Entradas

La Cambra de la Propietat Urbana apunta que el 2023 serà un any de lloguers

Al nou any que acabem d’encetar els contractes de lloguer d’habitatges prendran tot el protagonisme als de compravenda. Aquesta és, si més no, la previsió que en fa la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca.

El motiu és doble. Per una banda, l’augment generalitzat de preus, tant de materials de construcció com de subministraments, fa que moltes constructores esperin una millora del context abans d’executar noves obres. Així, encara que es continuïn demanant i obtenint llicències d’obres, baixarà l’entrada d’habitatges nous al mercat. A més, tot apunta que els tipus d’interès continuaran enfilant-se, del 2’5% actual fins a percentatges d’entre el 4% i el 5% a finals d’any. Amb el diner més car i les hipoteques més difícils d’aconseguir, tampoc serà un mercat propici per a la compravenda d’habitatges.

Tot plegat, en una dinàmica on la previsió també és que el preu de l’habitatge continuï pujant. En el darrer any, a Terrassa els lloguers han pujat fins a una mitjana de 664€ mensuals, un increment del 8’2%. Tot i això, Terrassa continua sent l’única ciutat de més de setanta mil habitants on els preus dels lloguers se situen per sota de la mitjana catalana.

Constructors, cambres i Cecot veuen inviable l’aplicació de la reserva del 30% per HPO a Terrassa

El Gremi de la Construcció, la Cambra de la Propietat, la Cambra de Comerç i la Cecot han entrat aquest dijous a l’ajuntament un conjunt d’al·legacions per oposar-se a l’avanç de la modificació parcial del POUM de Terrassa en relació a la reserva del 30% d’habitatge social de protecció pública. Consideren que és una mesura incorrecta perquè està basada en un estudi econòmic erroni.

La titllen d’inviable, contraproduent i innecessària perquè, en contrast amb d’altres municipis, la diferència entre el preu de mercat i el protegit és poca i estan molt per sota de la mitjana d’altres ciutats similars de la regió metropolitana. Defensen que la ciutat disposa de suficient sòl per a la construcció d’habitatge social.

Alerten que paralitzarà el sector de la construcció ja que durant més d’un any no es donaran noves llicències i endarrerirà les noves tramitacions fins a 4 anys.

Asseguren, a més, que amb aquestes condicions, qualsevol promoció tindrà números negatius i serà inviable. I que, per tot plegat, els promotors decidiran invertir a d’altres municipis.

L’habitatge a Terrassa torna a encarir-se

El preu de l’habitatge a Terrassa ha començat el 2022 a l’alça. Segons les dades del primer trimestre recollides per l’Ajuntament, el preu mitjà de venda d’un pis a Terrassa és de 199.890’70€. L’increment respecte el darrer trimestre de l’any passat és del 0’5%, però s’enfila fins a l’1’92% respecte ara fa un any. Els preus canvien molt segons la zona de la ciutat: entre les més cares hi trobem el centre, la Zona Esportiva i el Pla del Bon Aire, encara que l’increment més alt ha estat a les urbanitzacions de Les Martines i Can Palet de Vista Alegre, amb un augment del 9’84% respecte ara fa un any. En canvi, hi ha zones on els preus han baixat, sobretot a Can Boada, el Roc Blanc i la Maurina.

Pel que fa als lloguers, l’increment dels darrers mesos s’ha frenat. Així, aquest trimestre els preus han experimentat una reducció del 0’16% respecte l’anterior, encara que, si els comparem amb els d’un any enrere, la diferència és un encariment del 6’29%. Així, el preu mitjà d’un lloguer a Terrassa se situa ara als 859’30€ al mes. Com que la majoria d’oferta, el 71%, se situa a la part central de la ciutat, hi ha barris com Can Parellada i Les Fonts on s’hi registra un encariment superior al 80%, encara que el preu mitjà allà sigui ara de 750€.

L’IPC deixa de ser la referència per actualitzar els lloguers

De cara a aquest segon trimestre, s’haurà de veure com influeix en el preu dels lloguers el fet que des del 30 de març l’índex de preu del consum ha deixat de ser la referència per actualitzar el preu dels contractes. Dins del paquet de mesures per contrarestar els efectes de la guerra a Ucraïna, el govern de Pedro Sánchez va aprovar que a partir d’ara l’indicador que es tindrà en compte serà l’índex de garantia de competitivitat, molt més baix. Des de la Cambra de Propietaris de Terrassa, però, consideren que es tracta d’una mesura injusta.

L’índex de garantia de competitivitat és el que es tindrà en compte fins el 30 de juny per actualitzar el preu dels contractes de lloguer de grans tenidors, o bé aquells on propietari i llogater no arribin a cap acord.

604,03 euros al mes, el preu mitjà del lloguer a Terrassa

604, 03 euros al mes. És la mitjana dels lloguers de pisos a Terrassa en el darrer trimestre del 2020. Són les dareres dades que ofereix la Cambra de la Propietat Urbana basant-se en les últimes xifres publicades per la Secretaria d’Habitatge de Generalitat.

Aquest preu, diuen, representa una baixada del 6,49% en el darrer trimestre de l’any i del 3,57% menys respecte tot el 2019. L’entitat també destaca que els preus del lloguer a la ciutat són més baixos que a Sabadell, Rubí, Sant Cugat o Barcelona i està per sota de la mitjana de les ciutats de més de 70.000 habitants de tot Catalunya (que és de 734,33 euros/mes).

A més, el mercat no s’atura. Segons la Cambra, Terrassa és la segona ciutat on es formalitzen més contractes. En el quart trimestre de 2020 se’n van signar 1.188, un 5,23% més que durant el quart trimestre de 2019. Només Rubí en va formalitzar més. A la resta de pobacions de més de 70.000, van caure els contractes de lloguer.

Segons el secretari de la Cambra, la demanda creix però no hi ha oferta suficient per satisfer-la. Per això, han proposat reconvertir els locals buits, que no estiguin situats en un eix comercial, en habitatges. La idea l’han trasllat a l’Ajuntament perquè s’hauria de canviar la normativa.

 

Respecte la llei de contenció de preus de lloguer que va entrar en vigor el 22 de setembre, la Cambra opina que el Parlament de Catalunya no té competències sobre aquesta matèria i que són les administracions públiques les que han de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania però sense comptar amb el patrimoni dels particulars.

La norma però diu que Terrassa és un dels 61 municipis declarats àrees de mercat d’habitatge tens. En aquestes poblacions el preu del lloguer no pot augmentar respecte el contracte anterior ni pot superar l’índex de referència de preus de la Generalitat als contractes nous dels habitatges destinats a residències permanents. La norma té com a finalitat contenir i moderar el preu del lloguer de determinades zones que, per les seves característiques, no garanteixen tenir habitatges a un preu accessible.