Entradas

Els àpats de Nadal, cada cop més fets per encàrrec

Encarregar el menjar dels àpats nadalencs és una tendència a l’alça. Cada vegada són més les famílies que opten per aquesta opció, fent que el desembre sigui el moment de l’any amb més feina per als establiments de menjar per emportar.

Les empreses i les escoles primer i les famílies després fan que aquestes setmanes les cuines professionals vagin de bòlit. Respecte anys anteriors, les comandes denoten que els pitjors moments de la pandèmia han quedat enrere. Els encàrrecs ja han passat d’un màxim de sis comensals a arribar fàcilment a la quinzena. Ara bé, el que mai canvia és el contingut de plats i cassoles. Encara que les famílies optin per externalitzar la feina a la cuina, els menús tradicionals són intocables: escudelles, canelons i pollastres rostits amb prunes i pinyons continuen sent els amos indiscutibles de les taules nadalenques.

El que sí està canviant és la presència cada cop més freqüent d’opcions vegetarianes i veganes. El fricandó de tofu i el mateix tofu rostit amb prunes i pinyons són algunes de les alternatives per fer un Nadal sense carn.

Establiments com el «Fet a la cassola», al barri de Can Boada, passaran les festes amb els fogons a ple rendiment, però un cop repartits els tortells de Reis, compten abaixar la persiana una setmana per unes merescudes vacances.

El menjar per emportar, una solució més psicològica que econòmica per als bars i restaurants de Terrassa

Balanç unànime de la primera setmana de bars i restaurants limitats només a preparar menjar per emportar: no els surt a compte. Molts establiments de la ciutat s’han adaptat a l’única possibilitat que els queda per aconseguir ingressos però la conclusió és que el benefici econòmic és mínim i només serveix per cobrir algunes despeses, com ara el lloguer dels locals. Psicològicament, però, permet als restauradors mantenir-se ocupats i, alhora, conservar la fidelitat d’uns clients que, això sí, els estan mostrant un gran suport.

Dels establiments que han optat per mantenir-se oberts oferint menjar per emportar, només alguns aposten pel repartiment a domicili: en molts casos, aquest servei suposa una despesa afegida que no tots els clients estan disposats a pagar. En aquest context, el Gremi d’Hostaleria de Terrassa i comarca ha agraït les ajudes que està implementant l’Ajuntament de Terrassa, però a l’altra banda de la balança hi situa administracions superiors com són la Generalitat i el govern de l’estat. Els restauradors afirmen sentir-se com titelles en mans d’uns polítics que els ignoren a l’hora de prendre decisions que els afecten, com la de tancar els locals a les portes d’un cap de setmana amb les neveres plenes.

La declaració del toc de queda i de l’estat d’alarma tampoc fan millorar la perspectiva d’un sector que manté les ganes de treballar però on ara mateix els ERTO són majoritaris.

Mokita, un oasi culinari italià que lluita entre la resurrecció i el tancament

Carmine i Marina són parella i al mateix temps propietari i treballadora de Mokita, un petit restaurant especialitzat en menjar italià ubicat al barri de Sant Pere i que va obrir fa tot just un any i mig. Una carta personalitzada i una clientela molt fidel van avalar el seu negoci fins que es va decretar l’estat d’alarma per la Covid-19.

Van haver de tancar i ja no han obert més. Tot i que bars i restaurants han pogut servir de nou dinars i sopars a mesura que s’avançava en el desconfinament, a ells no els sortia econòmicament a compte. No poden instal·lar una terrassa i el local és excessivament petit per guardar la distancia social entre taules. A tot això, han hagut de seguir pagant les despeses fixes, les ajudes no han arribat i les que sí, ho han fet tard.

Estaven abocats al tancament, com altres negocis que no han pogut sobreviure a la pandèmia, però l’acord al qual han arribat sobre el lloguer del local i una clientela desitjosa de tornar a provar els seus plats els han animat a obrir de nou en les properes setmanes.

Mokita invertirà per readaptar la seva carta i seguir oferint la mateixa qualitat als seus plats a domicili. Són optimistes de cara a un futur no molt llunyà tornar a la normalitat i seguir amb la mateixa il·lusió del primer dia.

Marina, a punt de prendre’s un autèntic cappuccino italià

Carmine i Marina estudien la carta per oferir menjar per emportar i a domicili