part de les exposicions, i un altre per la planta soterrani, on s’hi ubiquen altres mostres i diverses sales com l’auditori, la biblioteca o aules.

Cabina Telefonica

Una cabina telefònica de la dècada dels 2000, nova adquisició del MNACTEC

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha incorporat a les seves col·leccions una cabina telefònica de la dècada dels anys 2000. L’objecte, que va prestar servei a la població de Santa Bàrbara (Montsià), l’ha la companyia Telefónica de España.

 La cabina és el model Garza amb portes simètriques, fabricat per l’empresa Garza-Diviloc, i que va ser el darrer model de cabina telefònica que es va fabricar a l’Estat. Té unes mides de 243,5 cm d’alçada, 91,5 cm de fons i 112,5 cm d’amplada.

 Amb aquesta adquisició, el MNACTEC vol conservar a les seves col·leccions un testimoni important del desenvolupament tecnològic del servei de telefonia al nostre país durant la segona meitat del segle XX. Va suposar una revolució de les telecomunicacions i que avui en dia ja ha pràcticament desaparegut per l’aparició de la telefonia mòbil.

 Cabines telefòniques

Una cabina telefònica és una caseta a l’interior de la qual hi ha un telèfon públic. L’inventor de la cabina va ser el nord-americà William Gray, que va rebre la patent pel seu aparell l’any 1889.

 Les primeres cabines de l’Estat espanyol, formades per un cubicle d’alumini i vidre amb un telèfon públic a dins, es van instal·lar a mitjans dels anys 60 a les vies públiques de ciutats com Madrid i Barcelona, encara que no es van generalitzar fins a finals de la mateixa dècada.

 L’any 1999, poc després de l’aparició massiva de la telefonia mòbil, hi havia prop de 67.000 cabines a l’Estat espanyol. L’any 2020 ja només en quedaven unes 15.000, que registraven una mitjana d’una trucada a la setmana. El mateix any 2020 les cabines van deixar de ser considerades part del servei universal de telecomunicacions de l’Estat i se’n va començar la retirada de la via pública.

 

[Fotos: MNACTEC]